Mites TIC: En saben més els alumnes que els docents?

Els alumnes neixen ratolí en mà i són els docents els que, generacionalment descol·locats i criats a l’ombra de la pissarra de cera, s’esforcen en actualitzar-se, a trobar el seu buit digital, sempre per darrere. Aquest és un argument comú en els últims anys, una mena de veritat irrefutable que pocs dubten. Però es pot qüestionar. Amb dades. El grup Ciberdidact de la Universitat d’Extremadura va presentar fa poc els resultats d’un estudi molt interessant sobre la incorporació d’eines tecnològiques com el bloc a l’aula. La investigació , realitzada amb 25 professors de diferents nivells d’Educació: Primària, Secundària, Universitat i Educació Especial, va ser coordinada per Santiago Manuel Vicente i va arribar a conclusions sorprenents i rellevants que cal tenir en compte si es vol començar a treballar amb eines 2.0 a l’aula.

La més important d’aquestes conclusions té a veure amb el reconeixement, per part de la comunitat docent, del potencial educatiu dels blocs. Els resultats de l’estudi indiquen que l’ús de blocs en les classes motiva profundament als estudiants ja que la possibilitat d’inserir textos, imatges, presentacions, sons o vídeos els involucra molt més en el procés d’aprenentatge. A més, l’exposició del treball cap a l’exterior té un impacte positiu important ja que el fet de saber que tot el que publiquin podrà ser observat per qualsevol persona genera un canvi en la seva conducta.

Els blocs en l’aula, revela l’estudi, també fomenten el respecte entre companys doncs, en ser treballs que es duen a terme de forma col·laborativa, milloren la comunicació. Són tres, doncs, les raons més importants per les quals els professors fan servir els blocs a l’aula: La motivació, el respecte pel treball dels altres i l’aprendre a aprendre dels alumnes.

Malgrat tots aquests resultats positius, la investigació de la UEx també va revelar un alarmant desconeixement, per part dels estudiants, d’aquelles eines tecnològiques que no utilitzen de manera quotidiana. De la Torre Mirall, investigador de la UOC, va afirmar en aquest article de 2009 que l’ús principal que els joves fan de la tecnologia es centra en reforçar les seves necessitats comunicatives immediates i és per això que usen serveis de xarxes socials i missatgeria instantània que els permeten mantenir-se connectats i comunicats amb família i amics. Als estudiants- diu De la Torre – no els interessa obrir-se a mons llunyans a través de la tecnologia i molt menys descobrir conceptes científics i humanístics amb ella, en aquest sentit, el seu coneixement digital es restringeix només a les eines que utilitzen de manera rutinària per comunicar-se.

L’estudi de la UEx acaba per confirmar el que diu De la Torre i el que altres estudis anteriors ja havien suggerit i és que els estudiants no són nadius digitals sinó experts rutinaris. Això ajuda a desmitificar aquella idea que els joves estan sobrecalificados per al món digital i que els seus professors no tenen res a ensenyar al respecte. A més, permet a aquests últims desfer-se del Complex de Prensky, terme amb el qual De la Torre defineix la por dels docents a incorporar eines tecnològiques amb els seus alumnes per creure’ls més ben preparats.

Tenim doncs, pel que sembla, una generació d’experts rutinaris amb una visió bastant limitada de tot el que pot oferir-los una societat digital. Els educadors estan cridats a preparar-se en aquest terreny per aprofitar el potencial cognoscitiu dels estudiants i mostrar-los les gegantines possibilitats d’un oceà del qual només han obtingut algunes gotes.

Mite desmuntat? Nadius digitals o només aficionats?

20/7/2011 El Editor de EducaRed,“Mitos TIC: ¿Saben más los alumnos que los docentes?”

%d bloggers like this: