El cervell crea un diccionari visual de paraules que facilita la lectura

El cervell emmagatzema les paraules que llegeix per primera vegada a manera d’un diccionari, el que facilita que la persona pugui reconèixer de forma més ràpida i eficient en tornar a llegir fent ús d’aquest diccionari visual en què es guarda nomésla partvisual de la paraula. Un processament que s’ha posat de manifest en una investigació realitzada per un equip de la Georgetown University i que pot ajudar a solucionar problemes com la dislèxia.

EVA SERENO – REDACCIÓ APRENDEMAS – 2011.11.16

El cervell disposa d’un diccionari visual per recoure més ràpida i eficientment les paraules al llegir-les. Almenys així es desprèn de la investigació realitzada per un equip de neurocientífics del Centre Mèdic de la Universitat de Georgetown, als Estats Units, que revela que el cervell codifica visual i fonèticament una paraula quan la llegeix per primera vegada, sent emmagatzemada en el cervell com si fos un objecte sense part sonora, cosa que facilita el procés lector.

Segons explica Laurie Glez, investigadora i autora principal del treball, el cervell davant d’una paraula nova utilitza la fonètica per codificar-la i fa coincidir el so amb la paraula escrita, mentre que una vegada que està apresa la paraula, passant a formar part d’aquest diccionari visual, ja no cal la fonètica per identificar-la, sent suficientla informacióvisual.

El resultat de la investigació tira a baix les teories d’altres neurocientífics en què s’assegura que en llegir una paraula s’activa la percepció visual de la persona, així com la fonètica, i que l’àrea o les àrees del cervell que controlen una d’aquestes capacitats exerceixen control també sobre l’altra.

Aquestes conclusions són fruit de l’experiment desenvolupat pels investigadors, basat en una prova de reconeixement de paraules a 12 voluntaris sotmesos a ressonància magnètica funcional, en el qual es va demostrar que les paraules homòfones activen neurones diferents, igual que ho fan paraules que no sonen semblant.

Un aspecte que per a la investigadora reflecteix que el cervell empra habitualmentla informacióvisual i no la sonora de les paraules. La investigació realitzada, que ha estat finançada per la National Science Foundation i presentada a la reunió anual de la Society for Neuroscience 2011, facilita la comprensió dels mecanismes que el cervell empra en llegir i que podrien contribuir a solucionar problemes relacionats amb els trastorns de la lectura com és el cas de la dislèxia i a explicar que persones afectades per aquest problema llegeixen més poc a poc i amb més dificultat.

De fet, les persones dislèxiques no són sempre capaçes de desenvolupar una representació visual precisa de les paraules que s’han vist abans pels problemes de processament fonètic.

L’ODRRE NO IPMOTRA

SEGNOS UN ETSDUI D’UNA UIVENRSTIAT AGNLSEA, NO IPMOTRA L’ODRRE EN EL QUE LES LLTEERS  ETSAN ERSCIETS, L’UICNA CSOA IPORMTNAT ES QUE LA PMRIREA I LA UTLIMA LTLERA ESIGTUIN ECSRITES EN LA POISCIO COCERTRA. LA RSTEA PDOEN ETSAR TTAOLMNET MAL I ECNARA AXII PORDAS LELIGR-HO SNESE POBRLEEMS.

AXIO ES PQUERE NO LELIGM CADA LTLERA PER SI MTAEXIA, SNIO LA PAURALA EN UN TOT.

😉

%d bloggers like this: