CONTES: ‘I tu què faries?’ – CONTE 4

Aquests contes presenten relats quotidians, en els que les famílies que apareixen són diverses, però totes tenen un tret en comú: els i les personatges afronten situacions en les quals cal plantejar-se diferents maneres de distribuir el temps dedicat a les responsabilitats domèstiques i de cura.

L’objectiu és fer possible que els infants identifiquin quins són comportaments discriminatoris i busquin la manera de corregir-los. 

Compartim el Temps

Compartim el temps, contes “I tu que faries?” (pdf)

CONTE 4

La Marta i la Joana s’havien conegut estudiant ciències econòmiques a la Universitat. De seguida es van fer bones amigues, però alguns anys més tard es van adonar que la seva amistat era alguna cosa més. S’estimaven, però no com s’estimen les amigues, sinó com s’estimen les parelles.

Ambdues es van llicenciar i la Marta va començar a treballar a una entitat del tercer sector, mentre que la Joana va entrar a treballar en una empresa privada en la qual alguns anys més tard va ocupar un càrrec de responsabilitat com a gerent.

Un dia, la Marta li va dir a la Joana que ja feia uns mesos que estava pensant en la idea de tenir un/a fill/a. La Joana, sense haver dit res a la Marta, també feia un temps que hi donava voltes i somiava a tenir un/a menut/uda a casa. Desprès de valorar les diferents opcions van decidir-se per començar un procés d’adopció internacional. Aquests processos eren lents, però els hi era igual esperar uns anys.

Anys més tard, van trucar-los per dir-los-hi que ja podien anar a buscar la Kalima. Les dues es van sentir molt emocionades i il·lusionades per conèixer-la i tenir com abans millor la Kalima a casa… Feia tant de temps que l’esperaven!

La Kalima era una nena preciosa i intel·ligent, i com tota la mainada, necessitava moltes atencions de les mares. Ambdues sentien la necessitat de dedicar-li més temps, però els horaris de les seves respectives feines no els ho permetien. Després de parlar-ho i valorar els pros i els contres, van decidir que la Marta, que treballava en una fundació que entendria la seva necessitat i que alhora guanyava menys diners que la Joana, agafaria una reducció de jornada per fills i filles menors de 6 anys, d’aquesta manera, almenys una de les dues podria passar més temps amb la Kalima i respondre a les seves necessitats afectives i de cura.

La Kalima creixia despresa, la setmana vinent era el seu aniversari, complia 5 anyets! –Buf! Com passa el temps.– deien les seves mares. Van decidir fer-li una festa amb els seus amiguets i amiguetes d’escola. Va ser una festa d’aniversari genial: globos per tot arreu, curses de sacs, “ganxitos”, refrescos i tot el necessari per celebrar una festa infantil fantàstica!.

La Kalima es veia feliç jugant amb els seus amics i amigues! Tota la mainada coneixia la Joana i la Marta i es divertien molt jugant amb elles. L’únic amic que era nou a la casa era en Josep, que es va estranyar molt que la Kalima tingués dues mares…

En Josep va preguntar a la Kalima:
–         Però qui és la teva mare?
–         Totes dues. – va dir la Kalima.
–         No, vull dir qui és la teva mama i quina el teu papa? –va insistir en Josep.
La Kalima es va sorprendre que en Josep no ho entengués.
–         Totes dues són les meves mares! – li va contestar.
En Josep seguia sense acabar d’entendre res…
–         Però qui et porta a escola els matins? –va preguntar.
–         La meva mare Marta. –va dir la Kalima.
–         I qui et porta al metge a posar-te injeccions? –va preguntar de nou.
–         La meva mare Marta. –va tornar a dir la Kalima.
–         I amb qui vas a jugar al parc? –insistí.
–         Amb la meva mare Marta. –va repetir la Kalima.
–         Doncs és ben clar! La teva mare és la Marta i el teu pare la Joana! Per fi va concloure.

I TU QUE FARIES?

OPCIÓ A: la Kalima, davant la forta insistència d’en Josep, va anar a parlar amb la Marta i la Joana i els va preguntar si les dues eren les seves mares. En Josep va explicar la seva interpretació i la Joana i la Marta es van posar a riure. La Kalima i en Josep les van mirar sorpresos. La Joana els va explicar que les dues eren les mares de la Kalima i si la Marta passava més temps amb ella no era perquè ella fos la mama i la Joana el papa, sinó perquè els anava millor d’aquesta manera. La Joana feia altres coses, com banyar la Kalima i fer-li el sopar, així com netejar la casa els dissabtes al matí, mentre la Marta, que era força dormilega, dormia una miqueta més. La Kalima també parava i recollia la taula cada dia. Totes col·laboraven en les feines domèstiques de manera diferent, però això no era una cosa d’homes ni de dones.

OPCIÓ B: la Kalima no va dir res i va pensar que potser en Josep tenia raó. Si tots els nens i nenes de la classe tenien un pare i una mare (encara que molts d’ells no vivien junts), no era normal que ella tingués dues mares, segurament el que deia en Josep era veritat i la Marta vindria a ser la seva mare i la Joana el seu pare, ja que les mares fan més feines de casa i els pares menys.

OPCIÓ C: a Kalima va pensar que potser els nens i nenes que tenien pare i mare era perquè no eren adoptats i en canvi ella, com que era adoptada, tenia dues mares i en canvi els altres infants tenien pare i mare perquè no ho eren.

FICHA TÈCNICA A: Compartim el temps, contes “I tu que faries?” (pdf)

La Unió Europea dóna prioritat a la lluita contra l’Alzheimer

Els eurodiputats van aprovar el passat 19 de gener una resolució que assenyala que la recerca sobre la malaltia d’Alzheimer és prioritària a la Unió Europea i insta els estats membres a elaborar plans i estratègies nacionals d’acció per abordar les conseqüències socials i sanitàries derivades d’aquesta demència.

L’objectiu de la resolució és millorar la coordinació en l’atenció sociosanitària a la Unió Europea, les condicions de prevenció, diagnosi i tractament dels pacients d’Alzheimer i de la recerca sobre les causes i solucions a la malaltia. El Parlament vol estendre aquesta proposta a altres malalties neurodegeneratives.

Resolució del Parlament Europeu, de 19 de gener de 2011, sobre una iniciativa europea sobre la malaltia d’Alzheimer i altres demències (2010/2084(INI))

Uns videos interessants

 

.

.

.

 

.



.

 

Ment en forma: idees per mantenir actiu el cervell

Als 30 anys sol haver acabat ja l’etapa formativa reglada, deixant d’estudiar, memoritzar i de preparar-se per als exàmens. Un moment que és l’adequat per començar a seguir una sèrie de passos i introduir hàbits saludables en el dia a dia que permetin mantenir la ment en forma i exercitar-la. No cal fer grans esforços ni dedicar-hi un temps excessiu. Quatre pautes bàsiques ajuden a tenir una ment en perfecte estat.

Eva Sereno Redacción Aprendemas – 21/02/2011

S’ha acabat anar a classe cada dia, estudiar i realitzar treballs per a avaluació, preparar l’examen final, fer el projecte final de carrera o el doctorar. Són només alguns exemples de les accions que deixen de fer-se un cop s’ha acabat l’aprenentatge en la vida acadèmica. I, en un principi, pot semblar tota una liberalització personal, però compte perquè un cessament d’activitat en la formació reglada no ha de suposar el punt i final per mantenir la ment en forma , sobretot, perquè cada vegada és més necessari seguir formant-se per actualitzar els coneixements professionals. Però també cal seguir exercitant-per afavorir el desenvolupament personal.

I és que, encara que existeixen diferents teories, en general a partir dels 25 anys comença el declivi del procés d’aprenentatge i caldrà un major esforç per aprendre coses noves perquè fins a aquesta edat el nivell de plasticitat i les connexions neuronals són encara ràpides i la pèrdua de neurones no és significativa.

No obstant això, cal tenir en compte que la disminució en la pèrdua de velocitat de processament no es produeix tant per l’edat com per l’ús que es fa. “A partir dels 30 anys i conforme més es va avançant en l’edat és més important enfortir el cervell i prevenir el seu deteriorament”, indica José Antonio Portellano Pérez, professor titular del Departament de Psicobiologia de la Facultat de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en Neuropsicologia.

Ja ho va dir el científic Ramon y Cajal: cada persona es deteriora segons ha viscut. El cervell és com un múscul qualsevol del cos humà que cal exercir per “desenvolupar musculatura en aquest cas cerebral. És com un trencament de cama en què han d’estar quinze dies sense moure-la. Passat aquest temps, s’ha perdut massa muscular i cal exercitar – per tornar a tenir to muscular “, explica Andrés González Bellido, president de la Secció d’Educació del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, psicòleg i catedràtic d’Orientació Educativa.

Per aquests motius és important seguir una sèrie de pautes amb les de contribuir a que la ment es mantingui en bona forma. I, encara que no hi ha cap “recepta màgica”, les claus que cal introduir en el dia a dia es basen en una adequada alimentació, exercici físic, activitat cerebral i bon humor o optimisme (psicologia positiva).

La seva introducció en el dia a dia s’ha de fer en funció de cada persona ja que hi ha professions en les que la formació contínua o reciclatge professional és gairebé continu com les relacionades amb les noves tecnologies , o bé es manté la ment activa per l’activitat que es realitza com és el cas del periodisme o la documentació.

No obstant això, encara que la professió exigeixi un nivell determinat d’activitat cerebral és convenient seguir exercitant la ment fora de l’àmbit laboral fent gimnàstica cerebral . És qüestió de compensar. Per exemple, una persona que treballa en una central de trucades pot fer alguna cosa creativa que no sigui rutinari.

El temps que cal dedicar varia en funció de la persona, encara que pot ser suficient amb una hora al dia dedicada en la seva totalitat a activitats que enforteixin i afavoreixin la plasticitat cerebral de forma positiva. Un temps de dedicació que “s’ha d’augmentar no en funció de l’edat que es tingui, sinó del que s’hagi fet abans. L’envelliment no és tant genètic com per factors personals. Hi ha persones que es tornen mandroses”, matisa José Antonio Portellano.

I per exercitar el cervell una de les opcions és aprendre idiomes . “A partir dels 30 anys si aprenc una nova llengua, em costarà més, però insistint a nivell cerebral es generaran noves connexions interneuronals i van a millorar les que ja es tenen”, explica el neuropsicòleg.

Altres activitats que poden realitzar són sudokus i mots encreuats, aprendre a escriure poesia , tocar un instrument musical, llegir, fer trencaclosques, jugar als escacs, muntar un  jardí …, entre moltes possibilitats “perquè com més exercites una activitat cognitiva més s’obliga que la neuroquímica cerebral canviï positivament i s’eviti l’estancament “, afegeix el neuropsicòleg, que explica que, per exemple,” la pràctica de la lectura millora tot el cervell i les àrees del llenguatge i s’enforteix la memòria verbal”.

Un gran aficionat als sudokus és Felipe Herrero. Realitza un o dos al dia en funció del nivell de dificultat. “Vaig començar a fer-los per casualitat en veure’ls al diari i em vaig aficionar de seguida perquè em semblen molt entretinguts. A més, crec que fan que la meva ment estigui més àgil “. Una afició que aquest arquitecte de 40 anys combina amb les manualitats . “És una manera de seguir creant, encara que d’una altra manera diferent al treball que realitzo dia a dia. Sobretot, m’agrada fer edificis o objectes amb fusta, pinces de la roba i, fins i tot, escuradents. Passo el temps i sento molta satisfacció quan els he acabat i puc ensenyar-los als amics”.

També són molt útils els anomenats exercicis neuróbicos que es basen en introduir canvis en els processos de qualsevol activitat. “El problema és la rutina perquè a nivell de pensament i de connexions neuronals es produeix un acomodament i no es creen noves connexions”, manifesta el psicòleg Andrés González.

I és que amb petits canvis es contribueix a generar noves connexions. Per exemple, pot optar porcepillarse les dents amb la mà esquerra si és dretà, no fer el llit sempre de la mateixa manera, començar a passar l’aspiradora per una àrea diferent de la casa cada vegada que es neteja, canviar les formes en què es cuina un aliment o sortir a passejar modificant el trajecte, entre moltes altres possibilitats.

Perquè l’important és no fer les activitats de forma automàtica i que hi hagi una variació del que es realitza. Per exemple, “fer mots encreuats és positiu, però es desenvolupen unes àrees concretes. Cal fer coses diferents per sortir de la rutina “, matisa el psicòleg.

Altres alternatives per mantenir la ment activa són els cursos que s’ofereixen en algunes escoles especialitzades en aquest camp en les quals es pot aprendre a autoavaluar les habilitats mentals, desenvolupar l’habilitat d’observar i observar-se que és fonamental per poder exercir la voluntat i l’autocontrol , tècniques de relaxació o exercicis per desenvolupar i enfortir la capacitat de concentració, d’educació de la concentració i la millora per aprendre diferents fórmules que poden aplicar per aconseguir aquest objectiu, o de gestió intel.lectual i aprenentatge autònom en el qual es desenvolupa la proposta tècnica d’aquesta escola de lectura comprensiva i la tècnica d’estudi multisensorial.

A través d’aquests cursos es realitzen exercicis que permeten desenvolupar “habilitats d’autodomini, concentració, memòria, observació, agilitat mental, creativitat aplicada, comunicació, distensió i estratègia . Estan seleccionats per la seva efectivitat per integrar configuracions de xarxes neuronals més eficients “, assevera Patricio Jorge Vargas, cofundador i director de l’escola argentina d’Educació Mental Mentat. Vargas assenyala que normalment les persones que trien aquests cursos són “generalment majors de 30 anys, d’ambdós sexes, amb formació terciària, universitària i professional”.

L’interès en ells “prové de la necessitat de millorar en el rendiment mental, específicament en agilitat mental, concentració i memòria per l’augment exponencial del flux informacional, la pressió creixent de la competència laboral i professional i la preocupació per estar a l’altura de els desafiaments de la formació contínua “, conclou el director.

Videojocs, sí o no?

A l’hora d’exercitar la ment hi ha alguns tòpics o mites. Entre ells figura la relació entre els videojocs i la capacitat d’aprenentatge o de desenvolupament cerebral. Un aspecte sobre el qual hi ha opinions a favor i en contra i en què s’ha de ser especialment cauts per a no sobrevalorar ni menysprear els seus beneficis.

I és que, per exemple, alguns dels quals es comercialitzen específicament com adequats per mantenir la ment en forma no tenen tant efecte positiu sobre el cervell, encara que sí són útils. El principal problema amb els videojocs és que es compren “però s’abandonen i no hi ha una constància”, afegeix el neuropsicòleg José Antonio Portellano.

Però, encara que un sigui constant, cal utilitzar-los amb certa cura com passa amb els videojocs que comprenen elements d’estratègia, que poden ser favorables per exercitar la ment, encara que solen introduir un nivell de tensió a l’haver de fer determinades accions en un temps determinat.

Aquest element “pot generar tensions i si estem tres hores deixa de ser positiu “, explica Antonio González, que afegeix que en estudis realitzats s’ha constatat que el nivell de tensió que es té amb el videojoc es reprodueix durant dues o tres hores després de haver acabat el joc. “Si s’estudia en aquestes dues o tres hores, no s’aprofita perquè es té el nivell d’activitat del videojoc”. No obstant això, aquest tipus de jocs poden ser beneficiosos sempre que no es jugui amb ells hores i hores seguides i no hi hagi un nivell alt de competició que elimini aquest benefici.

Més beneficiós és el popular joc del tetris que, per exemple, contribueix a la millora “de l’àrea del cervell on aquesta nostre GPS, el lòbul parietal, millorant la capacitat espacial i els circuits i xarxes”, explica José Antonio Portellano. Malgrat això, cura: els videojocs mai ha d’excloure una altra sèrie d’activitats.

Exercici també físic i una bona alimentació

Els metges recorden constantment que és important fer exercici físic de forma regular perquè afavoreix el cos i, per descomptat, també al cap perquè reporta benefici al cervell quan s’hagi produït un augment de les endorfines, a més de ser una forma d’ajudar a que no es perdin les connexions cerebrals, sobretot, si no es fa activitat mental.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Consells pràctics a l’hora d’explicar un conte

 

Els beneficis de la lectura en veu alta

La majoria d’estudis sobre els beneficis de la lectura aconsellen començar a explicar contes des dels primers mesos de vida.

Mitjançant la lectura de contes:
• S’estableix un vincle afectiu entre els pares i el nadó.
• Es facilita un correcte desenvolupament del llenguatge.
• L’infant es familiaritza amb les paraules i el seu significat.
• Es potencia la seva capacitat d’observació, d’atenció i concentració.
• L’infant podrà entendre el món que l’envolta i l’ajudarà a superar les seves pors.
• L’infant s’endinsarà en el llarg camí d’assoliment de la capacitat lectora acompanyat d’un adult.

Què poden fer els pares?

3 a 12 mesos
• Sostenir al nadó en una posició còmoda.
• Assenyalar i anomenar les figures.
• Atendre les instruccions que dóna el nen, per exemple, seguir o parar. Ell marca el ritme a l’hora de passar les pàgines.

12 a 18 mesos
• Deixar que el nen controli el llibre.
• Preguntar on és tal? I que l’infant l’assenyali.
• Trobar una posició còmoda per als pares i els nens.

18 a 24 mesos
• Relacionar els contes amb les seves experiències viscudes.
• Incloure els contes en la rutina diària. Preguntar què és? I donar temps per respondre.
• Deixar que el nen completi les frases.

24 a 36 mesos
• Preguntar què és?
• Relacionar contes amb les seves experiències viscudes.
• Repetir el conte preferit del nen.
• Seguir amb la rutina establerta respectant el temps destinat a explicar contes.

A partir de 3 anys
• Preguntar què passa?
• Deixar que el nen expliqui el conte.
• Animar al nen a que dibuixi algun personatge del conte.

Les editorials dedicades al món infantil tenen moltes col·leccions de llibres per als més petits.
En els primers llibres la importància recau en les formes, els colors i les imatges.
Han de ser llibres realitzats amb materials resistents, perquè l’infant els farà servir com un objecte per jugar.

En destaquem:
 Contes per al bany.
 Contes desplegables, que poden prendre formes diverses en obrir-los.
 Contes interactius, amb pàgines en relleu que s’activen mitjançant solapes.
 Contes amb so i cançons per jugar i escoltar.
 Contes de pictogrames, que són dibuixos que substitueixen les paraules.

I ÉS UN GAT I ÉS UN GOS I AQUEST CONTE JA S’HA FOS…

Aquesta entrada és del bloc:

Espai de famílies

Consells pràctics a l’hora d’explicar un conte

😉

Imatge de: http://shop.acvglobal.com/Infantil/ca

Els nens que volen sentir moltes vegades el mateix conte aprenen més ràpid

Repetir una vegada i una altra el mateix conte és bo per a l’aprenentatge dels nens, segons un estudi de la Universitat britànica de Sussex, els autors del qual consideren que és aquesta repetició el que accelera l’adquisició del vocabulari.

EL PERIODICO – Diumenge, 20 de febrer del 2011

L’estudi va ser dirigit per la psicòloga Jessica Horst i els seus resultats són conseqüència d’un experiment en què es va exposar dos grups de nens de 3 anys a l’aprenentatge de dues paraules noves.

Cada una d’elles era una paraula inventada per designar un objecte desconegut, com per exemple sprock per referir-se a un article manual utilitzat per barrejar menjar.

Durant tres setmanes

Durant una setmana, un dels grups va escoltar tres històries diferents amb aquestes paraules, mentre que l’altre grup va escoltar una única història amb les mateixes paraules noves.

Passat aquest període, es va constatar que els nens a qui s’havia explicat un sol conte recordaven millor les noves paraules que els nens a qui s’havien explicat tres històries diferents.

Biblioteca familiar

“Sabem que com més llibres es tenen a casa, més bons són els resultats acadèmics dels nens, però el que no hem comprès és com té lloc l’aprenentatge”, ha dit Horst.

“El que aquesta investigació suggereix –ha explicat la psicòloga– és que l’important no és la quantitat de llibres, sinó la repetició de cada un d’ells, perquè és el que propicia un aprenentatge més bo”.

Horst ha indicat que ja se sabia que els nens que veuen el mateix programa de televisió o la mateixa pel·lícula una vegada i una altra “ofereixen més bons resultats en els posteriors exàmens de comprensió”.

Nova informació cada vegada

“El que creiem que està passant amb la lectura és que cada vegada que un nen escolta el conte està adquirint nova informació. La primera vegada pot ser només la comprensió de la història, la segona la percepció dels detalls i la descripció, i així progressivament”, va dir la professora del centre britànic.

“I si la nova paraula s’introdueix en una varietat de contextos, com va passar amb aquells a qui se’ls van llegir tres contes diferents, el més probable és que els nens no aconsegueixin concentrar-se tant en la paraula nova”, afegeix la investigadora.

Millor una exposició repetida

En conclusió, indica Horst, “el missatge podria ser que als nens no els cal necessàriament una gran quantitat de llibres, sinó que es beneficien d’una exposició repetida als que tinguin”.

La investigació completa es publicarà aquest mes a la revista Frontiers in Psychology.

Des de la vitrina de l’AMPA ens recorden que hi ha escola de pares.

 

Escola de Pares i Mares
AMPA ESCOLA IPSE 2010-11

.

Connectar i comunicar-se amb els adolescents:

Un camí entre l’alfecte i la negociació

Dirigida a PARES i MARES d’alumnes d’ESO i Batxillerat
… i també de 6è de Primària

Dijous, 24 de febrer, 19:30h.

Xerrada – taller a càrrec d’Adela Camí i Dealbert, Diplomada en Treball Social, Psicoterapeuta familiar i de parella. Màster en Teràpia Familiar Sistèmica. Ha rebut formació especialitzada amb els millors professionals europeus i americans. 25 anys d’experiència en la intervenció directa amb infants, adolescents i famílies. És docent, consultora i supervisora d’equips de professionals, sense deixar de banda la seva veritable passió:
la comunicació i el treball amb infants i adolescents.

 No m’escolta! No puc ni entrar a la seva habitació. Només té bona cara pels amics i a nosaltres no ens explica res. He de ser la seva amiga? No m’agraden alguns dels seus amics, què he de fer? Vol conèixer un noi que ha conegut al xat, què faig? … sento que s’allunya de nosaltres…

Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.
Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes.

Connectar i comunicar-se amb els adolescents (pdf)

Ofensiva per frenar la pràctica del sexting entre adolescents

 

Els experts adverteixen als menors dels riscos d’intercanviar imatges pròpies de tipus sexual.

LA VANGUARDIA – Internet | 2011.02.18

“Quan una imatge surt del teu mòbil perds per sempre el seu control”. Aquest és un dels missatges adreçats als menors que pretén fer arribar la ” Guia sobre adolescència i sexting : què és i com prevenir- “. La guia, presentada avui, ha estat elaborada per l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) i PantallasAmigas.

La iniciativa de prevenció del sexting , es basa en dades concretes. A Espanya, un 4% dels menors entre 10 i 16 anys reconeix haver-se fet a si mateixos fotos o vídeos en una postura sexy (no necessàriament nus ni eròtics) utilitzant el telèfon mòbil i el 8,1% declara haver rebut al seu telèfon imatges d’aquest tipus de nois o noies coneguts.

El fenomen del sexting, encara incipient a Espanya però freqüent en països com Estats Units, consisteix en la difusió o publicació de fotos o vídeos de tipus sexual, produïts pel mateix remitent, utilitzant per a això el telèfon mòbil o un altre dispositiu tecnològic.

Normalment aquests continguts es creen per enviar com a regal a la parella o com una eina de flirteig, de manera que l’autor és el responsable del primer pas en la seva difusió.

A partir d’aquí, la foto o el vídeo pot entrar en una cadena de reenviaments que fa que puguin ser coneguts de manera massiva i acabar a la xarxa, una situació que escapa al control del protagonista.

Encara que no és un fenomen exclusiu dels menors (els adults també el practiquen), la manca de cultura de privacitat entre els adolescents i la menor consciència dels riscos determinen la seva especial vulnerabilitat, ha explicat el director general d’INTECO, Víctor Izquierdo.

Entre els riscos, el gerent de l’Observatori de la Seguretat de la Informació de l’INTECO, Pablo Pérez, ha assenyalat la “evident” amenaça a la privacitat i la humiliació pública que pot patir el menor que veu difosa la seva imatge a la xarxa, que pot derivar en trastorns psicològics.

A més, pot donar lloc al ciberassetjament, que suposa la fustigació d’un menor cap a un altre menor en forma d’insults, amenaces, vexacions o xantatge, utilitzant un canal tecnològic.

També les fotografies o vídeos de contingut sexual en mans de la persona inadequada pot servir per extorsionar o fer xantatge al protagonista (sextorsión) per tal d’obtenir alguna cosa.

L’existència d’imatges eròtiques pot cridar l’atenció d’adults, que mitjançant estratègies intentin guanyar-se la confiança del menor amb la finalitat d’obtenir concessions d’índole sexual, un fenomen que es coneix com grooming.

El sexting pot acabar tenint, a més, implicacions jurídiques, ja que pot portar a accions il legals, relacionades amb els delictes contra la intimitat, la llibertat sexual o amb la pornografia infantil.

El director de PantallasAmigas, Jorge Flores, ha reconegut que els pares tenen poc marge d’actuació “perquè són ells i el seu propi mòbil”, de manera que les accions han d’anar encaminades a que el menor prengui consciència del risc del que està fent.

La guia recorda als adolescents que “una imatge a internet és de tots”, els aconsella resistir a la pressió d’altres, no cedir al xantatge i no participar en la cadena de reenviaments.


Guia adolescentes y sexting que es y como prevenirlo INTECO PANTALLASAMIGAS (pdf)

 

La consellera Rigau qüestiona els mètodes educatius “suaus” i anuncia canvis

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info). 

La titular d’Ensenyament aposta per potenciar els valors de l'”esforç i el treball ben fet”
L’oposició l’acusa de “voler tornar a la llista dels reis gots”

EL PERIODICO – RAFA JULVE / Barcelona – Dijous, 17 de febrer del 2011
COMPAREIXENÇA PARLAMENTÀRIA

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha remarcat aquesta tarda a la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament que la millora de l’èxit escolar serà el principal objectiu del seu departament durant aquesta legislatura. Per a això, Rigau ha insistit que “s’ha de recuperar la confiança en l’escola”, cosa que haurà d’anar acompanyada “del respecte a la funció educadora”.

La consellera també ha advocat per recuperar amb força “els valors cabdals de l’esforç i del treball bé fet”, i ha posat en dubte els “mètodes suaus” d’ensenyament, i per això no ha dubtat a manifestar la seva intenció de canviar certs postulats. Per exemple, ha apostat per desterrar “mites” com l’ortografia natural perquè aquesta “no ho és”.  S’ha d’acabar amb això de no corregir-li les faltes a un alumne “perquè està en la fase d’ortografia natural”, ha vingut a dir. “Hem de reflexionar sobre alguns mètodes”, ha afegit.

La màxima responsable d’Ensenyament ha advocat per acostar el nivell educatiu de Catalunya a la mitjana de la UE a partir de tres mesures, que són les següents:

Mesures de prevenció:

“¿Com podem tenir carències en la detecció precoç dels problemes d’aprenentatge?”, s’ha preguntat Rigau. “(En l’etapa) de 0 a 6 anys hem de posar tots els esforços per detectar i prevenir possibles problemes. Necessitem un diagnòstic gratuït dels trastorns d’aprenentatge per evitar que es facin crònics. No es pot confiar sempre que el nen maduri, Hi ha molta feina feta però molta per fer”, ha afegit.

També ha situat la competència lectora com a punt central de la lluita contra el fracàs escolar, potenciant la lectura “sistemàtica” al llarg de primària i d’ESO, sense oblidar els mecanismes de prelectura i preescriptura en segon cicle d’educació infantil la prelectura i la prelectura. A més, la consellera, que ha anunciat un pla conjunt amb el Departament de Cultura per reforçar la comprensió lectora dels joves, ha apostat per promoure “una participació més gran de les famílies”, no només als consells escolars o les ampas.

Mesures d’intervenció:

Una de les primeres actuacions en aquest sentit és la d’ampliar els programes de qualificació professional inicial. “Volem que el ni-ni (joves que ni estudien ni treballen) desaparegui del nostre paisatge futur”.

Implantar mesures de reforç escolar serà una altra prioritat, amb la recuperació dels exàmens de setembre en secundària i les mesures de diversificació curricular en l’última etapa d’aquest cicle.

Mesures compensatòries:

“La família té una importància capital en la formació però no podem exigir-los res si no els hem facilitat la informació pertinent”, ha argumentat Rigau. “Reprendrem el programa Temps de Família amb l’ajuda dels mestres i crearem un espai a la web del departament Espai Família perquè puguin conèixer tot el que té que a veure amb l’escolarització dels seus fills.

Reforçar l’ajuda a les escoles amb més dificultats i efectuar un seguiment específic dels alumnes amb més problemes són altres de les anomenades “mesures compensatòries”. El replantejament de les tutories i la intensificació de la lluita contra la droga en els entorns dels col·legis seran dues accions previstes més.

Respostes de l’oposició

En el seu torn d’intervenció, el diputat del PSC Daniel Font ha acusat a la consellera de “voler tornar a les Cartilles Palau i a la llista dels reis gots” i de no explicar cap mesura “concreta ni tangible”. Per la seva part, Dolors Camats (ICV) també ha lamentat l'”aire d’antigalla” de parts del discurs i li ha recriminat que, en ple inici de la preinscripció escolar, hagi anunciat que alguns centres educatius es quedaran en barracons, el fre a la digitalització de les aules i altres mesures de retallada pressupostària.

La representant de ERC, Anna Simó, també ha insistit a demanar-li “que no canviï cada dia de polítiques educatives”. “El senyor Mas va dir que l’educació seria una prioritat, però sembla que és una prioritat en les retallades”, ha afirmat.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

AMPA INFORMA NUM 2 – Febrer 2011

AMPA INFORMA 2 (pdf)

Contingut.

• Presentació del nous membres de la Junta de l’AMPA pel curs 2010-11

• Informació sobre els nous col·laboradors en les Comissions de treball

• Breu calendari d’activitats.

• L’activitat de piscina de l’AMPA.

• Criteris d’avaluació pels nivells (colors) de piscina de l’AMPA.

AMPA INFORMA 2 (pdf)

😉

 

S’OBRE EL PATI DE L’ESCOLA FERRAN SUNYER!!

Cartell festa Ferran Sunyer (pdf)

Bona tarda a tothom!
 
Us informem que, des de “Temps de barri, temps educatiu compartit” , i dins les accions que promou el projecte, obrirem el pati de l’Escola Ferran Sunyer al barri tots els diumenges!! Gaudirem d’un nou espai obert al barri per a jugar, fer esport i passar-ho bé!
 
Per donar el tret de sortida a l’obertura del pati, farem la FESTA D’INAUGURACIÓ el DIUMENGE 27 DE FEBRER, a les 11:30h.

11:30h: Començarem la festa amb una CERCAVILA pel barri (inici davant l’escola, c/ Viladomat, 2-8), amenitzada pel Grup de Tabals i Gralles de l’escola Ferran Sunyer i també amb tot el Bestiari de l’escola!! Acabarem el recorregut al pati de l’escola (pel Ptge. de Pere Calders).
 
12:30h: Al pati de l’escola, tindrem una bona dosi d’energia amb la XOCOLATADA i també gaudirem amb els TALLERS i JOCS VARIATS que ha preparat l’Agrupament Escolta Pau Claris.
 
US HI ESPEREM!!!

Us agrairem que en feu difusió entre els vostres alumnes, familiars, amics, coneguts, etc… Teniu els cartells promocionals adjunts!
 
NOTA : L’horari d’obertura habitual del pati serà els diumenges d’11h a 14h. La data d’inici serà el diumenge 13 de març. Una monitora vigilarà el pati i s’encarregarà de gestionar qualsevol incidència.
 
Que vagi bé!

 
Mar Fernàndez Burzon
Temps de barri, temps educatiu compartit
Districte: Sarrià – Sant Gervasi / Eixample

Pati obert Ferran Sunyer (pdf)

%d bloggers like this: