Rigau: “Per a optimitzar recursos, estudiaré suprimir la sisena hora”


lvg201101080261lb (pdf) 

Irene Rigau (Banyoles, 1951) no arriba en blanc a la conselleria d’Ensenyament. Tot el contrari, coneix molt bé el sistema educatiu des de dins, ja que ha exercit com a mestra de primària, inspectora d’educació i professora d’universitat. Formada en Magisteri i Psicologia, es va encarregar de negociar la llei d’Educació de Catalunya (LEC) amb l’anterior Govern, de la qual sap tots els detalls. La seva principal obsessió és millorar el nivell de l’educació de Catalunya amb una ofensiva contra el fracàs escolar i aixecar la moral i la confiança dels docents catalans. Tampoc la Generalitat li ve de nou. Va ser consellera de Benestar i Família el 1999 amb Jordi Pujol com a President i va exercir responsabilitats en el Consell Interuniversitari de Catalunya quan Andreu Mas-Colell estava al capdavant de la conselleria d’Universitats i Recerca.

LA VANGUARDIA – Maite Gutiérrez , Rosa M. Bosch – Barcelona 8 de gener de 2011-01-08

Avui (per ahir) s’ha sabut que un alumne de Lleida víctima d’assetjament escolar haurà de canviar de centre. És just que la víctima sigui la que canviï d’escola?

En aquest cas concret la fiscalia no va veure indicis de bullying, però parlant de forma general el millor per evitar l’assetjament escolar és la prevenció. I quan hi ha indicis que passa, que hi hagi una actuació ràpida de la família, els docents, els pares, perquè la manera com s’actuï al principi és fonamental. La LEC diu que si el problema continua i les mesures de mediació no funcionen, s’ha d’acudir a la fiscalia de menors i de forma extraordinària contemplar el canvi de centre. La filosofia que ha d’imperar és que sigui l’assetjador el que canviï de centre, que vegi penalitzada la seva conducta. És una cosa que haurien de recollir els centres en la carta de compromís educatiu.

Quines són les prioritats de la conselleria?

Primer, transmetre un missatge de confiança i serenitat al sistema. Un canvi polític comporta canvis en l’estructura administrativa i voldríem que això comporti el mínim de confusió als centres. Hem penjat a la intranet de la conselleria la nova estructura amb una explicació del perquè la organitzem així. Els centres públics tindran dos secretaries generals i per primera vegada els centres concertats i privats tindran un interlocutor propi per a formar part amb normalitat del servei d’educació de Catalunya que és el que la LEC preveu. I per complir el repte d’evitar el fracàs escolar neixen les direccions generals d’infantil i primària, ESO i Batxillerat i de FP. Així disseccionem millor el que passa a les aules i actuarem en conseqüència.

Hi ha desconnexió entre l’administració i el que passa a les aules?

S’ha de millorar, perquè els centres senten llunyania amb l’administració i hem de lluitar perquè desaparegui. Si volem millorar el rendiment dels alumnes cal identificar ràpid els obstacles que ens impedeixen millorar, i aquests estan en cada etapa i en cada centre. A més hem creat una direcció general de família i comunitat educativa per enviar el missatge de delegació no, corresponsabilitat sí.

El fracàs escolar a Catalunya és elevat. L’última avaluació de sisè de primària deia que un 30% d’alumnes passa a l’ESO sense els coneixements mínims, i el fracàs escolar a secundària és similar.

Fa dos anys se’ns va dir que el 25% d’alumnes de primària no arribava als objectius de comprensió lectora. I l’any passat va ser el 30%. Mentrestant, què hem fet en els centres? Si hi ha una direcció general de primària podrà identificar quins són els centres que tenen dificultats, com se’ls pot ajudar, quins són els que ho han fet bé, quant de temps es dedica a la lectura … Reduir el fracàs escolar en primària és imprescindible per tenir una bona secundària. I tenir una bona secundària és fonamental perquè hi hagi més estudiants a la postobligatòria i arribar als paràmetres que marca l’OCDE.

Què falla en la primària? Quines són les principals causes de la caiguda del nivell dels estudiants?

Hi ha coses que hem d’avaluar i estudiar. Quin és l’impacte del model de plantilla d’un centre de primària, de passar d’un mestre generalista a molts especialistes, i que alumnes del primer cicle de primària tinguin fins a set mestres a la setmana. Demanaré que s’estudiï, però crec que aquí tenim una de les causes.

No és eficaç tenir mestres especialistes?

Els alumnes de primer cicle de primària necessiten una interlocució més estable, sense restar valor al mestre especialista. I necessiten més hores de tutoria. Això ho va complicar de manera clara la sisena hora. En reduir les hores lectives del professorat i ampliar la dels alumnes vam fer que els estudiants tinguin sis o set mestres diferents.

Què més influeix?

Un altre factor que influeix en el fracàs escolar és el tema de la de la formació del professorat, que és bona però es pot millorar. També hi ha el tema del currículum, l’hem carregat molt, tot el que sorgeix s’ha d’ensenyar a l’escola. I després altres qüestions més relacionades amb l’evolució social i de la mentalitat. Per exemple aquesta onada que diu que s’ha de respectar la maduració del nen, no pressionar-, que el primer objectiu és que el nen sigui feliç, que no es frustri, l’ortografia natural …

Molts professors de secundària critiquen que els alumnes no arriben ben formats.

Cal anar amb compte, no podem donar culpes a altres etapes educatives. La qüestió és que hem tractat al nen com si sempre hagués de ser nen i viure en una infància permanent. I aquest acompanyament de la infància a la vida adulta ha d’anar acompanyat d’esforç, de límits i saber que tot el món pot rendir més del que sovint rendeix i per tant cal estimular molt l’esforç, en tots els sentits. Cal revisar aquesta visió del nen. Tenim una infància més estimulada que mai, millor alimentada en general que mai, i no té sentit que tinguin rendiments tan baixos en lectura i escriptura.

Pretenen reformular el currículum de primària?

No tant una reformulació perquè ja està aprovat i no volem fer canvis innecessaris. Però sí que volem fer una reducció. Deixar molt clar què és el fonamental en cada matèria i en cada etapa. Que les competències bàsiques ocupen la part més important del temps escolar, del projecte educatiu.

Això no xoca amb l’autonomia de centre?

No, perquè els centres tindran llibertat per organitzar-se com vulguin, però cal deixar clar els coneixements que els alumnes han d’adquirir. Això pel que fa a la primària. A la secundària tenim el tema de les tutories i la diversificació d’itineraris.

Quant volen reduir el fracàs escolar?

És un objectiu molt ambiciós i ens proposem fer-ho en dues legislatures. En educació els processos són acumulatius. Cal generar els canvis que ho permetin. Però no posarem números per no pressionar. No m’interessa que els alumnes aprovin per arribar a l’estadística sinó que aprenguin de veritat. Llavors primer hem de detectar de manera precoç dels problemes d’aprenentatge. Una de les primeres actuacions serà treballar en aquest sentit.

Alguns professors denuncien precisament pressions per aprovar a alumnes i quedar bé en les estadístiques.

Això és el que es diu pa per avui i fam per demà. Perquè en educació no ens hem de enganyar. Cal actuar lleialment amb els objectius fixats. El que haurem de fer sobretot en ESO i batxillerat és una anàlisi de les mecàniques d’avaluació. En quines condicions un alumne aprova, les repeticions, fins a quin punt els alumnes confien que se’ls s’aprovarà encara que no s’esforcin més. Revisarem aquestes mecàniques d’avaluació. En aquest sentit, ens plantegem reintroduir els exàmens de recuperació de setembre.

Com afectarà la retallada pressupostària a l’educació?

Evidentment ens afectarà, perquè el país està en una situació crítica i hem de gestionar una política d’austeritat. Per tant, totes aquestes prioritats han d’estar molt clares i aconseguir que la prioritat es faci igual optimitzant els temps escolars i l’organització de centres i això pot comportar la revisió de la sisena hora en segons quines edats i centres.

Afectarà la retallada als recursos humans, a la plantilla de professors?

Hi ha molts docents que preferirien desdoblar grups o tenir dos professors per aula per a ensenyar algunes matèries que no fer sis hores al dia. I fer això en cinc hores amb els mateixos mitjans. Haurem de vigilar molt i parlar de les dedicacions dels mestres.

Eliminaran llavors la sisena hora a la pública?

Ara només apunto que vull analitzar l’eficàcia d’aquesta iniciativa tan costosa per al sistema. Al millor és necessària en uns centres i en altres no. El que és evident és que s’han incrementat molt els recursos i els resultats educatius no han millorat.

Però el que li demana el cor és suprimir?

El que necessito és informació fidedigna dels avantatges d’una mesura tan costosa.

Sobre la secundària, aposta per crear itineraris en funció de la capacitat de l’alumne?

Hi ha una cert reclam per revisar el concepte de la comprensivitat a l’ESO. El segon cicle de l’ESO hauria de tenir un tractament divers segons les capacitats i expectatives dels alumnes. I això ja es va començar a insinuar en la LOE, que obria la porta a crear itineraris. La LEC també va en aquesta línia i en el projecte de llei de sostenibilitat hi ha un apartat en aquest sentit. El que no ens podem permetre és generar ni-nis. Si una persona està més motivada per pre professionalitzar, garantint que més tard, si vol, podrà ampliar i renovar el seu itinerari, permetem que així sigui.

La llei actual ho permet?

Fer ofertes més singularitzades és un tema obert a nivell de modificació legal. Amb el marge legal actual, ja podem crear itineraris que permetin una resposta adequada.

Què passarà amb la setmana blanca d’aquest curs?

La setmana ablanca forma part del calendari escolar vigent. Sabem que l’any que ve és voluntat del Govern que no es repeteixi però ara hi ha una situació transitòria. Tots els centres i famílies que la tinguin programada, evidentment, la faran. Ara, en relació al suport econòmic que havien de rebre, es va deixar pendent resoldre una convocatòria. Estem analitzant aquestes peticions, l’impacte econòmic, si el país s’ha de gastar aquests diners, i com es reparteix per no generar un problema a les famílies que es queden penjades aquesta setmana.

Però es podrà donar el cas que alguns centres no facin la setmana blanca, que donin classe?

Si algun centre té moltes dificultats i no la poden organitzar, podrem parlar. Però seria en casos excepcionals, la norma és que es faci.

Les escoles que ho demanin podran fer jornada intensiva?

El mantindrem tal com es va decidir en última instància.

Continuarà la implantació dels portàtils?

És un d’aquests elements que ha anat en contra de la tradició dels docents de Catalunya. Som un país que ha après a donar resposta a les noves exigències a través dels mecanismes propis de la renovació pedagògica. I aquesta proposta que ve de dalt ha de ser revisada. L’instrument és important però mai ho serà tant com qui ho ensenya i com. Hem de revisar si la connexió és adequada en els centres, el contingut dels materials digitals. I després hi ha fases que ens permeten introduir les tecnologies a l’aula d’una forma més gradual. Per exemple, la pissarra digital és un molt bon instrument. Analitzarem quines són les dificultats que hi ha hagut i la qüestió pressupostària.

Hi haurà doncs un parèntesi en la implantació del portàtil?

Tots els centres que ho tenen continuaran amb ell.

Els que encara no l’han incorporat, ho faran?

Ja veurem, es podria fer parcialment o frenar-lo.

Però la implantació dels portàtils també és una iniciativa del ministeri d’Educació, amb el programa Escola 2.0.

El problema és aquest. Quan el Govern espanyol condiciona atorgar determinats recursos a polítiques que ell dissenya pot coincidir o no amb el que s’està fent a Catalunya, i per no perdre aquest finançament t’aculls a això. Però si no has fet un pilotatge, no tens preparats els continguts digitals, si no has fet formació, si no tens la instal lació adequada … aquí cal fer política i pensar que la filosofiía pedagògica està per sobre de les pressions polítiques del govern central. És cert que les noves tecnologies s’han d’introduir, que estan aquí per quedar-se, però pocs països ho han fet com nosaltres. Estem mirant quines experiències hi ha a l’OCDE sobre això. I haurem de parlar amb el Ministeri.

La recent sentència del Tribunal Suprem posa en perill la immersió lingüística? ¿Obre la porta a més denúncies?

M’agradaria pensar i m’atreveixo a fer-ho, que algunes d’aquestes denúncies tenen una base més política que pedagògica. Perquè si fa tants anys que apliquem la immersió lingüística, si a les proves de final d’etapa arribem al nivell lingüístic o superem el d’altres províncies exclusivament castellanoparlants, no veig on està el problema del model. La immersió lingüística no perilla. La LEC diu que és un dret dels ciutadans no separar els alumnes per qüestió de llengua, i això ja ens ho va dir en el seu dia Alexandre Gal · lí. Aquest país, si té cohesió és perquè no ha separat, sinó que ha barrejat. Ara, hem de garantir el coneixement de les dues llengües.

Amb les hores de castellà actuals és suficient? No s’aplicarà la tercera hora?

El tema de la tercera hora ve per una pressió política entre PP i el PSOE. Sí que són importants les hores lectives, però els aprenentatges són acumulatius. Per tant, nosaltres només hauríem de revisar aquest tema si al final de les etapes no es arribessin els coneixements necessaris de castellà.

Per tant la tercera hora no s’aplicarà a Catalunya?

Aquest tema està al Tribunal Constitucional perquè reglamentava més del que li competia a l’Estat. La presència d’hores donava tranquil.litat política, però el que ha de donar tranquilitat política de veritat és que els coneixements s’assoleixin.

Altres comunitats autònomes estan declarant autoritat pública als docents, per què a Catalunya només ho són els directors?

L’important és que el professorat ha de ser reconegut com a autoritat en allò que és competent. Aquesta és la màxima autoritat. Fa poc, un amic docent m’explicava que havia tingut una discussió amb una mare perquè havia castigat a la seva filla i la mare qüestionava la mesura. I una cosa així no es pot qüestionar.

Però aquestes situacions són constants.

Però no podem anar als tribunals per això perquè el jutge no podrà dir res. Hem es conscients que si confiem l’educació a uns professionals els hem de tenir confiança i recuperar el principi de no parlar mai malament de un mestre davant d’un nen.

I com es recupera aquesta confiança? En el cas de Finlàndia, per exemple, els docents són molt valorats.

Perquè allà, costa molt accedir a una plaça de mestre. A nivell de retribució estem igual, però la nota de tall és molt alta i tenen uns sindicats que vetllen molt per aquest prestigi. Que es declari autoritat pública al docent no vol dir que la gent el vagi respectar de sobte. El respecte s’ha de donar en l’exercici de la professió.

Els retalls poden afectar les escoles rurals, amb pocs alumnes?

No L’escola rural és la joia de la corona. L’escola rural de Catalunya, amb el model de zones escolars rurals, és la demostració d’un model de país, i té el mateix dret a rebre educació el nen d’un poble amb una població petita que un nen d’una ciutat gran. L’escola en un poble té un component de política territorial.

Moltes AMPA alerten que en pocs anys hi haurà dèficit d’instituts. Hi haurà diners per construir els edificis que siguin necessaris?

Un dels treballs que tenim per davant és preveure l’increment que revertirà en secundària i què equipaments necessitarem, com el model mixt de Catalunya pot donar resposta a aquestes necessitats. I això ho haurem de fer en un context de restriccions, en un context en el que heretem més de mil barracons, i no tindrem dotacions econòmiques per a construir de manera immediata moltes més escoles. Això significa que haurem de parlar clar, explicar les coses i si la societat està informada i és conscient de la situació prevaldrà el dret a l’educació abans que el dret a l’edifici.

És a dir, que potser hi ha més alumnes que hagin de estudiar a barracons perquè no hi haurà diners per construir instituts?

De moment, no veiem que els barracons puguin desaparèixer ràpidament.

Modificaran el desplegament de la LEC?

Sí, farem una nova proposta de desplegament que presentarem al Parlament i informarem al Consell Escolar de Catalunya. Aquesta proposta estarà afectada per la situació econòmica, no només política.

Una de les coses que diu la LEC és que s’han d’evitar les escoles gueto, ia Catalunya hi ha i en la seva majoria són públiques.

Hi ha més immigrants a la pública perquè l’escola reflecteix sempre la zona geogràfica. Com més gran es a la zona d’escolarització menys guetos haurà. Ampliarem les zones i els criteris de desempat per triar centre. A més demanarem a les escoles concertades que geogràficament no estan afectades per la població nouvinguda que s’especialitzin en l’atenció a la discapacitat.

Però al Raval, per exemple, hi ha escoles públiques amb gairebé el 100% d’immigrants al costat d’escoles concertades amb un percentatge molt menor.

Però si els nens del Raval no poden creuar la ronda de Sant Antoni per anar a una altra escola perquè la zona escolar no ho permet, sempre tindrem escoles amb molta presència d’immigrants. D’una banda s’ha dit que es volia evitar la guetització però d’altra banda s’han fet zones escolars molt petites, ia més el criteri és que es pugui anar a peu.

Però fer zones educatives més grans no evita per complet aquestes situacions. ¿L’administració no pot evitar això d’alguna manera?

És un tema delicat. D’una banda hi ha un interès general, que és evitar guetos, i de l’altra, hi ha el dret de triar l’escola del teu fill. Però la LEC preveu un percentatge màxim d’immigrants per a les escoles, i el posarem en el seu calendari d’aplicació.

S’han marcat un percentatge concret?

Encara no, però aquest percentatge és molt diferent si es creen zones educatives grans que petites. La zona geogràfica d’admissió d’alumnes és important, però també els criteris d’admissió i els estímuls que es donen als centres concertats per a admetre a nens de fora i fer aules d’acollida. En definitiva, el repartiment d’immigrants segueix sent el mateix que deixem nosaltres i ara ho volem millorar.

Deixarem de tenir quotes a les escoles concertades?

Per llei estan autoritzades.

Però dificulten que algunes famílies accedeixin a aquestes escoles ia la pràctica es produeix una selecció d’alumnes.

És evident. Aquí tenim una batalla. Fins que no estigui clara el finançament d’una plaça escolar no podrem garantir la seva gratuïtat. I ara estem tots pendents del treball que el Ministeri d’Educació està fent sobre quin és el cost real d’una plaça escolar. El mòdul central dels concerts ve determinat en els pressupostos generals de l’Estat, i aquest ha de garantir la gratuïtat de la part lectiva. I si aquest no és suficient els centres tanquen el finançament a través de les quotes. Els pressupostos de l’Estat han de garantir que es cobreixi el cost real de la plaça i aquí encara no s’ha posat ningú.

Tenen previst concertar els batxillerats?

Tenim la intenció de subvencionar l’etapa de 0 a 3 i les escoles de música, és una cosa que posarem en el calendari d’aplicació de la LEC. La concertació del bachilleratom igual. Estarà en el calendari de la LEC i es farà de forma paral.lela a l’increment global de places de postobligatòria. Volem que un 65% dels alumnes com a mínim continuï estudiant en acabar l’ESO per estar a l’altura d’Europa, per tant entre pública i concertada hem d’arribar a això. Concertar el batxillerat és un mecanisme que preveiem per oferir més places d’postobligatòria gratuïta.

Creu que l’ús del vel a classe s’hauria de regular?

De moment, crec que s’ha de debatre en un marc més ampli sobre les formes de vestir a l’escola. Perquè el vel té unes connotacions clares, però és que sovint hi ha formes de vestir que són més pròpies de l’oci que de l’estudi.

Però el vel té connotacions religioses i culturals.

Evident.

Es pot regular de la mateixa manera un pírcing que un vel?

La forma de vestir, el vel, sinó entorpeix l’activitat docent i no crea una situació extraordinària, ho haurem d’assumir. Preval el dret a l’escolarització. Ara, si la forma de vestir o diferenciar-se, ja si és de vel o d’altres robes, arribarà un moemtno que haurà d’abordar en el centre. Perquè les formes de vestir a l’escola han d’estar d’acord amb el treball que es farà allà.

Vel islàmic, normes de vestuari i uniformes

La presència del vel islàmic a les aules ha suscitat un intens debat. Irene Rigau és partidària que prevalgui el dret a l’escolarització sempre que aquesta peça “no entorpeixi l’activitat docent i no creï una situació extraordinària”. De tota manera, i tenint en compte les connotacions religioses i culturals del vel, indica que aquest tema ha d’englobar en un debat més ampli sobre les formes de vestir a l’escola. Rigau recorda el mètode d’una antiga professora seva de Grec, que es va jubilar el curs passat als 70 anys. “Com ho fas perquè els alumnes estiguin callats a classe?”, Li preguntava la consellera. Amb sentit de l’humor, la professora de Grec li explicava que arribava a classe amb uns mocadors a la bossa per tapar determinades parts del cos que quedaven massa a la vista. “Així m’asseguro que em miren a mi quan dono classe”, deia amb sorna. Més enllà d’anècdotes, Rigau considera que “sovint hi ha formes de vestir que són més pròpies de l’oci que de l’estudi, i la vestimenta a l’aula ha d’estar d’acord amb el treball que es farà allà”. En alguns països, afegeix, s’ha introduït l’uniforme per a alumnes d’escoles públiques o de barris problemàtics per augmentar el sentit de pertinença al centre i evitar comparacions per motius de modes. Per això, Rigau no veu amb mals ulls permetre els uniformes si hi ha acord en la comunitat educativa i la realitat d’un centre ho requereix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: