FINAL DE CURS DE PISCINA AMPA 2010/11

Nota FINAL DE CURS PISCINA 2010-2011 (pdf)

Jornada de portes obertes i lliurament de medalles:

 Dimarts 14 de juny

Dimecres 15 de juny

L’activitat de piscina finalitza el:

Dimarts 21 de juny

Dimecres 22 de juny

Desfilada i lliurament d’una bossa de llaminadures

DISSABTE 4 DE JUNY, A L’ESCOLA

coincidint amb la diada de l’Escola Esportiva.

Prova d’Accés a la Universitat 2011: Resol els teus dubtes

En la vida de tot estudiant amb interès en els estudis universitaris arriba un dels moments més temuts: la realització de les proves que permetran el tan anhelat accés a la titulació desitjada. L’antiga Selectivitat, avui anomenada Prova d’Accés a la Universitat (PAU), desperta mil i una preguntes. T’ajudem a resoldre tots els teus dubtes.

Eva del Amo – Redacció Aprendemas – 23/05/2011

La Prova d’Accés a la Universitat serveix per confirmar, independentment d’on i com ha estudiat cada alumne, que s’han assolit les aptituds i coneixements necessaris per afrontar amb èxit la formació universitària. La PAU és necessària per entrar a la universitat i és l’examen més temut pels alumnes. Però, paradoxalment, aproximadament 9 de cada 10 estudiants que es presenten a la convocatòria de juny l’aproven .

Els exàmens es gesten en el Ministeri d’Educació. Diferents docents presenten entre sis i set models de cadascuna de les proves i, d’ells, s’escull un a l’atzar, que és imprès per una universitat. Les seves còpies són lliurades en sobres tancats als examinadors moments abans que comenci a celebrar la prova. Per tant, els examinadors coneixen les preguntes al mateix temps que els alumnes .

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

En què consisteix la PAU

La pausa compon de diversos exàmens sobre diferents matèries de segon de batxillerat i té dues parts: una fase general obligatòria i una fase específica voluntària, que s’utilitza per pujar nota. En cada exercici de les dues fases l’alumne pot escollir entre dues opcions i contestar en les llengües que siguin oficials a la Comunitat Autònoma en què estigui realitzant l’examen.

Cada examen té una durada fixa d’una hora i mitja, però entre un examen i el següent s’ha de deixar als alumnes un descans d’almenys, 45 minuts.

Com és la fase general

La fase general es compon de quatre exàmens. El primer d’ells és sobre llengua castellana i literatura, mentre que el segon reflecteix els coneixements d’una llengua estrangera (alemany, francès, anglès, italià o portuguès, a elecció de l’alumne). A partir de l’any aquest examen es completarà amb una prova de comprensió i expressió oral, però aquest any la prova es realitzarà només per escrit.

El tercer examen tracta sobre història o filosofia, segons triï l’estudiant. I el quart examen tracta sobre una matèria de modalitat de Batxillerat triada per l’estudiant.

En aquesta fase s’aprova en obtenir una nota igual o superior a 5, com a resultat de la suma del 60% de la nota mitjana de Batxillerat i el 40% de la qualificació de la fase general, sempre que l’alumne hagi obtingut en aquesta fase general almenys una qualificació de 4. La validesa d’aquesta nota és indefinida.

Com és la fase específica

La fase específica consta d’exàmens sobre matèries de modalitat, de manera que cada alumne decideix quants exercicis realitza, fins a un màxim de 4. Cal tenir present que només comptaran les notes d’un màxim de dues matèries, ponderades amb un 10%, que estiguin relacionades amb la branca de coneixement de la titulació que voleu l’alumne. Per tant, el més recomanable és presentar-se a matèries que es dominin.

La fase específica pot pujar fins a 4 punts la nota d’admissió, si es té en compte que cada centre universitari pot augmentar la ponderació de les matèries que considerin prioritàries fins a un 20%. Això significa que un examen perfecte d’una matèria que estigui relacionada amb la carrera que es vol realitzar puja la nota un punt, o potser fins a dos, si la Universitat a la qual vol accedir l’alumne la considera matèria prioritària. Les notes d’aquesta fase específica caduquen als dos anys.

Quan són els exàmens

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

The Catalan Way to Grow Players on Home Soil

The New York Times 26/5/2011

The stone farmhouse, built in the 18th century as a country estate, is now surrounded by modern stadiums, high-rise buildings and hotels in a leafy and upscale neighborhood here, but it continues to produce a bountiful harvest.

The house, known as La Masia, is the symbolic home of Barcelona’s youth soccer academy, which helped develop eight of the team’s projected starters for Saturday’s match in London against Manchester United in the final of the European Champions League, the world’s most prestigious club tournament.

Given Barcelona’s standing as one of soccer’s best and most attractive teams, La Masia has become an international model for the financial, athletic and social benefits of growing players on home soil.

It differs from the standard American model of youth sports development, which is generally based in schools. And it differs, too, from the typical European soccer model, in which the best players often quit school around the age of 15 to devote their full attention to the sport.

For instance, team officials said that a dozen players on Barcelona’s B team — as well as one of its stars, midfielder Andrés Iniesta — are taking college courses.

“This surprises people,” Carles Folguera, the director of the residence at La Masia, said through an interpreter. “They think the players are here to play football and not to study. We prepare them for sport, but also to have another future if sport does not work out.”

The success of Barcelona’s youth academy was never more evident than in 2010, when the graduates Lionel Messi, Xavi Hernández and Iniesta were the three finalists for FIFA’s Golden Ball award as the world’s top player. (Messi won for a second consecutive year.) Xavi, Iniesta and seven other players who won the World Cup for Spain developed in the academy.

So did Pep Guardiola, Barcelona’s manager, and Guillermo Amor, a former star midfielder who is now the technical director of the youth academy. For one Barcelona player, Gerard Piqué, a central defender, affiliation with the club has been nearly lifelong.

Piqué grew up five minutes from La Masia and Camp Nou, the Barcelona stadium. His grandfather was a member of Barcelona’s board of directors. After a stint with Manchester United, Piqué returned to his boyhood team in 2008.

“Since I was a kid, I was a fan; I went to the stadium every week,” Piqué said. “It was a dream to play for Barcelona.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El 28 de maig celebrem el Dia Internacional del Joc!

El Dia Internacional del Joc.

Un dia de participació i record actiu. Un dia per compartir jocs i rialles. Emoció i sabuderia. Talents i habilitats. Un dia perquè la resta de l’any no se’ns oblidi perquè jugar és un dret per als infants i una necessitat per a tota la vida.

Una mica d’història

El DIA INTERNACIONAL DEL JOC és un dia d’esbarjo i alegria. Un dia per gaudir del joc i tots els seus beneficis a qualsevol edat. Un dia de relaxada i empàtica interacció humana.

El fet d’instaurar el DIA INTERNACIONAL DEL JOC, ens permet recordar a tot el món que jugar és un dret per als nens i nenes -indispensable també en altres etapes de la vida- i que els adults -pares, mares, educadors/ores, institucions…- tenim la responsabilitat de garantir les condicions necessàries per al joc.

El DIA INTERNACIONAL DEL JOC és una iniciativa que va néixer l’any 1998 de la mà de l’Associació Internacional de Ludoteques, ITLA (International Toy Library Association). Va ser una proposta de la llavors presidenta de l’Associació, la Dra. Frida Kim i els membres de la ITLA van confirmar la proposta a l’Assemblea de Japó, el mes de setembre de 1999.

La data escollida per a la diada va ser el 28 de maig, tot commemorant la constitució de l’Associació. D’aquesta manera, se celebra, cada any, el cap de setmana de maig més proper a aquesta data.

Des d’aleshores, són molts els països que s’han anat adherint a aquesta celebració: França, Suïssa, Corea, Japó, Canadà, Regne Unit, Bèlgica, Espanya, Portugal… Encara no ha aconseguit ser reconeguda en les Nacions Unides com a Dia Internacional, però, per descomptat, no renuncia a assolir aquest objectiu.

Sabíes que a l’Article 31 de la Convenció sobre els Drets del Nen de les Nacions Unides es recull que jugar és un dret?

Decàleg

El joc és un mitjà de socialització extraordinari, però, què hem de fer perquè els infants juguin en bones condicions?

1.Interessar-nos per les seves aficions i compartir-les

2.Acompanyar el joc

3.Crear un clima càlid i tendre

4.Afavorir el sentiment de confiança

5.Reconèixer i apreciar els sentiments que s’expressen en el joc

6.Ajudar-los a fer més reals les seves fantasies

7.Permetre les joguines fortuïtes, estimular les joguines inventades i seleccionar les que comprem

8.Ocupar-nos per la salut i el manteniment de les joguines: endreçar.les, cuidar-les, netejar-les …

9.Divertim-nos junts i dediquem-nos temps. Busquem espais de complicitat.

10.Facilitem-nos espais on jugar, temps per jugar, companys amb qui jugar, joguines segures amb les que jugar.

Rigau no dóna per tancat el nou calendari escolar i es mostra disposada a dialogar

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, es mostra disposada a dialogar sobre la proposta de calendari escolar i no dóna com a definitiva la data del 7 de setembre per començar el curs. En declaracions a “El matí de Catalunya Ràdio”, Rigau ha assegurat que escoltaran tothom, després de rebre les crítiques dels sindicats de professors i les associacions de pares. Irene Rigau reconeix, però, que en aquesta qüestió és difícil acontentar totes les parts.

3cat24.cat 26/5/2011

“Nosaltres veiem i posem de manifest que aquesta insatisfacció fa que no hi hagi fórmules felices. Nosaltres adoptarem la fórmula que generi més acord i que garanteixi els 175 dies lectius. Per a nosaltres és una qüestió de principis”.

Les associacions de pares i els sindicats de professors demanen que el curs comenci el 12 de setembre i no el 7, com planteja el Departament d’Ensenyament.

Els 7 dies de festa de lliure elecció que proposa el govern tampoc no agraden als sindicats. Dimarts de la setmana que ve, el Consell Escolar haurà d’emetre un dictamen sobre la proposta de calendari que ha fet el departament.

Tot plegat, després que Rigau anunciés que la setmana blanca escolar desapareixeria definitivament el curs que ve per la impossibilitat de la Generalitat de fer-se càrrec de la despesa que generava. No obstant, aleshores la consellera d’Ensenyament va reconèixer que la millor opció per l’actual curs escolar era optar per una opció mixta i no eliminar-la completament sense consultar-ho als centres educatius.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Mike Matas: Un llibre digital de la següent generació (TED talks)

https://ted.com/talks/view/id/1134

El creador de programari Mike Matas presenta el primer llibre de llarga duració interactiu per a l’iPad, amb videos i gràfics intel.ligents i seleccionables i unes visualitzacions de dades atractives per a reproduir. El llibre és “La nostra opció”, la seqüela d'”Una veritat incòmode” d’Al Gore.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada de Mike Matas:

Durant l’últim any i mig el meu equip a Push Pop Press i Charlie Melcher i Melcher Media hem estat treballant per a crear el primer llibre interactiu de llarga durada. Es diu “La nostra opció” i l’autor és l’Al Gore. És la seqüèla d'”Una veritat incòmode” i explora totes les sol.lucions que resoldran la crisi climàtica.

El llibre comença així. Aquesta és la portada. Mentre la Terra gira, podem veure on vivim. Aleshores podem obrir el llibre i seleccionar els capítols per a navegar pel llibre. O podem desplaçar-nos per les pàgines a la part d’abaix. I si volem apropar-nos a una pàgina, senzillament l’obrim. I tot el que veus al llibre, ho pots agafar amb dos dits, aixecar-ho de la pàgina i obrir-ho. I si vols tornar enrere i llegir el llibre de nou, senzillament ho plegues i ho tornes a posar a la pàgina. I això funciona de la mateixa manera; ho agafes i ho obres.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ENTREVISTA a l’autora de la MASCOTA AMPA 2011

Com ja sabeu, cada any la mascota de l’AMPA es renova gràcies al concurs que es convoca entre els alumnes de 4t de Primària. Des d’aquí volem agrair a tots el seu esforç i il·lusió, així com també a les seves tutores que ens han ajudat , dedicant-hi el temps i les explicacions necessàries.

D’entre tots els dibuixos presentats, finalment l’escollit per a representar l’AMPA durant el curs 2011-2012 ha estat el de la Lisa Matamala, de 4rt de primària.

Aquesta es la petita entrevista a l’autora de la mascota, per tal de felicitar-la personalment i conèixer-la una mica millor.

Entrevistador: Com se’t va acudir la idea de fer aquest dibuix?
Lisa: Perquè m’agraden molt els animals.

E: Quin nom li posaries a la mascota?
L: Sira.

E: T’agraden els colors que li hem posat?
L: Si perquè li dóna més vida.

E: Coneixies les mascotes d’altres cursos?
L: Si, la vaca, el cuc, la regla tuca…

E: Saps què és l’AMPA de l’escola? I saps què fa?
L: Si. És una associació de pares que ajuda a l’escola a comprar les coses de treball.

E: Quina relació té la mascota amb l’AMPA?
L: Que l’anima i li dóna força.

E: T’agrada dibuixar?
L: Si, molt. És molt divertit i aprenc moltes coses.

E: T’imaginaves que el teu dibuix podría guanyar?
L: No, perquè no em semblava el millor ni el més maco de tots.

E: Què t’agrada més de la teva classe?
L: La professora perquè és molt simpática.

E: Què t’agrada més de l’escola?
L: Les activitats que fem.

E: Digues alguna cosa que t’agradaria que canviés o es pogués millorar de l’escola.
L: Que tinguéssim més cap de semana per descansar.

E: Moltes gràcies.
L: De res!!!

Volem també donar les gràcies a la reportera que ha volgut col·laborar amb nosaltres realitzant aquesta entrevista, l’Elsa Blanco Ferran de 4rt. A.

LIPDUB IPSE 2011: Els de segon de batxillerat amb tota l’escola.

Acampada virtual a Pedralbes

Els internautes es diverteixen parodiant un acte similar al de Plaça Catalunya però a zona alta de Barcelona.

Les xarxes socials, especialment Twitter, parodien aquest diumenge l’acampada de la plaça de Catalunya amb una versió fictícia que se celebra a la zona alta de Barcelona, concretament a Pedralbes.

El divertiment ha arribat a tenir més fama que la protesta real i el ‘hashtag’ ‘#acampadapedralbes‘ ha desbancat l’etiqueta oficial de la concentració a la Ciutat Comtal, ‘#acampadabcn’, entre els temes més populars del moment.

Així, mentre l’etiqueta oficial no apareixia a les 12 hores entre els deu temes més populars (‘trending topics’), la fictícia acampada de Pedralbes s’ha situat en el tercer lloc.

La paròdia de Pedralbes imita els missatges dels acampats a la plaça de Catalunya, que porten tota la setmana demanant queviures i estris per seguir amb la protesta, però com si fossin escrits per gent d’alta posició social.

Alguns comentaris “pijos”

Per exemple, si entre els missatges reals de la plaça Catalunya trobem: “Necessitem crema solar. Fa molt sol!”, “Necessitem urgentment una clau de bugia del 18/19” i “Necessitem mòdems 3G”.

Els parodiants de Pedralbes demanen: “Necessitem caviar, canapès, Moët Chandon i algun iPad”. També expliquen que “a la carpa d’oci infantil hi ha playstations, dvd, wifi i un poni amb monitor”, presenten xerrades sobre “com protegir la pell en situacions extremes d’acampada”, un curset “com fardar de quants milions vas enganxar amb Maddoff” i apel•len a les  “cassolades de Swarovski i culleretes de plata”.

En la mateixa línia, es lamenta que “l’aperitiu del càtering del Botafumeirro s’endarrereixi”, es recorda que hi ha “Nespresso per a tots” i es proposa demanar “que tot el servei domèstic tingui el mateix nom de pila” o es voti “l’uniforme del servei”.

NOTICIA DE “elSingulardigital.cat

Homenatge a Joan Pich i Pon – Alcalde de Barcelona (gener-octubre de 1935)

Avui, dia de les eleccions municipals, parlem d’un alcalde de Barcelona que es va fer famós per les seves “piquiponades” (també escrit “pich-i-ponades”) o “piquiponianes”.

A la seva trajectòria política Pich i Pon no va destacar com a gran orador, al contrari, es va fer famós pel seu ús inadequat de paraules (diguem que va crear una escola que encara té molts seguidors), deixant frases per la posteritat (i això que encara no s’havia inventat ni Polònia ni l’APM). Segurament, com sol passar, moltes se li van atribuir, i es impossible saber quines són certes i quines són falses, però la fama la tenia.

Com a mostra, un botó:

Explicava que un polític amic seu volia presentar per la “circumcisión”de Barcelona, parlava del conflicte “nipojapones” o de la guerra “anglobritánica” amb tota naturalitat … en una tertúlia va deixar anar que, per ell, el pitjor tirà no va ser ni Calígula ni Neró sinó … “Tirano de Bergerac”

En un discurs des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, mostrava la seva alegria per un guardó que li acabaven de concedir però, en comptes de dir que “per fi se li feia justícia” va exclamar: “Por fin ne han ajusticiado”.

En una inauguració d’unes obres se li va escapar: “Aquestes obres m’han costat un ou …” i, en observar l’expressió davant tal comentari d’algunes senyores presents, va tractar d’arreglar sobre la marxa i va afegir: “… de la cara!”.

(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano!

(Parlant de caviar) … huevos de centurión!

(La proclamació de la República fou una jornada) …. sin infusión de sangre!

(En un enterrament civil)  “Llegará un día en que los entierros se harán sin curas y sin difunto…”

(En un discurs) “Sería necesario que cada uno viviera en su propia tierra. Entonces seguramente comenzaríamos a estar bien. Los franceses, en Francia; los ingleses, en Inglaterra; los murcianos, en Murcia; los belgas, en Belgrado”

(En un acte públic) “Al oír cantar la Marsellesa, se me erizan los pelos del corazón”

Al comentar-li el director del zoològic la conveniència de una gòndola, Pich va accedir amb entusiasme: “Sí, pero no una, sino dos: un macho y una hembra. ¡Que críen, que críen!”.

La més famosa:

—Y aquí mi sobrino, que es sifilítico.
—Filatélico, tío, filatélico (contestó aterrado el sobrino)

Per saber-ne més podeu llegir:

CÁTEDRA DE DESAGUISADOS IDIOMÁTICOS
SEMINARIO DE PIQUIPONOLOGÍA
NÚMERO MONOGRÁFICO DEDICADO A LAS PIQUIPONIANAS
(pdf)

 

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 – París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que ocupà el càrrec d’Alcalde de Barcelona entre gener i octubre de 1935. S’ha fet famós popularment per les seves relliscades verbals.

Nascut al si d’una família modesta, Joan Pich i Pons treballà d’electricista al principi i pujà a poc a poc l’escala social fins a enriquir-se després gràcies a la seva empresa d’electricitat. Més tard inicià una carrera política que el portaria al capdavant de la societat barcelonina.

 

%d bloggers like this: