La ment en forma: idees per mantenir actiu el cervell

Als 30 anys sol haver acabat ja l’etapa formativa reglada, deixant d’estudiar, memoritzar i preparar-se per els exàmens. Un moment que és l’adequat per començar a seguir una sèrie de passos i introduir hàbits saludables en el dia a dia que permetin mantenir la ment en forma i exercitar-la. No cal fer grans esforços ni dedicar un temps excessiu. Quatre pautes bàsiques ajuden a tenir una ment en perfecte estat. 

Eva Sereno Redacció Aprendemas – 2011.02.21

S’ha acabat anar a classe cada dia, estudiar i realitzar treballs per avaluació, preparar l’examen final, fer el projecte fi de carrera o doctorar. Són només alguns exemples de les accions que deixen de fer-se un cop s’ha acabat l’aprenentatge en la vida acadèmica. I, en un principi, pot semblar tota una liberalització personal, però compte perquè un cessament d’activitat en la formació reglada no ha de suposar el punt i final per mantenir la ment en forma , sobretot, perquè cada vegada és més necessari seguir formant-se per actualitzar els coneixements professionals. Però també cal seguir exercitant-per afavorir el desenvolupament personal.

I és que, encara que existeixen diferents teories, en general a partir dels 25 anys comença el declivi del procés d’aprenentatge , necessitant un major esforç per aprendre coses noves perquè fins a aquesta edat el nivell de plasticitat i les connexions neuronals són encara ràpides i la pèrdua de neurones no és significativa.

No obstant això, cal tenir en compte que la disminució en la pèrdua de velocitat de processament no es produeix tant per l’edat com per l’ús que es fa. “A partir dels 30 anys i com més es va avançant en l’edat és més important enfortir el cervell i prevenir el seu deteriorament”, indica José Antonio Portellano Pérez, professor titular del Departament de Psicobiologia de la Facultat de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en Neuropsicologia.

Ja ho va dir el científic Ramon i Cajal: cada persona es deteriora segons ha viscut. El cervell és com un múscul qualsevol del cos humà que cal exercir per “desenvolupar musculatura en aquest cas cerebral. És com un trencament de cama en la qual es han d’estar quinze dies sense moure-la. Passat aquest temps, s’ha perdut massa muscular i cal exercitar-la per tornar a tenir to muscular”, explica Andrés González Bellido, president de la Secció d’Educació del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, psicòleg i catedràtic d’Orientació Educativa.

Per aquests motius és important seguir una sèrie de pautes amb les de contribuir a que la ment es mantingui en bona forma. I, encara que no hi ha cap “recepta màgica”, les claus que cal introduir en el dia a dia es basen en una adequada alimentació, exercici físic, activitat cerebral i bon humor o optimisme (psicologia positiva).

La seva introducció en el dia a dia s’ha de fer en funció de cada persona ja que hi ha professions en què la formació contínua o reciclatge professional és gairebé continu com les relacionades amb les noves tecnologies, o bé es manté la ment activa per l’activitat que es realitza com és el cas del periodisme o la documentació.

No obstant això, encara que la professió exigeixi un nivell determinat d’activitat cerebral és convenient seguir exercitant la ment fora de l’àmbit laboral fent gimnàstica cerebral. És qüestió de compensar. Per exemple, una persona que treballa en una central de trucades pot fer alguna cosa creativa que no sigui rutinari.

El temps que cal dedicar-hi varia en funció de la persona, encara que pot ser suficient amb una hora al dia dedicada en la seva totalitat a activitats que enforteixin i afavoreixin la plasticitat cerebral de forma positiva. Un temps de dedicació que “s’ha d’augmentar no en funció de l’edat que es tingui, sinó del que s’hagi fet abans. L’envelliment no és tant genètic com per factors personals. Hi ha persones que es tornen mandroses”, matisa José Antonio Portellano.

I per exercitar el cervell una de les opcions és aprendre idiomes . “A partir dels 30 anys si aprenc un nou idioma, em costarà més, però insistint a nivell cerebral es generaran noves connexions interneuronals i van a millorar les que ja es tenen”, explica el neuropsicòleg.

Altres activitats que poden realitzar són sudokus i mots encreuats, aprendre a escriure poesia , tocar un instrument musical , llegir , fer trencaclosques, jugar als escacs, muntar un jardí …, entre moltes possibilitats “perquè com més exercites una activitat cognitiva més s’obliga a que la neuroquímica cerebral canviï positivament i s’eviti l’estancament “, afegeix el neuropsicòleg, que explica que, per exemple,” la pràctica de la lectura millora tot el cervell i les àrees del llenguatge i s’enforteix la memòria verbal”.

Un gran aficionat als sudokus és Felipe Herrero. Realitza un o dos al dia en funció del nivell de dificultat. “Vaig començar a fer-los per casualitat al veure’ls al diari i em vaig aficionar de seguida perquè em semblen molt entretinguts. A més, crec que fan que la meva ment estigui més àgil “. Una afició que aquest arquitecte de 40 anys combina amb les manualitats . “És una manera de seguir creant, encara que d’una altra manera diferent a la feina que realitzo dia a dia. Sobretot, m’agrada fer edificis o objectes amb fusta, pinces de la roba i, fins i tot, escuradents. Passo el temps i sento molta satisfacció quan els he acabat i puc ensenyar-los als amics”.

També són molt útils els anomenats exercicis neuróbicos que es basen en introduir canvis en els processos de qualsevol activitat. “El problema és la rutina perquè a nivell de pensament i de connexions neuronals es produeix un acomodament i no es creen noves connexions”, manifesta el psicòleg Andrés González.

I és que amb petits canvis es contribueix a generar noves connexions. Per exemple, pot optar per raspallar-se les dents amb la mà esquerra si s’és dretà, no fer el llit sempre de la mateixa manera, començar a passar l’aspiradora per una àrea diferent de la casa cada vegada que es neteja, canviar les formes en què es cuina un aliment o sortir a passejar modificant el trajecte, entre moltes altres possibilitats.

Perquè l’important és no fer les activitats de forma automàtica i que hi hagi una variació del que es realitza. Per exemple, “fer mots encreuats és positiu, però es desenvolupen unes àrees concretes. Cal fer coses diferents per sortir de la rutina”, matisa el psicòleg.

Altres alternatives per mantenir la ment activa són els cursos que s’ofereixen en algunes escoles especialitzades en aquest camp en les quals es pot aprendre a autoavaluar les habilitats mentals, desenvolupar la habilitat d’observar i observar que és fonamental per poder exercir la voluntat i l’autocontrol, tècniques de relaxació o exercicis per desenvolupar i enfortir la capacitat de concentració; d’educació de la concentració i la millora per aprendre diferents fórmules que poden aplicar per aconseguir aquest objectiu , o de gestió intel·lectual i aprenentatge autònom en el qual es desenvolupa la proposta tècnica d’aquesta escola de lectura comprensiva i la tècnica d’estudi multisensorial.

A través d’aquests cursos es realitzen exercicis que permeten desenvolupar “habilitats d’autodomini, concentració, memòria, observació , agilitat mental, creativitat aplicada, comunicació, distensió i estratègia . Estan seleccionats per la seva efectivitat per integrar configuracions de xarxes neuronals més eficients “, assevera Patricio Jorge Vargas, cofundador i director de l’escola argentina d’Educació Mental Mentat. Vargas assenyala que normalment les persones que trien aquests cursos són “generalment majors de 30 anys, d’ambdós sexes, amb formació terciària, universitària i professional”.

L’interès en ells “prové de la necessitat de millorar en el rendiment mental, específicament en agilitat mental, concentració i memòria per l’augment exponencial del flux informacional, la pressió creixent de la competència laboral i professional i la preocupació per estar a l’altura dels desafiaments de la formació contínua “, conclou el director.

Videojocs, sí o no?

A l’hora d’exercitar la ment hi ha alguns tòpics o mites. Entre ells figura la relació entre els videojocs i la capacitat d’aprenentatge o de desenvolupament cerebral. Un aspecte sobre el qual hi ha opinions a favor i en contra i en què cal ser especialment cauts per no sobrevalorar ni menysprear els seus beneficis.

I és que, per exemple, alguns dels quals es comercialitzen específicament com adequats per mantenir la ment en forma no tenen tant efecte positiu sobre el cervell, encara que sí són útils. El principal problema amb els videojocs és que es compren “però s’abandonen i no hi ha una constància”, afegeix el neuropsicòleg José Antonio Portellano.

Però, encara que un sigui constant, cal utilitzar-los amb certa cura com passa amb els videojocs que comprenen elements de estratègia, que poden ser favorables per exercitar la ment, encara que solen introduir un nivell de tensió en haver de fer determinades accions en un temps determinat.

Aquest element “pot generar tensions i si estem tres hores deixa de ser positiu “, explica Antonio González, que afegeix que en estudis realitzats s’ha constatat que el nivell de tensió que es té amb el videojoc es reprodueix durant dues o tres hores després d’haver acabat el joc. “Si s’estudia en aquestes dues o tres hores, no s’aprofita perquè es té el nivell d’activitat del videojoc”. No obstant això, aquest tipus de jocs poden ser beneficiosos sempre que no es jugui amb ells hores i hores seguides i no hi hagi un nivell alt de competició que elimini aquest benefici.

Més beneficiós és el popular joc del tetris que, per exemple, contribueix a la millora “de l’àrea del cervell on aquesta el nostre GPS, el lòbul parietal, millorant la capacitat espacial i els circuits i xarxes”, explica José Antonio Portellano. Tot i això, cura: els videojocs mai ha d’excloure una altra sèrie d’activitats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’oferta universitària creix un 43% en una dècada, mentre la demanda cau un 15%

 

Un informe de la CRUE assenyala que l’oferta d’ensenyaments universitaris oficials de grau a Espanya ha augmentat un 43,4% des de 1996 a 2008, mentre que la demanda ha disminuït un 15,1%, cosa que l’ha portat a concloure que hi ha de reduir el nombre de titulacions de mida petita. La investigació també assenyala que el rendiment és superior en les universitats privades enfront de les públiques.

Eva del Amo – Redacció Aprendemas – 2011.02.16

Des de 1996 al 2008, l’oferta d’ensenyaments oficials de grau a Espanya ha augmentat un 43,3% , mentre que la demanda ha disminuït un 15,1% , segons l’informe ‘La universitat espanyola en xifres 2010’, elaborat per la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE). Aquestes dades han permès concloure que cal adequar l’oferta a la demanda i reduir el nombre de titulacions de mida petita.

Segons l’informe, l’oferta de títols ha augmentat com a conseqüència de la seva diversificació i per l’absència d’una planificació global. Al present curs, l’oferta s’ha reduït un 11% , mentre que la demanda d’ingrés s’ha incrementat en un 10%.

El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, ha participat en la presentació de l’informe, juntament amb la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, i el president de la CRUE, Federico Gutiérrez Solana. Gabilondo ha assenyalat que “si bé la creació d’ocupació no és responsabilitat de les universitats, d’ella depèn una oferta de titulacions que respongui a la demanda de la societat, amb garanties d’ocupabilitat”. Segons ha indicat el ministre, “no parlem de mercantilització, ni d’utilitarisme, sinó de la implicació social i de la responsabilitat social. Bé sabem que la universitat no està per fer dòcils empleats, sinó ciutadans actius i lliures, però amb ofici i ocupació”.

El titular d’Educació també ha manifestat que “necessitem el lideratge de la Universitat més que mai, perquè és el motor d’una nova economia sostenible. Cap discriminació és més gran que apartar algú del coneixement, per tant cal seguir avançant en la igualtat d’oportunitats i la mobilitat, perquè cap talent es perdi”.

Rendiment acadèmic

El sistema universitari espanyol es troba entre els de millor rendiment acadèmic del panorama internacional: mentre la mesura de l’OCDE es troba en 70, a Espanya és de 79. Això significa que de cada 100 alumnes que van accedir a la Universitat en el nostre país, 79 van aconseguir el seu títol en l’edat prevista, mentre que a l’OCDE només ho van aconseguir 70. Aquesta dada ha estat ressaltat com a “molt positiu” per part del ministre d’Educació.

A més, el rendiment acadèmic dels alumnes de la universitat pública millora 2,2 punts percentuals en el curs 2008-2009 respecte a l’anterior, sent la branca de la Salut la que presenta un millor rendiment. No obstant això , la taxa de rendiment és superior a 10 punts en les universitats privades enfront de les públiques . En aquest sentit, el director de l’estudi, Joan Hernández, ha afirmat que “a les universitats públiques els estudiants no es presenten a moltes avaluacions perquè no senten la implicació del cost del pagament dels serveis”.

La situació financera de les universitats presenta, llevat de casos excepcionals, uns resultats sanejats , el que constitueix una fortalesa per afrontar els canvis que requereix la universitat per contribuir a la sostenibilitat de l’economia espanyola. A més, l’estudi incideix en la necessitat que la universitat pública compti amb més recursos en inversió privada.

D’altra banda, l’activitat de l’ R+D+I a les universitats espanyoles ha triplicat els seus resultats en una dècada i ha crescut un 50 % més que el PIB. No obstant això, els autors de l’estudi suggereixen la creació d’un entorn científic-tecnològic públic i empresarial molt més potent. També creuen necessari impulsar una expansió ràpida de l’activitat de transferència i innovació de les universitats, alhora que aquesta necessita fer una revisió estratègica per identificar els eixos de la seva especialització acadèmica i el disseny de polítiques de recerca.

Finalment, el ministre d’Educació ha assenyalat que des del Govern es lluitarà perquè les patents de recerca puguin desenvolupar-se també en espanyol , a més de francès , anglès i alemany , que són les llengües que acordades pel Parlament Europeu.

Més informació:

Accés a l’informe ‘La universitat espanyola en xifres 2010’

CRUE

La sobrecàrrega física i psicològica diària passa factura a la salut de la dona

 

Les dones viuen més que els homes, però són anys de vida que es caracteritzen per una pitjor salut. La sobrecàrrega física i psicològica pels rols que assumeixen elles en la societat, així com la ‘doble jornada’, la depressió i els accidents a la llar minven la seva salut, produint-se un deteriorament de la mateixa abans que en l’home, encara que elles es cuiden més i tenen hàbits més saludables que ells.

Eva Sereno – Redacció Aprendemas – 2011.02.21

La dona espanyola té una esperança de vida alta . En concret, és de 83,5 anys en néixer i de 21,1 anys als 65 anys d’edat, sent superior en ambdós casos a la dels homes. No obstant això, aquesta major longevitat no significa que elles siguin més immunes a les malalties , ja que augmenta el nombre d’anys en què viuen en males condicions de salut en presentar diferents discapacitats que, a més, apareixen abans que en l’home. De fet, els anys d’esperança de vida en bona salut en néixer són superiors en els homes, sent de 56,3 anys, xifra que contrasta amb els 53,9 anys de la dona.

Aquesta diferència es troba en diversos factors relacionats amb la vida de la dona. Entre les principals causes es troba la sobrecàrrega física i psicològica que porten elles pel seu rol de cuidadores de la població amb independència de la seva edat, així com l’impacte sobre la seva salut de la ‘doble jornada’ (laboral i llar), la depressió i els accidents a la llar. Problemes tots ells que, a més, estan en progressió en les dones espanyoles, segons es recull en l’Estudi ‘Dona i Salut a Espanya’ realitzat per l’Institut de la Dona.

I això que elles adopten hàbits més saludables que ells. El 23,9% de les dones fuma habitualment, el que suposa un 28% menys que la prevalença observada en els homes en termes percentuals. No obstant això, les fumadores abandonen en menor mesura el tabac: el 35,6% de les dones que fumen ho han aconseguit. Un percentatge que és inferior en un 8% al registrat en els homes. No obstant això, cal aclarir que l’abandonament d’aquest hàbit augmenta amb l’edat de forma lineal, mentre que és menor en les dones amb menor nivell d’estudis i amb classe social més baixa.

Pel que fa a altres hàbits com l’alcohol, elles també beuen menys que els homes. El 57,5% de les dones ha consumit begudes alcohòliques en l’últim any i un 41,8% en les dues últimes setmanes, prevalences que són el 26% i 39% menors que els homes i que es dissipen en el cas de les dones més joves el comportament, en relació al tabac i l’alcohol, s’està equiparant al dels homes.

Les dones, a més, són més conscients dels aspectes saludables de la dieta però, en canvi, realitzen menys activitat física i dormen menys hores , tenint una percepció que el descans és insuficient. Una situació que obeeix a les diferències existents entre homes i dones en la distribució del temps dedicat al treball productiu i reproductiu, l’oci i al descans.

La percepció de la salut és pitjor en la dona i està associada a una major càrrega de malalties i limitacions de l’activitat per problemes de salut. Una situació que es produeix des d’edats primerenques, encara que la presència de problemes crònics és creixent amb l’edat. No obstant això, se supera ja el 50% en el grup més jove de dones de 16 a 24 anys. En conjunt, el 77,2% té algun problema crònic enfront del 64,6% dels homes.

No obstant això, malgrat aquestes malalties cròniques, les dones són hospitalitzades en menor mesura que els homes, si no es valoren les atencions mèdiques necessàries relacionades amb la reproducció com els parts.

Les medicines més consumides per les dones són els medicaments per al dolor -el 31,5% els ha consumit en les dues últimes setmanes -, seguits de les medicines per a la tensió arterial (18% ), els tranquil, relaxants i pastilles per dormir (14%). Unes medicines en què el consum d’elles gairebé dobla el dels homes pel fet que els components de qualitat de vida relacionats amb la salut en què les diferències són més grans per gènere són la percepció de dolor, de la forma física i dels problemes emocionals.

Les principals causes de defunció són els problemes relacionats amb el sistema circulatori (2,52 per cada 1.000 dones), sent la primera causa de mort, seguida de els tumors (1,59 per 1.000 dones) i de les malalties de l’aparell respiratori (0,69 per 1.000 dones).

 

L’últim teorema de Fermat i Els Simpsons

Traducció al català del POST “El último teorema de Fermat y Los Simpsons” del bloc GAUSSIANOS.

El 1995 s’emet aquest capítol de Els Simpsons en el qual, entre altres coses, Homer salta a una altra dimensió i, a través d’una porta , apareix en el món humà. L’episodi la veritat és que és bastant friki, però molta gent no es va adonar d’un detall, diguem, enigmàtic. Mentre Homer està en aquest món entre el animat i l’humà apareix en imatge el següent:

Homer en primer pla i una igualtat a la seva esquena:

1782 12 + 1841 12 = 1922 12

Bah, alguna cosa sense massa importància. Una igualtat com una altra qualsevol que dic jo que serà certa … Esteu segur?. Comprovem-. Per exemple, Anem-nos a Wiris i fem l’arrel d’índex 12 de 1782 12 + 1841 12 . Quin és el resultat?. Doncs sí, 1922 . Això, evidentment, demostra que la igualtat és certa … Esteu segur?. Doncs no, aquesta igualtat no és certa (hi ha una forma de demostrar-ho en només un regle i sense necessitat de realitzar cap càlcul … se li acut a algú?). I no és certa pel següent: l’ últim teorema de Fermat va ser demostrat en aquest mateix any, 1995, i com ja vam veure en   aquest post anterior aquest tipus d’igualtats no són possibles. Incògnita resolta, la igualtat no és certa i la seva inclusió en aquest capítol és simplement una conya dels creadors de la sèrie. Però … per què a la calculadora anterior si es compleix?. Doncs molt senzill. Anem a veure concretament els resultats de cadascuna de les operacions:

1782 12 = 1025397835622633634807550462948226174976
1841 12 = 1515812422991955541481119495194202351681

1782 12 + 1841 12 = 2541210258614589176288669958142428526657
1922 12 = 2541210259314801410819278649643651567616

Com podem veure la suma de les dues primeres potències i la tercera s’assemblen molt. De fet coincideixen en les 9 primeres xifres, i si arrodonim els dos nombres a 10 xifres són iguals. Aquesta és la clau. M’explico: David X. Cohen , un dels guionistes i productors de Futurama i Els Simpsons havia escrit un programa que buscava combinacions de x, y, z i n que semblaven complir el darrer teorema de Fermat en una calculadora. Però com vaig comentar una mica més amunt sense necessitat de realitzar cap càlcul es pot engegar a rodar aquesta igualtat.

Però Cohen no es va rendir. I temps després, el 1998, ens va brindar una altra perla de l’estil:

3987 12 + 4365 12 = 4472 12

I aquesta no la podem refutar amb el senzill argument amb el qual podem fer-ho amb l’anterior. Però, evidentment, segueix sense ser certa. Us poso els resultats:

3987 12 = 16134474609751291283496491970515151715346481
4365 12 = 47842181739947321332739738982639336181640625

3987 12 + 4365 12 = 63976656349698612616236230953154487896987106
4472 12 = 63976656348486725806862358322168575784124416

Novament si arrodonim a 10 xifres dos nombres obtenim el mateix resultat.

I això és el que fa la calculadora que us vaig posar abans amb nombres tan grans: arrodoneix fins on, diguem-ne, pot treballar. És el problema de les calculadores: quan treballem amb un cert nombre de xifres ens sortim del rang màxim de treball de la mateixa i això produeix un error que la màquina soluciona arrodonint. De tota manera, fins i tot coneixent aquest error, és complicadíssim trobar un exemple com els dos que va trobar Cohen . I és que ser llicenciat en Física per la Universitat de Harvard a més de tenir un Màster en Ciències Computacionals per la Universitat de Berkeley havia de servir d’alguna cosa P.

I ni molt menys aquest és l’únic gest de complicitat matemàtic que podem trobar a Els Simpson . En aquesta pàgina podem veure alguns més.

Com podeu veure no només en Futurama (aquí les altres quatre parts: IIIII , IV i V ) podem trobar referències i curiositats sobre Matemàtiques.

(Font principal: Science News: Springfield Theory )

La lectura: assignatura pendent a tot Europa

Llegir sembla una cosa senzilla, però no totes les persones saben fer-ho correctament. De fet, a Europa el 20% dels ciutadans no té competències lectores adequades. Un percentatge que es pretén reduir fins al 15% l’any 2020 i per a la consecució cal que els estats es centrin en els col·lectius amb major risc com a immigrants, homes i nens de famílies d’escassos recursos econòmics, a més de disposar de professors especialitzats.

Eva Sereno – Redacció Aprendemas – 2011.07.13

Malgrat el que els països europeus han avançat en l’escolarització dels seus habitants i han introduït millores en els seus sistemes educatius, encara hi ha assignatures pendents que s’han de complir. I una d’elles, de les més importants, és la competència en lectura. De fet, un de cada cinc europeus de 15 anys i molts adults no saben llegir correctament , segons un estudi realitzat per la xarxa Eurydice i publicat per la Comissió Europea en què s’han analitzat 31 països entre els quals figuren els membres de la UE , Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia.

L’informe reflecteix que la majoria d’aquests països ha avançat en el desenvolupament de polítiques que pretenen millorar la capacitat lectora dels alumnes, malgrat fallar encara fer més atenció a grups de risc com els nens de famílies amb pocs recursos i fills d’immigrants. També falten estratègies àmplies en les directrius nacionals per a la primera etapa de l’educació secundària i s’apunta a la conveniència de comptar amb materials variats i adequats, incloent recursos multimèdia, per aconseguir aquesta millora.

Una situació que la Comissió Europea ha alertat per a que es faci front i es pugui aconseguir la meta fixada pels ministres d’Educació de la UE de reduir a menys d’un 15% l’any 2020 el percentatge de joves amb deficiències de comprensió lectora, que avui és del 20%. En l’actualitat, Bèlgica és l’únic país, juntament amb Dinamarca, Estònia, Finlàndia i Polònia, que ha superat aquest objectiu.

Per aconseguir la millora de la comprensió lectora, l’informe advoca per combinar diverses estratègies i esmenta el coaprenentatge i el debat entre alumnes com una via d’ajuda per assolir aquest objectiu.

En la seva consecució el paper del professorat és decisiu . Segons indiquen des de la Comissió Europea, és important que els professors ho posin en pràctica. A més, la institució europea que advoca perquè els docents tinguin accés a un reciclatge professional continu i que considera efectiu que es rebi formació intensiva i específica per disposar de professionals especialitzats en aquest camp.

En l’actualitat, només vuit països – Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Malta, Noruega, Regne Unit i Suècia – proporcionen especialistes als centres perquè s’atenguin les necessitats de comprensió lectora dels alumnes que ho necessitin i ajudar el professor en aquesta tasca.

Després de conèixer les dades de l’informe, la comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha qualificat de inacceptable que els joves europeus no tinguin les competències bàsiques de lectura i escriptura , situació sobre la qual a més ha afirmat que els situa en una posició de risc d’exclusió social i els dificulta trobar una feina, a part de veure reduïda la seva qualitat de vida.

Per la comissària, “la capacitat de llegir i escriure correctament és la base de tot aprenentatge”, motiu pel qual va explicar que havia posat en marxa una campanya d’alfabetització adreçada a totes les edats i que està, principalment, enfocada a les persones d’entorns desafavorits.

L’informe Eurydice és una aportació rellevant per a la tasca que realitza el Grup d’experts d’alt nivell sobre alfabetització creat per la Comissària Vassilou al mes de gener i que està presidit per la Princesa Laurentien dels Països Baixos. El grup està estudiant com afavorir l’alfabetització en totes les edats i els programes d’èxit en aquest camp. L’objectiu és presentar una sèrie de propostes a mitjans de 2012 .

SÍNTESI D’AVALUACIÓ DELS PARES: ACTIVITAT PISCINA 2010-2011

Valoració piscina curs 2010-2011

C.- COMENTARIS DELS PARES A DESTACAR.

– Els pares que no fan servir el servei d’acompanyament s’han trobat que no hi ha cap monitor a l’entrada de la piscina, doncs quan arriba el servei d’acompanyament se’n van tots al vestuari sense esperar a la resta de nens. Ens recorden que fem memòria als monitors que segons la normativa de l’activitat de piscina l’hora d’entrada es a les 17:30.

– Observacions sobre les mesures de seguretat en l’accés a la piscina i en la manca de vigilància dels nens, que s’enfilen a les baranes del primer pis amb el risc de que puguin caure i fer-se mal. En més d’una ocasió algun pare ha avisat del fet a la recepció de la piscina.

NOTA: els comentaris es faran arribar als monitors i a la Piscina perquè els prenguin en consideració.

D.- VALORACIÓ DELS RESULTATS.

La valoració de l’activitat de piscina ha millorat respecte l’any passat, superant la de fa dos anys, que havia sigut la millor fins ara. A destacar que les millors valoracions s’obtenen en l’actitud que va el nen a l’activitat de piscina i en la valoració del servei d’acompanyament.

Arxivat a Piscina. 1 Comment »

Libel 2.0 – GARANTIA NOMÉS PER A FAMOSOS

Suplantacions d’identitat a les xarxes socials.
El tancament d’un compte fraudulent pot trigar d’un dia a més d’un mes.
Els adolescents creen cada vegada més perfils falsos per danyar reputacions.

EL PERIODICO – ALBA G. LAGUNA – Dimecres, 13 de juliol del 2011

La suplantació d’identitats a les xarxes socials està a l’ordre del dia. És fàcil i barata, i rarament té conseqüències per al suplantador, tot i que els seus efectes poden resultar devastadors per a qui la pateix. Des de la talaia d’un perfil fals es pot insultar i criticar tot el cercle d’amistats de l’afectat, així com penjar fotos que no desitja fer públiques i fer comentaris que el deixin en evidència o manifestin una actitud arrogant. Coses que faran que els contactes (aquests sí, reals) que tenen accés al seu perfil se li posin en contra.

L’any passat, la suplantació va ser un dels principals motius de les denúncies relacionades amb internet investigades per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Algunes s’havien produït en pàgines de contactes. És un dels casos més freqüents. També els d’exempleats dolguts amb els seus antics caps i els de professors que pateixen en versió 2.0 les burles dels seus alumnes, que abans es limitaven a l’aula o a l’esbarjo. Perquè els reis indiscutibles de la suplantació són, amb diferència, els adolescents.

DENUNCIAR ÉS IMPORTANT Ho confirma Juan Salom, cap del grup de delictes telemàtics de la Guàrdia Civil, que destaca, a més, la importància de denunciar aquestes situacions. Això és poc habitual, ja que normalment es perceben com coses de criatures. «Però en realitat s’està cometent un delicte», recorda. Concretament, l’article 401 del Codi Penal castiga la «usurpació d’estat civil» amb penes de sis mesos a tres anys de presó. I apunta també que «qui rep missatges que en realitat no anaven dirigits a ell està vulnerant el secret de comunicacions».

Com explica Jorge Flores, director de la fundació Pantalles Amigues, una entitat que promou l’ús segur d’internet, «es tracta d’una manera relativament senzilla de fer molt de mal a una persona, perquè genera una reacció hostil de tot l’entorn. Amb el temps pots aconseguir explicar que no eres tu, però aleshores la reacció en contra ja s’ha produït i desfer-la és bastant dur».

L’expert en seguretat informàtica Chema Alonso assegura que «obrir un perfil fals és facilíssim». Amb una simple fotografia i una mica d’informació, com el centre d’estudis o la ciutat de residència, es pot crear un perfil creïble en un quart d’hora. Ningú demanarà que es demostri que s’és qui es diu ser, i per aquesta mateixa raó també abunden els perfils falsos que no es corresponen amb cap identitat real. No obstant, tancar-los requereix una mica de temps.

TANCAR EL PERFIL / Davant la dificultat de prevenir aquestes situacions i la impossibilitat per a les xarxes socials de comprovar totes i cada una de les altes que s’hi registren cada dia, tots els experts consultats destaquen la importància de comptar amb bons mecanismes de denúncia. El fenomen no se centra només en persones físiques. Associacions, partits polítics i empreses també són susceptibles de ser suplantats. Com els ha passat, entre d’altres, a la Moncloa i al partit navarrès Nafarroa Bai.

Aquestes pàgines acostumen a comptar amb formularis per denunciar la usurpació d’identitat, en els quals demanen dades bàsiques, encara que per al tancament efectiu d’un perfil sol·liciten almenys la presentació del DNI en passos posteriors. El tancament pot trigar des de 24 hores fins a més d’un mes, segons les particularitats del cas i de la xarxa social en la qual s’ha produït el problema.

ACCEPTAR AMICS AMB PRECAUCIÓ Tuenti, que rep cada dia prop de 10.000 denúncies de perfils -de les quals 800 aproximadament acaben en la clausura del compte-, és la que millor respon. Al tractar-se d’una empresa radicada a Espanya, està subjecta a les lleis espanyoles, que són més estrictes. Normalment triga un dia o com a màxim dos des del moment de la denúncia. Una vegada acreditada la suplantació, es limita a tancar el perfil, però conserva tota la informació que contenia per si s’inicia una investigació judicial i li és requerida en el futur.

María de Sousa-Valadas, mànager de suport a usuaris de l’empresa, dóna alguns consells per curar-se en salut: «Acceptar només peticions d’amistat de persones que coneixes de veritat. D’aquesta manera pots evitar que persones desconegudes aconsegueixin les teves fotos i tinguin material per crear un perfil fals al teu nom».

 GARANTIA NOMÉS PER A FAMOSOS

CELEBRITATS A TWITTER
Alejandro Sanz, Mariano Rajoy, Barack Obama, Shakira, Gerard Piqué, Andreu Buenafuente… ¿Què tenen en comú? Són coneguts pel gran públic, sí. I també s’han apuntat a la xarxa social de missatges curts Twitter, una de les més utilitzades pels internautes. Però no és només això.

COMPTES VERIFICATS
En tots aquests casos, la mateixa companyia garanteix la identitat de qui hi ha darrere del canal de Twitter mitjançant el que es coneix com a comptes verificats, que apareixen marcats amb un distintiu al costat de la imatge del perfil. Per portar a terme aquesta verificació, la companyia contacta amb la persona en qüestió i certifica que és qui assegura ser.

FAMOSOS SUPLANTATS
Alguns suplantats illustres han estat la Moncloa, els futbolistes del Reial Madrid Iker Casillas (el seu perfil fals va arribar a comptar amb més de 260.000 seguidors) i Cristiano Ronaldo, l’escriptora Lucía Etxebarría i el fins fa uns dies president de la SGAE, Teddy Bautista. D’Andrés Calamaro, justament un dels seus principals defensors en l’escàndol de desviament de fons de l’entitat de gestió, hi ha almenys dos comptes que diuen ser els oficials. Cap té l’estatus de verificat.

MECANISMES DE CONTROL
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) sollicita que les empreses estableixin més mecanismes de seguretat per evitar aquest tipus de casos, no només quan es tracti de famosos, perquè «una suplantació d’identitat pot suposar un dany extraordinari per a la víctima».

Els menors suplantats no demanen ajuda

Suplantacions d’identitat a les xarxes socials.
El robatori d’identitat té els efectes psicològics més durs en els adolescents.

EL PERIODICO – Dimecres, 13 de juliol del 2011

Estrès, ansietat, depressió, baixada del rendiment acadèmic. Els efectes de la suplantació d’identitat en els menors presenten un alt grau de coincidència amb els de l’assetjament cibernètic. Al cap i a la fi, no deixa de ser una de les seves modalitats. I és que les noves generacions estan a l’altra banda de la bretxa digital. Es comporten gairebé amb més desimboltura a la xarxa que a la vida diària i part de les seves relacions socials es desenvolupen aquí, als xats, als murs i als grups de Facebook. Semblen tot avantatges, però també hi ha inconvenients. Els adolescents són els que més pateixen la suplantació a les xarxes socials i, generalment no només no són conscients del risc, sinó que no s’atreveixen a demanar ajuda.

ELS AMICS, BÀSICS «Per a ells els amics són fonamentals», explica Raquel García, psicòloga especialista en infància i adolescència. Els reals, però també els virtuals. El desig de comptar amb un gran nombre de contactes a la seva llista fa que molts d’ells agreguin o acceptin sol·licituds d’amistat sense control, cosa que incrementa els riscos.

«Es tracta d’un assetjament constant, ja que tota l’estona s’estan generant missatges negatius, no només en moments concrets. Aquesta falta de moments de pau causa un gran estrès al menor. A més, l’anonimat del suplantador agreuja la sensació d’impunitat. Al no saber contra qui dirigir el seu enuig, la confiança del nen cau en picat, fet que redunda en tendència a l’aïllament, ansietat i fins i tot depressió», afegeix. I aquests problemes acaben afectantlo en altres àmbits, com la família o els estudis: «Els adolescents tendeixen a pensar que les coses només els passen a ells, cosa que augmenta la sensació de soledat i els bloqueja a l’hora de buscar ajuda».

ASSIGNATURA PENDENT Petra María Pérez, catedràtica de Teoria de l’Educació de la Universitat de València i membre de l’observatori per a la convivència escolar i contra la violència, subratlla que les raons per a aquest tipus d’assetjament són diverses. «Quan els preguntes per què ho han fet, alguns contesten que perquè la víctima treu bones notes, va de xulo o és nou. No hi ha un patró». També destaca que és un comportament més comú entre les noies que entre els nois:

«Ells recorren més a la força».

Miguel Comín, director de la Fundació Alia2, que combat la pornografia infantil i el ciberassetjament, insisteix que el control de la intimitat a les xarxes socials és «l’assignatura pendent». «La gent -agrega- no està acostumada a protegir-se i sovint deixa tots els continguts oberts, de manera que queda totalment exposada».

Condemnades dues noies a pagar 12.800 euros per suplantar una amiga a Tuenti

Suplantacions d’identitat a les xarxes socials.

EL PERIODICO – Dimecres, 13 de juliol del 2011

L’Audiència de Segòvia va imposar fa un mes i mig 12.400 euros d’indemnització i una multa de 400 a dues noies pels problemes psicològics que van causar a una antiga amiga al crear un perfil fals seu a Tuenti. Van utilitzar el seu nom, data de naixement i centre d’estudis i van penjar una foto de la víctima amb un amic, de manera que «ningú dubtaria de l’autenticitat». Durant cinc mesos, van soscavar l’autoestima i les relacions socials de la víctima al dir-li «friqui» a ella o «niñatas» i «pallasses» a les seves amigues. També van penjar 56 imatges amb comentaris que la ridiculitzaven.

Aquesta actuació, segons recull la sentència, va provocar «una reacció en cadena» contra la suplantada, que va causar «el seu aïllament total del grup». El seu cercle social li va retirar la paraula i la salutació. Tot allò va provocar a la víctima un «trastorn ansiós depressiu moderat» que la va tenir en tractament mèdic durant més d’un any. Els tribunals van condemnar les dues assetjadores al considerar que els seus actes eren constitutius d’una falta continuada de vexacions injustes. És un cas extrem, però de mica en mica es comencen a conèixer noves resolucions judicials per assumptes similars.

Hi ha solucions, però no s’apliquen

JAIME DELGADO

Pocs poden discutir avui dia els múltiples avantatges que tenen les xarxes socials, centrades sobretot a facilitar la comunicació ràpida i flexible dins de grups de persones, siguin petits o grans. Però també són coneguts els problemes que poden generar-se si no s’utilitzen adequadament i no es prenen les precaucions necessàries.

És molt freqüent tenir en aquestes xarxes molts amics, és a dir, persones que estan al corrent de la teva vida: què fas, què penses, els teus plans, els teus gustos, etcètera. També els teus amics veuran què et diuen altres persones. Un comentari inoportú o desafortunat pot clarament perjudicar més d’una persona. I tot això, ¡sense intenció de fer mal!

¿Què més pot passar? El següent nivell de problemes és quan algú vol perjudicar algú altre públicament i sense amagar-se’n. Un insult, una difamació, descobrir algun secret o íntim, ho pot fer qualsevol conegut. Si ho fa a través d’una xarxa social, l’efecte maligne es multiplica i arriba ràpidament a tots els seus amics. Després hi ha la credibilitat del que s’ha divulgat, però aquesta és una altra qüestió. El primer dany pot estar fet.

Passem ara als atacs encoberts, és a dir, aquells en què l’atacant intenta amagar-se. D’entre tots els possibles, concentrem-nos en la suplantació de personalitat. Pot fer-se bàsicament de dues maneres. En la primera, el suplantador accedeix a un compte existent d’una altra persona i, fent creure als altres que és el suplantat, publica informació o hi posa comentaris per fer-li mal. El mecanisme que usi el suplantador per obtenir accés al compte és un altre tema, però hi ha moltes formes de robar (o perdre per distracció) una contrasenya, que és bàsicament l’únic que es necessita.

La segona manera de portar a terme una suplantació requereix que la víctima no tingui compte a la xarxa social on es comet l’atac.

Qualsevol persona pot donar-se d’alta prenent una altra personalitat, que pot ser la d’una persona que existeix. Lamentablement, en aquest cas (per tal de simplificar l’accés), els proveïdors de xarxes no verifiquen les dades quan un usuari es dóna d’alta.

Recursos tecnològics

L’última qüestió és aquesta: ¿què pot fer la tecnologia per evitar aquesta mena de problemes? La realitat és que la tecnologia ja disposa de solucions, però el problema és que per aplicar-les s’han de canviar els models de funcionament, que impliquen canvis de model de negoci en els proveïdors i canvis de comportament en els usuaris, cosa que no sempre és fàcil.

El lipdub triomfa en la promoció d’escoles.

Gairebé es podria dir que la escola que no té el seu lipdub a internet no existeix, i és que és tant gran l’èxit que ha tingut aquest tipus de vídeo que els trobem de tots els tipus i per arreu.

I la veritat es que és molt agraït buscar a qui coneixes, una bona excusa per presentar unes instal·lacions i, sobretot, molt divertit per a tots els que la preparen i la realitzen, convertint-se els participants en els més bons difusors de l’obra.

Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d’àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d’individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d’una cançó que escolten des d’una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d’àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l’anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s’edita la gravació resultant afegint l’àudio original de la cançó a la pista d’àudio del vídeo final.

Per poder ser qualificat de lip dub, un vídeo ha de respectar certes regles:

  • ser rodat en un sol pla-seqüència sense muntatge;
  • comportar una o diverses cançons, originals o reinterpretades;
  • mostrar una o diverses persones cantant la cançó (lip dub es tradueix per «doblatge dels llavis»);
  • ser fàcil de difondre i ser accessible. Per exemple, penjat en línia a Internet i fàcil de trobar gràcies a xarxes socials com Facebook o Twitter.

%d bloggers like this: