Rigau: “Per a optimitzar recursos, estudiaré suprimir la sisena hora”

lvg201101080261lb (pdf) 

Irene Rigau (Banyoles, 1951) no arriba en blanc a la conselleria d’Ensenyament. Tot el contrari, coneix molt bé el sistema educatiu des de dins, ja que ha exercit com a mestra de primària, inspectora d’educació i professora d’universitat. Formada en Magisteri i Psicologia, es va encarregar de negociar la llei d’Educació de Catalunya (LEC) amb l’anterior Govern, de la qual sap tots els detalls. La seva principal obsessió és millorar el nivell de l’educació de Catalunya amb una ofensiva contra el fracàs escolar i aixecar la moral i la confiança dels docents catalans. Tampoc la Generalitat li ve de nou. Va ser consellera de Benestar i Família el 1999 amb Jordi Pujol com a President i va exercir responsabilitats en el Consell Interuniversitari de Catalunya quan Andreu Mas-Colell estava al capdavant de la conselleria d’Universitats i Recerca.

LA VANGUARDIA – Maite Gutiérrez , Rosa M. Bosch – Barcelona 8 de gener de 2011-01-08

Avui (per ahir) s’ha sabut que un alumne de Lleida víctima d’assetjament escolar haurà de canviar de centre. És just que la víctima sigui la que canviï d’escola?

En aquest cas concret la fiscalia no va veure indicis de bullying, però parlant de forma general el millor per evitar l’assetjament escolar és la prevenció. I quan hi ha indicis que passa, que hi hagi una actuació ràpida de la família, els docents, els pares, perquè la manera com s’actuï al principi és fonamental. La LEC diu que si el problema continua i les mesures de mediació no funcionen, s’ha d’acudir a la fiscalia de menors i de forma extraordinària contemplar el canvi de centre. La filosofia que ha d’imperar és que sigui l’assetjador el que canviï de centre, que vegi penalitzada la seva conducta. És una cosa que haurien de recollir els centres en la carta de compromís educatiu.

Quines són les prioritats de la conselleria?

Primer, transmetre un missatge de confiança i serenitat al sistema. Un canvi polític comporta canvis en l’estructura administrativa i voldríem que això comporti el mínim de confusió als centres. Hem penjat a la intranet de la conselleria la nova estructura amb una explicació del perquè la organitzem així. Els centres públics tindran dos secretaries generals i per primera vegada els centres concertats i privats tindran un interlocutor propi per a formar part amb normalitat del servei d’educació de Catalunya que és el que la LEC preveu. I per complir el repte d’evitar el fracàs escolar neixen les direccions generals d’infantil i primària, ESO i Batxillerat i de FP. Així disseccionem millor el que passa a les aules i actuarem en conseqüència.

Hi ha desconnexió entre l’administració i el que passa a les aules?

S’ha de millorar, perquè els centres senten llunyania amb l’administració i hem de lluitar perquè desaparegui. Si volem millorar el rendiment dels alumnes cal identificar ràpid els obstacles que ens impedeixen millorar, i aquests estan en cada etapa i en cada centre. A més hem creat una direcció general de família i comunitat educativa per enviar el missatge de delegació no, corresponsabilitat sí.

El fracàs escolar a Catalunya és elevat. L’última avaluació de sisè de primària deia que un 30% d’alumnes passa a l’ESO sense els coneixements mínims, i el fracàs escolar a secundària és similar.

Fa dos anys se’ns va dir que el 25% d’alumnes de primària no arribava als objectius de comprensió lectora. I l’any passat va ser el 30%. Mentrestant, què hem fet en els centres? Si hi ha una direcció general de primària podrà identificar quins són els centres que tenen dificultats, com se’ls pot ajudar, quins són els que ho han fet bé, quant de temps es dedica a la lectura … Reduir el fracàs escolar en primària és imprescindible per tenir una bona secundària. I tenir una bona secundària és fonamental perquè hi hagi més estudiants a la postobligatòria i arribar als paràmetres que marca l’OCDE.

Què falla en la primària? Quines són les principals causes de la caiguda del nivell dels estudiants?

Hi ha coses que hem d’avaluar i estudiar. Quin és l’impacte del model de plantilla d’un centre de primària, de passar d’un mestre generalista a molts especialistes, i que alumnes del primer cicle de primària tinguin fins a set mestres a la setmana. Demanaré que s’estudiï, però crec que aquí tenim una de les causes.

No és eficaç tenir mestres especialistes?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: