10 trets de l’aprenentatge 2.0

Traducció del post “10 Rasgos del Aprendizaje 2.0” del bloc de José Miguel Bolívar.

Igual que vaig fer en el seu dia en començar aquí una conversa sobre els trets del lideratge 2.0, em proposo ara iniciar un altre debat a partir d’una nova llista [temptativa] de trets diferencials del que podríem anomenar aprenentatge 2.0.

Per aclarir el concepte, entenc per aprenentatge 2.0 el que és possible a la llum de la popularització de la web 2.0 i el que això comporta pel que fa a:

  • Sorgiment i disponibilitat de gran varietat d’eines noves que faciliten la creació i l’intercanvi de continguts.
  • L’aparició de converses al voltant d’aquests continguts.
  • Les noves formes de relació interpersonal derivades d’aquestes converses.
  • Els valors generats a partir d’aquestes noves maneres de comunicar-se i relacionar-se.

Al meu entendre, alguns dels trets específics del que anomenarem aprenentatge 2.0 són:

  1. Enxarxat: L’aprenentatge 2.0 és fonamentalment aprenentatge en xarxa. En aquest sentit, les Comunitats de Pràctica (CoP) són les grans beneficiàries de l’aparició de noves tecnologies, les quals possibiliten i faciliten enormement l’intercanvi d’informació i la co-creació de coneixement que sustenta aquestes estructures.
  2. Conversacional: La xarxa propicia i fomenta les conversa entre persones. L’aprenentatge 2.0 es produeix en bona mesura a partir dela informació que es comparteix i del coneixement que es genera a través de converses entre nodes de la xarxa.
  3. Distribuït: A l’aprenentatge 2.0 la transferència de coneixement no és jeràrquica ni unidireccional. No hi ha rols definits d’aprenent i mestre. Més aviat al contrari, cada persona pot jugar indistintament aquests rols en funció del moment i les circumstàncies concretes.
  4. Col·laboratiu: El caràcter conversacional i distribuït l’aprenentatge 2.0 possibilita la co-creació de coneixement a partir de les múltiples aportacions i converses entre els diversos nodes que col·laboren units per un interès comú. El coneixement 2.0 sorgeix de la comunitat, és un coneixement social fruit de la intel·ligència col·lectiva.
  5. Fluït: La generació de coneixement ha deixat de ser un procés amb principi i final per convertir-se en un continu. L’aprenentatge 2.0 suposa l’abandonament de la recerca de metes estàtiques i definitives i la seva substitució per un estat de “beta permanent” marcat per l’evolució, la millora i l’experimentació constants.
  6. Obert: En el paradigma de l’aprenentatge 2.0 el coneixement que es genera ha de ser, per coherència, obert. En un entorn de sobreabundància d’informació i on el ritme de obsolescència del coneixement és vertiginós, el valor no resideix a protegir i acumular sinó en compartir, ja que és la manera d’assegurar que aquest es mantingui viu i segueixi evolucionant.
  7. Informal: L’aprenentatge 2.0 sol produir-se de forma espontània, i de vegades fins i tot fruit de la serendipitat. És un aprenentatge autoliderar que es deu més a raons de curiositat, motivació i interès personal que a l’aplicació de plans específics, interessos externs o la recerca d’objectius predeterminats i per tant no està limitat a processos formals ni a circumstàncies concretes.
  8. Ubiqua: Les noves tecnologies no només possibiliten que l’aprenentatge pugui tenir lloc pràcticament en qualsevol moment i lloc sinó que faciliten una major integració entre informació i experiència pràctica. L’auge dels terminals mòbils o les tauletes gràfiques i la incessant aparició de nous dispositius i tecnologies, com la realitat augmentada, fan que la predominança del tradicional aprenentatge en aula quedi en entredit i demani amb urgència una profunda revisió.
  9. Personalitzat: La naturalesa informal de l’aprenentatge 2.0 guarda una estreta relació amb la personalització d’aquest. Es tracta d’un aprenentatge que, paradoxalment, es produeix col·lectivament al mateix temps que és enormement individualitzat. Les CoP són els instruments que canalitzen els interessos personals fent-los confluir per produir coneixement col· lectiu d’interès individual. El caràcter personalitzat de l’aprenentatge 2.0 atorga també més protagonisme a la persona sobre el seu propi aprenentatge. D’aquesta manera, la gestió del coneixement passa a ser una responsabilitat individual que pot autogestionar gràcies a les possibilitats que ofereixen els entorns personalitzats d’aprenentatge (Ples).
  10. Híbrid: En l’actualitat gran part de les divisions i barreres artificials del coneixement tradicional perden el seu sentit, ja que les àrees “pures” de coneixement es rebel·len insuficients per abordar determinats temes i requereixen de la integració de múltiples disciplines (com passa per exemple amb la bioinformàtica, barreja de Biologia, Informàtica i Estadística). Aquest mateix fenomen que es veu també reflectit en l’aprenentatge 2.0 i així, el valor del coneixement pur cau davant el valor de la diversitat i dóna lloc a la cultura de la remescla (mashup).

Aquests 10 trets són únicament un punt de partida per iniciar una conversa sobre les característiques que defineixen i identifiquen el nou model d’aprenentatge al mateix temps que el diferencien d’altres models tradicionals. Què penses d’aquet conjunt inicial de trets? ¿No cal algun? Quins altres trobes a faltar?
Estàs convidat. T’animes a participar-hi? Fes-ho al post “10 Rasgos del Aprendizaje 2.0” del bloc de José Miguel Bolívar.

%d bloggers like this: