CONTES ‘I tu què faries?’ – CONTE 6

Aquests contes presenten relats quotidians, en els que les famílies que apareixen són diverses, però totes tenen un tret en comú: els i les personatges afronten situacions en les quals cal plantejar-se diferents maneres de distribuir el temps dedicat a les responsabilitats domèstiques i de cura.

L’objectiu és fer possible que els infants identifiquin quins són comportaments discriminatoris i busquin la manera de corregir-los. 

Compartim el Temps

Compartim el temps, contes “I tu que faries?” (pdf)

CONTE 6

En Pau havia esperat durant setmanes que arribés aquell estiu. La seva mare, a la fi havia acceptat anar de càmping amb en Joan, la Laia i els seus pares. Sempre havia trobat motius per dir que no podien anar-hi: la feina, els diners… La mare sempre acabava per triar anar al poble dels avis on en Pau també s’ho passava bé, però que no tenia res a veure amb la màgia del càmping.

Després de dos estius de remugar i d’ensenyar les fotografies dels seus amics i amigues gaudint d’allò més a la piscina del càmping, ho havia aconseguit. En Pau se sentia molt bé per haver lluitat tant pel que volia i haver-ho obtingut. Realment creia que havia estat un èxit o, com a mínim, això era el que deien en Joan i la Laia.

No podia pensar en res més que en tot el que farien plegats quan arribessin al càmping. Tenia tants plans al cap que era el tema de conversa diari tant a casa com a l’escola. Havia parlat tant amb en Joan dels seus amics del càmping, de la platja propera, dels camins al poble, de les excursions en bici…. La Laia sempre anava amb la càmera de fotos per tot arreu. Hi havia tantes coses que ell també volia fer i veure, que el temps fins a l’estiu es va fer etern.

A casa, parlant amb la mare a la cuina, assegut en un tamboret mentre ella feia el sopar i el dinar per al dia següent, plegava la roba i buidava el rentavaixelles, tot alhora, no parava d’explicar les coses meravelloses que els seus amics havien fet tots aquells estius. Xerrava tant i tan ràpid que alguna vegada la seva mare l’havia enviat al menjador a veure la televisió per tal de descansar una mica de tanta excitació.

Però com que tot arriba tard o d’hora, el dia de sortir de vacances també va arribar. Quan van ser al lloc de trobada, els seus amics ja estaven instal·lats. Entre els grans i els petits havien muntat la tenda i ja estaven jugant a la piscina. En Pau va sortir corrents a jugar amb ells mentre la mare es va quedar muntant la tenda.

Al cap d’una estona de córrer pel camp de futbol i per la piscina, van tornar cap a les tendes, on la mare d‘en Pau estava preparant les croquetes per dinar. Com que encara no havia acabat, en Pau va decidir anar a la tenda dels seus amics per veure si jugaven una estona més, però en Joan i la Laia estaven ocupats preparant el dinar: en Joan estava pelant les patates dins un bol, mentre la Laia havia anat a cercar aigua a la font per bullir-les. La mare dels seus amics va explicar al Pau, mentre fregia el peix, que no podien sortir a jugar perquè estaven tots preparant-se per dinar. El pare no era a la tenda perquè havia anat a netejar els plats, que no s’havien tornat a utilitzar des de l’estiu passat i estaven plens de pols.

A en Pau no va fer-li gens de gràcia, però va tornar cap a la tenda, on la seva mare ja estava fregint les últimes croquetes. Encara havia de preparar les patates per fregir-les també i tallar l’enciam, el tomàquet, el cogombre i la ceba per a l’amanida. La cosa semblava que encara anava per llarg. Assegut a la taula, mirava avorrit com la seva mare s’atrafegava per acabar de fer el dinar. Quan va mirar cap a la tenda d’en Joan i la Laia, els va veure a tots enfeinats. No, no semblava que tinguessin gaire temps d’avorrir-se. En canvi, la seva mare semblava d’allò més cansada, i això el va fer reflexionar…

I TU QUE FARIES?

OPCIÓ A: en Pau va veure que allò anava per llarg. Els seus amics aviat acabarien de dinar, perquè ja ho tenien tot pràcticament preparat, i ell i la seva mare encara no haurien començat a menjar. Va proposar a la seva mare anar a comprar uns entrepans o unes amanides al supermercat del càmping per fer més via i poder anar a jugar abans. D’aquesta manera, la seva mare també podria anar més descansada.

OPCIÓ B: en Pau va veure com estava de cansada la seva mare i quin poc temps tenia per fer altres coses més divertides. Llavors va comprendre un dels motius que feia que, a la seva mare, li agradés més anar de vacances al poble amb els avis. Realment era més descansat perquè l’àvia s’ocupava sempre de tot. Va decidir pactar amb la seva mare dividir les vacances un temps al càmping i un altre temps al poble, on ella no caldria que fes res perquè tot ho feia l’àvia i així ell i la seva mare podrien tenir temps de fer coses plegats.

OPCIÓ C: en Pau va pensar que la seva mare no havia tingut temps de fer res més al matí que muntar la tenda, comprar el menjar i preparar el dinar. Va veure també que el pare i la mare de la Laia i d’en Joan eren dos i tot i això, repartien les feines domèstiques amb la Laia i en Joan. D’aquesta manera, tothom tenia temps de fer altres coses com ara anar a la piscina plegats. També va pensar que mentre ell s’avorria mortalment, els seus amics s’ho passaven d’allò més bé col·laborant en la cuina. Després de reflexionar tot això va demanar a la mare què podia fer ell per col·laborar en les tasques diàries a partir de llavors, i va començar pelant el cogombre per a l’amanida.

FICHA TÈCNICA A: Compartim el temps, contes “I tu que faries?” (pdf)

Generació 2.0 sana – “a internet controles?” (APDCAT)

 http://www.apd.cat/ca/

Coneixeu aquell gra adolescent que sempre torna a sortir? Aquest gra que no atén cremes, potingues i similars i que sempre és allà. Allà a la primera cita, en una entrevista de treball o en la solitud del mirall tacat.

En les NNTT (noves tecnologies) hi ha uns temes recurrents que sempre tornen perquè mai han estat tractats de veritat o perquè són de veritat temes complexos de solucionar.

Sens dubte el que pitjor està portat i tractat és el de fer que els joves facin un ús correcte de les NNTT, un ús intel·ligent.

Són freqüents els casos de menors que entren a la xarxa sense saber quins són els perills d’aquest bast món, ple d’éssers execrables que intenten causar tot tipus de danys.

El pitjor pot passar quan els nens i joves fan de la realitat virtual una realitat sensible.

És per això que les entitats públiques fan tot tipus de campanyes per educar els més petits i preparar-los per al ciberespai. És el cas del govern català mitjançant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que ha iniciat un projecte que rep el nom de “a internet controles?” I que pretén fer uns menors més sensibles a tots els perills d’internet.

Es tracta d’informació perquè els afectats sàpiguen davant que s’enfronten.

Sens dubte es tracta d’una fórmula molt interessant per combatre aquest problema tan endèmic. De tota manera com sempre hem de recalcar el fet que la lluita contra els malfactors ia favor del bon ús de l’eina ha de ser transversal. Així l’educació per a una generació 2.0 sana comença pels pares, passa per l’escola i incideix totalment en els menors.

Redacció TNI 27/04/2011

 

Buenafuente anima els internautes a “moure més el cul i menys el ratolí”.

El còmic publica a la seva web un manifest molt crític amb Internet, el periodisme i les xarxes socials.

LA VANGUARDIA – internet – 26/4/2011

El presentador de televisió Andreu Buenafuente ha tornat a utilitzar el seu compte de Twitter per anunciar un manifest en el que reflexiona sobre les xarxes socials , internet i el periodisme actual. Buenafuente critica el “anonimat” de la xarxa i l’assetjament a través de les xarxes socials, i denuncia una “decadència erràtica” del periodisme actual per utilitzar com notícies simples entrades i apunts en les xarxes socials.

Buenafuente, que ha penjat el manifest íntegre en la seva web oficial , adverteix que les xarxes socials “no són el centre de l’univers” i recomana als internautes “moure més el cul i menys el ratolí de l’ordinador”.

La setmana passada Buenafuente va rebre un gran nombre de crítiques a través de Twitter per una entrevista que havia realitzat a la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde. Buenafuente, davant les crítiques que en ocasions estaven acompanyades d’insults, va anunciar que s’allunyaria per uns dies de les xarxes socials. “Els exaltats podeu rar si voleu. Jo, ho faig ara mateix”. Això va ser l’últim que Andreu Buenafuente va escriure en el seu compte de Twitter el 12 d’abril.

La retirada ha acabat i el presentador de laSexta ha publicat un manifest en el qual comenta les seves impressions sobre les xarxes socials. En el text Buenafuente envia un missatge als internautes: “Hi ha de moure més el cul i menys el ratolí de l’ordinador. Calen més exemples de revolucions, de crits populars per una societat més equilibrada?”.

El còmic reconeix la importància de les xarxes socials en l’actualitat encara que precisa que “no són el centre de l’univers” sinó “una eina més de la revolució tecnològica”. Buenafuente també expressa la seva opinió sobre l’excés de tecnologia en l’actualitat: “tenim molta tecnologia al nostre abast però se’ns ha acabat la paciència, les ganes d’escoltar”.

En referència a les crítiques que va patir a Twitter, el presentador assegura que “l’anonimat és la màscara dels covards”. En aquest sentit, considera que “seguir a algú en una xarxa no ha de ser sinònim d’assetjament”. Per Buenafuente, els usuaris que el van insultar i criticar han d’usar aquesta ràbia “a sortir al carrer” i protestar per la crisi i contra els culpables de produir-la.

El manifest de Buenafuente també conté crítiques contra les empreses de comunicació i contra el treball dels periodistes. “Els periodistes (o el que queda d’ells) estan embadalits amb les xarxes. Utilitzen les ‘entrades’ com notícies. Una prova més de la decadència erràtica de la professió. La nova censura són els interessos empresarials de les empreses de comunicació”, explica el còmic.

El text d’Andreu Buenafuente llança una advertència: “podrem ser una societat interconnectada i justa, que reclama informació lliure al mateix temps que dóna veu i oportunitats, o una xarxa de ociosos burgesos queixosos i intolerants. De nosaltres, depèn”. I acaba amb un consell: és “molt millor un bon arròs amb els amics de veritat que dues hores a internet”.

 

EL MANIFEST de l’Andreu Buenafuente

No hi ha res millor que prendre distància de les coses, per donar-li el valor i la importància que tenen. No estic emprenyat, ni sento amenaçada o coartada la meva llibertat. Només faltaria! Aquests dies de vacances m’han servit per pensar una mica (molt recomanable) i ho intentaré resumir. Això no té més pretensió que deixar clar el que penso i agrair totes les mostres de suport. Seguiré fent el que sé fer, per a la gent que ho vulgui seguir i amb més il·lusió que mai.

– Les xarxes socials són importants però no són el centre de l’univers. Són una eina més de la revolució tecnològica.

– Tenim molta tecnologia al nostre abast però se’ns ha acabat la paciència, les ganes d’escoltar, debatre i enriquir. Ens val amb el soroll, el nou opi per a aquests temps encabronat.

– El soroll no canvia les coses. L’acció, sí.

–  “Seguir” a algú en una xarxa social no ha de ser sinònim d’assetjament o coacció. La llibertat d’expressió està per sobre de tot i de tots.

– L’anonimat és la màscara dels covards. L’insult, la seva única manera fàcil d’expressar-se.

– Els que m’ataquen no em coneixen, ni jo els vull conèixer.

– Per què i com farem servir tanta tecnologia?

– Podrem ser una societat interconnectada i justa, que reclama informació lliure al mateix temps que dóna veu i oportunitats, o una xarxa de ociosos burgesos queixosos i intolerants. De nosaltres, depèn.

– Faríem bé en invertir tota aquesta ràbia que circula per Internet, a sortir al carrer, mobilitzar-nos, dir als culpables de la crisi que no ens ho empassem.

– S’ha de moure més el cul i menys el ratolí de l’ordinador. Calen més exemples de revolucions, de crits populars per a una societat més equilibrada?

– Hi ha més gent bona que dolenta. Sempre ha estat així i sempre ho serà. Jo treball per als bons.

– Els periodistes (o el que en queda d’ells) estan embadalits amb les xarxes. Utilitzen les “entrades” com notícies (la majoria de vegades és mera quotidianitat) i no es molesten a confirmar o documentar. Una prova més de la decadència erràtica de la professió.

– La nova censura són els interessos empresarials de les empreses de comunicació.

– Busca’t les fonts d’informació. Fes servir el teu sentit comú, selecciona i acosta’t a la veritat.

– I, finalment, recorda: molt millor un bon arròs amb els amics de veritat que dues hores a internet.

Andreu Buenafuente
2011

Una quarta part dels menors europeus usuaris de xarxes socials té un perfil “públic”

El 77% dels joves de la Unió Europea d’entre 13 i 16 anys i el 38% dels nens d’entre 9 i 12 anys té un perfil en una xarxa social, i un quart d’ells ho té públic i inclou en molts casos dades personals. Davant aquestes xifres, la Comissió Europea ha posat en marxa una revisió dels actuals acords d’autoregulació del sector en aquest àmbit.

Eva del Amo – Redacció Aprendemas – 2011.04.19

El 77% dels joves europeus d’entre 13 i 16 anys té un perfil en una xarxa social com Facebook, Hyves, Tuenti, Nasz-Klas VZ, Hi5, Iwiw o Myvip, així com el 38% dels nens d’entre 9 i 12 anys (una xifra que oscil·la entre el 70% dels Països Baixos i el 25% de França). A més, un 15% dels nens d’entre 9 i 12 anys té més de 100 contactes (percentatge que arriba al 47% a Hongria), i un de cada quatre assenyala que el seu perfil és “públic”, el que significa que pot ser vist per qualsevol persona. Molts d’ells, a més, inclouen aspectes privats com l’adreça o el número de telèfon, però només el 56% dels nens d’entre 11 i 12 anys afirma saber de quina manera canviar la configuració de privacitat.
 
Davant aquestes xifres la Comissió Europea s’ha posat mans a l’obra per ampliar els Principis per a Xarxes Socials més Segures a la UE, que va ser aprovat el 2009, quan les principals empreses de xarxes socials van acordar aplicar mesures per a garantir la seguretat en línia dels seus usuaris menors de 18 anys.
 
Neelie Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de l’Agenda Digital, ha assenyalat que “aquests nens s’estan exposant a múltiples perills i fent vulnerables a tot tipus de assetjadors i captadors de menors. Totes les empreses de xarxes socials haurien de restringir l’accés per defecte als perfils de menors únicament a una llista autoritzada de contactes i deixar-los fora de l’abast dels motors de cerca “.
 
Davant aquesta situació, la Comissió està portant a terme el seguiment de l’aplicació dels Principis per a Xarxes Socials més Segures a la UE , l’acord d’autoregulació que al seu dia van signar les empreses de xarxes socials i que els compromet a aplicar en els seus serveis mesura per garantir la seguretat dels menors.
 
Les empreses de xarxes socials, els fabricants de dispositius de telefonia mòbil i de consoles de jocs, els proveïdors de serveis d’Internet i d’aplicacions mòbils i de continguts, així com les organitzacions de consumidors, els investigadors i les organitzacions relacionades amb la infància seran convidades a unir-se a la plataforma de col·laboració.

L’escola, la mestra de la vida?

 Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El canvi dels estudiants després de passar per les empreses demostra que la universitat falla

EL PERIODICO – ANTONIO ARGANDOÑA

Durant els meus anys de docència a la universitat em trobava sovint antics alumnes després d’uns anys d’acabar els estudis. Quan m’acomiadava d’ells, després d’uns minuts de xerrar-hi, sempre em sorprenia: com ha canviat aquesta noia o aquest noi! Fa uns anys era un tarambana, i ara… s’ha convertit en una dona o en un home de cap a peus. Per què aquest canvi?

La meva resposta era: és que ja fa dos o tres anys que treballa. O sigui, dos o tres anys en què ha d’estar cada dia, a les vuit del matí, al seu lloc de treball; no quan li vingui de gust, com quan anava a la universitat; dos o tres anys dient «sí, senyor» 30 vegades al dia, treballant colze a colze amb uns companys que no ha escollit i amb els quals no sempre li resulta agradable collaborar; dos o tres anys havent de presentar cada dia els resultats de la seva feina… 

L’empresa és un bon instrument de formació. No totes, és clar, ni sempre. Però sí, almenys, per a la majoria d’estudiants, poc acostumats a la disciplina d’un horari, al rendiment diari, a l’esforç, a la cooperació, al treball en equip.

Error de la universitat, de l’institut o de l’escola, de la societat, de la família? No vull repartir culpes, en què jo també estic implicat. En tot cas, els alumnes que ara arriben al parvulari són individualistes (malgrat les xarxes socials), emotivistes (es deixen portar per les emocions més que no pas per la raó), hedonistes (si la classe no és un joc, no hi ha qui els aguanti), busquen protecció (una cosa que els pares prodiguen ara, sobretot davant de l’escola) i compensacions immediates (això d’estudiar per al dia de demà, encara que sigui al final del trimestre, no està en el seu radar mental). I el pitjor del cas és que, després d’un 30% de fracàs escolar, al sortir de la universitat, molts d’ells segueixen amb aquestes mateixes característiques. No m’estranya, doncs, que les empreses es desesperin per la falta de qualitat professional, i de vegades també humana, dels que aspiren a treballar-hi. Però… vist el panorama, s’ha d’estar pel que sigui.

Què demanen les empreses al sistema educatiu? No acostumen a demanar més coneixements, excepte potser en algunes carreres especialitzades; en tot cas, totes volen una formació millor en idiomes. Potser es conformen amb el que hi ha, però els agradaria que els empleats potencials arribessin amb coneixements més pràctics, que és una manera de dir que el que falta són les capacitats necessàries en el lloc de treball, a les quals ja m’he referit abans: capacitat de pensar amb iniciativa i relacionant coses (hi ha massa compartiments estancs a la universitat), de treballar en equip, de disciplina i autoexigència (massa èmfasi en els incentius externs: què em dónes a canvi d’una mica més d’esforç?)…

D’altra banda, quan els candidats als escassos llocs de treball disponibles arriben a les empreses, estan més interessats a preguntar a quina hora es plega que quines són les seves oportunitats de formació i carrera. Potser els docents no ajuden gaire a l’hora de preparar-los per al que es trobaran perquè no coneixen el món de l’empresa més enllà d’alguns clixés ideològics que, això sí, han inculcat molt bé als seus alumnes. O potser les empreses no ajuden tampoc a aconseguir un bon encaix, perquè estan més preocupades per les seves relacions amb els sindicats que no pas per la formació d’una plantilla eficient i dedicada, a la qual han de tractar amb generositat si volen guanyar-se lleialtat.

Se’ns omple la boca quan parlem de la importància de l’educació per al futur de l’economia. I tenim raó. El que no tenim tan clar és com aconseguirem millorar la quantitat i la qualitat del capital humà que, diem, serà la clau del nou model productiu espanyol. El sector demana més diners, però no sembla que els nostres problemes vagin per aquí. Els sindicats protesten per les reduccions de pressupost. Sembla que els grans problemes siguin la sisena hora, la llengua curricular, el repartiment dels immigrants, els criteris per assignar alumnes als centres públics i concertats, l’uniforme… De veritat creiem que aquests són els grans problemes del nostre sistema educatiu?

«T’ha sortit un article molt àcid», em dirà el lector. Sí, és veritat. No reflecteix tota la veritat: hi ha moltes famílies que s’esforcen per formar els seus fills, molts alumnes que treballen bé, molts docents que són modèlics en els seus comportaments. Però amb excepcions no es forja un país. Tenim un conjunt de problemes educatius, més enllà del que diguin els resultats dels estudis comparatius entre països. I aquests problemes es projecten després en el nostre mercat de treball: absentisme (ens estranya que els dilluns molts joves es posin malalts, després del cap de setmana?), falta d’incentius (quants mesos he de treballar abans de tenir dret a tres mesos d’atur?, pregunten), un capital humà insuficient… Que potser és per casualitat que tenim una taxa d’atur del 20%?

* Professor del IESE Business School.

Mercat de Primavera: Inscripcions fins el divendres 29 d’abril.

Bona Pasqua!!! amb caramelles i mona!

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida.
Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d’aire satíric sobre qüestions locals.

Com fer a casa una mona de Pasqua si no has tingut temps d’anar a la pastisseria.

Envia una rosa – La diada de Sant Jordi també es viu a internet!

http://www.bcn.cat/stjordi/ca/rosa.html

Pots personalitzar la rosa, escriure una dedicatòria, i desitjar una feliç diada de Sant Jordi a qui tu vulguis d’una manera original i senzilla.

La pots enviar per correu electrònic, que any rere any ha estat una via molt utilitzada, o bé pots compartir roses amb els teus amics a Facebook, amb una aplicació divertida i fàcil de fer servir per a tots els qui sigueu usuaris de les xarxes socials.

La diada de Sant Jordi també es viu a internet!

La llança de Sant Jordi – La llança que projecta la nostra cultura.

La Passió de Crist explicada en 140 caràcters

Un vídeo recrea com haurien sigut a Twitter els últims dies de Jesús a la Terra abans de la seva crucifixió

Com s’haurien viscut a Twitter els últims dies de Jesucrist a la Terra?
Tindria molts ‘followers’?
Li ‘retuitarien’ els missatges?
Quants ‘unfollows’ hagués tingut el perfil de Crist?

Una aproximació a les diferents respostes de totes aquestes preguntes, i algunes més, és el que es pot veure en aqeust vídeo de cinc minuts, realitzat per Igniter Media, en què piulada (tuit) a piulada (tuit) es pot seguir la Passió de Crist.

En el muntatge, els personatges més famosos d’aquest episodi bíblic realitzen totes les accions que permet la xarxa de microblogging i permet fer-se una idea de com hauria estat viure aquells dies enganxat a la pantalla de l’ordinador o del telèfon mòbil.

De LA VANGUARDIA – internet

 

 

%d bloggers like this: