L’EDUCACIÓ SURT DE L’AULA

lvg201101290374eb (pdf)

Les noves tecnologies estan provocant canvis en com ens comuniquem, treballem i fins i tot en com aprenem. Ja és hora que el sistema educatiu tradicional s’hi adapti.

L’EDUCACIÓ EXPANDIDA FA QUE L’ALUMNE CREI CONTINGUTS

EL PROCÉS EDUCATIU DEL FUTUR ES BASA EN COL·LABORAR I TREBALLAR EN EQUIP  

Cristina Sáez – es – LA VANGUARDIA – 29/1/2011

El professor de Literatura Llatinoamericana Jon Beasly-Murray, de la Universitat de Columbia, a Canadà, no era el que es diu un partidari de la xarxa a les seves classes. Al contrari, es mostrava bastant escèptic sobre l’ús, per exemple, de pàgines com Wikipedia com a font de documentació per als autors que s’estudiaven en la seva assignatura. Pensava que la informació que contenia era bastant pobre. Per això va decidí emprendre un experiment. En lloc d’advertir als seus alumnes sobre la mala qualitat dels continguts de l’arxifamosa enciclopèdia en línia, els va proposar crear entrades de qualitat per nodrir-la d’informació.

Els alumnes, dividits en grups de treball, investigaren i, durant el curs, van elaborar articles sobre diferents autors. Tres dels equips van aconseguir quels seus reportatges apareguessin destacats a la Wikipedia. Al final de l’any lectiu, havien elaborat més de 2.000 articles, el menys popular va obtenir unes 15.000 visites l’any i el més popular supera les 750.000.

Els estudiants de literatura van desenvolupar les competències clàssiques que se suposa que han d’adquirir en realitzar un treball d’investigació sobre un autor: lectura, documentació, referenciació, escriptura i coneixement profund del tema. Van haver de treballar en equip, col·laborar i posar-se d’acord, de manera que posaven en pràctica la seva intel·ligència emocional. Però, a més, van portar a terme una cosa real, que van fer públic al penjar-lo de veritat en Wikipedia, de manera que van contribuir al coneixement global i pel que van obtenir el reconeixement de milers d’internautes (facin la prova, busquin el projecte a la Viquipèdia; teclegin Murder, Madness and Mayhem).

“És el treball més interessant que mai he fet”, deien. Aquest projecte és un dels exemples insígnia d’una nova onada d’educadors que creuen i defensen que es poden usar les noves tecnologies per a estimular l’aprenentatge i fer-ne un procés més ric i participatiu.

Moltes coses han canviat des que va irrompre Internet en les nostres vides. Per exemple, les regles de la comunicació i de la informació; com fer negocis i fins i tot com consumim oci. I la educació, diuen, no pot mantenir-se al marge d’aquesta revolució. De fet, no ho fa, si més no en l’educació no convencional. I és que amb l’aparició de la xarxa, les fronteres de l’aprenentatge s’han difuminat i han sorgit noves formes d’ensenyar i d’aprendre.

Ara l’adquisició de coneixements ja no passa exclusivament a l’aula, sinó que pot produir-se en qualsevol lloc i en qualsevol moment. I el millor és que l’alumne, consumidor de contingut, ha deixat de tenir un paper d’observador passiu per a convertir-se en protagonista actiu: crea, opina, comparteix coneixement, participa, es relaciona en xarxa i a la xarxa. Aquesta nova manera d’entendre l’ensenyament s’anomena educació expandida.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: