TENEN SENTIT ELS UNIFORMES? AL COLE, SI O NO?

AL COLE, SI O NO?

L’uniforme escolar neix a Europa a finals del segle XIX. Floreix al Regne Unit i a França, i més tard s’estén a Amèrica. Es fa servir especialment en els centres educatius regentats per ordres religioses catòliques. La seva finalitat era establir una única indumentària per als alumnes, fomentar la humilitat en els nens i no fer distincions entre ells per la varietat o qualitat de les seves robes, per evitar així diferenciar la capacitat econòmica de les famílies.

Un segle i mig després de la seva creació, l’uniforme escolar segueix sent objecte de debat. Encara que el seu ús no sigui generalitzat a les aules espanyoles, moltes escoles privades, la majoria religioses, l’utilitzen habitualment. Els seus defensors asseguren que afavoreix la disciplina, l’obediència i la concentració, que democratitza als xavals i que, a més, suposa un considerable estalvi econòmic. Segons un estudi del 2008 de la Fundació per a la Qualitat de l’Educació de la Generalitat valenciana, l’ús de l’uniforme escolar suposa un estalvi aproximat del 40% en despesa de roba escolar per a les famílies. No obstant això, els detractors argumenten que l’uniforme escolar evoca despersonalització, manca d’iniciativa i d’autonomia o, fins i tot, absència de sensibilitat estètica. Ambdues parts tenen certa raó, atès que l’uniforme té els seus pros i contres. “Però, per què no fan els uniformes escolars amb texans i samarreta?”, Es pregunta Juan Antonio Pérez, catedràtic de Psicologia Social. “Després de la introducció del uniforme s’amaga la lluita contra el cos. En aquest aspecte, l’uniforme és transmissor de valors tradicionals i conservadors”.

A Catalunya la polèmica sobre l’ús de l’uniforme escolar ha tornat a saltar a la palestra pública després de l’arribada de la nova consellera d’Educació. “Veiem que en els darrers anys s’han anat perdent els valors de voluntat, esforç, ordre, disciplina, constància, respecte mutu … Però l’uniforme no ens retornarà tot això. Personalment, no crec que l’uniforme sigui la solució al fracàs escolar. Les famílies, els docents i la societat en general hauríem de repensar altres estratègies per a recuperar aquests valors “. Són paraules d’Imma Fuyà, presidenta de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac), encara que assegura que no estan ni en contra ni a favor de la implantació de l’uniforme: “Simplement, no hem debatut sobre el tema. Considerem que en educació hi ha altres qüestions molt més importants a discutir”. El pedagog i membre de la junta de govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (Copec), Jordi Puig, creu que cal una mica de coherència: reflexionar i treballar més sobre la forma de vestir tant a casa com a les escoles. “És molt millor arribar a acords entre la comunitat educativa per a posar límits i normes a la vestimenta escolar que imposar un uniforme. A més, des del punt de vista pedagògic seria més interessant parlar sobre les normes de vestimenta amb els propis alumnes i discutir amb ells si és millor que vagin tots igual o que cadascú vagi al seu gust però dins d’uns límits establerts “.

Enel 2008 la Generalitat valenciana va posar en marxa un projecte pilot per a que els alumnes de centres públics d’infantil i primària utilitzessin uniforme, subvencionant el 25% de la primera compra de cada conjunt. Ha considerat que l’ús de l’uniforme escolar “eleva el rendiment escolar dels alumnes, incrementa la valoració de l’activitat docent i consolida el prestigi de la institució educativa”. Un total d’onze escoles públiques va prendre la decisió de participar en el projecte, entre ells el Col·legi Públic Sant Miquel de Llíria. “L’única millora que comporta és visual, a efectes d’organització o d’identificació, sobretot en excursions. Però no ha repercutit en la qualitat de l’ensenyament”, confessa Josep Maria Alamà, director del centre. És el tercer any que aquest centre dóna l’opció d’usar uniforme escolar, sense imposicions. “Aquí no hi ha hagut gran acceptació. Cada any el porta menys gent. Ara mateix en infantil el porta prop d’un 35% ia primària un 20%. I segons pugem el curs el percentatge baixa”. El debat està servit.

LA VANGUARDIA – ES – 12/2/2011

lvg201102120104eb (pdf)

%d bloggers like this: