CONTES ‘I tu què faries?’ – CONTE 7

Aquests contes presenten relats quotidians, en els que les famílies que apareixen són diverses, però totes tenen un tret en comú: els i les personatges afronten situacions en les quals cal plantejar-se diferents maneres de distribuir el temps dedicat a les responsabilitats domèstiques i de cura.

L’objectiu és fer possible que els infants identifiquin quins són comportaments discriminatoris i busquin la manera de corregir-los.

Compartim el Temps

Compartim el temps, contes “I tu que faries?” (pdf)

CONTE 7

La Núria estava molt contenta. Es va passar tota la tarda dient que la vindria a buscar el seu pare!  – Com és que avui vindrà el teu pare i no el teu avi? – va preguntar-li la mestra. – És perquè el meu pare ha canviat de feina i ara treballa més a la vora del cole i em vindrà a buscar cada dia! – va contestar somrient la Núria. – Que bé! – li deien els companys i companyes de classe…

La Jordina li va dir que a ella la venia a buscar la seva mare en cotxe perquè treballava molt lluny; a en Miquel, el recollia la seva iaia, i a en Manel, la seva cangur, que era molt simpàtica i anava en moto. La Núria va dir: – Doncs el meu pare no va ni en moto ni en cotxe–;  – Ve a peu? – va preguntar en Miquel; – No, no…–-. va dir la Núria. – I doncs? – preguntà la Jordina. – Ja ho veureu. – va dir la Núria fent-se la interessant.

Mentre esperaven a la porta de l’escola que els respectius, mares, àvies, avis, pares i cangurs els vinguessin a buscar, en Miquel, en Manel i la Jordina miraven encuriosits i encuriosides qui era el pare de la Núria i com vindria a recollir-la… En Miquel, fins i tot començava a pensar que vindria en nau espacial…! I de sobte, la Núria va començar a donar bots d’alegria, –Ja és aquí!, ja és aquí el meu pare!. –Tots i totes van apropar-se a la porta per saber qui era el pare de la Núria i en quin tipus de vehicle venia…

Apa! Caram! El pare de la Núria va en cadira de rodes! –Van quedar al·lucinats i al·lucinades. La Núria va sortir com un llampec i desprès de dir adéu als companys i companyes, va seure a la falda del seu pare i van marxar a corre-cuita en cadira de rodes! La mainada va quedar-se bocabadada…!

A l’endemà, en Manel li va dir a la Núria: –És xulo anar en cadira de rodes?–. –Sí, sobretot perquè el meu pare va molt de pressa i és divertit! –va dir la Núria. –Però el teu pare es troba bé? –va preguntar-li la Jordina. –Sí, va tenir un accident fa molt de temps, i al principi li feia mal, però ara està molt bé, inclús fa atletisme i si s’entrena molt, potser anirà a les olimpíades paralímpiques!.–Què guai! –van exclamar!.

Dies més tard, a classe, la mestra els va dir que jugarien a un joc, el “Joc de les tasques de la llar”. –Ara necessito que em digueu quines són les tasques de la llar que fan a casa vostra– va dir la mestra.
– Cuinar!, planxar!, estendre la roba!, fregar!, fer el dinar!, parar taula!, cuidar el gos!, regar les plantes!, canviar les bombetes quan es fonen! –van anar dient entre tothom. –Molt bé, molt bé, tothom! –va dir la professora. –Veig que teniu molt clares quines són les tasques domèstiques… I qui fa les diferents tasques?
– La meva mare frega i planxa, el meu pare cuina i estén la roba i jo l’ajudo donant-li les pinces! –va dir la Berta.
–Jo cuido molt el meu gatet i ajudo la mare a regar les plantes, mentre el pare planxa –va dir en Lluís.
–Com que el meu pare viu a una altra casa, la meva mare té molta feina, per això intento ajudar-la molt estenent la roba, parant la taula i regant les floretes!
– Ohhh!!! –van dir tots i totes. Molt bé, molt bé!.
En Pere va dir –Doncs a casa meva, la meva mare ho fa tot… Perquè diu que jo sóc molt petit i el meu pare no sap fer res…

I TU QUE FARIES?

OPCIÓ A: la Núria respon: –A mi m’han dit a casa que les tasques domèstiques han de fer-les els pares i les mares, perquè nosaltres som molt petitets encara. Nosaltres hem de mirar per saber fer-ho quan siguem grans.

OPCIÓ B: la Núria respon: –Doncs el meu pare diu que tot es pot aprendre, perquè quan va tenir l’accident tampoc sabia fer res, però de mica en mica i amb molta voluntat va aprendre a fer-ho tot, tant fora de casa com a dins. A més, nens i nenes també podem fer moltes coses, així acabem abans i ens queda temps per jugar plegats!

OPCIÓ C: la Núria respon: –Les mares fan les feines de casa, perquè en saben més i els pares condueixen i netegen el cotxe quan anem de vacances.

FICHA TÈCNICA A: Compartim el temps, contes “I tu que faries?” (pdf)

%d bloggers like this: