Escola, què m’has de ensenyar?

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El debat del que un alumne ha d’aprendre recorre Europa, cobra força la idea de reduir assignatures i potenciar continguts bàsics.
Molts docents reclamen concentrar els esforços en la lectura i les matemàtiques.
La consellera Irene Rigau ha promès reduir el currículum escolar, sobretot a primària.

MAITE GUTIÉRREZ – Barcelona – LA VANGUARDIA – 30/11/2011
 
Aina Tort estudia 5. º de primària en una escola de Cerdanyola del Vallès. En l’horari que penja a la paret del seu habitació apareix la llista de assignatures que segueix a classe: català, castellà, anglès, matemàtiques, medi natural, social i cultural, art, gimnàstica, educació per a la ciutadania i música. A més, el trimestre passat van fer la vostra escola un programa especial d’educació per a la salut. Aquest trimestre tenen previst donar una mica d’educació viària, a més de tocar el reciclatge i el canvi climàtic.

Aina, com qualsevol altre alumne català, no es limita només a aprendre continguts. El currículum escolar marca que els alumnes, en acabar cada etapa, han de arribar a unes competències que els permetin aplicar els seus coneixements, desenvolupar-los sols i continuar aprenent. Segons el currículum aprovat a Catalunya, els estudiants han de desenvolupar competència comunicativa, lingüística i audiovisual, artística i cultural, de tractament de la informació, digital, matemàtica, d’aprendre a aprendre, d’autonomia i iniciativa personal, de coneixement i interacció amb el món físic i social i ciutadana – per aprendre a conviure i habitar el món (sic) -. “A l’escola se li demana que ho ensenyi tot, no només llengua o matemàtiques. També higiene, sexualitat, a menjar de forma saludable, a reciclar, a fer exercici … Arriba un moment en què dius: ‘Però bo, què ha d’ensenyar l’escola?’ “, es pregunta Isabel Sánchez, directora del centre de primària Àgora, a Barcelona.

En aquesta mateixa pregunta estan embrancats ara països europeus com Itàlia i el Regne Unit (en concret Anglaterra i Gal·les). Els seus governs han obert un debat sobre els continguts escolars. Els conservadors de David Cameron ja han llançat la seva proposta: eliminar assignatures i centrar-se en els estudis tradicionals (llengua, matemàtiques, història, gimnàstica …), cosa que ha estat titllat de “retrocés” per a bona part dels mestres. A les aules catalanes fa temps que se senten veus crítiques amb la “falta de definició” d’un currículum que molts consideren “dispers i poc clar”. Els resultats de l’últim informe PISA o les proves externes de avaluació donen compte de les dificultats per saber el mínim d’un nombre preocupantment elevat d’alumnes (un 30% en el cas dels estudiants de primària). “Tot es toca de mala manera, de vegades tens la sensació de picar d’aquí i d’allà, però no ensenyar res en profunditat”, lamenta Rosa Trias, mestra de l’Hospitalet de Llobregat amb més de 30 anys d’experiència.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ja ha manifestat la seva intenció de reduir el currículum escolar, especialment el de primària. «Deixar molt clar què és el fonamental en cada matèria i en cada etapa. Que les competències bàsiques ocupin la part més important de l’temps escolar”, va dir Rigau en una entrevista per aquest diari. Molts mestres reclamen estrènyer més en lectura i matemàtiques. “Ara és important revisar el currículum i focalitzar en el que és essencial per a adquirir coneixements”, coincideix Isabel Sánchez. Per a aquesta mestra, la lectura i l’escriptura són la clau. «L’important és que l’alumne de primària sàpiga llegir i entendre allò que llegeix, fer abstracció, treure conclusions i expressar, és bàsic que ho aconsegueixi a primària, perquè si no arrossegarà dèficits al llarg de tota la seva escolaritat”, afegix. No es tracta de tornar a l’ensenyament de fa 40 anys, insisteix, sinó de treballar amb els alumnes en àrees essencials per al seu aprenentatge.

Totes les reformes educatives que ha viscut Espanya han “carregat” més i més el currículum, amb moltes assignatures, explica Enric Roca, doctor en Ciències de l’Educació per la UAB i coordinador de la xarxa d’ensenyament Edu21. “En lloc de reduir-lo i concentrar en el bàsic, el currículum es fa pesat com una llosa. Alguns alumnes, sobretot a l’ESO, es desorienten amb la quantitat de matèries i continguts”, indica. Roca reclama una parada en el camí per pensar quines són “les competències i coneixements bàsics” que una persona necessita aprendre a l’escola. Cada centre gaudiria al seu torn de llibertat per arrodonir aquests continguts en funció del seu alumnat i el seu context.

En l’ESO un alumne estudia once assignatures com a mínim en funció del curs, amb optatives que tria segons els seus interessos. A això cal afegir els treballs de síntesi. Alguns professors opinen que els continguts han quedat diluïts en un mar de matèries. Francisco Gallardo, professor de llengua i literatura castellana i director de l’institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, advoca per reduir matèries i optatives a l’ESO, però reforçant els continguts. “A l’ESO cal, però encara més a primària, els alumnes han d’arribar a secundària amb una bona comprensió lingüística i matemàtica”.

No només els continguts escolars i les matèries estan en qüestió. També la forma de programar i la metodologia pedagògica. El concepte de competències, que amara tot el currículum escolar està sobrevalorat parer determinats professionals.

El catedràtic d’Història i president de l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, Joaquim Prats, qualifica de “exageració” el fet d’haver “reduït” tots els continguts escolars a competències bàsiques. “La història, per exemple, se sap o no se sap, no té una aplicació directa en el dia a dia com el llenguatge”, indica.

Els continguts escolars representen només una part de l’enorme repte a què s’enfronta l’ensenyament en l’actualitat. Montse Ros, mestra i responsable d’educació de CC. OO., Recorda que l’escola viu immersa en un canvi de paradigma, igual que la societat, i que el seu procés de reconversió no culminarà d’un dia per l’altre.

lvg201101300361lb (pdf)

Què han de saber els alumnes catalans

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

Comunicativa lingüística i audiovisual
Artística i cultural
De tractament de la informació i digital
Matemàtica
D’aprendre a aprendre
D’autonomia i iniciativa personal
De coneixement i interacció amb el món físic
Social i ciutadana

PRIMÀRIA

Llengua i literatura catalanes
Llengua i literatura castellanes
Llengua estrangera
Medi natural, social i cultural
Educació artística
Educació física
Matemàtiques
Educació per a la ciutadania (només en 5. º i 6. º)
Religió (voluntària)
Tutoria

ESO

En 1. º, 2. º i 3. º

Ciències de la naturalesa
Ciències socials, geografia i història
Educació física
Educació per a la ciutadania
Educació visual i plàstica
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua estrangera
Matemàtiques
Música
Tecnologies
Tutoria
Religió (voluntària)
Optatives i treball de síntesi

En 4. º

Ciències socials, geografia i història
Educació ètica i cívica
Educació física
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Matemàtiques
Llengua estrangera
Tutoria
Religió (voluntària)
Optatives (tres en total) i treball de recerca 

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Més lectura

Fa temps que l’escola va deixar de ser l’única font de transmissió de coneixement per als nens i els joves. Els docents tenen entre els seus principals reptes el de fer front a aquesta nova realitat i el d’aconseguir que els alumnes sentin interès per la lectura. “Vivim en la societat de la imatge, cal reprogramar el nen perquè entengui el que llegeix”, defensa la mestra Isabel Sánchez.

Ahir, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va fer una crida als docents i pedagogs catalans per iniciar “la tercera onada de renovació pedagògica” a Catalunya.

Segons les paraules d’Irene Rigau, que va inaugurar ahir dissabte el nou curs de directors de centres escolars, l’escola necessita un canvi per adaptar-se a la nova societat, que ha de tenir “el professor” com a protagonista.

%d bloggers like this: