Cinc pautes per escriure amb bona lletra


cal·ligrafia

Recomanacions pràctiques per aconseguir adquirir una escriptura llegible, clara i ben formada

Tenir una mala lletra pot arribar a frustrar a un alumne de tal manera, que intenti evitar en la mesura del possible totes les tasques que impliquen realitzar activitats d’escriptura. Però la reeducació és possible. El tipus de paper que s’utilitza, la forma d’agafar el llapis o la postura que s’adopta són alguns dels aspectes que poden provocar la manca de destresa i habilitat en escriure. Si es treballa sobre ells, es pot millorar la lletra i aconseguir que sigui llegible i harmoniosa.

Traducció al català de “Cinco pautas para escribir con buena letra” de MARTA VÁZQUEZ-REINA

Destreses cal·ligràfiques

Com és una bona lletra? Els especialistes en cal•ligrafia i grafologia assenyalen que el principal que caracteritza a una escriptura adequada és la llegibilitat. Aquest terme es tradueix en linealitat, claredat, neteja i correcció en els traços. Per a alguns estudiants, aconseguir escriure bé és una tasca fàcil. No obstant això, altres tenen menys destresa psicomotriu i, per tant, menor habilitat per aconseguir una escriptura correcta.

Els estudiants amb mala lletra triguen més temps a completar les tasques escrites

Sovint, els estudiants desisteixen en l’esforç per aconseguir una bona lletra perquè no ho consideren un aspecte essencial en la seva educació, desconeixen que no és tan sols una qüestió d’imatge. En general, els alumnes que no han adquirit la destresa suficient per a escriure amb harmonia triguen de mitjana més temps que els seus companys a completar les tasques escrites i els apunts de classe i intenten evitar les activitats que impliquen realitzar aquesta acció.

Per això, si un nen escriu malament després de superar els primers anys de Primària, quan es comença a desenvolupar una escriptura correcta i regular, cal reeducar per intentar solucionar els possibles problemes que provoca aquesta falta d’habilitat. Aquests són alguns dels principals aspectes relacionats amb l’escriptura en què cal incidir per aconseguir aquesta reeducació o per evitar dificultats durant l’aprenentatge.

Utilitzar un tipus de paper adequat

Per aconseguir una bona cal·ligrafia en els inicis de l’escriptura, de manera que es distribueixi bé i de forma ordenada i proporcionada en l’espai, s’utilitza amb freqüència algun tipus de paper pautat, ja sigui en quadrícula o ratllat horitzontal. Com afirma Pilar Besumán, experta en grafologia, “en el paper llis el nen no és capaç d’escriure amb ordre, la pauta permet obtenir una lletra equilibrada”.

El paper pautat serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme

Hi ha discordança entre els especialistes sobre quin és el millor format de pauta d’aprenentatge. Alguns apunten que el paper quadriculat té més límits de referència per ajustar bé l’ample i alt de les lletres. No obstant això, altres experts, com Fernando Carratalá, doctor en Filologia Hispànica, assenyalen que amb el paper pautat en línies s’aconsegueix major uniformitat en el moviment gràfic, ja que el ratllat vertical pot distorsionar l’atenció. Ja sigui d’un tipus o un altre, l’important de la pauta és que serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme, ja que el paper li marca tant la línia sobre la qual descansa l’escriptura, com els límits superior i inferior que no ha de superar. S’ha d’intentar que l’alumne conegui aquesta norma perquè l’apliqui quan realitza les tasques d’escriptura.

Agafar bé el llapis

La forma de subjectar l’instrument d’escriptura és essencial perquè el resultat sigui el desitjat. Si l’estudiant ha adquirit un mal hàbit en aquest sentit, és imprescindible que se li corregeixi abans de seguir amb altres exercicis, ja que com més avanci amb una mala postura, més difícil serà la reeducació.

El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex

El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex, sense pressionar massa. El punt d’unió no s’ha de situar ni molt amunt ni molt avall (a uns 12 mm de la punta), ha de quedar de manera que es pugui desplaçar la mà pel paper de forma fàcil i còmoda. La mà que subjecta el llapis ha d’estar relaxada, ja que si es contrau massa es pot canviar de forma inconscient la postura idònia o exercir una pressió massa forta sobre el paper. Perquè l’alumne s’habituï a una posició correcta és aconsellable que escrigui poc a poc, a un ritme adequat però pausat, que li permetrà mantenir el llapis al seu lloc.

Posar bé el paper

L’ocupació adequada del paper sobre el qual es va a escriure difereix si l’alumne és dretà o esquerrà. Els que escriuen amb la mà dreta d’inclinar lleugerament el paper cap a l’esquerra i els esquerrans, cap a la dreta. Una inclinació excessiva o l’absència d’aquesta poden afavorir una lletra menys clara i llegible perquè impedeix que l’escriptura es mantingui sempre dins de la línia de visió.

El referent per posar el paper és la diagonal que forma el tauler de la taula

Un truc per aconseguir la posició idònia que apunta Fernando Carratalá és prendre com a referent la diagonal que forma el tauler de la taula on s’escriu i posar el paper en aquest mateix sentit. D’altra banda, mentre s’escriu, cal subjectar el paper amb la mà contrària, de manera ferma però sense pressionar massa.

Seure de forma correcta

Una de les principals causes de la distorsió de l’escriptura és la postura inadequada de l’estudiant. Fernando Carratalá assenyala que el tronc ha d’estar recte, “lleugerament inclinat cap endavant i amb el cap en la mateixa línia del tronc”. Aquest especialista apunta també que els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra. Quant al capdavant, ha de col•locar a una distància aproximada de 20-25 cm del paper.

Quan s’escriu, els colzes han de romandre sobre la taula i els dos peus recolzats a terra

Perquè es pugui adoptar aquesta postura, cal que la cadira i la taula on es desenvoluparà la tasca d’escriptura siguin adequades. Marisa Ramon, del departament d’orientació Educativa i Psicopedagògica d’Alcobendas (Madrid), ressalta que la cadira ha de comptar amb suport perquè el nen pugui recolzar l’esquena i la taula no ha de ser “ni massa alta ni massa baixa, per evitar tensions a les espatlles o postures forçades “.

Tenir cura la mida, l’alineació, inclinació i espaiat

La bona escriptura té una imatge proporcionada entre totes les grafies. Pilar Besumán apunta que per obtenir una lletra equilibrada grafològiques “és necessari que la part alta i baixa de les lletres mesuren el doble que la zona central”. Quan s’utilitza paper pautat, la norma que s’ha de seguir és que les majúscules ocupin des de la línia base de la línia fins a la part superior i les minúscules, la meitat de l’espai que les majúscules.

La proporció de les grafies ha d’anar acompanyada d’una bona alineació i inclinació de les lletres i un espaiat correcte entre paraules i línies. Tenir cura aquests aspectes és sinònim d’uniformitat i, per tant, de llegibilitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: