La culpa és de Bob Esponja


NOTA, aquest post es per rebatre noticies com la d’aquests links: “Bob Esponja podría generar déficit de atención en los niños” de MUY INTERSANTE o “Bob Esponja pot produir “dèficit d’atenció” i altres problemes d’aprenentatge” de ARA CRIATURES.

La suposada pèrdua d’atenció que pateixen els “nascuts digitals” per culpa dels “vicis” de la Xarxa és un dels llocs comuns més visitats en els mitjans socials i els estadístics de tot a cent que poblen el univers que s’ha construït a seu voltant, i encara que alguns informes recents intenten desmuntar molts dels mites associats a l’era digital amb arguments sòlids, els trastorns relatius al dèficit d’atenció resisteixen emparats per la prevalença de certes patologies, com el TDAH, o la convicció que els veritables efectes no morfològics d’una intensa vida digital no es poden corroborar en tan curt espai de temps com el que ha transcorregut des que la Xarxa forma part de les nostres vides.

És per tot això que m’ha cridat l’atenció especialment aquest matí la lectura d’una breu nota que es publicava en el recomanable bloc ‘ bits ‘, de The New York Times. Sota el títol de “Young Attention spans impaired by Spongebob and Rapid Games, Study Says“, Matt Richtel referència un article de la revista Pediatrics , “The Immediate Impact of Different Types of Television on Young Children ‘s Executive Function“.

El títol de l’article és cridaner: parla del impacte “immediat” del consum d’un tipus de mitjà audiovisual perfectament associat amb la vida quotidiana dels nens i socialment acceptat com a part de la mateixa, i mesura un paràmetre molt rellevant, per exemple, en la realització de moltes tasques associades amb l’aprenentatge.

La “funció executiva“és un terme teòric que abasta les capacitats cognitives necessàries per a la realització d’activitats dirigides per un objectiu, és a dir que es pot definir com “un conjunt de processos mentals que ajuden a connectar l’experiència passada amb l’acció present i que les persones fem servir per dur a terme activitats com la planificació, l’organització, per prestar atenció, recordar detalls i manejar l’espai i el temps”.

En les conclusions de l’estudi en qüestió podem llegir que nou (9) minuts de visionat d’un programa de televisió de ficció amb cert nivell d’estrès (de ritme), com pot ser el cas de Bob Esponja que es va utilitzar en l’experiment, té un efecte negatiu immediat en la funció executiva dels nens de quatre (4) anys.

No pretenc dir que això sigui concloent, però sí que estableix una línia de recerca interessant. D’altra banda, els detalls de l’experiment poden ser rellevants per començar a destrossar l’article. Va ser realitzat amb 60 nens de quatre anys als que se li assignava a l’atzar a una de tres activitats – el visionat d’un programa educatiu, d’un capítol de Bob Esponja o se’ls deixava dibuixar a la seva bola – per mesurar després la funció executiva (Executive Function, EF) amb quatre tasques ben conegudes i la correlació amb una conducta auto-regulada ha estat àmpliament estudiada: muntar la torre de Hanoi, comptar cap enrere, patir el retard en la recompensa i coordinar els moviments de la popular cançoneta ‘ Head Shoulders Knees AND toes ‘… Sí amics: és el que té la psicologia 🙂

Traducció del post “La culpa es de Bob Esponja” de Antoine’s blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: