Qui s’ha endut el meu formatge? – La Película.

Qui s’ha endut el meu formatge?

“Vet aquí que una vegada, fa molt de temps, en un país molt llunyà, vivien quatre petits personatges que recorrien un laberint cercant el formatge que els alimentés i els fes sentir feliços.”

Així comença aquesta meravellosa faula escrita per Spencer Johnson, un autor d’èxit internacional amb milions d’exemplars venuts en vint-i-sis idiomes. A través d’ella, l’autor ens transmet tota una sèrie de valuoses ensenyances per entendre aquest món actual, ple de canvis constants que fan que un no tengui temps d’adaptar-se al presents quan ja ha de començar a pensar en els propers.

Els quatre personatges d’aquesta enginyosa faula pretenen representar les parts simples i complexes de nosaltres mateixos. Imagineu-vos qualsevol dels canvis que heu hagut d’afrontar en la vostra vida. Algunes vegades detectam la necessitat de canviar abans i tot que el canvi es produeixi, o de seguida que veiem que el canvi és imminent , ja cercam la manera com fer-li front, els dos ratolinets representen aquesta manera d’actuar. Així i tot, ¿Qui de vegades no té una part d’ell que es nega i es resisteix a aquest canvi, per por a que no condueixi a una cosa pitjor? Aquest és en Hem. O, encara que al principi ens costi acceptar-ho, aprenem a adaptar-nos-hi a temps quan comprenem que ens pot conduir a alguna cosa millor, aquest és en Haw. El fet és que al llarg del llibre, els quatre personatges ens fan reflexionar sobre la importància que té aprendre a acceptar aquests moviments inevitables que es produeixen en la nostra vida.

El ‘Formatge’ del conte representa qualsevol cosa que vulguem assolir -la felicitat, una feina, diners, amor- i el laberint és el món real, amb zones desconegudes i perilloses, carrerons sense sortida, racons foscos i cambres plenes de formatge. El Formatge no s’atura de moure’s. Hem d’ensumar el Formatge freqüentment per saber quan es torna ranci. Quan més aviat ens oblidem del Vell Formatge, més aviat podrem gaudir del Nou. Hem d’assaborir l’aventura de moure’s amb el mateix formatge i fruir del seu gust en tot moment.

El llibre és molt amè, agradable de llegir, a qualsevol edat. El podeu aplicar a la vostra vida, des de l’estudiant que ha de canviar d’escola, d’amics, de barri, etc… fins a qualsevol persona que ha de fer front a noves situacions en l’empresa que treballa… També es pot aplicar a qualsevol situació personal: malaltia, separació , acceptació de la mort, etc…

Ens pot ajudar a adonar-nos que encara que ens sembli impossible, hi podem fer front, i que com més aviat ho fem, més fàcil ens serà.

Si al final us decidiu per llegir aquest llibre, desitj de tot cor que us agradi i aprofiteu tant com jo ho he fet.

Post “Qui s’ha endut el meu formatge?” del bloc “interessant… shhhhhhhh (silenci)” de la “Ventafocs“.