Cal esperar dues hores perquè es banyin, després de menjar?


Entrar a la piscina just després d’acabar de dinar no és perillós, o no ho és més que entrar-hi al cap de dues hores d’haver acabat l’àpat. Tots els especialistes coincideixen a negar l’existència del tall de digestió, que, encara que tothom n’ha sentit parlar, no apareix en cap llibre de medicina, ni està reconegut per cap organització mèdica. Les úniques precaucions que caldria prendre abans d’entrar a l’aigua tenen a veure amb els canvis bruscos de temperatura, tot i que alguns experts també afirmen que fins i tot això és innecessari.

El fals mite del tall de digestió

Estiu a la platja o la piscina. Després de dinar, molts  nens   segueixen de morros les instruccions dels seus pares: després de menjar  cal esperar dues hores per tornar a banyar-se perquè, si no, es pot  tenir un tall de digestió. És una creença heretada generació a  generació. Els mateixos pares ho han convertit en una norma sense  qüestionar-s’ho, perquè els avis ja els obligaven a ells. Però el tall  de digestió és un mite. No existeix. I els experts no en tenen cap  dubte. “Si busques tall de digestió als llibres de medicina no  existeix”, afirma Francesc Balagué, gastroenteròleg de l’Hospital  Clínic.

La digestió no es talla, ni avui, ni abans, ni mai. Per  què, doncs, tots hem sentit parlar de casos de morts per entrar a  l’aigua després de menjar? Entre els experts hi ha posicions més  radicals i menys. Per a alguns, serien, només, episodis tan rars i  excepcionals que resulta innecessari establir cap tipus de recomanació.  “El tall de digestió no el reconeix ni la Creu Roja Americana ni la  Societat Americana de Pediatria als seus protocols, i donar importància a  quelcom que no passarà ens despista d’altres mesures de seguretat que  caldria prendre al mar i a les piscines amb els nens”, explica Carlos  González, pediatra i col·laborador de l’ARA.

Altres especialistes  creuen que el que passa a les persones que quan entren a l’aigua perden  el coneixement o moren és el que s’anomenen com una hidrocució. Es  tractaria d’una síncope causada per un canvi brusc de temperatures, pel  contrast entre la calor corporal i l’aigua freda, però mai per la  digestió. “Davant una vasodilatació cutània important, quan s’entra en  contacte amb l’aigua freda es produeix una redistribució de la sang que  pot desencadenar tota una sèrie de moviments corporals reflexos”,  explica Balagué. “En aquest sentit, la digestió no hi té res a veure.  Només pot influir en la circulació, perquè la sang es concentra més a  l’estómac, però en cap cas en seria la causa.  També hi poden influir  altres coses, com ara augmentar molt la temperatura del cos prenent el  sol o haver fet molt d’exercici”, explica Carles Luaces, cap d’urgències  de l’hospital infantil de Sant Joan de Déu. L’especialista recomanaria  remullar-se una mica abans d’entrar a l’aigua.

No afecta igual a tothom

Aquest  canvi sobtat no afecta igual a tothom. Hi ha a qui no l’afecta, explica   Luaces. I entre els afectats, la simptomatologia pot ser molt  variable. Des d’un  lleuger mareig fins a la mort per un espasme de  laringe. “Per això la persona pot morir ofegada”, apunta Luaces. Tot pot  passar en una estona o en qüestió de mil·lisegons.

Els més  sensibles són la gent gran, els que pateixen altres patologies i els  nens, perquè tenen un sistema circulatori més immadur, diu Luaces.

Escepticisme absolut

El  pediatra Carlos González dubta que la hidrocució s’hagi de tenir en  compte en el nostre entorn, ja que tan sols podria passar en aigües molt  fredes. “Si fos veritat, cada any hi hauria casos d’hidrocució a la  cursa de Nadal del port. Es parla d’hidrocució per continuar trobant una  explicació científica al que als mateixos metges els explicava la seva  mare”, diu. “És una cosa tan rara que no cal establir recomanacions”,  apunta. “El que caldria és tenir en compte altres mesures, com ara no  treure els ulls de sobre dels nens -hi ha altres accidents més freqüents  que passen en qüestió de segons- i posar tanques a les piscines per  evitar que hi caiguin”, conclou.

Article a l’ARA

Cal esperar dues hores perquè es banyin, després de menjar?

El metge Carlos González és molt clar: el tall de digestió és una malaltia cultural, pròpia del país, com la paella. Ara bé, per què hi ha pares que controlen atentament les busques del rellotge abans de permetre que les criatures es banyin a la platja o a la piscina? Què hi ha de cert en tot plegat?

La dietista-nutricionista de l’Hospital Sant Pau de Barcelona Gemma Navarro explica que tant infants com adults han d’evitar els contrastos sobtats de temperatura després de menjar. “Per evitar-los, no cal comptar dues hores, sinó deixar passar una mica el temps. Una hora està bé”. Segons la dietista-nutricionista del mateix hospital Cristina Serrano, “també hi podria haver un contrast de temperatures si el nen ha estat molta estona al sol jugant i de sobte es banya”. En aquest cas, el contrast no tindria res a veure amb el menjar, sinó amb el canvi de temperatures sobtades, calent-fred.

La pediatra homeòpata Christine Esteve assenyala que és molt important mesurar el que s’ha menjat i la quantitat que s’ha menjat i comparar-ho amb la temperatura de l’aigua en què la criatura s’ha de banyar. “Si el petit ha menjat poc, i, per contra, l’aigua és calenta, doncs no cal ni esperar-se una hora sencera. Amb mitja hora, n’hi hauria prou”.

Per la seva banda, la dietista-nutricionista Gemma Navarro continua sostenint la teoria que “avui dia ja no hi ha pares que facin esperar els seus fills dues hores per banyar-se; ha anat caient el mite d’aquesta teoria”. I potser ha anat caient el mite perquè, segons la pediatra Christine Esteve, “no hi ha cap estudi científic que hagi investigat aquest assumpte”.

L’únic que hi ha, doncs, és certa pràctica. “Si el nen es posa a vomitar, està pàl·lid o té els llavis morats, podem pensar que té un tall de digestió”, continua dient la pediatra homèopata. “De totes maneres, són molt més propensos els pares que les criatures, a tenir-ne. Els nens s’adapten més al canvi de les temperatures, sobretot si tenen més de 3 anys, perquè abans sí que no estan tan capacitats per fer-ho”.

Trinitat Gilbert – Ets el que menges

Què és un tall de digestió?

En la seva versió tradicional, el tall de digestió es produeix perquè la sang, durant la digestió, se’n va cap als budells. La natació, però, requereix que vagi cap als músculs i que abandoni els budells a mitja feina”, i és aquí quan apareix el tall de digestió. La definició és del metge pediatre Carlos González que es pregunta per què el tall de digestió només es creu que pot passar a l’aigua i no “ballant, jugant o saltant a corda”.

L’escepticisme del pediatre González sobre els talls de digestió el porta a comparar el fet amb altres països, i conclou que no n’hi ha cap que sostingui la mateixa malaltia, “tret d’una mica França”. Sigui com sigui, ell mateix assenyala que no es pot trobar res sobre el tall de digestió “en l’exhastiu manual de seguretat a l’aigua de la Creu Roja americana ni en les recomanacions de l’American Medical Association ni en les de la Fundació Nemours”.

Mite o realitat, els metges recomanen sentit comú i prudència a l’hora de banyar-se després d’un àpat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: