Adéu al cervell femení


Via Scoop.itEscola i Educació 2.0

CONGRÉS DE DONES MATEMÀTIQUES

Les teories ‘neurosexistes’ tan de moda els últims anys tenen poca base científica

Les diferències amb els homes poden sorgir de l’educació i no tenen efectes comprovats

EL PERIODICO – MICHELE CATANZARO – Dilluns, 12 de setembre del 2011
Show original

Aquesta noticia farà canviar el que explica Mark Gungor (Men’s Brain Women’s Brain)?

Mark Gungor – Men’s Brain Women’s Brain

En un seminari sobre el matrimoni, Mark Gungor explica de manera clara i entenedora La diferència entre el cervell del home i de la dona, aconseguint amb gràcia fer entendre uns conceptes que, malgrat la seva evidencia, no sempre es prenen en consideració alhora de relacionar-se amb persones de l’altre sexe.

El cervell de l’home és únic, i està fet de petites caixes, hi ha una caixa per cada cosa, té una caixa pel cotxe, una altra pels diners, una pel treball, per la dona, pels nens, … hi ha caixes per tot i per tot arreu, però la regla que sempre es compleix és que les caixes no estan connectades entre si, entén perfectament aïllades.

Adéu al cervell femení

EL PERIODICO – MICHELE CATANZARO – Dilluns, 12 de setembre del 2011

Ni els homes vénen de Mart ni les dones de Venus. Així de clar ho deixa la neurocientífica britànica Gina Rippon, capgirant el titular d’un llibre supervendes que argumenta que els homes i les dones tenen capacitats diferents perquè els seus cervells són diferents. Rippon és una dels rebels delneurosexisme, investigadors que han dit «ja n’hi ha prou» als tòpics sexistes que es justifiquen traient a col·lació les neurociències. Idees com ara la de separar nens i nenes a l’escola «perquè els seus cervells són diferents» o justificar que hi hagi poques enginyeres i matemàtiques perquè les seves capacitats cognitives són d’un altre tipus. Rippon va explicar la seva opinió al congrés de dones matemàtiques europees que es va celebrar la setmana passada al Centre de Recerca Matemàtica, al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Bellaterra.

En un experiment del 2006 es va plantejar un test de matemàtiques a dos grups d’escolars. Abans de la prova, al primer grup se li va dir que les dones acostumaven a fer-la pitjor que els homes, i al segon el contrari, cosa que Rippon anomena una«amenaça d’estereotip». Això no només va afectar els resultats de la prova -les noies del primer ho van fer més malament que les del segon-, sinó que fins i tot les imatges d’escàner cerebral obtingudes durant el test a algunes voluntàries van revelar diferents patrons d’activació. «Imagina’t quins efectes pot tenir en el llarg termini l’exposició constant a missatges com aquest», afirma Rippon, ensenyant la foto d’una samarreta rosa amb la frase «Sóc massa guapa per fer matemàtiques».

Estructures diferents

L’explosió de les tècniques modernes per mesurar i visualitzar el cervell ha revelat que el masculí té algunes estructures de magnitud diferent o connectades de manera diferent respecte al femení. Alguns científics, divulgadors i polítics s’han agafat a aquestes diferències per explicar com una cosa natural les desigualtats entre homes i dones, i d’això n’ha sorgit una exitosa literatura sobre el cervell femení, el sexe al cervell i altres fórmules populars.

No obstant, argumenta Rippon, potser són justament aquestes desigualtats les que generen algunes d’aquelles diferències. «El cervell és plàstic: hi ha estudis amb taxistes, malabaristes i jugadors de Tetris que demostren que durant l’aprenentatge d’aquestes tasques el cervell canvia de patrons d’activació i fins i tot d’estructura: per exemple, els taxistes desenvolupaven un lleuger creixement en una zona relacionada amb l’orientació», argumenta la científica britànica.

«Les diferències cognitives entre homes i dones són gairebé inexistents. Són molt més importants les diferències individuals», afirma Cornelia Fine, neurocientífica i autora de Cuestión de sexos (Roca Editorial), llibre que el 2010 va plantar cara al neurosexisme«Avui dia, no hi ha cap diferència sexual al cervell que es relacioni clarament amb la manera de pensar o de sentir», afirma la investigadora.

¿Per què encara hi ha alguns científics que insisteixen en els tòpics neurosexistes«Els investigadors tenen una enorme pressió per publicar com més articles científics millor i és fàcil publicar-ne un si es troba un indici de diversitat per sexe», afirma Fine. Fent tan sols comparacions per sexe, es perden de vista altres classificacions, com la diferència entre visualitzadors i verbalitzadors, apunta Rippon, o altres experiències de gènere, segons Fine.

«És possible que existeixi un límit natural a la igualtat de gènere, però actualment no hi ha cap evidència científica d’això», afirma Fine. «No vull correcció política, sinó correcció científica», sentencia.

.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: