Per què aprenem tan poc a l’escola?


El professor Hugo Landolfi ens diu:

No és nova la notícia que els sistemes educatius de les escoles occidentals es troben immersos en una profunda crisi de la qual difícilment en puguin sortir aplicant els mateixos procediments i tècniques que els van portar a ella. Com diu la dita: “Si no troba la sortida, surti per on va entrar”.

Això vol dir que si perseverem en el camí que va generar aquesta crisi educativa, la mateixa s’agreujarà encara més. En molts països de parla hispana, com Argentina, Espanya i Xile, s’han incorporat en anys recents algunes reformes més o menys radicals al sistema educatiu les quals no han donat els resultats esperats. El motiu d’això és que l’implementat ha estat sempre més del mateix. Ningú pot creure amb certesa que l’educació dels nostres nens pugui millorar si es fa que l’escola primària tingui cinc o set anys d’extensió, o que la secundària tingui tres, quatre o cinc anys, com si la veritable educació estigués relacionada més amb la “quantitat” que amb la “qualitat”, és a dir, amb una redistribució d’anys escolars per aquí i per allà.

Un dels motius pels quals l’educació fracassa afecta a la metodologia educativa que s’utilitza. El 1969 (fa gairebé 30 anys), Edgar Dale, va desenvolupar un model que explica quins són els mètodes més i menys efectius per a l’aprenentatge. L’esmentat model, anomenat “El con de l’aprenentatge”, està basat en un estudi de camp molt profund i extens sobre el tema, potser, un dels més exhaustius que s’hagin realitzat.

Si observem acuradament l’esquema podrem obtenir informació molt rellevant. Els mètodes menys efectius per a l’aprenentatge (la lectura, les classes verbals d’un professor i els dibuixos a la pissarra) són els que es troben més àmpliament difosos i utilitzats i són els que ocupen els màxims percentatges del temps educatiu a les nostres escoles. En canvi, els procediments que han demostrat ser més efectius (els debats, les simulacions, el fer les coses realment, el veure pel lícules, etc) només ocupen un espai marginal i molt reduït en els temps escolars.

Per descomptat que aquest plantejament no pretén esgotar les causes de la crisi educativa actual, ja que entenem que aquest és un problema que involucra múltiples factors. No obstant això, a través del present aportació, intentem oferir un element de reflexió que pugui ajudar-nos a sortir d’estancament en què ens trobem.

Traducció al català del post “¿Por qué aprendemos tan poco en la escuela?” del bloc “Colegio Andolina de Gijon”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: