Els desafiaments del núvol (Cloud computing): l’accés, la propietat i la portabilitat.

RICARD VILLALOBOS – araemprenem – DISSABTE, 2 DE JULIOL DEL 2011.

Si tens un correu electrònic a Gmail, Yahoo o Hotmail ets al núvol. Si escoltes música de Spotify o Soundcloud, ho fas al núvol. Els vídeos de Youtube o Vimeo, els veus al núvol. Si mires pel·lícules de Megavideo o Series.ly, accedeixes al núvol. Guardes i comparteixes els teus arxius en Dropbox o Rapidshare? Acudeixes al núvol. Si emmagatzemes fotos en Flickr o Picassa, ho fas al núvol. I les xarxes socials? Pur vapor de bits, de fet, el seu negoci és un gran núvol.

Cloud computing significa, simplement, emmagatzemar qualsevol arxiu en un servidor o disc dur diferent del de la nostra computadora o xarxa local, i poder accedir-hi via internet. L’avantatge dels serveis al núvol per a les petites empreses és que la infraestructura tecnològica ja no és una barrera d’entrada: la gestió, l’emmagatzematge i l’accés de dades es poden contractar a qualsevol part del món i de manera molt més barata. Per als usuaris, el principal avantatge és la ubiqüitat. I és aquí on hi ha la clau: l’accés (a internet) és més important que la propietat, la cobertura i la qualitat de la banda ampla són més importants que la grandària i el lloc dels servidors.

Dies comptats

Encara que els serveis al núvol són el present i el futur de la nostra relació amb la tecnologia, el cloud computing té alguns desafiaments per afrontar. I no parlarem de seguretat. Per començar, gran part de l’avantatge competitiu del núvol està fonamentat en el fet que el cost d’emmagatzematge i els preus de l’accés van a la baixa. Això ha resultat ser cert fins avui, però no ha de ser així en un futur pròxim. El preu majorista d’emmagatzematge en servidors ha passat dels 10.000 dòlars que costaven 20 megabytes d’espai el 1990 amenys de 5 cèntims de dòlar per tres terabytes a la fi del 2010. Per la seva banda, els preus mundials de la banda ampla (mesurats en preu per megabit) han caigut als països desenvolupats més de dos terços des de l’aparició de les tarifes planes. Aquesta tendència pot tenir, realment, els dies comptats.

La majoria està acostumada a pagar l’accés en un esquema de tarifes planes, en què la quantitat de dades no compta: ens cobren per capacitat de transmissió i recepció. Utilitzant un símil amb el consum d’aigua, paguem per la grossor de la canonada, però no per la quantitat d’aigua que consumim. Als EUA, algunes companyies de telecomunicacions ja han manifestat que, per culpa del creixent volum de trànsit que suporten les xarxes, cobraran, a més, per la quantitat de dades consumides. Si el volum de dades passa a ser una variable lligada al preu de la banda ampla, les aplicacions o els serveis cloud es veuran afectats, ja que l’usuari no només pagarà pel preu d’aquest servei, sinó per la descàrrega.

Encara que després el proveïdor estigui disposat a assumir part del cost de descàrrega reduint el preu final, és evident que si el trànsit té un cost, l’usuari tindrà menys incentius per navegar i consumir. Un usuari actiu de serveis, com Netflix (un servei molt popular als EUA de sèries, pel•lícules i documentals en streaming) o Spotify pot arribar a generar un trànsit superior als 100 gigabytes al mes. En un informe recent, Cisco assenyalava que a la fi del 2012, prop de 1.000 milions de cases generaran més d’un terabyte (1.024 gigabytes) al mes. L’altre desafiament inclou la propietat i la manera en què algunes empreses ens obliguen a consumir o gestionar el que adquirim. Quines facilitats t’atorga el teu servei cloud per traslladar la teva informació d’un núvol a un altre? La gran majoria presenten moltes barreres a l’hora de traslladar continguts o gaudir-ne en plataformes o aplicacions alienes.

El cas d’Apple

Apple té un ecosistema absolutament tancat en el qual una aplicació de la seva botiga no pot consumir-se en cap aparell que no sigui d’aquest sistema operatiu, de la mateixa manera que una cançó del seu flamant servei de música al núvol i Cloud només es podrà escoltar a través d’iTunes. Si hem comprat aquests arxius i hem pagat després per un servei d’emmagatzematge al núvol, per què no puc descarregar-lo a l’aparell i escoltar-lo també a l’aparell i el reproductor que jo vulgui? L’exemple de la música i l’entreteniment és traslladable a qualsevol servei, en el sentit que les empreses que dominen una part important de la cadena de valor faran el possible per desincentivar la portabilitat d’un núvol a un altre.

L’últim gran punt de conflicte passa per la propietat dels continguts i afecta sobretot les xarxes socials. Unes fotos o un vídeo penjats en una xarxa social passen a ser directament d’aquesta xarxa social o segueixen sent nostres? Fins a quin punt, pel fet de ser al seu núvol, poden fer ús del contingut que hi pengen els usuaris?

Més control?

És evident que, en el futur, quan el núvol sigui sinònim de web i sistema operatiu, afloraran moltíssims més desafiaments i problemes. Esperem que, en aquell moment, els endevinadors de la seguretat informàtica i els apòstols del control siguin minoria. Ho esperem!

Els desafiaments del núvol – l’accés la propietat i la portabilidad (pdf)

%d bloggers like this: