Mediocres a L’ESO, els resultats dels alumnes de 14 anys a Catalunya, molt lluny dels primers llocs.

LV2110707P20 (pdf)

FUTUR INCERT – Un 17% dels alumnes espanyols té un nivell baix o molt baix

EXCEL·LÈNCIA ESCASSA – El nivell més alt de rendiment només l’aconsegueix el 5% de l’alumnat català.

LA VANGUARDIA 7/7/2011

Les avaluacions sobre el rendiment dels alumnes encara no reporten bones notícies. En els resultats de l’avaluació general de diagnòstic de 2n d’ESO, Catalunya apareix molt lluny de les primeres posicions, que, en funció de les quatre àrees examinades, ocupen les comunitats de Navarra, Castella i Lleó, Madrid i La Rioja. Les proves es van fer el 2010.

Si es pren la puntuació mitjana, Catalunya figura al setè lloc de les 17 comunitats en la competència en el coneixement i la interacció del món físic (ciències), a l’onzè lloc en competència lingüística, en el tretzè en competència social i ciutadana (socials) i en el quinzè en competència matemàtica. En les dues darreres àrees, amb una puntuació de 484 i 494, els alumnes catalans ni tan sols assoleixen la puntuació mitjana d’Espanya, que es fixa en 500 punts.

Els registres sobre les competències adquirides pels alumnes de 2n d’ESO a Catalunya estan en sintonia amb els que es van obtenir fa un any entre els de 4t de primària. Ahir, des de la Conselleria d’Ensenyament van evitar fer una primera valoració dels resultats, perquè es va considerar que havien d’analitzar l’avaluació, informa Maite Gutiérrez.

A Espanya, el paisatge tampoc no és pas gaire encoratjador, sobretot si ens fixem en els que demostren més mancances: el 17% dels estudiants de 2n d’ESO té un rendiment baix o molt baix (nivell 1 i més baix que 1). Tal com reconeixen al Ministeri d’Educació, no és prou elevat “perquè l’alumne afronti amb èxit la formació posterior, la vida laboral i l’exercici de la ciutadania”. Aquest 17% de l’alumnat tan preocupant dobla folgadament el 8% dels que se situen en el nivell alt (el 5).

En el cas de Catalunya, el percentatge d’alumnes de nivell molt baix i baix és molt a prop del registre estatal en ciències (16%) i llengua (15%). En les àrees de socials i matemàtiques el superen: representen el 20% –només es troben en una situació pitjor Andalusia i Extremadura– i el 19%, respectivament. En canvi, comunitats com Navarra o Castella i Lleó es mouen entorn del 10%.

En paral•lel, l’excel•lència mostra molt pocs senyals de millora. A Catalunya, el col•lectiu dels que arriben al nivell 5 amb prou feines representa cinc de cada cent alumnes. Aquest nivell alt de rendiment en matemàtiques, per exemple, el demostra fins al 17% dels alumnes de 2n d’ESO a Navarra. O el 13% dels madrilenys en l’àrea de socials.

La denominada avaluació general de diagnòstic, basada en una mostra de 29.154 alumnes de 870 centres de tot Espanya, ha avaluat les competències bàsiques als 14 anys. L’any passat, aquesta fotografia del sistema educatiu –tal com ahir la va qualificar el secretari d’Estat d’Educació i Formació Professional, Mario Bedera– es va centrar en el rendiment dels nois i noies que cursaven 4t de primària.

Tenint en compte les dades, Bedera va assegurar que no hi ha diferències gaire grans entre les comunitats autònomes: “Fins a 14 comunitats presenten resultats que no difereixen en més de 20 punts de la mitjana espanyola de les quatre competències analitzades”. El número dos del Ministeri d’Educació ho va interpretar com una demostració de “l’homogeneïtat” del sistema educatiu a Espanya.

A més a més, Bedera va mostrar la seva preocupació perquè s’ha constatat que els repetidors tenen resultats notablement més baixos que la resta. Els estudiants que havien repetit una vegada van obtenir 73 punts menys en competència lingüística. Si havien repetit curs dos cops, la distància arribava als 99 punts. A parer seu, això demostra que “cal replantejar les repeticions”. “El sistema educatiu ha de tenir més flexibilitat, ja que no hi ha expectatives de millora en els resultats educatius de l’alumne repetidor”, van insistir al Ministeri d’Educació.

%d bloggers like this: