L’OCDE considera car i inútil repetir curs

LV20110714P22 (pdf)

Als 15 anys, el 35% dels alumnes a Espanya ha repetit.
La repetició sistemàtica en països com Espanya eleva la despesa educativa almenys un 10%

LA VANGUARDIA 14/07/2011

Repetir curs és car -per al país- i amb prou feines no serveix de res -a l’alumne-. Aquesta és la taxativa conclusió d’un estudi realitzat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre l’impacte de la repetició de curs en els resultats escolars fet públic ahir. L’OCDE, que agrupa els trenta països més desenvolupats del món, advoca per revisar aquest sistema -així com la transferència dels alumnes amb dificultats a escoles especials- i donar més autonomia als centres.

L’anàlisi dels experts de l’OCDE, realitzada a partir de l’últim informe PISA corresponent al 2009, constata una relació directa entre repetició de curs i fracàs escolar. “Els països que mostren un nivell de repetició elevat són igualment aquells on els alumnes mostren menys competències”, subratlla l’estudi, on es calcula que “al voltant del 15% de la diferència de qualitat entre els països de l’OCDE són imputables a les divergències en el nivell de repetició”.

Com a mostra d’aquesta correlació, els experts assenyalen que països com Corea, el Japó o Noruega, on cap alumne repeteix curs, són justament els que millors resultats obtenen en el PISA. En canvi, els països que se situen al capdavant quant al nombre de repetidors -com França, Luxemburg, Espanya, Portugal o Bèlgica- obtenen resultats més aviat mediocres. “La relació entre el medi socioeconòmic dels alumnes i els seus resultats és igualment més marcada als països amb forts nivells de repetició de curs, independentment del nivell de riquesa nacional”, afegeix l’estudi. El sistema de repetició de curs agreujaria doncs, segons l’OCDE, les desigualtats socials dins de l’escola.

Als països de l’OCDE, la mitjana d’alumnes de 15 anys que han repetit curs almenys una vegada és del 13%, sent més marcat en primària (7%) i en el primer nivell de secundària (6%) que en el segon d’ensenyament mitjà (2%). Amb un 35% de repetidors, Espanya és un dels països europeus on aquesta situació és més acusada, només superat per França i Luxemburg.

Si la repetició sistemàtica de curs no sembla contribuir a eradicar el fracàs escolar és, en canvi, una opció amb un elevat cost econòmic. “A Bèlgica, Espanya i Holanda, aquest cost representa almenys el 10% de la despesa anual en primària i secundària, i el cost unitari pot assolir, i fins i tot sobrepassar, els 11.000 dòlars [uns 7.700 euros] per alumne”, calcula l’informe, “La repetició de curs dels alumnes engendra costos, particularment el finançament d’un any suplementari de formació de l’alumne, però també el cost per a la societat de retardar almenys un any l’entrada d’aquest alumne al mercat laboral“.

Els experts de l’OCDE arriben a semblants conclusions quan es tracta d’analitzar els resultats escolars en aquells països on els alumnes amb dificultats -ja sigui d’aprenentatge, ja siguin disciplinaris- són traslladats i reagrupats en centres especials, el que succeeix especialment en Àustria, Bèlgica, Grècia i Luxemburg.

Més de 100.000 espanyols viatjaran aquest estiu a l’estranger per aprendre una llengua

Més de 100.000 espanyols sortiran aquest estiu fora del país per millorar o perfeccionar un idioma. El 92% de les persones trien Regne Unit, Irlanda, Estats Units i Malta, encara que els països de parla alemanya i francesa acullen cada any a més estudiants.

María Martínez – Redacció Aprendemas – 2011.07.06

Sens dubte, una estada a l’estranger és la millor i més ràpida manera d’aprendre un idioma. Això ho saben molts espanyols per això, cada any, els joves que tenen l’oportunitat realitzen un curs d’idiomes fora d’Espanya. Segons l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’estranger, ASEPROCE, més de 100.000 espanyols emprendran rumb, aquest estiu, a altres nacions per perfeccionar o millorar una llengua.

Marta Galea, Secretària General de l’Associació, assenyala que tot i la crisi , la xifra de persones que viatgen a l’estranger per aprendre un idioma es manté estable respecte a l’any passat.

I és que, segons Galea “parlar un, o fins i tot dos idiomes, augmenta considerablement les oportunitats de trobar feina dins i fora del país . Sens dubte una estada a l’estranger és la forma més ràpida i eficaç d’aconseguir-ho”.

El Ministeri d’Educació també ha confirmat les premisses de la Secretària General i diu que “l’experiència demostra que per obtenir un bon coneixement d’altres llengües és convenient passar algun període de temps al país corresponent “.

Les estimacions de ASEPROCE indiquen que gairebé el 92% de les persones que estudiaran fora viatjaran al Regne Unit, Irlanda, Estats Units, Canadà i Malta , encara que s’observa un lleuger repunt de destinacions de parla alemanya i francesa.

Els nens i adolescents són el grup més nombrós i representen més del 70% del total de les persones que es van fora d’Espanya a aprendre un idioma. És important destacar que molts d’aquests gaudeixen d’una beca del Ministeri d’Educació o d’altres administracions públiques.

El 30% restant el compon els estudiants universitaris o amb un altre tipus d’estudis i acabats de titular, algun d’aquests també amb beques, a més d’executius o professionals de diferents especialitats.

Pel que fa a les comunitats autònomes en què resideixen els més de 100.000 espanyols que cursaran estudis d’idiomes a l’estranger, destaca Madrid, ja que d’aquí provenen la majoria, 40.000 persones.

A la capital del país li segueix Catalunya, que representa el 20% del total amb 20.000 catalans desplaçats a altres països durant els mesos d’estiu. Aquesta comunitat és la que més ha pujat pel que fa a desplaçaments ja que l’any anterior suposava un 15.6% del total.

D’Andalusia i el País Valencià sortiran 14.000 persones, 7.000 de cadascuna d’elles i comparteixen el tercer lloc en el rànquing. Els segueixen País Basc amb 5.000 estudiants i Galícia amb 3.500.

Estiu als museus – activitats 2011

http://www.bcn.cat/estiualsmuseus/ca/index.html

Com cada estiu, els museus de la ciutat ens proposen una oferta d’activitats variada i interessant. Podrem escollir entre totes les temàtiques dels centres museístics: art, ciències naturals, arts aplicades, història, arqueologia…, i podrem participar-hi de moltes maneres diferents: en tallers, jocs de pistes, rutes i itineraris, visites dinamitzades … Les vacances d’estiu són un moment excel•lent per descobrir una altra dimensió dels museus més lúdica i divertida. Hi podem trobar activitats pensades per a totes les edats, dels tres anys endavant, una bona alternativa per al nostre temps de lleure a la ciutat.

Us hi esperem!

Les expectatives acadèmiques de l’alumnat, factor determinant per l’èxit escolar

 Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El factor més important a l’hora de determinar el èxit escolar són les pròpies expectatives acadèmiques de l’alumnat, és a dir, l’interès per cursar una titulació universitària o un Cicle Formatiu de Grau Superior . El segueixen variables com el nivell d’estudis dels pares i del nombre de llibres que hi ha a casa . En canvi, ni el centre triat, ni la repetició de curs, ni la comunitat autònoma on es visqui es postulen com a condicionants importants.

Un altre aspecte interessant és que és notable la importància de la relació entre l’alumnat i els docents i les actituds dels estudiants amb el professorat i la resta dels companys

Aquestes són algunes de les principals conclusions de la Avaluació General de Diagnòstic 2010 , realitzada entre estudiants de 2n d’ESO de les 17 comunitats autònomes i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

L’avaluació es va dur a terme el 2010 a una mostra de 29.154 alumnes de 2n d’ESO (que van realitzar exercicis escrits i proves de comprensió oral a partir d’arxius d’àudio), i també a 4488 professors i 843 directors de centre (a través de qüestionaris). En l’exercici van participar en total 870 centres espanyols.

La finalitat d’aquest estudi és obtenir dades representatives de la situació de l’educació en les diferents comunitats autònomes i en el conjunt de l’Estat. Per aconseguir-ho, s’han avaluat quatre competències bàsiques en el currículum escolar: a) comunicació lingüística , b) matemàtica , c) coneixement i interacció amb el món físic , id) social i ciutadana.

Segons el Ministeri d’Educació, pel que fa a competències bàsiques, el 83% del alumnat estaria en els nivells considerats suficients perquè afronti amb èxit la formació posterior, la vida laboral i l’exercici de la ciutadania. Mentre que un 17% es troba en els nivells de rendiment més baixos.

L’informe conclou que l’estudiant envoltat de persones amb nivells educatius més alts arriba millors resultats.

A més, encara que el nivell és bastant uniforme en totes les comunitats autònomes, es mostra que hi ha una relació elevada entre els resultats obtinguts en cada comunitat autònoma i factors associats a aquesta comunitat, com ara el nivell d’estudis assolit per la seva població adulta o la seva taxa de graduats en ESO.

Redacció de Educaweb.com 7/7/2011

 Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El model lingüístic escolar català ajuda en l’aprenentatge de llengües i la cohesió social.

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC i els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC han presentat aquest dimecres diversos resultats sobre el model lingüístic de l’escola catalana en el marc de la jornada «Llengua i escola a Catalunya: mites i realitats. Presentació de resultats dels treballs de recerca empírica més recents sobre el tema».

Sala de premsa UOC 7/7/2011

En la presentació, que ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes,han intervingutels ponents Ignasi Vila (UdG), Joaquim Arnau (UB), Montserrat Cortés (UB), Aurora Bel (UPF), Carme Pérez (UPF), Melina Aparici (UAB)i Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

El director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, Miquel Strubell, ha defensat el model lingüístic de l’escola catalana i ha destacat que «és l’únic que garanteix la cohesió social i que els alumnes no catalanoparlants tinguin competències en les dues llengües», fet que no assoleixen països com el Canadà o Bèlgica, que també són bilingües. Strubell ha afirmat que «l’assoliment precoç de competències de dues llengües té molts avantatges cognitius a l’hora d’aprendre nous idiomes en comparació amb les persones monolingües».

Els estudis demostren que l’escola multilingüe facilita l’aprenentatge


La llengua no influeix en l’assoliment de competències

Per a Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Girona, els alumnes castellanoparlants no acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per haver estudiat en català. Vila ha assegurat que, tot i que els factors socioeconòmics poden ser determinants, «les competències que un alumne assoleix en diverses matèries són independents de la llengua que parla a casa». Vila també ha afirmat que, si l’escolarització a Catalunya no fos en català, «el català seria una llengua desconeguda per gran part de l’alumnat de Catalunya».

En la mateixa línia s’ha pronunciat Joaquim Arnau, professor del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona, que ha assegurat que els alumnes que acaben l’escolarització obligatòria en el sistema català no tenen dèficits en els coneixements escolars, perquè, segons diversos estudis, «un ensenyament en dues llengües aconsegueix millors resultats acadèmics que els de països monolingües».Arnau s’ha basat, entre altres, en l’estudi PISA 2009, en què Catalunya aconsegueix millors resultats que països monolingües en competències matemàtiques o en comprensió lectora.

Al seu torn, Montserrat Cortés, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, ha explicat que els alumnes que acaben l’escolarització obligatòria no tenen dèficits en coneixements del castellà per haver estudiat, principalment, en català. Cortés ha afirmat que el coneixement del castellà no depèn del territori i que, fins i tot, «els resultats en coneixements de llengua castellana són una mica més alts» a Catalunya que a altres zones de l’Estat espanyol. Per a Cortés, «les dades referents a coneixements, competències escolars i sociolingüístiques continuen justificant l’actual model educatiu català, perquè garanteix que els alumnes tinguin un bon nivell de les dues llengües al final de la seva escolarització».


El bilingüisme ens fa més tolerants

Les dades presentades per Aurora Bel, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, i Carme Pérez, professora del Departament de Traducció i Filologia de la mateixa universitat, han demostrat que el bilingüisme precoç ajuda en el procés d’aprenentatge d’altres llengües, en comparació amb les persones monolingües.

Aurora Bel ha assegurat que «ser bilingüe millora la cognició i la intel·ligència en general, com també el desenvolupament de la consciència metalingüística, a banda de millorar la flexibilitat cognitiva i la predisposició democràtica». Bel ha afirmat que les persones que són bilingües de manera precoç tenen més predisposició a ser tolerants.

Al seu torn, Pérez ha destacat que els alumnes bilingües obtenen millors resultats en l’aprenentatge d’una tercera llengua, com ara l’anglès, i que «el bilingüisme no és un problema, sinó que ens aporta grans beneficis».


Parlar més d’una llengua afavoreix el desenvolupament cognitiu

Finalment, Melina Aparici, doctora en Psicologia i professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha afirmat que «el bilingüisme té un impacte positiu en el desenvolupament i el rendiment cognitiu de les persones».Segons ha explicat Aparici, un bon domini de dues llengües de manera precoç té nombrosos avantatges cognitius, com ara més capacitat d’adaptació, més flexibilitat cognitiva, més control de l’atenció i el retard en símptomes de demència.

Un petonet, àvia! El millor remei contra l’Alzheimer

Un petonet, àvia! – araCriatures (pdf)

La infermera Ana Bergua ha escrit el conte ‘L’àvia necessita petonets’, que ha il·lustrat Carme Sala i que té com a protagonista una nena de 7 anys i la seva àvia, que pateix la malaltia d’Alzheimer.

TRINITAT GILBERT – araCriatures 9/7/2011

L’últim que es perd a la vida és la capacitat de donar afecte i de rebre’n. “Sobretot de rebre’n”, diu la infermera Ana Bergua, autora del llibre L’àvia necessita petonets (Ed. Proteus), que té com a protagonista la petita Maite, de 7 anys, i la seva àvia, malalta d’Alzheimer.

“Als nens no els podem amagar que els avis estan malalts. Se’ls ha de fer participar, en la mesura en què l’edat i les possibilitats ho permetin, en les tasques d’acompanyament dels avis”. Si els pares els impulsen a fer-ho, “aquests nens seran més bones persones, perquè tot el que donem als altres ens fa créixer per dins”. És més, la manera com un nen se sent que forma part d’una família depèn de com i en quina mesura se’l deixa participar en les tasques de la llar. “Si els ho prohibim, farem que minvin les seves capacitats”.

A la Maite els pares li van explicar des del primer dia que l’àvia tenia Alzheimer. Ara bé, l’arribada de l’àvia a casa no la va rebre amb alegria, perquè va comportar que abandonés la seva habitació per anar a la de la seva germana. Però a poc a poc la petita va acceptar la seva àvia com si fos una companya de joc. I va acabar pronunciant frases entendridores: “L’àvia passa molt de temps amb la mirada perduda, com si estigués mirant cap a un lloc. Quan la veiem així, ens asseiem als seus genolls i li fem petonets per tota la galta. I els seus ulls retornen d’aquell lloc llunyà i somriu”.

Petons curatius

A la vida real, en Lluc també fa petons a la seva àvia, la Roseta. I n’hi fa cada dia unes quantes vegades. L’àvia del Lluc té demència senil (diagnòstic paral·lel a l’Alzheimer) des del 2004. En Lluc té 14 anys i l’àvia Roseta, 83. “Però de vegades sembla que l’edat sigui al revés, perquè l’àvia s’ha tornat com un nen, com un nadó, més aviat, perquè formula la mateixa pregunta unes quantes vegades seguides”, explica la filla de la Roseta i mare del Lluc, la Maria Cerveró. I el Lluc té molta paciència per respondre la mateixa pregunta les vegades que faci falta. “Ho ha viscut a casa. L’àvia sempre ha estat amb nosaltres, i té clar que se l’ha de cuidar”. Per això, cada tarda passegen junts per la terrassa, l’una agafada de l’altre, o enraonen asseguts al sofà.

No tot és fàcil

I és que els nens han d’aprendre que a la vida no sempre hi ha festes. “Els ensenyem molt l’alegria i la diversió, però els hem d’ensenyar que a la vida també hi ha tristeses. I que les persones envelleixen, emmalalteixen i necessiten que els cuidem. Amb un avi a casa, aquests coneixements s’adquireixen. I, a més, hi ha el concepte de responsabilitat, perquè el Lluc sap que és tan important com el seu pare i com la seva mare per ajudar que l’àvia Roseta estigui bé”, explica la Maria.

Mentrestant, l’àvia Roseta parla amb tothom, però només reconeix els que veu diàriament. Als altres néts o besnéts no els sap reconèixer, perquè no els veu amb assiduïtat, però, de totes maneres, hi parla, “perquè és com si s’hagués tornat molt diplomàtica”. Ara bé, quan giren cua, de seguida pregunta a la Maria qui eren aquelles persones amb qui estava parlant.

Per la seva banda, Joana Espuga, presidenta de l’Associació d’Alzheimer de Lleida, assegura que la societat ha canviat. “Fa uns anys, als nens se’ls amagaven les malalties dels avis, i ni tan sols els portaven a la residència perquè els veiessin”. Es volia tapar clarament la realitat. “I amb l’Alzheimer encara ho feien més, perquè es pensaven que el nen s’ho passaria malament perquè l’avi no el reconeixeria”. Ara tot ha canviat. “En bona part ha estat perquè la malaltia s’ha acceptat socialment. Fa uns anys, la gent confonia demència amb bogeria, i tot plegat feia por”.

Ara els nens saben que els avis tenen una malaltia amb un nom estrany, que de vegades no saben ni pronunciar, però tenen clar que no es troben bé, i van a la residència a visitar-los. I si els nens ho han sabut des del primer moment, ho assumeixen en el dia a dia. Per exemplificar el canvi de mentalitat que hi ha hagut en la societat, la Joana explica una anècdota: “Fa uns anys no ens van deixar llogar un local per a l’associació, perquè quan els llogaters es van assabentar que érem els de l’Alzheimer, es van pensar que vindrien bojos al local, i no ens el van deixar”. Va passar fa12 anys i la Joana està segura que ara no passaria. “Desde l’associació lluitem tant per normalitzar la malaltia que hem muntat una coral amb els avis, i hem anat a cantar a l’Auditori i tot”.

Segons la presidenta de l’Associació, malgrat que la malaltia pot estar en fase avançada en alguns casos, els avis recorden les lletres de les cançons “perquè són cançons que van aprendre quan eren petits, fa molts anys, i no les obliden”. 

Ara bé, el que més pot ajudar un avi i una àvia amb Alzheimer a tirar endavant és rebre l’afecte dels seus néts. Sempre tindran un somriure i una mirada alegre a punt per cada petó que rebin.

 

Diari AMPAIPSE EscolaEducació2.0

 

Provant l’eina paper.li per fer el “Diari AMPAIPSE EscolaEducació2.0” a partir de les tweets seguits per AMPAIPSE.

Noticia destacada de la edició d’avui:

Red-Educación: Pedagogía 2.0 | Wiseri Blog

blog.wiseri.com – Xarxa-Educació El procés d’aprenentatge està experimentat canvis profunds a causa de la introducció de noves eines i processos de comunicació que permeten transmetre informació d’un mod …

Els llibres digitals milloren fins a un 50% la ortografia dels alumnes

Segons un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​els estudiants que fan servir continguts multimèdia milloren més que els que fan servir mètodes tradicionals.

Els alumnes que usen llibres digitals poden millorar fins a un 50% la seva ortografia, segons la conclusió principal d’un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Blanquerna (URL) realitzat entre 1.700 alumnes de Secundària de Catalunya usuaris del programa Educat 1×1.

Segons un comunicat, els alumnes que han emprat continguts digitals han experimentat una millora de resultats d’un 20% de mitjana, arribant a arribar al 50% en alguns casos.

Els alumnes amb pitjors resultats en aquest estudi pertanyen a escoles on no hi ha portàtils propis per a cada alumne, de manera que només poden usar l’ordinador a casa, i paral·lelament, a les escoles on no s’usen aquestes tecnologies no s’han detectat millores.

Continguts multimèdia VS mètodes tradicionals

L’estudi és «revelador», perquè avala que els estudiants que fan servir continguts multimèdia milloren més que els que fan servir mètodes tradicionals, el que demostra per primera vegada que les tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l’ensenyament poden ajudar l’alumne a millorar seus resultats acadèmics.

L’estudi, liderat pel professor de la UAB Pere Marqus i realitzat durant l’últim trimestre del curs 2010-2011, forma part d’una macro investigació que es prolongarà durant diversos anys per abordar la progressió acadèmica vinculada a l’ús de les noves tecnologies a les aules .

De fet, la primera fase s’ha centrat en l’ortografia, una de les assignatures pendents dels escolars catalans, al costat de la comprensió lectora, segons PISA.

Els alumnes s’han dividit en dos grups: un ha treballat durant dos mesos les regles ortogràfiques amb mètodes tradicionals i l’altre mitjançant continguts digitals, competència que va ser avaluada a l’inici i al final de la prova.

Més enllà de les tecnologies a l’aula, l’èxit acadèmic amb llibres digitals requereix uns continguts adequats, així com formació per als docents.

HERALDO.es 8/7/2011

Mediocres a L’ESO, els resultats dels alumnes de 14 anys a Catalunya, molt lluny dels primers llocs.

LV2110707P20 (pdf)

FUTUR INCERT – Un 17% dels alumnes espanyols té un nivell baix o molt baix

EXCEL·LÈNCIA ESCASSA – El nivell més alt de rendiment només l’aconsegueix el 5% de l’alumnat català.

LA VANGUARDIA 7/7/2011

Les avaluacions sobre el rendiment dels alumnes encara no reporten bones notícies. En els resultats de l’avaluació general de diagnòstic de 2n d’ESO, Catalunya apareix molt lluny de les primeres posicions, que, en funció de les quatre àrees examinades, ocupen les comunitats de Navarra, Castella i Lleó, Madrid i La Rioja. Les proves es van fer el 2010.

Si es pren la puntuació mitjana, Catalunya figura al setè lloc de les 17 comunitats en la competència en el coneixement i la interacció del món físic (ciències), a l’onzè lloc en competència lingüística, en el tretzè en competència social i ciutadana (socials) i en el quinzè en competència matemàtica. En les dues darreres àrees, amb una puntuació de 484 i 494, els alumnes catalans ni tan sols assoleixen la puntuació mitjana d’Espanya, que es fixa en 500 punts.

Els registres sobre les competències adquirides pels alumnes de 2n d’ESO a Catalunya estan en sintonia amb els que es van obtenir fa un any entre els de 4t de primària. Ahir, des de la Conselleria d’Ensenyament van evitar fer una primera valoració dels resultats, perquè es va considerar que havien d’analitzar l’avaluació, informa Maite Gutiérrez.

A Espanya, el paisatge tampoc no és pas gaire encoratjador, sobretot si ens fixem en els que demostren més mancances: el 17% dels estudiants de 2n d’ESO té un rendiment baix o molt baix (nivell 1 i més baix que 1). Tal com reconeixen al Ministeri d’Educació, no és prou elevat “perquè l’alumne afronti amb èxit la formació posterior, la vida laboral i l’exercici de la ciutadania”. Aquest 17% de l’alumnat tan preocupant dobla folgadament el 8% dels que se situen en el nivell alt (el 5).

En el cas de Catalunya, el percentatge d’alumnes de nivell molt baix i baix és molt a prop del registre estatal en ciències (16%) i llengua (15%). En les àrees de socials i matemàtiques el superen: representen el 20% –només es troben en una situació pitjor Andalusia i Extremadura– i el 19%, respectivament. En canvi, comunitats com Navarra o Castella i Lleó es mouen entorn del 10%.

En paral•lel, l’excel•lència mostra molt pocs senyals de millora. A Catalunya, el col•lectiu dels que arriben al nivell 5 amb prou feines representa cinc de cada cent alumnes. Aquest nivell alt de rendiment en matemàtiques, per exemple, el demostra fins al 17% dels alumnes de 2n d’ESO a Navarra. O el 13% dels madrilenys en l’àrea de socials.

La denominada avaluació general de diagnòstic, basada en una mostra de 29.154 alumnes de 870 centres de tot Espanya, ha avaluat les competències bàsiques als 14 anys. L’any passat, aquesta fotografia del sistema educatiu –tal com ahir la va qualificar el secretari d’Estat d’Educació i Formació Professional, Mario Bedera– es va centrar en el rendiment dels nois i noies que cursaven 4t de primària.

Tenint en compte les dades, Bedera va assegurar que no hi ha diferències gaire grans entre les comunitats autònomes: “Fins a 14 comunitats presenten resultats que no difereixen en més de 20 punts de la mitjana espanyola de les quatre competències analitzades”. El número dos del Ministeri d’Educació ho va interpretar com una demostració de “l’homogeneïtat” del sistema educatiu a Espanya.

A més a més, Bedera va mostrar la seva preocupació perquè s’ha constatat que els repetidors tenen resultats notablement més baixos que la resta. Els estudiants que havien repetit una vegada van obtenir 73 punts menys en competència lingüística. Si havien repetit curs dos cops, la distància arribava als 99 punts. A parer seu, això demostra que “cal replantejar les repeticions”. “El sistema educatiu ha de tenir més flexibilitat, ja que no hi ha expectatives de millora en els resultats educatius de l’alumne repetidor”, van insistir al Ministeri d’Educació.

Xanascat > VACANCES EN FAMÍLIA > 2a Convocatòria

Ja podeu realitzar la vostra preinscripció.

La segona convocatòria de sorteig només es portarà terme per a aquelles famílies que vulguin optar als torns compresos entre els mesos de setembre de 2011 i febrer de 2012.

Terminis:

Preinscripció: del 4 de juliol de 2011 (a partir de les 12 hores) al 25 de juliol de 2011 (fins a les 12 hores)
Sorteig: 28 de juliol de 2011. El sorteig es portarà a  terme a la Seu central de Loto Catalunya (Passeig Sant Joan 45)
Publicitat del sorteig: 29 de juliol de 2011 a partir de les 12 h a http://www.xanascat.cat
Assignació de places:a partir de l’1 d’agost a les 12:00 hores, totes aquelles famílies que hagin obtingut plaça podran descarregar-se la documentació directament des de la plana web www.xanascat.cat.

Aquelles famílies que hagin quedat amb plaça pendent d’assignació, rebran una trucada des del 012 a partir del 9 d’agost.

A partir del 22 d’agost, el 012 es possarà en contacte amb les persones que hagin quedat en llista d’espera, sempre i quan hi hagi places lliures.

Xanascat > VACANCES EN FAMÍLIA > 2a Convocatòria

%d bloggers like this: