Crec no equivocar-me aquesta vegada si assenyalo com a problema central de l’educació en tots els ordres, matèries i nivells, el de la comprensió lectora de textos. Els nostres alumnes en bona mesura no entenen el que llegeixen, fet que confirma l’informe PISA en tots els països estudiats i situació que s’agreuja a Espanya pels pitjors resultats obtinguts. S’estima que el 2006 un 25,7 dels estudiants espanyols de l’ESO no aconseguien desxifrar el sentit d’un text senzill. Això són estimacions globals, però sens dubte la situació ha anat a pitjor i en els nivells en què es mou en general l’escola pública en sectors més difícils és possible que aquesta xifra augmenti al 70 o 80% segons assenyalen les proves de Avaluació diagnòstica passades al nostre centre i de les que vaig adonar fa uns dies.
Traducció al català del post. “Comprensión lectora: el origen de todo el fracaso educativo” del bloc de Joselu, “Profesor en la secundaria”.
Els nostres alumnes no entenen el que llegeixen en format paper o digital, i no és que no sàpiguen llegir. Coneixen la mecànica de la lectura i són capaços d’articular (més o menys bé) la lectura oral d’un text, però llegir no és comprendre. Un text és una sèrie d’oracions articulades en paràgrafs i seccions que tenen una determinada intenció comunicativa. Si els nostres alumnes només accedeixen a la lectura mecànica, és impossible que puguin entendre la globalitat del text i treure inferències.
I és que llegir és un acte més complex del que sembla i la nostra relació amb el text és més intricada del que es podria suposar. Entendre un text suposa:
Primer, ser capaços de concentrar-se en l’acte de lectura abstraient del que envolta (fet molt preocupant perquè cada vegada és més difícil l’abstracció en una tasca concreta i menys en la interiorització d’un text escrit).
Segon, entendre el lèxic que conté, un problema cada vegada més gran perquè sembla que es redueix la competència lingüística en aquest sentit: cada vegada són necessàries menys paraules per a un parlant mitjà. Podríem preguntar-nos quantes paraules dominen els nostres alumnes a nivell de tercer d’ESO. Puc fer una estimació de tres-centes o quatre-centes, no més. Això s’agreuja en alumnes immigrants, però la realitat lingüística dels nadius no és molt superior.
Tercer, ser capaços d’entendre les relacions anafòriques (ús pronominal) i la connexió entre les oracions mitjançant els connectors lògics (còpula, adversativitat, conseqüència, causalitat …) .
Quart, aconseguir sintetitzar el text en idees centrals o nuclears i posar-les en relació amb el que saben i la seva pròpia vida.
Cinquè: Captar el sentit global i aconseguir extreure conclusions i reflexions personals.
No hi ha dubte que sense aquests requisits un text llegit no és comprès. I som conscients que això queda a anys llum de la realitat dels nostres alumnes que suen davant d’un text periodístic senzill sobre el qual se’ls demana unes preguntes que centrin el text i el resumeixin així com sobre la comprensió global d’aquest.
Aquest any sóc professor en dos cursos de tercer d’ESO que han obtingut baixíssims resultats en les proves de comprensió lectora i expressió escrita (capacitat d’organitzar i exposar idees). M’adono del greu de la situació. Per això, he decidit reorientar el currículum en un noranta per cent a reforçar les habilitats comprensives mitjançant exercicis sistemàtics i setmanals de comprensió i expressió oral i escrita sobre la base de textos periodístics i literaris. Mitjançant aquests textos se’ls obligarà a intentar descodificar el sentit global dels mateixos per mitjà de resums en 50 paraules o fins i tot en la dimensió de twitter (140 caràcters), respondre a preguntes bàsiques sobre el significat d’aquest que portarà en altres preguntes a què estableixin relacions amb la seva pròpia vida i el seu coneixement de la realitat.
Aquests exercicis són difícils, en sóc conscient, i els resultats seran baixos, però són preferibles al meu judici a tot tipus d’exàmens en què se’ls demani memoritzar dades que no entenen, així com als nivells morfològic o sintàctic que aborda la gramàtica. En aquestes proves setmanals i sistemàtiques de comprensió lectora hauran de exercitar la concentració i afinar la seva capacitat expressiva per exposar les idees del text en relació a la seva realitat concreta.
Un altre dia de la setmana el emprarem en exercicis en línia tipus CLOZE, que porten a col·locar paraules d’una base en buits d’un text que cal omplir. Hi ha exercicis molt interessants en Aula de lletres.
Penso que només posant en forta tensió el llenguatge dels nostres alumnes podrem atacar d’arrel aquest problema al qual no se li està donant cap importància si més no en els sectors que jo tinc més a prop, començant pel meu centre. Però jo ho considero nuclear, tant que jo diria, com he escrit a dalt, que és el problema central de tot el sistema educatiu.
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 