Els estudiants espanyols llegeixen pitjor a internet que en paper

Comparació lectura digital i impresa OCDE (pdf)

Les proves de comprensió lectora per ordinador situen Espanya per sota dels seus resultats en l’informe PISA.

EL PERIODICO.CAT 28/6/2011

Els estudiants espanyols no només se situen significativament per sota de la mitjana de l’OCDE per la seva capacitat lectora a internet, sinó que els seus resultats són fins i tot pitjors en termes comparatius dels que havien obtingut en l’informe PISA sobre habilitat per entendre textos impresos.

L’informe PISA (Programa d’Avaluació Internacional d’Estudiants) constata la capacitat d’avaluar informació procedent de diferents fonts, la credibilitat de la utilitzada i navegar entre pàgines de forma autònoma i eficient.

Els estudiants espanyols de 15 anys van aconseguir una mitjana de 475 punts per la seva destresa amb textos a la xarxa, davant la mitjana de 499 punts dels 16 països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i van quedar en el lloc 12è.

Això significa que la nota de les proves portades a terme el 2009 és inferior encara als 481 punts que havien aconseguit en el precedent estudi de capacitats lectores de textos escrits, més allunyada per tant de la mitjana de 500 de l’OCDE, però sobretot de la dels països més avançats en aquest camp.

Corea del Sud i Nova Zelanda, al capdavant

A dalt de tot de la llista, Corea del Sud destaca pels 568 punts obtinguts de mitjana pels seus estudiants gràcies a les seves habilitats per desxifrar i comprendre textos en línia, seguit a notable distància per Nova Zelanda i Austràlia amb 537 punts i el Japó amb 519 punts. A continuació se situen Hong Kong amb 515 punts (que va participar en l’estudi fins i tot sense ser membre de l’OCDE), Islàndia amb 512, Suècia amb 510, Irlanda amb 509, Bèlgica amb 507 i Noruega amb 500.

Immediatament per sota de la mitjana hi havia França (494), Macau (encara que tampoc és de l’organització, 492), Dinamarca (489), Espanya (475), Hongria (468), Polònia (464), Àustria (459), Xile (435) i Colòmbia (un altre que no està a l’OCDE, 368). Corea del Sud també liderava la classificació en lectura de textos impresos amb 539 punts, i a continuació se situaven Hong Kong (533), Nova Zelanda (521), el Japó (520) i Austràlia (515). A la cua coincidien Xile (449) i Colòmbia (413).

Menys alumnes excel·lents

La peculiaritat d’Espanya és que el percentatge d’alumnes que arriben a l’excel·lència és molt inferior a la mitjana, i així només un 0,2% entren en el nivell 6, el màxim, davant l’1 % en el conjunt de l’OCDE, i únicament un 3,4% en el següent, comparat amb el 7,5 % de mitjana.

Per la seva part, el percentatge dels pitjor qualificats no és gaire diferent de l’obtingut en els 16 països de l’organització: un 1,1 % dels espanyols no arriben al nivell més baix, l’1%, el mateix percentatge de la mitjana de l’OCDE, i un 4,8 % se situen en aquest primer nivell, davant el 4,3 % de l’OCDE.

Aquestes diferències menors entre els estudiants del país també es repeteix al comparar els sexes, ja que les qualificacions mitjanes de les noies són 19 punts superiors a les dels nois, quan a l’OCDE arriben a ser de 24 punts. Aquesta bretxa de gènere únicament és menor a Corea del Sud (18 punts), Dinamarca (6) i ja fora de l’organització a Hong Kong (8) i Colòmbia (3).

Majoria amb ordinador

La raó que els espanyols estiguin endarrerits en les seves habilitats lectores no sembla que estigui relacionat amb el fet de disposar o no d’un ordinador a casa, ja que un 92,6% en té, davant els 92,3% de mitjana a l’OCDE. Sí que és menor la disponibilitat al centre escolar, amb un 65,5 % de mitjana en comparació amb el 74,2%.

En qualsevol cas, una de les conclusions dels autors de l’estudi és que els usuaris moderats d’internet aconsegueixen més bons resultats tant en capacitat lectora de textos en línia o impresos com els que utilitzen la xarxa de forma més intensiva, o els que es connecten amb poca assiduïtat.

Una escola de l’Hospitalet implanta l’uniforme per primer cop a la pública

La mesura forma part del nou projecte educatiu de l’escola Màrius Torres per “prestigiar” el centre i millorar les competències bàsiques dels seus alumnes, la majoria immigrants / L’uniforme, que fins ara era exclusiu dels centres privats i concertats, ha trencat l’última barrera i ha entrat a l’escola pública. El CEIP Màrius Torres, de l’Hospitalet, serà el primer que l’instaura.

El 90% de les famílies han rebut amb ‘il·lusió’ l’uniforme que portaran a partir de setembre els alumnes des de P-3 fins a sisè de primària.

NOUSCATALANS.CAT – ARA.CAT

El curs que ve, els més de 300 alumnes de l’escola Màrius Torres, a l’Hospitalet de Llobregat, vestiran faldilla de quadres verds, elles, i pantaló gris i polo blanc, ells, i es convertiran així en el primer centre públic de Catalunya que implanta l’uniforme després que a finals del franquisme desaparegués de les aules de l’escola pública. Fa temps que al director de l’escola, Jorge León, li ballava la idea pel cap. Molt abans que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, n’obrís el debat. I és que l’uniforme forma part del nou projecte educatiu per “prestigiar” el centre i millorar “l’autoestima” dels alumnes, la gran majoria dels quals són immigrants.

Element distintiu però igualitari

Els alumnes s’igualaran així als seus companys de la concertada. I és que just al davant hi ha l’escola Sant Ramon Nonat Sagrat Cor, on els alumnes porten uniforme. De fet, fins fa poc, era considerat una peça retrògrada i amb connotacions elitistes. “Ha arribat el moment de treure’s de sobre els prejudicis”, diu Lídia Digon, cap d’estudis del centre. “Per què els alumnes de la pública no poden portar uniforme, com sí que fan la privada? També és una manera de dignificar-los i donar-los autoestima”, afegeix Ana Güerri, secretària del centre, que vol despolititzar el debat. Amb l’entrada de l’uniforme a la pública es trenca, però, un dels últims tabús.

En una escola amb un 90% d’immigració i en què els nens tenen orígens molt diversos, l’uniforme també servirà per “unificar-los”, expliquen. Amb un nivell socioeconòmic més aviat baix, la pressió per les marques no és, de moment, un problema, però sí que començaven a ser-ho alguns hàbits en la manera de vestir, sobretot, amb l’arribada del bon temps. “Oi que no ens posem la mateixa roba per anar a dormir que per sortir al carrer? Doncs a l’escola no s’hi pot venir vestit com a la discoteca”, assegura Digon. Indirectament també es neutralitzen altres diferències en la manera de vestir pròpies de cada cultura, ja que vol ser un element “igualitari”. “No està prohibit portar vel -dues alumnes en portaven- però ja no es plantejaran posar-se’l perquè no és part de l’uniforme”, diu Jorge León.

Aprofitant que també estrenen nou edifici a la carretera de Collblanc, després de més de 25 anys fent classe en uns mòduls prefabricats -que havien de ser temporals-, l’escola Màrius Torres ha volgut “renovar-se i canviar d’imatge”, explica el director. I l’uniforme és una eina més. Donar més pes a l’anglès -no serà només una assignatura sinó que alguns blocs temàtics s’impartiran en aquesta llengua-, introduir mitja hora de lectura diària a l’inici de les classes, lliurar les notes durant una reunió personalitzada amb els pares i promocionar el teatre són altres de les noves mesures per millorar les competències bàsiques.

Rebut amb aplaudiments

Nens i pares han rebut amb “il·lusió” l’uniforme. Molts són d’origen sud-americà i als seus països és habitual que els escolars en portin. Es va consensuar amb els pares i el 90% hi estan a favor. Les famílies s’hi poden negar ja que no és obligatori, tot i que en només dos dies ja l’han comprat més de la meitat. Esmeralda Novas, per exemple, creu que ara el seu fill Jeremy tindrà un aspecte “més formal i respectable”. “Els joves van poc arreglats a l’escola, i amb gorra, i al meu país [Santo Domingo] això és una falta de respecte”. Shabbir Hussain opina que és “molt pràctic” i “econòmic”, ja que s’acaben els maldecaps per triar la roba al matí.

“Per s ells, portar uniforme és pujar de categoria”, explica la direcció de l’escola. Com estudiar en anglès: “Els nostres alumnes no es poden pagar acadèmies i els hem de donar aquesta oportunitat”, explicava la cap d’estudis. Tot forma part del mateix: “Escola nova, projecte nou, il·lusions noves”, resumeixen. I ara també, uniforme.

Uniformes a l’escola pública (3cat24).

 

 

Els nens del Margatània: “Vam celebrar el gol anant al McDonald’s”

L’equip prebenjamí de futbol-7 Margatània ha encaixat 271 gols i només n’ha marcat un. El documental ‘L’equip petit’, que explica la història de l’equip en 9 minuts, ha esdevingut viral a la xarxa. El clip és obra dels realitzadors Roger Gómez i Daniel Resines.

ARA.CAT REDACCIÓ Barcelona 27/6/2011

271 gols en contra i un a favor és el balanç final de la temporada del Margatània, un equip de  futbol-7 prebenjamí de Vilanova. No obstant, Carlos Gómez, l’entrenador de l’equip de nens de 6 i 7 anys, assegura que el resultat negatiu no ha afectat mai la moral dels seus jugadors. “Quan vam iniciar l’equip jo els vaig dir que l’objectiu era aprendre a jugar a futbol i aprendre a jugar en equip”,  ha dit Gómez.

En una entrevista a El Món a Rac 1 i El Matí de Catalunya Ràdio, l’entrenador, acompanyat per en Pol, l’Haritz i l’Emma, tres dels jugadors, ha assegurat que els entrenadors rivals el feliciten per l’actitud dels nens en finalitzar els partits. Gómez ha dit que intenta ensenyar-los la importància de no frustrar-se amb la derrota, però també ha assegurat que intenta conscienciar-los que el dia que guanyin han de mantenir la mateixa actitud de motivació.

Els realitzadors Roger Gómez i Daniel Resines són els creadors del documental de 9 minuts L’equip petit, que ha esdevingut viral a la xarxa. La idea va sorgir en un dinar familiar, després que la cosina de Gómez li expliqués que el seu fill jugava en un equip que sempre perdia però en què els nens continuaven igual de motivats.

Roger Gómez ha explicat que l’objectiu és donar continuïtat al documental seguint l’equip la temporada vinent. “Hem presentat el projecte a diverses televisions”, ha explicat el realitzador, que ha assegurat que de moment no han tancat cap acord d’emissió.

El Margatània va iniciar la seva trajectòria el 2008, quan l’Associació de Pares i Mares de les escoles Margalló i Cossetània de Vilanova i la Geltrú es van reunir per iniciar un projecte d’entitat esportiva escolar, que també té un equip de bàsquet.

L’equip només ha aconseguit un gol en tota la temporada. Els nens i l’entrenador han assegurat que la felicitat va ser immensa. “Ho vam celebrar anant al McDonald’s”, han dit els nens.

Sortida de les Colònies de l’AMPA IPSE.

Avui, 27 de juny de 2010, ha sortit l’autocar amb els nens que van de colònies, els del cicle Infantil, P3, P4 i P5, a CAN PUIG, Sant Salvador de Guardiola, i els de Primària de 1er a 6è a CAN RAMIÓ, Fogars de la Selva.

😉

Instal·lacions i dates:

🙂

CAN PUIG,Sant Salvador de Guardiola
Cicle Infantil, P3, P4 i P5, de dilluns a dimecres,
Del 27 al 29 de juny de 2011

Programa Can Puig (pdf)

CAN RAMIÓ, Fogars de la Selva
Primària, de 1er a 6è, de dilluns a divendres
Del 27 de juny a l’1 de juliol de 2011

Programa Can Ramio (pdf)


Les vacances d’estiu són la causa del fracàs escolar

Un estudi noruec assegura que l’assistència a l’escola augmenta la voluntat per l’estudi, mentre que les vacances produeixen l’efecte contrari.

LA VANVUARDIA – 24-6-2011 – Josep Coll – Oslo

Coincidint amb el començament del període de vacances d’estiu a les escoles de Noruega, s’ha reobert el vell debat sobre els motius que condueixen al fracàs escolar dintre del complex món de l’educació, i les possibles mesures a prendre a fi de millorar el rendiment de l’ensenyament. S’enfoca ara des d’una nova perspectiva: aquest fracàs d’avui es converteix en desigualtat social en el futur.

Dos estudiants de Ciències Polítiques de la Universitat d’Oslo, Aksel Braanen Sterri i Magnus Bergli Rasmussen, publiquen al diari ‘Aftenposten‘ el resultat d’un estudi dedicat a aquest problema, que arriba a la conclusió de què les quatre setmanes de vacances d’estiu són l’origen i el mal bàsic del fracàs escolar. Llancen l’idea, per resoldre aquest greu problema, de dividir-les en dos períodes, cosa que al mateix temps disminuiria les dificultats que moltes famílies tenen per seguir un període tant llarg de vacances dels seus fills.

Són ben coneguts tots els esforços econòmics, tècnics i humans que avui es dediquen al camp de l’educació. No obstant, amb l’arribada de les vacances es comprova que molts alumnes han estat víctimes del fracàs escolar, i menys motivats pel futur. Els responsables d’aquest estudi asseguren que la capacitat de retenció de l’ensenyança rebuda disminueix generalment durant el llarg període de vacances, problema que s’accentua en cursos vinents.

L’estudi aporta dades sobre investigacions que han demostrat que la intel·ligència és una facultat que varia amb el temps. Bàsicament va motivada per l’aprenentatge col·lectiu i continuat en el marc de l’escola, i naturalment per la dedicació personal de cada alumne. Un aspecte que no passen per alt és que un bon rendiment escolar depèn en part del nivell cultural dels pares, i que hi ha una  incidència negativa en el cas d’alumnes procedents de famílies d’immigrants.

Segons l’estudi, la intel·ligència dels alumnes ha disminuït després d’unes llargues vacances, com les actuals, i això resulta més visible quan es tracta d’alumnes que procedeixen de famílies amb nivells econòmics baixos. L’assistència a l’escola augmenta la voluntat per l’estudi, mentre que les vacances produeixen l’efecte contrari, una tendència que s’incrementa amb els anys.

La conclusió d’aquest estudi és que el procés de cansament o fracàs escolar redueix la capacitat de poder entrar ben qualificat en el món del treball, creant moltes desigualtats i problemes d’ordre polític i social. No es tracta doncs d’un estudi de pedagogia, com podria semblar, sinó d’una alerta amb contingut social.

Segur que la cançó de l’estiu també afecta al fracàs escolar.

😉

Sant Joan 2011 a Barcelona (web amb informació)

http://www.bcn.cat/santjoan/ca/welcome.html

La nit màgica

La nit del 23 de juny, a les poblacions catalanes, celebrem la festa de Sant Joan tot donant la benvinguda a l’estiu. És la nit més curta de l’any i està envoltada de màgia, símbols i llegendes. Sant Joan és una nit per descobrir.

Sant Joan és la nit del solstici d’estiu, que significa el moment en què el sol és al punt més alt del seu recorregut, a partir del qual comença a minvar. A la festa de Sant Joan es venera l’astre rei com a símbol de fertilitat i riquesa i, alhora, amb les fogueres que s’hi encenen se li vol conferir les forces que està perdent.

Sant Joan per districte

Aquí tens totes les revetlles que tenen lloc a la ciutat, en quins carrers es faran fogueres i els punts de venda de petards.

Per llepar-se’n els dits

La tradició gastronòmica de Sant Joan és la coca. Aquí hi ha receptes per elaborar les més típiques.

Vigila amb…

La revetlla de Sant Joan s’ha de gaudir amb precaució i cal respectar tot un seguit de normes de seguretat.

L’últim dia d’Escola amb humor d’e-faro

Ensenyament introdueix treballs d’estiu per a l’alumnat que no superi l’avaluació de les competències bàsiques a primària.

Dossier resultats avaluació sisè de primària (pdf)

  • El Departament d’Ensenyament vol que les proves siguin una eina de millora i no només de certificació
  • Com a novetat els resultats d’enguany s’incorpora en l’informe per a les famílies on es detalla el nivell assolit pels seus fills en les habilitats de cadascuna de les competències bàsiques
  • Els centres rebran també l’informe de centre amb els seus resultats comparats amb la mitjana de Catalunya i, durant el mes de setembre, informació més detallada de la resposta dels alumnes a cada pregunta de la prova
  • La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, diu amb que el resultat de les proves i amb el reforç per al proper curs es podrà fer una “cirurgia fina, que vol dir personalització i individualització, perquè l’èxit vindrà per la millora individual de l’aprenentatge”
  • Millora el resultat de les proves. La puntuació mitjana de l’alumnat català a sisè de primària és de 80’9 a matemàtiques, 77’2 a llengua catalana, 73’6 a llengua castellana, 80’6 a anglès i 76’9 a francès

El Departament d’Ensenyament ha presentat avui els resultats de les proves d’avaluació les competències bàsiques de sisè de primària dutes a terme pel Consell Superior d’Avaluació. Ensenyament introdueix els treballs d’estiu per a l’alumnat que no superi l’avaluació de primària o que tingui resultats baixos en aspectes concrets d’algunes de les competències bàsiques.

El Departament d’Ensenyament vol que els resultats de les proves siguin una eina de millora, i no només que serveixin per certificar els aprenentatges, de tal manera que es puguin transformar les dades obtingudes en propostes. És a dir, que permetin un retorn a l’alumnat, a les seves famílies i al professorat. L’objectiu, tal com ha explicat la directora general d’educació infantil i primària, Alba Espot, és incidir en la individualització de l’aprenentatge, i per això l’alumnat que ho necessiti haurà de fer treballs de reforç que posteriorment lliurarà al tutor de primer d’ESO a l’inici del proper curs escolar i que aquest tindrà en compte en la primera avaluació de curs.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha declarat que el resultat permetrà fer una “cirurgia fina, que vol dir personalització i individualització, perquè l’èxit vindrà per la millora individual de l’aprenentatge”. La personalització en l’aprenentatge també es reflectirà en la tasca del professorat de primer d’ESO -que rebrà els resultats de l’avaluació dels alumnes que facin el pas de primària a secundària- i que a l’inici de curs següent analitzarà i valorarà els treballs fets durant l’estiu per cada alumne en sessions de tutoria individualitzada.

Aquest cercle d’individualització també hi serà pels docents de sisè de primària, que veuran amb els resultats quins aspectes han de treballar més en cadascuna de les competències bàsiques per millorar de cara al futur. Amb l’anàlisi de resultats el professorat podrà introduir canvis en la metodologia o en aspectes del currículum per incidir més en uns aspectes que en uns altres.

El reforç d’estiu permetrà als alumnes que no tinguin un bon nivell en les proves fer exercicis i treballs relacionats amb les matèries que hagin de reforçar i poder millorar durant el període de vacances. Els exercicis els podran fer de forma autònoma els alumnes i fins i tot en podran fer una autoavaluació.

Novetats en els informes per a les famílies i els centres

Una altra de les novetats en les proves d’enguany és que l’informe que es lliura a les famílies inclou els nivells assolits pels seus fills no només en cada competència –com es feia fins ara-, sinó en les habilitats que composen cadascuna d’aquestes competències. Per exemple, reorganització de la informació d’un text en cas de llengua o reconeixement i desplegament de figures geomètriques en cas de matemàtiques.

Aquest detall d’informació serà una eina de gran utilitat tant per a les famílies, que coneixeran els punts forts i febles dels seus fills i les orientarà per saber quines habilitats han de reforçar en les activitats d’estiu, com pels centres d’ESO, que disposaran dels resultats de l’alumnat que farà el pas de primària a secundària.

Resultats de les proves

Un total de 68.631 alumnes van realitzar la prova d’avaluació de sisè de primària en 2.101 centres educatius. Les proves han estat realitzades pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i avaluades per professorat corrector extern a cadascun dels centres.

Com ha presentat el president del Consell, Joan Mateo, els resultats de les proves són superiors en l’edició de 2011 respecte els anys anteriors, per un seguit de factors com ara que l’experiència d’altres anys ha permès al professorat incidir en la seva tasca acadèmica. Les proves de competències bàsiques, que se superen a partir de 70 punts, s’han realitzat per tercer any consecutiu i la mitjana de resultats són:

– Mitjana en competència en llengua catalana: 77’2
– Mitjana en competència en llengua castellana: 73’6
– Mitjana en competència matemàtica: 80’9
– Mitjana en llengua anglesa: 80’6
– Mitjana en llengua francesa: 76’9
– Mitjana en llengua aranesa: 69’2

Segons la consellera Rigau, “la prova deixa enrere la frustració de determinades informacions per ser una prova que provoca esperança i optimisme. La prova no només informa d’uns resultats, sinó que provoca esperança perquè permet transformar en proposta les dades de les proves”.

20 de juny de 2011 – Sala de premsa de la Generalitat de Catalunya.

60.000 visites, gràcies als que ho heu fet possible.

BONA REVETLLA AMB PRECAUCIÓ!!!!!

%d bloggers like this: