Els nens estrangers triguen almenys sis anys en conèixer la llengua de l’escola

Les aules espanyoles cada curs compten amb un major nombre d’alumnes estrangers que han d’aprendre i adaptar-se a un idioma diferent del del seu entorn sociolingüístic. Quines dificultats presenten i quant de temps triguen a equiparar-se als alumnes espanyols? Ambdues preguntes es responen en un estudi realitzat per la Universitat de Girona titulat “Interdependència entre coneixement de català i castellà i efectes de la llengua familiar en l’adquisició de les llengües escolars”.

PALOMA TUR – REDACCIÓ APRENDEMAS – 2011.09.22

La Agenciadedicada al Servei d’Informació i notícies científiques (SINC) es fa ressò en la seva publicació digital d’un estudi comparatiu, publicat per la revista Cultura i Educació, sobre el coneixement que tenen alumnes espanyols i estrangers de les llengües escolars, com el castellà i el català. Aquest estudi ha estat realitzat per un equip de professionals de la Universitat de Girona.

L’estudi, titulat “Interdependència entre coneixement de català i castellà i efectes de la llengua familiar en l’adquisició de les llengües escolars” i encapçalat per José Ignacio Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació i investigador de la Universitat de Girona, s’ha realitzat a un total de 457 alumnes, d’entre 11 i 12 anys, estudiants de sisè de primària, procedents de 52 centres amb 72 aules de Catalunya i de nacionalitat àrab, romanesa i llatinoamericans.

En concret, s’ha avaluat el coneixement de català i castellà a 153 alumnes àrabs, 45 alumnes romanesos i 259 llatinoamericans. Tots els estudiants avaluats han estat escolaritzats a Catalunya des del parvulari o, alumnes amb una prèvia escolarització regular en el seu lloc de procedència.

En aquesta mateixa línia, l’equip encarregat a realitzar l’estudi seleccionar els centres a través d’un llistat que la mateixa Generalitat de Catalunya els va proporcionar. La selecció es va concretar d’acord amb dos factors determinants: la proporció d’alumnes d’altres procedències a les classes i el context sociolingüístic de l’entorn en què se situava al centre. Finalment els centres escollits per a la seva pertinent avaluació comptaven amb alumnes de procedència romanesa, llatinoamericana o àrab. El 69% de les escoles estaven ubicades en zones on predomina el castellà i el 31% en zones on preval el català. A més, les avaluacions es van realitzar a partir de barems catalans que s’utilitzen des dels anys 90. L’equip de la Universitat de Girona ha arribat a la conclusió que els alumnes estrangers triguen almenys sis anys a aconseguir el mateix nivell de llengua que els seus companys espanyols.

El catedràtic José Ignacio Vila assegura que en altres estudis realitzats a estudiants d’educació, infantil, segon i sisè de primària hi ha “una distància significativa entre el coneixement de les llengües escolars”, en comparació amb estudiants de procedència estrangera i alumnes nacionals. Els resultats mostren que els alumnes que millor s’adapten i aprenen els idiomes escolars són els que viuen en entorns sociolingüístics on utilitzen castellà o català. No obstant això, els alumnes que presenten més problemes en l’aprenentatge d’aquestes dues llengües, són els d’origen àrab , exceptuant l’expressió oral en català en els entorns on predomina l’ús del català, on es situa entre els alumnes de procedència romanesa i llatinoamericana.

D’altra banda, els estudiants romanesos que sempre han estudiat en el seu idioma d’origen i viuen entre catalanoparlants triguen una mitjana d’entre sis i nou anys a aconseguir el mateix nivell que els seus companys. Els llatins ho aconsegueixen al cap de sis anys, en canvi, els àrabs després de finalitzar l’educació primària encara presenten dificultats i no han aconseguit obtenir el mateix nivell que els estudiants nacionals.

Segons el parer dels experts, aquestes dificultats es poden resoldre, i proposen un sistema que en altres països ha resultat reeixit i ha impedit que l’idioma sigui una trava per al desenvolupament acadèmic. Per això, proposen que “l’escola ha de promocionar fonamentalment coneixement acadèmic, independentment del que l’alumne sap de la llengua de l’escola, ha de tenir el mateix rendiment en matemàtiques, socials o naturals”, explica José Ignacio Vila.

Països com Canadà , EUA o Austràlia segueixen metodologies en què l’idioma no dificulta l’aprenentatge acadèmic. En aquest cas, dur a terme aquests nous mètodes implicaria reformes de la pràctica educativa per seguir aprenent en els centres no depengui merament de les capacitats lingüístiques.

Imatge del bloc “integració a les escoles

%d bloggers like this: