Els menors suplantats no demanen ajuda

Suplantacions d’identitat a les xarxes socials.
El robatori d’identitat té els efectes psicològics més durs en els adolescents.

EL PERIODICO – Dimecres, 13 de juliol del 2011

Estrès, ansietat, depressió, baixada del rendiment acadèmic. Els efectes de la suplantació d’identitat en els menors presenten un alt grau de coincidència amb els de l’assetjament cibernètic. Al cap i a la fi, no deixa de ser una de les seves modalitats. I és que les noves generacions estan a l’altra banda de la bretxa digital. Es comporten gairebé amb més desimboltura a la xarxa que a la vida diària i part de les seves relacions socials es desenvolupen aquí, als xats, als murs i als grups de Facebook. Semblen tot avantatges, però també hi ha inconvenients. Els adolescents són els que més pateixen la suplantació a les xarxes socials i, generalment no només no són conscients del risc, sinó que no s’atreveixen a demanar ajuda.

ELS AMICS, BÀSICS «Per a ells els amics són fonamentals», explica Raquel García, psicòloga especialista en infància i adolescència. Els reals, però també els virtuals. El desig de comptar amb un gran nombre de contactes a la seva llista fa que molts d’ells agreguin o acceptin sol·licituds d’amistat sense control, cosa que incrementa els riscos.

«Es tracta d’un assetjament constant, ja que tota l’estona s’estan generant missatges negatius, no només en moments concrets. Aquesta falta de moments de pau causa un gran estrès al menor. A més, l’anonimat del suplantador agreuja la sensació d’impunitat. Al no saber contra qui dirigir el seu enuig, la confiança del nen cau en picat, fet que redunda en tendència a l’aïllament, ansietat i fins i tot depressió», afegeix. I aquests problemes acaben afectantlo en altres àmbits, com la família o els estudis: «Els adolescents tendeixen a pensar que les coses només els passen a ells, cosa que augmenta la sensació de soledat i els bloqueja a l’hora de buscar ajuda».

ASSIGNATURA PENDENT Petra María Pérez, catedràtica de Teoria de l’Educació de la Universitat de València i membre de l’observatori per a la convivència escolar i contra la violència, subratlla que les raons per a aquest tipus d’assetjament són diverses. «Quan els preguntes per què ho han fet, alguns contesten que perquè la víctima treu bones notes, va de xulo o és nou. No hi ha un patró». També destaca que és un comportament més comú entre les noies que entre els nois:

«Ells recorren més a la força».

Miguel Comín, director de la Fundació Alia2, que combat la pornografia infantil i el ciberassetjament, insisteix que el control de la intimitat a les xarxes socials és «l’assignatura pendent». «La gent -agrega- no està acostumada a protegir-se i sovint deixa tots els continguts oberts, de manera que queda totalment exposada».

%d bloggers like this: