Les paraules són pitjors que un cop de pal o de pedra

Els vídeos contra l’assetjament escolar es van convertir en tendència a Youtube la primavera passada, gràcies a una campanya promoguda per l’escriptor i periodista nord-americà Dan Savage.La campanya, amb el nom de It Gets Better, va donar lloc a milers de vídeos de famosos, polítics i molta altra gent en suport de les víctimes del popularment conegut com a bullying. Fins i tot el president dels EUA, Barack Obama, va contribuir-hi amb un vídeo. Des d’aleshores, s’han continuat publicant vídeos contra la intimidació escolar cada setmana però, durant l’últim mes, el debat sobre el bullying ha tornat a guanyar força a la xarxa. Sovint, les respostes més eficients són les que donen les mateixes víctimes de l’assetjament. Aquest és el cas del vídeo d’Alye Pollack, una adolescent que ha estat patint assetjament escolar des de fa anys. En el vídeo, anomenat Words are worse than sticks and stones (Les paraules són pitjors que els cops de pal i les pedres), l’adolescent intenta difondre el missatge “Pensar abans de parlar pot salvar vides”.

ara.cat: Les paraules són pitjors que un cop de pal o de pedra

Conejo Frustrado 15: Pit Bullying

Còmic no recomanat a menors de 13 anys

La consellera Rigau reivindica l’ús de l’uniforme a l’escola.

Defensa «una manera més igualitària de vestir», encara que no la imposarà.
Pares i sindicats creuen que el debat distreu de les retallades i el fracàs escolar.

EL PERIODICO – ENSENYAMENT – JORDI CASABELLA

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, es va referir ahir a la necessitat que els centres educatius es plantegin la conveniència que els seus alumnes facin ús d’un uniforme per acabar «amb l’obsessió» pel vestir i per les modes, no exempta de competència, i aconseguir que vesteixin de manera «més igualitària, perquè a vegades les diferències són molt evidents». I a continuació va aclarir que aquest tipus de decisions s’han d’adoptar en l’àmbit del consell escolar de cada centre i que «el Govern no té prevista cap norma relativa als uniformes», segons va declarar a l’agència ACN.

No és la primera vegada que Rigau expressa la seva voluntat d’abanderar el debat sobre quina és la forma més apropiada de vestir en l’àmbit escolar. «No només es tracta de parlar del vel sí o del vel no», va assenyalar ahir, però aquesta vegada de les seves afirmacions es podia desprendre que havia traslladat una indicació precisa als centres públics i concertats perquè abordin la qüestió. No obstant, «no hi ha cap carta» ni cap instrucció en aquest sentit, va assegurar una portaveu de la conselleria.

LA CONJUNTURA / La reivindicació de l’uniforme, encara que amb escasses concrecions, en una conjuntura marcada per les retallades derivades de l’ajust econòmic, del qual tampoc se n’escapa l’àmbit educatiu, va sorprendre la comunitat educativa. La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) va declinar pronunciar-se sobre les manifestacions de la consellera. I la secretària general de la federació catalana d’ensenyament de CCOO, Montserrat Ros, es va preguntar si «no hi ha res més de què parlar mentre s’estan retallant els pressupostos educatius, les plantilles de personal o els recursos destinats a combatre el fracàs escolar». Per Ros, parlar d’uniformes resulta «intranscendent».

El sociòleg Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), preguntat per aquest diari, va considerar que obrir aquesta classe de debats «són ganes de despistar, de generar discussions apassionants que distreuen d’altres que són més rellevants». «Quan hi ha pendents qüestions com l’organització escolar, el calendari o l’ús dels recursos em sembla que parlar d’uniformes és una cosa estratosfèrica», va arribar a afirmar.

IMATGE MENTAL / Cardús considera que en països com la Gran Bretanya, on la tradició de la indumentària escolar comuna s’ha mantingut a l’escola pública, «ningú ho discuteix, però si no hi ha tradició és pràcticament impossible» implantar la uniformització del vestir. El sociòleg recorda que «aquí, i des dels últims anys del franquisme, l’uniforme s’ha associat culturalment als col·legis religiosos o d’elit» i que aquesta «connexió mental» ha convertit aquest tipus d’indumentària en un «element de distinció». El debat té en conseqüència, insisteix, «un punt artificiós».

Pel filòsof i pedagog Gregorio Luri, les manifestacions de la consellera obeeixen fonamentalment al desig d’enviar el missatge que davant la desorientació existent «és necessari posar ordre» a l’escola, i que el seu departament «es pren les coses seriosament». I ho fa en «un llenguatge que pot entendre la gent».

Luri opina que l’uniforme pot ser defensat des de posicions d’esquerres, com la tradició escolar republicana francesa, i també des de l’àmbit de la dreta, però que «l’educació en la postura» o «en el tracte» són tant o més importants per treure profit de la tasca que es porta terme a l’interior de les aules.

El CEO fa públics els resultats de l’enquesta “Percepció dels catalans i catalanes sobre la immigració”

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Jordi Argelaguet, ha donat a conèixer aquest matí, en roda de premsa, els resultats corresponents a l’enquesta Percepció dels catalans i catalanes sobre la immigració. El principal objectiu d’aquesta enquesta és conèixer l’opinió dels catalans i les catalanes sobre diversos aspectes relacionats amb la immigració: la política migratòria, els efectes de la immigració, els drets i deures dels immigrants, la diversitat cultural i religiosa i la convivència, entre d’altres.

El treball de camp es va fer mitjançant enquestes domiciliàries entre el 30 de novembre i el 22 de desembre de 2010 i entre el 10 i el 18 de gener de 2011 a una mostra de 1.600 individus.

GenCat – Notes de premsa – El CEO fa públics els resultats de l’enquesta…


Percepció dels catalans i catalanes sobre la immigració (pdf)

😉

Il·lustracions Escola de Pares – Els afectes de la infantesa

Els ‘Patis Oberts’ de la ciutat de Barcelona donen la benvinguda a la primavera

DIPTIC_PATIS_OBERTS (pdf)

Un dels objectius prioritaris del programa Temps de Barri, Temps Educatiu Compartit, és el de potenciar l’ús educatiu del temps fora de l’horari escolar mitjançant l’obertura dels patis escolars de la ciutat de Barcelona.

Temps de barri, temps educatiu compartit

Coincidint amb l’ arribada de la primavera, i després de 5 anys de programa comptem amb la participació de gairebé 50 patis que ofereixen als infants, adolescents i famílies un espai d’ús públic i segur per al joc i l’esport.

Dins la programació habitual que s’organitza al llarg de l’any als patis de la nostra ciutat, el cap de setmana del 2 i 3 d’abril, diferents patis oferiran una diversitat d’activitats obertes a tothom que vulgui participar. Entre d’altres activitats trobareu tallers de circ, gimcanes, conta contes i diverses activitats esportives i musicals. Podeu consultar la programació d’aquestes activitats en el document adjunt.

L’abandonament escolar es forja a primària i als 19 és irreversible

 

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Un estudi dibuixa l’inici i desenvolupament del major problema educatiu espanyol

EL PAIS – JA Aunión – Madrid – 2011.03.21

El desenganxament educatiu, el que s’anomena abandonament escolar primerenc, està llest per a sentència als 19 anys. A partir d’aquesta edat, les mesures de reenganxament amb prou feines funcionen. Als 19, un 12,5% dels nois ha deixat els llibres sense aconseguir el títol més bàsic, el d’ESO. Un altre 20% ho té, però també ha deixat els estudis, la majoria d’ells, probablement, després d’intentar sense èxit graduar-se en Batxillerat o FP. En definitiva, un 32% que es manté fins als 24 anys i que deixa a Espanya com el tercer país europeu amb més abandonament. L’objectiu d’Espanya és reduir a la meitat fins al 2020 aquest percentatge de joves de 18 a 24 anys que deixa d’estudiar sense graduar-se, al menys, en Batxillerat o FP.

El Observatori de l’Educació de la Fundació 1r de Maig de CCOO ha decidit indagar una mica més en la qüestió a través de les dades de la Enquesta de Població Activa (EPA). Els autors han repassat entre 2001 i 2009, la situació de la cohort de joves nascuts el 1985 (no és un estudi longitudinal, però és el més semblant si no es fa un seguiment individual dels alumnes) per veure com es desenvolupa i es materialitza un problema que a més és molt persistent: gairebé no s’ha mogut durant tota la dècada d’aquest 32%, el doble de la mitjana europea.

Així, el primer que queda clar amb el treball és que més de la meitat dels que abandonen el fan havent obtingut el títol de l’ESO, després les xifres dels quals no assoleixen els objectius bàsics de l’escolarització obligatòria (fracàs) i la d’abandonament no coincideixen. No obstant això, la dada sí que és consistent amb el seguiment que el sociòleg de la Complutense Mariano Fernández Enguita va fer-en un treball de l’any passat editat per La Caixa-d’un grup de 855 alumnes i que va donar com a resultat que el 57,2% abandonar en Batxillerat o FP.

Pel que fa a la resta, d’aquest 12,5% que han deixat els llibres abans d’aconseguir l’ESO, bona part d’ells ni tan sols va arribar a fer 4t d’ESO, i segurament, tampoc 3r, cursos en què se situen les principals mesures de suport contra l’abandonament escolar com la diversificació curricular (programes amb continguts suavitzats i menys assignatures i professors) i els programes preprofessionals (PQPI). Tampoc, per descomptat, aquests alumnes arribarien a aconseguir aquest nou 4t d’ESO amb caràcter orientador (bé cap a la FP o cap al Batxillerat).

El cas és que abans d’arribar a 4 º ESO ja s’han perdut molts pel camí: la xifra d’alumnes en aquest curs és el 81% dels que comencen primer. “Al nostre entendre, l’absència de mesures eficaces en acabar la primària i en el primer cicle de l’ESO permet que hi hagi alumnes que abandonin els centres educatius en 2 º, gairebé sense poder beneficiar de mesures d’atenció educativa”, escriuen els autors, Manuel de la Creu i Miguel Recio. Per exemple, un 15,8% dels alumnes ha repetit ja a primària, amb la qual cosa, “arriben a 1r d’ESO amb 13 anys; repeteixen 1 º amb 14 anys; passen a 2n amb 15 anys i en aquest any-o, si repeteixen 2n, en el curs següent-en finalitzar, compleixen els 16 i poden anar “.

Els autors també carreguen contra la repetició, igual que va fer l’estudi dirigit l’any passat per Fernández Enguita. És cert que potser repeteixen els alumnes que pitjor van, i per això abandonen després, però el que queda clar és que amb la repetició, tal com està concebuda ara, no se soluciona el problema. Més del 80% dels que abandonen havent aconseguit el títol d’ESO, han repetit algun curs, i per descomptat, la pràctica totalitat dels que abandonen sense el graduat.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

L’impacte sobre l’economia

L’abandonament escolar primerenc és un dels principals problemes de l’educació espanyola. Així ho diu la comparació internacional i també han insistit en això organismes internacionals, que alerten sobre l’impacte negatiu que aquesta dada pot tenir sobre l’economia espanyola. El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, sol insistir que el problema té a veure amb les diferències socials i amb una economia que durant molts anys ha estat basada en sectors com la construcció i el turisme. Un context en què les persones sense cap qualificació poden trobar fàcilment una feina.

Però molts especialistes, però, insisteixen en no oblidar que l’escola ha de fer la seva part, és a dir, compensar aquestes diferències socials i aquest context negatiu. I les mesures educatives posades en marxa durant l’última dècada no han aconseguit pràcticament res.

Ara s’acaben d’aprovar noves mesures: s’avança als 15 anys l’edat per accedir a programes adaptats i preprofessionals i es flexibilitza el sistema per facilitar el reenganxament dels que van abandonar. I la situació econòmica ha deixat palès que, com menys formació, més fàcil és quedar-se a l’atur.

MATERIAL Escola de Pares – Els afectes de la infantesa

LVG200705080721LB (pdf)

“Tots som adults reclamant a la mare”
Entrevista a Laura Gutman, terapeuta familiar.

LVG200609030124DB (pdf)

“Si se sent bé no es porta malament”
Entrevista a Rebeca Wild, pedagoga

MATERIAL – Els afectes de la infantesa (pdf)

ELS NENS SÓN ÉSSERS EMOCIONALS

Els nens són éssers fusionals
El cos del nadó que està dins de la mare, rep aliment permanent, contacte i calor permanent. Té totes les seves necessitats cobertes en tot moment. En néixer se separa de la mare i comença a funcionar en forma independent. Això és només en el cos físic, el cos emocional segueix unit a la mare.
El nadó i la mare estan fusionats i formen part del mateix entorn emocional. En no haver començat el desenvolupament de l’intel·lecte, conserva les seves capacitats intuïtives i tot el que la mare sent, recorda, el preocupa, rebutja … El nadó ho viu com a propi.

Inici de la separació emocional
Entre els dos anys o dos anys i mig, els nens comencen la separació emocional, en començar el desenvolupament del llenguatge verbal i quan es nomena a si mateixos amb la paraula “jo”. Aquesta separació emocional cap a la construcció del “jo sóc”, finalitza en l’adolescència, entre els 13 o 14 anys.

Estructura emocional i construcció del pensament
Els nens estructuren la relació amb el món d’acord al que la mare o persona maternant “nomena”. Això des de “et canviaré el bolquer”, “plou”, fins a les sensacions que tenen, que necessiten siguin nomenades i reconegudes com a vàlides.
El nen construeix el seu “propi jo” en la mesura que s’integra amb el fora. Aquest fora ha de resultar comprensible. Quan sent “dolor” necessita que sigui nomenat “com dolor”, perquè cada vegada que senti dolor pugui reconèixer com a tal. Aquesta construcció es diu “esquelet emocional” perquè es converteix després en el suport de tota l’organització afectiva posterior.

Els nens necessiten més límits o més comunicació?
Sense adonar-nos demanem el que creiem serà escoltat i no el que realment necessitem. Això és un “comanda desplaçat”.
Se sol determinar que un nen no té límits quan demana de manera desmesurada o quan ens reclama atenció. Els nens utilitzen el mateix sistema confús de demanar “el que pot ser escoltat” i no el que realment desitgen.
El tema dels límits és un problema fals, ja que no se soluciona amb l’autoritat sinó que té a veure amb acordar entre el desig d’un i l’altre.

Cap a l’escolta de la comanda original – Acords i desacords
Després dels dos anys ens preocupa la “educació” i ens preguntem com fer perquè els nostres fills es comportin bé i educadament. Això no depèn tant del nostre consell sinó del que comuniquem genuïnament. No puc explicar que em passa si no sé que em passa de veritat. Després és necessari saber el que li passa a l’altre. I només després serà possible arribar a acords basats en el coneixement i l’acceptació del que ens passa a tots dos.

El temps real de dedicació exclusiva envers els nens
Romandre quiets al costat del nen permet que s’aquieta i relaxi. En general les mares quan els nens estan tranquils vam fugir a fer les nostres coses. Llavors el nen interpreta “Quan estic tranquil i joc sol, perdo la meva mare. Si molest, reclam o plor, la meva mare ve”.

Expulsar el nen del territori compartit
Neix el nen i per més que tingui una mare amorosa i amb intencions de cuidar-lo. El nen voldrà alguna cosa diferent del que la mare desitja, com succionar el pit quan la mare està cansada, plorarà quan la mare hagi de fer el menjar, …. El nen per més petit que sigui és un “altre”, que està en el mateix camp emocional que la mare i busca fer-se un lloc.
El problema rau en com la mare viu la presència del nen, si com devoradora o complementària. Es tracta d’una cosa inconscient i que depèn de la vivència que la mare va tenir de petita.

Manca de maternatge i organització de dinàmiques violentes
Ningú no pot oferir el que no té. Si no vaig rebre atenció a les meves necessitats reals de bebè i nen, estaré impossibilitat de donar a l’altre una cosa que no he après.
Des del punt de vista del nadó o nen, tota experiència sense suport i suport és violenta, perquè actua en detriment de les seves necessitats bàsiques, que no són sol aliment i higiene.
Un nadó necessita l’adult per sobreviure, no només físicament, necessita també contenció, i algú que hi hagi entre ell i el món extern.

Un dia trist

Un dia trist

Avui els carrers eren grisos
i el cel era tot buit.
O potser era al revés
Ni les ombres no han sortit.

Avui feia un dia gris.
No crec que el sol s’hagués fos,
devia ser rera els núvols …

Tot cercant-lo,
en alçar el cap,
veia caure, pausadament,
ses llàgrimes melangioses
Pesaroses, m’esquitxaven.

Avui feia un dia trist,
però sé que el sol sortirà …
Tard o d’hora,
sempre ho fa!

                             Joan Abellaneda

.

AMPA INFORMA NUM 3 – Març 2011

La vitrina ens convida a l’escola de Pares i Mares: Els AFECTES de la infantesa.

Des de la vitrina de l’AMPA ens conviden a l’escola de pares i mares.

4 Cartell EPiM AMPA IPSE març 2011 color (pdf)

.

Escola de Pares i Mares

AMPA ESCOLA IPSE 2010-11

.

Els AFECTES de la infantesa.

Som éssers emocionals, i els nens, més.

Quina classe d’adults esdevindran els nostres fills?

.

Dirigida a PARES i MARES d’alumnes d’INFANTIL i PRIMÀRIA 

Dijous, 24 de març, 21:00h.

Xerrada a càrrec de Florencia Sabio i Cecilia Ruiz, de l’equip “organizamos.org”, col·laboradores de la prestigiosa terapeuta Laura Gutman.

Elles són dues dones que en esdevenir mares van sentir la necessitat de submergir-se en el món de la maternitat i l’educació. Treballen com a doules acompanyant l’embaràs, el part i el postpart; són assessores en alletament matern, afavorint el desenvolupament natural del vincle. Són terapeutes en shiatsu, reflexologia podal infantil i d’adults. Realitzen trobades grupals, xerrades, tallers, cursos i seminaris, així com consultes individuals amb l’objectiu d’alleugerir les nostres ambivalències i estats emocionals.

Naixem amb dues eines essencials per a la supervivènia: la succió i el plor. La nostra forma de ser, està directament relacionada amb la manera com van atendre les nostres necessitats en el primer període de vida, i d’això en depèn la nostra preparació per afrontar la paterno/maternitat.
Encara podem atendre les “comandes desplaçades”.

Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.
Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes.

:-)

%d bloggers like this: