L’educació lenta reacciona davant el ritme accelerat de la societat d’avui.

El bloc de l’educació lenta

El moviment Slow (slow food, slow cities, slow sex i, ara, slow education, l’educació lenta) creix des de fa vint anys a un ritme imparable. Domènech i Honoré són els principals responsables que també l’educació i la vida dels nens i nenes es miri a la llum d’aquesta filosofia. Els hem proposat una conversa en forma d’intercanvi de correus electrònics, i s’han prestat encantats. Aquest és el resultat.

Llegiu l’entrevista completa a Entrevista completa Joan Domènech i Carl Honoré (pdf)

Entrevista. Conversa virtual entre Joan Domènech i Carl Honoré

“Podem donar una part de la culpa del fracàs escolar a la nostra obsessió amb l’educació precoç, amb l’èmfasi en la pressió per saturar d’aprenentatges acadèmics cada cop més d’hora i més ràpid.”  Carl Honoré

“L’educació lenta i el retorn a la veritable qualitat dels aprenentatges i de l’educació són dos aspectes íntimament lligats”. Joan Domènech

“Crec que els bons mestres, sigui quin sigui el sistema amb el qual sensenyen, intenten respectar el ritme de cada alumne. Qualsevol que hagi estat en una classe sap que aquesta és precisament la manera natural d’ensenyar”. Carl Honoré

“Els plantejaments de l’educació lenta, més respectusos amb els ritmes d’aprenentatge dels nens i infants, han de portar grans beneficis, tant a tot aquell alumnat que ha vist castigada la seva lentitud, com a tots els alumnes que, per les seves capacitats, tenen èxit en l’actualitat”. Joan Domènech

“En la nostra cultura, la praula lent és una paraula bruta, és sinònim de mandrós, avorrit, ineficient, no modern. Però la bona notícia és que el moviment Slow està aconseguint trencar amb aquest tabú”. Carl Honoré

“Si l’educació lenta ha de comportar una millor educació, també vol dir que els infants i joves que puguin gaudir d’aquesta educació millor, també es convertiran en ciutadans més coneixedors de la societat i també més crítics”. Joan Domènech

Llegiu una entrevista amb Joan Domènech a Escola Catalana clicant aquí

ELOGIO DE LA LENTITUD

 La pràctica de la Slow Life inclou els següents vuit temes segons la web Japan for Sustainability:

SLOW PACE: Valorem la cultura del caminar, per estar enforma i reduir els accidents de trànsit.
SLOW WEAR: Respectem i valorem els nostres bells vestits tradicionals, inclosos els teixits i tenyits de teles, quimonos japonesos i túniques japoneses de nit (yukata).
SLOW FOOD: Gaudir de la cultura del menjar japonès, els plats japonesos i la cerimònia del te, amb ingredients locals.
SLOW HOUSE: Respectem les cases construïdes amb fusta, bambú i paper, que poden durar més de cent o dos-cents anys, i tenim cura de fer les coses duradores, i en definitiva, conservar el nostre medi ambient.
SLOW INDUSTRY: Tenim cura dels nostres boscos, a través de la nostra agricultura i la silvicultura, l’agricultura sostenible, i, en última instància, propagació finques urbanes i el turisme verd.
SLOW EDUCATION: es presta menys atenció als èxits acadèmics, i es tracta de crear una societat en la qual les persones poden gaudir de les arts, passatemps, esports en tots els àmbits de la vida, i en la qual totes les generacions puguin comunicar bé amb els altres.
SLOW AGING: El nostre objectiu és envellir bé i ser autosuficients tota la nostra vida.
SLOW LIFE: Basat en la filosofia de la vida que ja s’ha explicat, vivim la nostra vida en contacte amb la natura i les estacions de l’any, l’estalvi dels nostres recursos i l’energia.

 

 

%d bloggers like this: