L’HOME DELS NASSOS

Home dels Nassos - Barcelona 2010

Cada 31 de desembre, Barcelona rep un personatge molt especial: l’Home dels Nassos. Segons la tradició catalana, és un home que té tants nassos com dies té l’any.

En voleu saber un secret? Enguany, té previst passar pel barri de les Corts. Allà participarà en una festa infantil per celebrar la creació del Jardí Tarradellas (Berlín, 109), el primer jardí vertical de la ciutat.

AGENDA DE NADAL

L’Home dels Nassos a Barcelona

Data inici: 31/12/2011

Data finalització: 31/12/2011

Entrada: Lliure

Lloc: *Sortida de la Casa dels Entremesos i cercavila per Ciutat Vella fins Pl. St Jaume

Horari:

10 h
L´Home dels Nassos es retroba amb els barcelonins tot apareixent màgicament a la Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, s/n) on rebrà les salutacions de tots els nens i nenes que ho desitgin.

A les 10,10 h, sortirà de la Casa dels Entremesos, amb l´acompanyament dels animals de l´Arca de Noè i del grup Percudium, per fer un recorregut per la ciutat.

12.00 h
Festa infantil al Jardí Tarradellas: el primer jardí vertical de la ciutat fruit de la remodelació d´una paret mitgera, al c. Berlin, 109, del barri de les Corts, realitzada per l´Institut Municipal del Paisatge Urbà. La festa comptarà amb la participació de l´Home dels Nassos i els animals de l´Arca de Noè. Hi haurà una xocolatada popular, activitats festives i l´actuació del grup Els Farsants.

13.00 h
Viatge màgic per la ciutat en cercavila festiu amb el grup Percudium per anar cap a la plaça de Sant Jaume.

13.45 h
Salutació a les autoritats de la Generalitat de Catalunya i lliurament de la clau per obrir l´any nou als representants de l´Ajuntament de Barcelona.

14.05 h
Actuació de cap d´any del grup Percudium al centre de la plaça de Sant Jaume.

16.00 h
Participació de l´Home dels Nassos i dels animals de l´Arca de Noè a la Cursa dels Nassos -Sant Silvestre- amb lliurament de nassos als corredors.

18.00 h
L’Home dels Nassos visitarà l’eix comercial de Sant Martí els voltants del carrer Cantabria i de la Rambla de Guipuscoa, acompanyat dels animals de l’Arca de Noé, tot lliurant nassos i saludant els veins i comerciants.

Les 10 imatges de ciència més sorprenents del 2011

Ara que l’any està a punt d’arribar al final i ja que aquí ens agrada molt la ciència , hem decidit acomiadar amb aquest post sobre les 10 imatges de ciència més sorprenents de 2011 -segons nosaltres, ALT1040-.

Entre la recopilació, trobareu instantànies de tota mena que tenen relació amb alguna de les diverses disciplines científiques que l’home ha desenvolupat i cadascuna també va acompanyada de petit context. Us deixem amb elles i com sempre esperem les vostres aportacions en els comentaris.

Traducció del post “Las 10 imágenes de ciencia más sorprendentes de 2011” del bloc AL1040.

Brinicle al detall

Els brinicles són unes estalactites de gel que es formen sota el mar en zones extremadament fredes i congelen tot el que troben pel camí. El fenomen era conegut des de feia temps, però no va ser fins aquest 2011 quan gràcies a un equip de la BBC vam poder veure un amb tot luxe de detalls. Imprescindible també veure el time lapse de la seva formació .

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els alumnes de FP de 25 anys creixen el 66% des del 2008

ELS REPTES EDUCATIUS | L’APOSTA PER LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Ensenyament ho atribueix a la voluntat d’«estar més ben preparat en el món laboral»

L’afluència als cicles de grau mitjà augmenta fins a un 116% en quatre cursos

EL PERIODICO – Dimarts, 27 de desembre del 2011 -JORDI CASABELLA / Barcelona

El prestigi dels estudis de Formació Professional, molt de temps criticats per famílies, alumnes i docents aliens a aquesta etapa educativa, cotitza a l’alça. Entre el setembre del 2008 i el juny del 2011, el cens d’alumnes que cursen cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i superior (CFGS) a Catalunya, en règim de classes presencials, ha fet un salt considerable: de 80.000 a una mica més de 100.000. Però en el cas dels estudiants més grans de 25 anys el pas ha estat de gegant: en tres anys han augmentat un 66%, d’uns 12.000 a més de 20.000. La seva presència s’ha disparat especialment als CFGM, als quals s’accedeix amb el títol de graduat en ESO, fins a incrementar-se en un 116% en aquest període de temps.

La inserció laboral dels graduats en FP ha anat a menys els últims tres anys. El procés de destrucció d’ocupació, que s’ha acarnissat amb els joves, no els ha estat aliè. Les enquestes anuals de la Generalitat i les cambres de comerç certifiquen que l’any 2008 un 68% dels graduats treballaven sis mesos després d’haver obtingut el títol. Un 5% figurava com a desocupat. Els primers mesos de l’any 2011, els que tenien una feina no arribaven al 47%. Un altre 40% seguia estudiant.

Els alumnes de FP de 25 anys creixen el 66% des del 2008 (pdf)

SALARIS RESISTENTS / Malgrat el fort retrocés, «pot afirmar-se que en el context de la crisi econòmica la FP ha resistit el cop», assegura la responsable de FP de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya, Montserrat Milán. La sindicalista cita en favor de la seva argumentació que la taxa d’atur en la població catalana d’entre 16 i 24 anys se situa en el 43,6%, mentre que entre els que acaben de finalitzar un cicle formatiu ronda el 13%. La baixada dels salaris dels graduats ha estat per una altra part escassa, com també reflecteix l’enquesta del Govern i les cambres. Milán atribueix aquesta conquista «als convenis col·lectius», que han aconseguit conservar el nivell de les retribucions.

El director general de Formació Professional, Melcior Arcarons, atribueix l’èxit creixent de la FP entre l’alumnat de més de 25 anys al «desig de formar-se, de guanyar en qualificació, no necessàriament perquè hagin perdut la feina, sinó perquè l’han vist perillar i volen un títol que tingui valor acadèmic i laboral». També a la «intensificació de les mesures que flexibilitzen l’ingrés a la FP per a les persones que ja han deixat d’estudiar, fent-la més atractiva». Entre elles, l’oferta de cursos semipresencials o adaptats a les seves necessitats. Arcarons insisteix que el que atrau aquesta categoria d’estudiants fins a la formació professional és «estar més ben preparats en el mercat laboral».

Els experts apunten a un factor recurrent a l’hora d’explicar l’interès que els últims anys desperta la FP. Entre la població espanyola de menys de 40 anys, i Catalunya no constitueix una excepció, el percentatge de titulats universitaris és homologable al dels països veïns, o bé està per sobre d’aquests nivells. Aquest no és el cas de la FP, franja d’estudis en què el dèficit d’especialistes tècnics ens allunya d’Europa.

Les administracions educatives redoblen els esforços per escurçar distàncies en aquesta matèria, però la tasca és encara ingent: l’objectiu és que, l’any 2020, el 85% dels joves disposin d’estudis secundaris postobligatoris (o sigui que, com a mínim, hagin completat el batxillerat, títol que permet accedir als CFGS, o un CFGM), però en l’actualitat encara no s’ha aconseguit arribar al 70%.

Les conseqüències dels desequilibris entre titulats d’aquestes dues vies no deixen d’aflorar. Eurostat, l’oficina que elabora les estadístiques de la Unió Europea (UE), acaba de publicar un nou informe en què se subratlla que Espanya és, juntament amb Grècia, el país amb més treballadors sobrequalificats entre els 27 estats membres. En altres paraules: l’Estat on hi ha més universitaris i titulats superiors de Formació Professional subempleats.

D’acord amb les dades de la UE, un terç dels llocs de treball espanyols, davant del 19% de mitjana europea, és ocupat per treballadors que tenen un nivell de formació superior al que es requereix per fer la seva feina, circumstància que resulta frustrant per a les seves expectatives econòmiques.

CAPTAR ‘NI-NIS’ / La batalla per aconseguir que la FP guanyi atractiu té un altre front obert. El de captar els joves que, després de concloure o abandonar l’educació obligatòria als 16 anys, ni estudien ni treballen. Un estudi recent del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional xifrava aquesta legió en 800.000 espanyols, el cinquè pitjor registre de la UE, el 2010. La xifra de ni-nis d’entre 18 i 24 anys s’ha desbocat els últims tres anys, impulsada per la desaparició de milers de llocs de treball de baixa qualificació i l’expulsió dels pitjor formats cap a les files de l’atur.

Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana

Un dels treballs més divulgats de Carlo M. Cipolla és la seva breu anàlisi econòmica, demogràfica i històrica de l’estupidesa humana que va publicar en el seu llibre “Allegro ma non troppo” de 1988. No és el seu treball més formal, ni el més seriós, ni el que li va donar més prestigi acadèmic, però anem a fer aquí una presentació succinta del seu contingut en la confiança de pugui servir d’avís al lector i contribuir així al progrés del conjunt de la societat.

Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana

(Basat en Carlo Maria Cipolla (1988), “Allegro ma non troppo”)

Primera Llei Fonamental: Sempre i inevitablement tots subestimen el nombre d’individus estúpids en circulació

A primera vista aquesta afirmació pot semblar trivial, o més aviat òbvia, o poc generosa, o potser les tres coses alhora. No obstant això, un examen més atent revela de ple la rotunda veracitat d’aquesta afirmació. Cipolla considera que per molt alta que sigui l’estimació quantitativa que es faci de l’estupidesa humana, sempre quedarem sorpresos de forma repetida i recurrent pel fet que:

  1. persones que un ha considerat racionals i intel·ligents en el passat resulten ser inequívocament estúpides
  1. dia rere dia, amb una monotonia incessant, veiem com entorpeixen i obstaculitzen la nostra activitat individus obstinadament estúpids, que apareixen d’improvís i inesperadament en els llocs i en els moments menys oportuns.

La Primera Llei Fonamental impedeix l’atribució d’un valor numèric a la fracció de persones estúpides respecte del total de la població. Qualsevol estimació numèrica resultaria ser una subestimació. Per això en les línies que segueixen es designarà la proporció de persones estúpides en el si d’una població amb el símbol σ.

Segona Llei Fonamental: La probabilitat que certa persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica d’aquesta persona.

No tots els humans són iguals ja que uns són més estúpids que altres. Segons Cipolla, el grau d’estupidesa ve determinat genèticament per la naturalesa però no està associat a cap altra característica de raça, sexe, nacionalitat o professió.

El professor Cipolla va realitzar amplis estudis demogràfics amb molt diversos sectors de la població. Inicialment afirma haver comprovat que entre els treballadors “de coll blau” hi havia una fracció σ d’estúpids i que aquesta fracció era major del que esperava, de manera que es confirmava la primera Llei Sospitant que podia ser degut a falta de cultura o marginalitat social estudiar mostres de treballadors “de coll blanc” i a estudiants, i comprovar que entre ells es mantenia la mateixa proporció. Més sorprès encara va quedar en mesurar el mateix paràmetre entre els professors d’universitat. Va decidir per tant expandir els seus estudis fins l’elit de la societat, els laureads amb el Premi Nobel. El resultat va confirmar el poder suprem de la naturalesa: una proporció σ de premiats amb el Nobel són estúpids.

Tercera Llei Fonamental (o d’Or): una persona estúpida és aquella que causa pèrdues a una altra persona o grup de persones sense obtenir cap guany per a si mateixa i fins i tot incorrent en pèrdues.

L’anàlisi de costos i beneficis de Carlo M. Cipolla permet classificar als éssers humans en quatre tipus de persones, cadascun dels quals ocupa un quadrant en un sistema de coordenades. Si representem en l’eix d’abscisses el benefici, positiu o negatiu, que obté l’individu i en l’eix d’ordenades el benefici (+) o cost (-) que causa als altres, podem definir i estimar les coordenades dels següents tipus :

  • Desgraciat (D): aquell que es causa un perjudici a si mateix, beneficiant als altres.
  • Intel·ligent (I): aquell que es beneficia a si mateix, beneficiant als altres.
  • Bandit (B): aquell que obté beneficis per a si mateix, perjudicant als altres.
  • Estúpid (E): aquell que causa pèrdues a altres, perjudicant al mateix temps a si mateix.

Distribució de Freqüència

La majoria dels individus no actua consistentment. Sota certes circumstàncies una persona pot actuar intel·ligentment i en altres actuar com desgraciat. L’única important excepció a aquesta regla és la de les persones estúpides que normalment mostren una forta tendència cap a un comportament estúpid en qualsevol activitat o empresa. Per als altres, podrem calcular la seva posició en l’eix de coordenades del gràfic 1 com una mitjana dels resultats de les seves accions en termes de costos i beneficis causats sobre si mateixos i sobre els altres. Aquesta possibilitat ens permet fer la següent digressió:

Considerarem un “bandit perfecte” aquell que mitjançant les seves accions obté per a si mateix un benefici igual al cost que origina en els altres. És el cas del lladre que roba a un altre cent euros sense causar cap cost addicional. Aquesta situació pot ser definida com un “joc de suma zero” en el qual el conjunt de la societat ni guanya ni perd. El “bandit perfecte” quedaria representat en l’eix de coordenades del gràfic 2 sobre la línia OM diagonal del quadrant B.

No obstant això els “bandits perfectes” són relativament escassos. És més freqüent que hi hagi “bandits intel·ligents” (Bi) que obtenen més beneficis que els costos que causen, o “bandits estúpids” (Be), que per obtenir algun benefici causen un cost alt als altres. Malauradament els bandits que romanen per sobre de la línia OM són relativament poc nombrosos. És molt més freqüent l’individu Be. Exemple d’aquest últim pot ser el lladre que destrossa els vidres d’un cotxe per robar la seva ràdio o el que assassina a algú per anar-se’n amb la seva dona a passar un cap de setmana a Montecarlo.


El poder de l’estupidesa

Els estúpids són perillosos i funestos perquè a les persones raonables els resulta difícil imaginar i entendre un comportament estúpid. Una persona intel·ligent pot entendre la lògica d’un bandit. Les accions d’un bandit segueixen un model de racionalitat. El bandit vol obtenir beneficis. Com que no és prou intel·ligent per imaginar mètodes amb què obtenir beneficis per a si procurant també beneficis als altres, haurà d’obtenir el seu benefici causant pèrdues al seu proïsme. Certament, això no és just, però és racional, i sent racional, es pot preveure. En definitiva, les relacions amb un bandit són possibles ja que les seves brutes maniobres i les seves deplorables aspiracions es poden preveure i, en la majoria dels casos, es pot preparar l’oportuna defensa.

Amb una persona estúpida tot això és absolutament impossible. Tal com està implícit en la Tercera Llei Fonamental, una criatura estúpida ens perseguirà sense raó, sense un pla precís, en els moments i llocs més improbables i més impensables. No hi ha manera racional de preveure si, quan, com i per què, una criatura estúpida durà a terme el seu atac. Davant d’un individu estúpid, un està completament desarmat.

Com que lesaccions d’una persona estúpida no s’ajusten a les regles de la racionalitat, és lògic pensar que tenen totes les de guanyar perquè:

  1. generalment l’atac ens agafa per sorpresa.
  1. fins i tot quan es té coneixement de l’atac, no és possible organitzar una defensa racional perquè l’atac, en si mateix, no en té cap d’estructura racional.

El fet que l’activitat i els moviments d’una criatura estúpida siguin absolutament erràtics i irracionals, no només fa problemàtica la defensa, sinó que fa extremadament difícil qualsevol contraatac. I cal tenir en compte també una altra circumstància: la persona intel·ligent sap que és intel·ligent, el bandit és conscient que és un bandit i el desgraciat incaut està penosament imbuït del sentit de la seva pròpia candidesa. Però al contrari que tots aquests personatges, l’estúpid no sap que és estúpid i això contribueix en gran mesura a donar major força, incidència i eficàcia al seu poder devastador.


Quarta Llei Fonamental: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden constantment que en qualsevol moment, lloc i circumstància, tractar i / o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un costosíssim error.

No cal sorprendre que les persones desgraciades i incautes, és a dir, les que en els gràfics 1 i 2 es situen en el quadrant D, no reconeguin la perillositat de les persones estúpides. El fet no representa sinó una manifestació més de la seva falta de previsió. Però el que resulta veritablement sorprenent és que tampoc les persones intel·ligents ni els bandits aconsegueixen moltes vegades reconèixer el poder devastador i destructor de l’estupidesa. És extremadament difícil explicar per què succeeix això. Es pot tan sols formular la hipòtesi que, sovint, tant els intel·ligents com els bandits, quan són abordats per individus estúpids, cometen l’error de abandonar-se a sentiments d’autocomplaença i menyspreu en lloc de preparar la defensa i segregar immediatament quantitats ingents de adrenalina davant tanta situació de perill.

Un dels errors més comuns és arribar a creure que una persona estúpida només es fa mal a si mateixa, però això no és més que confondre l’estupidesa per la candidesa dels desgraciats.

De vegades fins i tot es pot caure en la temptació d’associar amb un individu estúpid per tal de utilitzar-lo en profit propi. Tal maniobra no pot tenir més que efectes desastrosos perquè:

a)  està basada en la total incomprensió de la naturalesa essencial de l’estupidesa i

b) dóna a la persona estúpida l’oportunitat de desenvolupar les seves capacitats encara més enllà del originalment supòsit. Un pot fer-se la il·lusió que està manipulant a una persona estúpida i, fins a cert punt, potser fins i tot ho aconsegueixi, però a causa del comportament erràtic de l’estúpid, no es poden preveure totes les seves accions i reaccions i molt aviat un es veurà arruïnat i destruït sense remei.

Al llarg dels segles, en la vida pública i privada, innombrables persones no han tingut en compte la Quarta Llei Fonamental i això ha ocasionat pèrdues incalculables.

Macroanàlisi i Cinquena Llei Fonamental: La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix.

Les consideracions finals de la Llei quarta ens condueixen a una anàlisi de tipus “macro”, segons el qual, en lloc del benestar individual, es pren en consideració el benestar de la societat, definit, en aquest context, com la suma algebraica de les condicions del benestar individual. És essencial per efectuar aquesta anàlisi una completa comprensió de la Cinquena Llei Fonamental. No obstant això, cal afegir que de les cinc lleis fonamentals, la Cinquena és, de llarg, les més coneguda.

El corol·lari de la llei diu així:

L’estúpid és més perillós que el bandit.

La formulació de la llei i el corol·lari són encara del tipus “micro”. No obstant això, tal com hem anunciat anteriorment, la llei i el seu corol·lari tenen profundes implicacions de naturalesa “macro”. Si tots els membres d’una societat fossin bandits perfectes, la societat quedaria en una situació estancada però no es produirien grans desastres. Tot quedaria reduït a transferències massives de riquesa i benestar. Però quan els estúpids entren en acció les coses canvien completament. Les persones estúpides ocasionen pèrdues a altres persones sense obtenir cap benefici per a elles mateixes i, per tant, la societat sencera s’empobreix.

El gràfic 3 mostra un sistema de classificació simple entre les accions que causen benefici o perjudici a la societat com un tot. Tota activitat representable a la dreta de la línia NOM implica una redistribució amb benefici social net, mentre que les activitats que cauen a l’esquerra o sota d’aquesta línia impliquen pèrdues socials netes.

El professor Carlo M. Cipolla, erudit historiador que ha investigat intensament la societat clàssica romana, la societat medieval i moltes altres de l’antiguitat, està perfectament qualificat per afirmar, com fa, que el coeficient σ és una constant històrica. Per què llavors unes societats prosperen i altres entren en decadència? Depèn exclusivament de la capacitat dels individus intel·ligents per mantenir a ratlla els estúpids.

Més encara: en les societats en decadència, el percentatge d’individus estúpids segueix sent igual a σ, però en la resta de la població Cipolla s’observa, sobretot entre els individus que estan al poder, una alarmant proliferació de bandits amb un elevat percentatge d’estupidesa. I entre els que no estan al poder, un igualment alarmant creixement del nombre dels desgraciats incauts. Tal canvi en la composició de la població dels no estúpids és el que reforça inevitablement el poder destructiu de la fracció σ i condueix el país a la ruïna.

Carlo M. Cipolla (1922-2000)

Extret i traduccit del post “Carlo M. Cipolla (1922-2000)” del bloc “http://www.eumed.net”.

El Sistema Solar – Els asteroides troians de Júpiter

El Sistema Solar - Els asteroides troians de Júpiter

Traducció al Català del post “El Sistema Solar – Los asteroides troyanos de Júpiter” del bloc EL TAMIZ.

La nostra exploració del Sistema Solar continua. Al llarg del nostre viatge des del Sol cap a les regions més exteriors del sistema hem estudiat cossos celestes, com Venus o Europa , i també conceptes més abstractes, com el Període de Intens Bombardeig Tardà o els possibles sistemes de propulsió interplanetària ; aquest serà més bé dels segons.

En els últims articles de la sèrie hem conegut amb bastant detall el sistema planetari format per Júpiter i els seus anells, llunes interiors, llunes galileanas i, en l’últim article de la sèrie, llunes exteriors. Estem ja gairebé a punt per allunyar-nos encara més del Sol i assolir Saturn, però ens queda per conèixer un grup de cossos moltes vegades oblidats, com a herois d’una guerra passada i molt llunyana: els asteroides troians . Encara que no formen estrictament part del sistema jovià, la seva presència segueix estant determinada per la influència gravitatòria del gegant Zeus, i es tracta a més de cossos molt interessants perquè el seu descobriment és just al revés del comú.

El més normal ha estat, al llarg de la història, que s’observi un nou cos-o un conjunt de cossos-en el Sistema Solar, de vegades en llocs sorprenents o amb característiques estranyes. A continuació, busquem una explicació per a l’existència d’aquests cossos, de vegades fins i tot descobrint nova ciència en el procés. No obstant això, aquí va succeir justament el contrari: un geni teòric va arribar a la conclusió que podríem trobar certs cossos en determinats llocs i, quan mirem allà, no trobem absolutament res, però llavors … Ah, però m’estic avançant als esdeveniments. Anem per parts.

Joseph-Louis Lagrange

Al voltant de l’any 1770, el matemàtic i astrònom italo-francès Giuseppe Lodovico Lagrangia, més conegut pel seu nom “afrancesat” de Joseph-Louis Lagrange (a la dreta), es trobava absort en la resolució d’un problema d’una enorme dificultat: el problema dels tres cossos , és a dir, el repte de poder predir el moviment d’un sistema format per tres masses en l’espai sotmeses a l’acció de la gravetat.

El problema equivalent amb dos cossos havia estat resolt pel pare de la dinàmica i la gravitació, Sir Isaac Newton: dos cossos sotmesos únicament a la interacció gravitatòria realitzen òrbites al voltant del centre de massa d’ambdós cossos. Coneguda la posició i la velocitat de tots dos en un moment determinat, és possible saber exactament què faran en el futur amb una precisió absoluta. Per exemple, el sistema Sol-Júpiter (si ignorem l’acció de tots els altres cossos) es comporta d’una manera fàcilment predictible.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El pessebre de casa dels pares

M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal un pessebre com cal,
pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Quan miro la nit veig el vidre entelat,
i escric amb el dit “Bon Nadal” i un desig.

Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac pel dimoni escuat.
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu.
Poder veure al rei blanc fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel,
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.
Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons.

M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal un pessebre com cal,
pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Damaris Gelabert

Pessebre d’imans a la nevera

AMPA Informa Número 7 – Bon Nadal a tothom!!!!

AMPA INFORMA NUM 7 (pdf)

BUTLLETÍ INFORMATIU de la “ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES DE L’ESCOLA IPSE”

Benvolgudes famílies de l’Escola:

Tots els membres de la Junta de l’AMPA us volem desitjar unes felices festes i un bon començament de l’any nou 2012.

Esperem que el 2012 porti moltes coses positives per a tots i sobre tot molta, molta salut

BON NADAL A TOTHOM!!!!

 

El Joc del Reciclatge

Voleu endreçar la casa amb nosaltres?

Cada cop més a les nostres llars i degut als nostres hàbits de consum, generem més i més residus provocant així un malbaratament de recursos. Avui en dia la majoria de recursos que utilitzem a les llars és poden reaprofitar, i per fer-ho només cal que tinguem una mica de cura a l’hora de llençar les escombraries. Si ho fem ben fet, veurem com tot residu pot esdevenir un recurs i amb aquest petit gest contribuirem des de les nostres llars  a un desenvolupament sostenible del nostre entorn i a la conservació del nostre planeta.

Benvingut al joc del reciclatge! Cal que ordenis els residus que apareixen a les mans del nostre amic “Mr. R” en la mà corresponent per tal que pugui fer el correcte reciclatge ja sigui en els diferents contenidors situats al carrer o a la Deixallaria de cada població.

L’era digital … amb la col·laboració de l’AMPA de l’escola IPSE.

La Direcció de l’escola IPSE vol agrair especialment a l’AMPA i a totes aquelles famílies que hi col·laboren, per l’aportació realitzada durant aquest curs.

  • Curs 2011-2012, s’implementen 17 canons i pantalles per les aules de l’ESO i BTX, gràcies a l’AMPA de l’escola que n’assumeix el 100% del cost de la compra, mentre que l’escola n’assumeix les despeses d’instal·lació i de muntatge.
  • Curs 2011-2012, es van adquirir 6 pissares digitals per a les aules d’educació infantil.
  • El 2009 es van adquirir 21 ordinadors multimèdia per les aules i els espais d’educació Infantil, Primària i la recepció del carrer Londres. I es va implementar IPSETIC en aquesta etapa.
  • Durant el 2009-2010, es va estendre la renovació i l’ampliació dels ordinadors de la salad’informàtica de la 4a planta (fins a 30). A més a més, amb l’aportació de l’AMPA es van instal·lar 12 ordinadors multimèdia a l’aula de tecnologia. Alhora, es van implementar 8 canons i pantalles (al gimnàs, al vestíbul del 2n pis de l’edició Londres i a quatre aules d’educació Secundària).
  • L’any 2008 es van cablejar totes les aules i espais (20) de l’edifici Londres.
  • El 2006 es va començar a dotar totes les aules de BAT i ESO, les sales de professors i la recepció, d’un ordinador multimèdia; alhora que s’impementava a l’escola el programa de gestió acadèmica i d’aula IPSETIC, creat per l’empresa CLICKEDU amb la col·laboració del nostre personal.
  • El 2005 l’escola va fer possible que totes les aules i espais (58) de tot l’edifici del carrer Casanova estiguessin cablejades en xarxa. A continuació, es va crear una intranet amb servidors que gestionen les dades del centre.

Informació extreta del BUTLLETÍ IPSE número 13, CRURS 2011-2012 Desembre.

Imatge de Visió de 1969 de l’aula informatitzada (i d’una casa, i un quiròfan)

😉

Xarxes socials per encomanar ganes de llegir a l’aula

T’agradaria encomanar la teva passió per la lectura als teus alumnes? Afegir un aspecte social a la lectura podria ajudar-los a desenvolupar el gust per llegir. De la mateixa manera que passe amb un club de lectura, llegir en companyia pot millorar l’enteniment del que es llegeix i gaudir més d’un llibre.

Encara que les opinions varien segons els experts, sembla que els estudiants d’avui en dia si llegeixen, de fet més que mai, però ho fan a través de blocs, wikis i xarxes socials.

Aprofitant aquest nou canal, alguns docents han recorregut a les xarxes socials dedicades als llibres i a la literatura per seduir als seus alumnes en el gust per aquesta activitat. Per enganxar-se a la lectura, l’alumne ha de gaudir i entretenir-se amb un llibre i tot indica que un llibre compartit és un llibre molt millor.

Aquestes xarxes socials dedicades a la literatura i els llibres permeten avaluar i comentar els llibres que s’estan llegint, compartir opinions, donar-los una qualificació, rebre recomanacions per descobrir nous llibres i conèixer altres lectors amb els nostres mateixos gustos.

Què llegeixes?: Una xarxa social consolidada, completament en català, que consta amb més de 10.000 usuaris. Consta de tres fòrums dividits per edats perquè cadascú es trobi amb llibres i lectors de la seva generació: Fòrum Llapis per a alumnes de fins a 11 anys, Fòrum Boli d’11 a 16 anys i Fòrum Ploma de 17 anys en endavant. També són molt interessants els seus concursos, premis i secció de jocs.

Informació estreta del post “Redes sociales para contagiar ganas de leer en el aula” de “Meritxell.Vinas” del bloc http://www.totemguard.com on hi podreu trobar molta més informació sobre el tema.

%d bloggers like this: