Les bondats de l’uniforme escolar

“No cal pensar-hi gaire: només cal tenir nets els uniformes i anar-los canviant”

Jaume Clotet – ElSingularDigital.cat – 13/1/2011

El debat sobre l’educació arrela amb força a casa nostra i em satisfà veure com el sentit comú progressa adequadament. Les posicions progressistes cauen una rere l’altra i tot indica que tornarem als temps en els quals els estudiants bons eren premiats i els estudiants dolents repetien curs. Torna la cultura de l’esforç davant l’escàndol del fracàs escolar català i torna l’autoritat dels mestres davant els nens malcriats per uns pares incompetents. Sortosament, les polítiques centrades en l’alumne deixen pas a les polítiques educatives basades en els coneixements. Torna el cop d’esborrador al cap del que fa xivarri, torna l’explusió del centre, torna el llibre de paper. Anem bé.

En aquest debat, cal aixecar ara la bandera de l’uniforme escolar. Al Regne Unit, els escolars sempre l’han vestit i segurament té molt a veure amb el fet que l’expressió “educació britànica” sigui una expressió redundant. Oxford, Cambridge i Eton serien inviables sense els uniformes. S’imaginen aquests campus plens de noies ensenyant el tanga i el piercing, i de nois amb els pantalons mig abaixats? Oi que no? Potser això explica el 31,2 per cent de fracàs escolar a Catalunya, just el doble que el 15,7 per cent del Regne Unit. Al Japó el fracàs escolar és un concepte desconegut, i els asseguro que els uniformes i la disciplina estan a l’ordre del dia.

Per un moment, posin-se en la pell (i la butxaca) dels pares. És evident que vestir els nanos, de dilluns a divendres, amb un uniforme escolar estalvia una pila de maldecaps. No cal pensar-hi gaire: només cal tenir nets els uniformes i anar-los canviant. La factura en roba cauria en picat perquè només caldria vestir-los informalment els caps de setmana. Ni drames, ni conjunts, ni baralles entre germanes: uniforme i avall.

A banda d’arguments fonamentats en l’economia familiar, també hi ha arguments ideològics. Sorprenentment, l’obligatorietat de dur l’uniforme escolar és una política d’esquerres en tant que és una política que reforça la igualtat i l’equitat. Si tots els alumnes d’una classe van amb el mateix uniforme s’acaba automàticament la batalla de les marques. Ja no hi ha rics ni pobres. Ja no hi ha bambes cares i bambes barates (o quets, si vostè és llediatà). Ja no hi ha texans bons ni dolents. L’única cosa que diferencia els estudiants uniformats és l’única cosa que realment interessa: el rendiment.

 

Tots els centres educatius de la Comunitat de Madrid tenen autonomia per a implantar l’uniforme escolar, sempre que la mesura respongui a una petició dels pares dels alumnes i hagi estat aprovada pel Consell Escolar del centre. L’experiència ha demostrat que aquesta iniciativa suposa un considerable estalvi econòmic per a les famílies, evita desigualtats i permet a l’alumne identificar-se amb el centre en el qual estudia.

Què et sembla la implantació de l’uniforme escolar?

Drogues: la causa del fracàs escolar?

El tabac, l’alcohol, la cocaïna i la marihuana són les drogues més consumides entre els joves. Algunes experts apunten que circulen per les aules perquè els joves les veuen com una via d’integració social.

ElSingularDigital.cat – Divendres, 28 de Gener de 2011

L’estat espanyol és el país europeu on més s’ha consumit cocaïna durant l’últim any, el segon on més joves i adults s’han drogat l’últim mes i el país europeu on més gent ha estat drogadicta durant tota la seva vida, segons un estudi de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies.  El rànquing és significatiu. Però, a més, la crisi econòmica ha fet augmentar el consum entre els aturats, segons el Pla Nacional sobre Drogues del govern espanyol.

Un dels col·lectius més propers a aquest tipus de material són els adolescents. El tabac, l’alcohol, la cocaïna i la marihuana, però també les noves substàncies de disseny, són els productes més consumits entre els joves. Els darrers cinc anys ha augmentat un 30% el consum de drogues entre els adolescents.

Davant aquesta realitat, la nova Consellera d’Educació, Irene Rigau, fa uns dies va afirmar que el consum de drogues repercuteix en el rendiment escolar dels adolescents i joves. Rigau, que té per objectiu polític reduir el fracàs escolar a la meitat en dos anys, creu que la lluita contra el consum és un dels primers punts on s’ha d’actuar per acabar amb els mals resultats a les aules. “Estudiarem l’impacte del porro”, prometia.

Les drogues, causa del fracàs?

A l’espera d’aquest estudi, ara els experts ja confirmen els fets. Segons la psicòloga especialitzada en drogues en adolescents i joves, Carme Torrella, assegura que efectivament “les drogues són un dels problemes del fracàs escolar, però no el principal”.

Segons la psicòloga, al voltant de la majoria d’edat, el consum de cànnabis disminueix i per contra, augmenta el de l’alcohol, “en el context de sortir de festa”. Fins i tot, algunes estadístiques apunten que aquestes substàncies circulen per les aules perquè els joves les veuen com una via d’integració social.

Com acabar amb aquesta festa constant?

És difícil en una cultura que ho celebra tot al voltant d’una ampolla? In vino veritas deien els romans. La psicòlga constanta que “traspassem aquests models” als joves, encara que “és una contradicció”. I per això afegeix: “Hem d’ensenyar els joves a conviure-hi i que tinguin eines per fer front a aquestes situacions”. En aquest sentit i en referència als gags amb cànnabis a les pel·lícules, Torrella creu que acabarà passant igual que amb el tabac, que pràcticament s’ha reduït al cinema i s’associa a un personatge concret –generalment al transgressor-.

Es tracta d’una nova forma de saltar-se les normes? Segons la psicòloga, precisament el problema comença quan el consum que es pot fer esporàdicament per tastar-lo es converteix en habitual. “Tot i que no hi ha un patró concret, el que et trobes en consumidors importants és que no tenen res a fer”. Una manca d’objectius vitals.

Quines en són les conseqüències?

Torrella considera obvi que el consum d’aquestes substàncies afecta al rendiment escolar perquè, per exemple, el cànnabis produeix desmotivació general i apatia. També dificulta de manera important les capacitats d’atenció i concentració. “És evident que si bec com un cosac durant el cap de setmana, dilluns estaré en pitjors condicions”. I què és beure com un cosac? Doncs, depèn. “Les quantitats són molt variables. Et trobes adolescents que consumeixen entre dos i quatre destil·lats i altres més”.

Potser les drogues són massa barates? Segons Torrella això les fa més assequible. “A que quan els nanos volen aconseguir coses normalment les aconsegueixen valguin el que valguin”, afegeix. Per aquesta especialista acostumada a tractar amb adolescents i joves l’única via és animar i motivar als joves, impulsar-los per a que facin activitats lúdico-esportives perquè no consumeixin i potenciar altres recursos per a què tinguin una bona socialització.

En definitiva, tot i que la consellera d’Educació es proposi minimitzar el fracàs escolar per la via de la prevenció en el consum de drogues, segons els experts, tant el fracàs com el consum és una tasca que ha d’involucrar “els pares, l’escola i la gent que envolta els adolescents perquè les campanyes de prevenció, només serveixen perquè es parli del tema”. “S’ha de buscar una manera perquè aquestes mesures arribin sense alarmismes però deixant les coses clares”, conclou la psicòloga.

Rigau: “Haurem de debatre l’impacte del porro en el rendiment escolar”

 

La nova consellera d’ensenyament vol rebaixar el fracàs escolar a la meitat en dos anys 

ElSingularDigital.cat – Política – 10/01/2011

La consellera d’Esenyament, Irene Rigau, s’ha fixat com a prioritat rebaixar a la meitat el fracàs escolar en dos anys. Així ho ha explicat en una entrevista a Rac 1, on ha dit que per aconseguir aquest objectiu el seu departament haurà de debatre l’impacte del porro en el rendiment escolar. Rigau ha afirmat que “l’aprenentatge és una qüestió neurològica” i per això, també s’ha mostrat preocupada per el consum d’altres drogues, com l’alcohol: “Vostè creu que no afecta en el rendiment dels joves que al cap de setmana beguin litres de cervesa?”, es preguntava.

Rigau també ha reiterat que s’ha de millorar el nivell de llengua “aquí i a Burgos” i que el debat que ara hi ha sobre la taula és el motiu pel qual els nois tenen un fracàs escolar superior al de les noies. Per això, la nova consellera d’ensenyament ja ha encarregat un estudi sobre aquest fet.

CONTES ‘I tu què faries?’ – CONTE 2

Aquests contes presenten relats quotidians, en els que les famílies que apareixen són diverses, però totes tenen un tret en comú: els i les personatges afronten situacions en les quals cal plantejar-se diferents maneres de distribuir el temps dedicat a les responsabilitats domèstiques i de cura.

L’objectiu és fer possible que els infants identifiquin quins són comportaments discriminatoris i busquin la manera de corregir-los. 

Compartim el Temps

Compartim el temps, contes “I tu que faries?” (pdf)

CONTE 2

L’Empar era una dona eixerida i amb molta empenta, treballava al mercat, en una parada de queviures i, encara que era molt dur, sempre tenia un somriure a la cara per atendre les clientes.

Des que s’aixecava del llit, ben d’hora, no parava de trastejar a la cuina, netejar la casa i fer encàrrecs amunt i avall. El cap de setmana sempre l’aprofitava per fer totes les feines de la llar que no havia tingut prou temps de fer durant la setmana, ja que treballava al mercat i sempre arribava a casa just per preparar el sopar i encarregar-se d’organitzar la roba que l’endemà havien de portar el seu marit i els nanos.

Tenia tres fills, molt ben plantats i que el cap de setmana jugaven fins tard i després dormien fins al migdia, i un marit que sempre li deia que era la millor cuinera del món, mentre llegia el diari o mirava la televisió estirat al sofà.

L’Empar estava molt contenta amb la seva feina, encara que sempre es lamentava que no tenia mai temps per anar al gimnàs ni a la perruqueria, ni tan sols a prendre un cafè amb les seves amigues, que ja feia temps que no veia. Abans, l’Empar anava molt sovint a la platja amb les amigues, però després de tenir els fills sempre estava molt enfeinada i amb el temps havien anat perdent el contacte.

Un dissabte, l’Empar va decidir trucar a la Laia per xerrar una estona i la Laia la va convidar a una excursió a la platja el diumenge amb les amigues de la colla. L’Empar tenia moltes ganes d’anar-hi, però no sabia com s’ho prendria el seu home, mai no havia sortit tot el dia amb les amigues, i a més: “Qui farà el dinar i netejarà la cuina?” –pensava. “Segur que quan torni tot estarà fet un desastre i hauré d’estar fins tard recollint i preparant les coses per a l’endemà anar a l’escola.

I TU QUE FARIES?

OPCIÓ A: sense donar-hi més tombs, l’Empar va anar cap al sofà i li va dir al seu marit: “Demà me’n vaig a la platja amb la Laia i la Mercè, t’hauràs d’encarregar de fer el dinar i desprès deixar-ho tot ben net. Segur que ho faràs molt bé.” – i va marxar amb un somriure a la cara.

OPCIÓ B: l’Empar va estar pensant una estona i va decidir que ja n’hi havia prou de fer ella tota sola les feines de casa, el seu marit i els seus fills havien de començar a assumir la seva part de responsabilitat. Així que va agafar aire i amb un gest molt seriós va anar cap al saló i va dir a tothom que escoltessin bé: “Hem de començar a organitzar les feines de la llar millor i tothom hi ha de col·laborar. A partir d’avui repartirem les feines i farem torns, així que cadascú tindrà les seves tasques i endreçarà les seves coses.” Ningú no va dir res, però semblava que era un bon començament.

OPCIÓ C: desprès de pensar-s’ho molt, l’Empar va decidir trucar a la Laia i dir-li que no podria anar-hi. “Millor que quedem un altre dia per fer un cafè al barri, tinc moltes coses per fer, el cap de setmana.” –li va dir a la Laia, mentre es convencia a si mateixa que era el millor per no tenir problemes a casa i barallar-se perquè fessin les feines domèstiques.

FICHA TÈCNICA A: Compartim el temps, contes “I tu que faries?” (pdf)

Les claus d’una bona alimentació abans d’un examen

S’acosta una onada d’exàmens. Però no és suficient portar la lliçó apresa el dia de la prova. A la tensió acumulada, nervis i hores d’estudi cal afegir-hi una bona alimentació perquè sigui òptim el rendiment acadèmic. Diversos nutricionistes ens donen pistes sobre quins són els aliments recomanats i ens ajuden a confeccionar un menú saludable per afrontar amb èxit els exàmens.

Jarea Satué – Redacció Aprendemas – 2011.01.17

Durant l’època d’exàmens, els estudiants presten poca atenció a mantenir una dieta equilibrada, saludable i que afavoreixi la concentració. Diferents nutricionistes ofereixen la seva versió de quines són les millors opcions per aconseguir una dieta rica i que sigui el complement més adequat per a una bona salut mental. Però també alerten dels perills existents: entre el més perjudicial, els greixos saturats i els sucres refinats.
 
És gairebé segur que els hàbits alimentaris en l’actualitat han variat molt des de l’antiga Grècia, però si Pitàgores aixequés el cap no donaria crèdit a les costums que els estudiants d’avui posen en pràctica quan han de seure a menjar en època d’exàmens . Així, els pitagòrics, corrent pensadora seguidora del matemàtic grec, promovien una alimentació centrada en el vegetarianisme. És més, molts subsistien a força de pa i aigua només, o fins i tot practicaven l’abstinència, i no només de menjar. Avui, es podria dir que els estudiants no prenen una alimentació massa abundant, però segur que les raons dels pitagòrics eren alguna cosa més que espirituals.
 
Sense voler entrar en generalitzacions, menjar poc i malament és un costum de l’universitari d’avui . Segons les dades que s’extreuen de l’estudi enKid sobre els Hàbits alimentaris entre la població infantil i juvenil espanyola d’entre 2 i 24 anys, els joves espanyols consumeixen una quantitat superior a la recomanada de greixos, proteïnes i sucres refinats. La ingesta de fibra continguda en verdures és pobre, i la de fruites i hortalisses, insuficient. A més s’afegeix que més del 60% dels nens i adolescents espanyols no practica exercici, o el practica menys de dues vegades per setmana, repercutint directament en el seu estat de forma.
 
Se sap de sobres que una bona alimentació incideix de manera positiva en el rendiment , la memòria i la concentració quan cal posar-se a estudiar. No hauria d’estranyar que nombrosos pensadors optés per una alimentació vegetariana, ja que dins de les recomanacions de la majoria de nutricionistes el paper de les verdures, fruites i hortalisses és clarament protagonista . El mateix Pitàgores, Diògenes, Sòcrates, Plató, Kant, Einstein, Tolstoi o Ghandi van defensar la seva pràctica.
 
Segons l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AEDN), “una dieta saludable és la millor eina per aconseguir un adequat rendiment intel·lectual. S’han de consumir quantitats abundants de cereals i derivats, com la pasta, l’arròs, el pa, millor si són integrals. També, els llegums, fruites, verdures i hortalisses; fruits secs i oli d’oliva. És preferible consumir quantitats menors de peix, aus, ous i lactis, i encara més petites de carns “.
 
La naturalesa, en la seva infinita saviesa, ha aportat aliments que per les seves pròpies característiques nutricionals constitueixen una ajuda extra quan cal clavar colzes. Sense deixar de fer un merescut reconeixement als cues de panses, per la seva trajectòria al llarg dels anys, també les fruites, els lactis i cereals tenen el seu espai. Per exemple, per l’esmorzar. L’efecte d’aquest menjar en el rendiment escolar és un dels aspectes més estudiats. Segons AEDN, deixar de fer aquest dinar suposa que el cos passa moltes hores de dejuni, el que pot reduir la concentració de glucosa a la sang. Aquest es tradueix un menor rendiment intel·lectual a diferents nivells, des d’una disminució de la rapidesa i exactitud de la memòria auditiva i visual a curt termini, així com de la memòria immediata, retardada i de reconeixement i espacial. Es pot veure reduïda la fluïdesa verbal i el rendiment en les proves d’aritmètica. No es tracta de “sobrealimentats”, asseguren, sinó de saber que l’esmorzar és important i ha de ser saludable . A més de portar una regularitat en els menjars, també es recomana seguir una dieta rica en fruites, hortalisses, peix i llegums en la resta de menjars.
 
Paco Carreño, doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i expert en Nutrició Terapèutica Ortomolecular, també es decanta per les fruites verdures i hortalisses, i recomana que s’ingereixin crues. A més, fes sota certs mites i tòpics alimentaris i aclareix que, sense caure en l’abstinència dels grecs, és preferible no menjar massa.

BAD FOOD
 
Ja sabem quins són els aliments bons, però i els dolents, què passa amb ells? En l’argot professional se’ls anomena superflus, aquells que no són necessaris des del punt de vista nutricional. “Són aliments que aporten molta energia, com el sucre, els greixos saturats o la sal . En canvi, a penes contenen nutrients essencials per al funcionament correcte de l’organisme (fibra, vitamines, minerals, greixos insaturats, antioxidants, etc.) “, Coincideixen els especialistes consultats.
 
Aquests aliments són els que es situen a la punta de la piràmide de l’alimentació saludable: refrescs, brioixeria, pastisseria, embotits i carns grasses, llaminadures, caramels, patates xip i snacks similars, menjar ràpid, mantega, gelats, sucre, etc. Incidir en els perills de la ingesta d’aquest tipus d’aliments no ha de caure en un sac trencat. Per exemple, el sucre refinat és un clar exemple. Estudis europeus asseguren que cada nen consumeix uns 50 quilos de sucre a l’any. Aquest carbohidrat buit roba nutrients, especialment la vitamina B, indispensable per al bon funcionament del sistema nerviós, a l’escassejar aquesta, apareixen problemes físics i mentals.
 
Una cosa tan usual en l’alimentació infantil com les llaminadures , a més de tenir sucre, contenen petites traces d’alumini produint trastorns en la conducta, com hiperactivitat i pèrdua de memòria, ia la llarga, Alzheimer i Parkinson.
 
A més de les llaminadures, Carreño també rebutja tots aquells productes enllaunats i envasats, també el menjar ràpid – “el famós anem a un xinès o a un McDonalds a la sortida de la biblioteca per no perdre temps “- o fins i tot al menjar servit en un bar de tapes. Menús molt recurrents per combinar una quantitat força acceptable de menjar per un preu més econòmic que els estudiants es poden permetre. Aquest expert no s’oblida d’esmentar l’additiu glutamat monosòdic (additiu potenciador del sabor present en sobres de sobre aliments en conserva, amaniments preparats per amanida) i l’edulcorant aspartam, sacarina de tota la vida amb efectes cancerígens segons alguns estudis com el de la Fundació Ramazzini d’Oncologia.

L’advertència que realitza sobre la perillositat d’aquests dos elements és, principalment, per una raó: aquest tipus d’additius i edulcorants són neurotòxics, afecten directament al cervell. És per això que recomana, almenys, intentar contrarestar aquests efectes amb una rica i completa alimentació. ¿El més sorprenent de tot? “És que tot i així, sense una alimentació òptima i un bon descans, l’estudiant aconsegueix estudiar”, afirma Carreño. Carreño lamenta que aquesta situació sigui fruit del desencontre que existeix entre els interessos de les entitats públiques i la indústria de la agroalimentària amb el veritable interès que té les entitats públiques responsables de l’aspecte relacionat amb la població i la salut.

UNA BONA EDUCACIÓ
 
És obvi que també cal educar per alimentar-se millor. Entre la família i els menjadors escolars es reparteixen la responsabilitat de formar els més petits en matèria alimentària. L’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AEDN) indica que els nens comencen a assimilar i mimetitzar les seleccions d’aliments dels seus cuidadors de manera molt primerenca, fins i tot abans de ser capaços d’apreciar les implicacions d’aquestes seleccions. Això és particularment rellevant si es té en compte que en l’etapa infantil s’incorporen la majoria dels hàbits i pràctiques alimentàries de la comunitat . Així, tant les preferències com aversions cap a determinats aliments beuen d’un escenari familiar gravat en els gens i en la memòria del qual els estudiants no poden escapar. Tot i que hi ha una predisposició genètica per part dels nens petits cap als aliments rics en energia , aquesta tendència es modifica la base de l’experiència, sobre la qual influeix notablement el rol que exerceixen els cuidadors, els seus pares en la majoria dels casos . AEDN insisteix que cal que siguin els adults els que exerceixin un paper important en el desenvolupament de les preferències alimentàries.
 
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

A la vitrina l’AMPA us convida a CAFE a l’Escola de Pares

 

2 EPiM AMPA IPSE gener 2011 (pdf)

Escola de Pares i Mares

AMPA ESCOLA IPSE 2010-11

Com Ajudar els Fills a Estudiar

(i fer la feina del col·le).

Dirigida a PARES i MARES d’alumnes de TOTS ELS CICLES.

Dijous, 27 de gener, 21:00h.

 Xerrada – taller a càrrec de Juanjo Fernández Sola, membre de la CCAPAC, Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya. És llicenciat en Filosofia i Lletres, i ha estat professor de matèries molt diverses durant 18 anys a l’Escola del Clot. Té dos fills i les seves vocacions són ensenyar i escriure (articles, teatre, llibres). També ha estat monitor i responsable d’esplai i colònies, i catequista a la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot. És membre del Departament Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, on coordina cursos i activitats de formació per a mestres i professors.

Quanta estona han d’estudiar? Quin és el millor lloc?

Hem d’estar sempre al seu costat quan fan els deures?

I si no tenen deures? I tan petits ja han d’estudiar?

Els pares tenim prou coneixements per ajudar-los?

Per on comencem les feines? Pot estudiar amb música?

 

 Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.
Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes.

 

 DOCUMENTS ÚLTIMA ESCOLA DE PARES: 27 DE GENER

El dijous 27 de gener va tenir lloc l’escola de pares: Com Ajudar els Fills a Estudiar (i fer la feina del col.le).
Va ser una xerrada molt interessant i amena. Ens ho vam passar tots molt bé i vam apendre molt sobre el tema.  Es va dir que es penjarien els documents que es van entregar a la web i aquí els teniu:

 Gràcies a tots per la vostra assistència!

 

Un de cada tres menors internautes té dos o més perfils a les xarxes socials

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Un estudi del Foro Generaciones Interactivas amb una mostra de 13.000 joves indica que els usuaris més actius també són els més crítics amb l’ús intens de la tecnologia.

EL PERIODICO – EUROPA PRESS – Dijous, 20 de gener del 2011

El 35% dels menors internautes tenen dos o més perfils a les xarxes socials, segons un estudi elaborat pel Foro Generaciones Interactivas sobre menors i xarxes socials a Espanya, que mostra que aquesta tendència indica que més d’una tercera part dels joves espanyols d’entre 10 i 18 anys que naveguen per internet són usuaris avançats d’aquest tipus d’eines.

Així, l’informe, que s’ha portat a terme amb una mostra de gairebé 13.000 menors d’entre 6 i 18 anys de 78 centres educatius espanyols, indica que els usuaris més actius a les xarxes socials són al mateix temps més crítics i conscients de “les oportunitats i els riscos” de l’ús intens de la tecnologia, encara que també adopten conductes “més exposades” a la xarxa respecte al comportament dels no usuaris de xarxes socials.

També destaca que l’ús de les xarxes socials entre els menors intensifica les seves relacions socials “reals”. Concretament, el 50% dels usuaris avançats (aquells que tenen més d’un compte) de xarxes socials les utilitzen en companyia dels seus amics. Així mateix, explica que, d’aquests usuaris avançats, més del 80% considera que internet és útil, estalvia temps i facilita la comunicació, un percentatge que resulta 11 punts més alt que el que creuen els no usuaris de xarxes socials.

Experts en tecnologia

Per una altra banda, l’estudi posa de manifest que els menors que més usen les xarxes socials viuen en famílies amb més equipament tecnològic, tenen més tendència a visitar i compartir continguts a través de la xarxa (56%) i presenten una faceta creadora més elevada a internet, ja que la possibilitat de tenir una web o un bloc propi es duplica en ells.

En aquest sentit, apunta que els usuaris avançats es manifesten “més experts en tecnologia i més autònoms en navegació” i, a mesura que augmenta el seu ús de les xarxes socials, valoren més la navegació en companyia d’amics, la meitat d’ells. A més, el 70% d’usuaris avançats en xarxes socials utilitzen la tecnologia com a suport per a l’estudi o tasques escolars, mentre que els que no són usuaris avançats només la utilitzen en un 50%.

El president d’honor del Foro Generaciones Interactivas, Iñaki Urdangarín, ha assenyalat que l’objectiu de l’estudi és “fomentar una relació sana dels menors amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i sensibilitzar els pares”. En aquesta línia, ha subratllat la “importància” de promoure “l’ús responsable de la informació”.

Reptes educatius

Per la seva banda, els autors de l’estudi de la Universitat de Navarra, Xavier Bringué i Charo Sádaba, han explicat l’objectiu de l’estudi d’analitzar l’entorn i els hàbits dels menors com a usuaris de les xarxes socials a Espanya i, en concret, relacionant el seu perfil d’ús d’aquestes xarxes amb el seu accés a la tecnologia, el seu coneixement, les seves relacions familiars o els riscos i oportunitats que els plantegen.

Finalment, Bringué ha advertit “dels nombrosos reptes educatius i socials que planteja l’ús intensiu de les TIC i les seves aplicacions, i en aquest cas de les xarxes socials, i la necessitat d’un compromís global per fomentar i garantir un ús adequat i responsable d’aquestes per part dels menors”.

Explicar el que s’ha après és una tècnica d’estudi eficaç

 

lvg201101220321lb (pdf)

Psicòlegs de la Universitat Purdue d’Indiana així ho han demostrat, després comparar els resultats de diferents tècniques d’estudi. 

Si volen ajudar a un alumne a aprendre, no li diguin que es tanqui a la seva habitació per estudiar ni que faci esquemes. Millor pregunteu-li què és el que li han explicat o el que ha llegit. És el que recomanen psicòlegs de la Universitat Purdue d’Indiana (EUA) que han comparat els resultats de diferents tècniques d’estudi.

En la investigació, vuitanta alumnes d’institut van rebre una lliçó de ciències naturals. Es va dividir els estudiants en grups que van emprar diferents tècniques d’estudi per retenir la lliçó. Un grup va llegir la lliçó una sola vegada. Un altre la va rellegir diverses vegades. Un tercer va fer esquemes. I l’últim va redactar un text en què va explicar la lliçó a la seva manera.

En els tres primers grups, destaquen els investigadors, l’objectiu era emmagatzemar informació a la memòria. En l’últim grup, era restituir informació prèviament emmagatzemada.

Una setmana més tard, se’ls va fer un examen. Segons els resultats presentats dijous per la revista Science, els alumnes que havien explicat la lliçó a la seva manera van ser els que van obtenir millors puntuacions. Aquests resultats mostren que restituir informació no consisteix només a reproduir el que se sap. Més aviat consisteix en reconstruir la lliçó d’una manera que afavoreix l’aprenentatge.

En un segon experiment, altres 120 alumnes van rebre dues lliçons de ciències. Una intentar retenir fent un esquema amb el text de la lliçó davant. La segona, explicant a la seva manera. Els investigadors van observar que el 84% aprenia millor quan explicaven la lliçó a la seva manera; a l’11% els anava millor fer esquemes, i el 5% obtenien la mateixa puntuació amb les dues tècniques.

Paradoxalment, la gran majoria dels alumnes creia aprendre millor la lliçó estudiant o fent esquemes que explicant-la. Això pot ser degut a que, en explicar-la, se sentien insegurs en adonar-se del que no sabien. En canvi. al estudiar o fer esquemes, se sentien segurs en revisar coses que havien llegit abans.

Els autors de la investigació, Jeffrey Karpicke i Janelle Blunt, defensen de fer esquemes segueix sent una tècnica d’estudi útil. Però defensen que la restitució d’informació, com en fer un examen o quan s’explica l’après, ho és encara més. En la seva investigació, no han analitzat l’efectivitat de fer esquemes sense cap text davant, el que combinaria l’exercici de conceptualització a què obliguen els esquemes amb l’exercici de reconstrucció de la informació a què obliga la restitució.

Estudis anteriors han observat que, quan els alumnes fan exàmens, aprenen millor que quan no els fan, fins i tot si estudien el mateix i fins i tot si s’equivoquen en les respostes de l’examen. Aquests estudis indiquen que els exàmens no són una pèrdua de temps d’estudi, sinó que tenen un paper actiu en l’aprenentatge. Però la nova investigació va més enllà en comparar per primera vegada diferents estratègies d’aprenentatge. “El nostre repte ara-afirma Karpicke en un comunicat-és trobar les estratègies més efectives i pràctiques d’utilitzar la restitució d’informació com a activitat educativa”.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).  

 

“El talent és el coneixement al servei d’una vida aconseguida” (José Antonio Marina, filòsof i pedagog)

 

lvg201101110641lb (pdf)

José Antonio Marina, filòsof i pedagog

Tinc 71 anys. Vaig néixer a Toledo i visc a Madrid. Estic casat, la meva dona té fills i aprenc molt de la meva néta de 3 anys. Les solucions polítiques han de ser ètiques o no valen. Sóc cristià: una figura com Jesús permet una interpretació de la realitat molt interessant

IMA SANCHÍS – LA CONTRA – LA VANGUARDIA – 11/1/2011

Què és el talent?

El talent és la intel ligència triomfant.

Hi ha intel·ligències que fracassen?

Bobby Fischer, talentós en els escacs, fracassava quan es separava mig metre d’un tauler.

Hi ha múltiples talents …

Sí, però hi ha un tipus d’intel·ligència situada en un nivell superior: la intel·ligència pràctica, la guia de la nostra vida.

Entenc.

La intel·ligència triomfant consisteix que una persona tingui idees adequades al moment, solucions als problemes, una manera adequada de comunicar-se amb els altres, que sàpiga utilitzar sàviament els seus recursos, i que tingui bons sentiments.

És molt demanar.

No es tracta que els nens aprenguin moltes coses, sinó que amb el que han après se’ls acudeixin bones coses, no es tracta de posar-los idees, sinó que siguem capaços d’organitzar la seva capacitat de producció d’ocurrències de manera que siguin bones.

Per exemple?

Certes creences bàsiques que el nen aprèn seran determinants en la seva vida. Per exemple: hi ha nens que creuen que la intel·ligència és una cosa amb el que es neix, altres, que és una cosa que s’adquireix, i això produeix formes molt diferents d’aprenentatge.

… I d’afrontar la vida.

Sí, serà un pessimista o optimista. El coneixement ha d’estar al servei de la vida. No eduquem per tenir bons resultats escolars, sinó bons resultats vitals fora de l’escola.

… L’oblidem massa sovint.

Hauríem invertir menys temps en classificar els nens i ajudar-los més a identificar i cultivar les seves habilitats i els seus dons naturals, perquè el talent s’educa.

Com?

Hi ha sis recursos fonamentals que han de fomentar a través de tot el procés educatiu.

Un.

Una idea del món veraç, rica, àmplia i plena de possibilitats.

Dos.

Un pensament fluid, rigorós, creatiu, capaç de resoldre problemes.

Tres.

Un to vital actiu, segur de si mateix, optimista i resistent.

Quatre.

L’aprenentatge de la llibertat: entendre la responsabilitat personal, construir la voluntat, formar la consciència moral i entendre les virtuts de l’acció.

Cinc.

L’aprenentatge del llenguatge és fonamental, no només per comunicar-se amb els altres, sinó sobretot per parlar amb un mateix. Els nens impulsius no tenen una mediació lingüística entre el desig i l’acte, han d’aprendre a donar-se ordres a si mateixos, perquè si aquest mecanisme no es forma, els nens no tenen control intern dels seus actes.

Sis.

La sociabilitat. L’educació del talent passa per l’educació intel·lectual, l’educació afectiva i per desenvolupar els sistemes de direcció de la pròpia conducta i donar criteris clars del bo i el dolent.

I quines són les eines?

Els tres grans recursos educatius dels pares són la tendresa, l’exigència i la comunicació. El premi és el gran recurs per suscitar conducta, i el major premi és sentir-se important.

Parli’m del càstig.

Cal saber que únicament serveix per evitar conductes, però no per promoure-les. Els nens volen jugar i volen créixer, sentir capaços de fer coses, i aquest és el gran dinamisme dels éssers humans.

Cal dir-los “tu pots”?

Tant pares com escoles han de proporcionar el seu moment d’èxit, una tasca en la qual, amb les seves limitacions, s’asseu triomfador. La motivació és la suma de desig, expectatives i facilitadors (hàbits, esperança de aconseguir-ho, confiança, destresa).

Doneu al nen el desig d’aprendre i qualsevol mètode serà bo (Rousseau).

Cal ensenyar al nen a fer projectes perquè unifiquen l’atenció i produeixen un enganxi molt fàcil amb les motivacions. Canadà és el país més avançat en educació i estan introduint l’educació per projectes des de la primària. Cal educar la voluntat.

Ningú neix amb ella.

Els nens han d’aprendre a suportar l’esforç i comprendre que prendre decisions és una cosa molesta, hi ha persones que arriben a adults amb aquesta carència.

Com ajudar-los a ser feliços?

Fomentant en ells una actitud activa. Qualsevol problema que pugui resoldre un nen no l’hem de resoldre nosaltres. Hem d’ajudar a desenvolupar una seguretat bàsica i un optimisme bàsic. I fomentar la valentia, és a dir, no deixar de fer una cosa per la dificultat que comporta, la mandra i la mentida són actituds covards.

Com podem ajudar-los a utilitzar els seus sentiments?

El nen ha de saber anomenar els sentiments que l’assalten, saber que el que sent és por, ràbia o angoixa. Nomenar és poder manejar, per tant, cal afavorir que el nen parli dels sentiments, sobretot dels contradictoris, però tenint clar que aquest no és moment d’educar (adoctrinar o interrogar), sinó d’escoltar.

http://www.universidaddepadres.es/

L’alegria d’educar

Fa molts anys que segueixo i admiro a aquest filòsof que té la virtut de fer fàcil el difícil, i la seva major eina, a més del rigor i la curiositat ben nodrida, és el seu sentit comú. Conscient que per educar un nen cal la tribu sencera, Marina s’ha embarcat en un projecte apassionant: la Universitat de Pares, una posada en comú i un curs d’onze mesos per internet, un acompanyament als pares d’un grup interdisciplinar de pedagogs i psicòlegs, i una col·lecció de llibres per a pares i docents, manuals de navegació pràctics i optimistes: “(…) educar ha de ser una activitat alegre “. El primer d’ells és L’educació del talent (Ariel).

ESCOLA IPSE – JORNADA DE PORTES OBERTES – 29 de gener de 2011

 

IPSE – jornada portes obertes – 29 de gener de 2011 (pdf)

Jornada adreçada a les famílies en motiu de la propera preinscripció per al curs 2011-2012.

L’Escola IPSE imparteix els ensenyaments de 2n cicle d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat. Totes les etapes estan concertades per la Generalitat de Catalunya.

En motiu de la propera inscripció oficial, d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, l’escola organitza unes jornades informatives per a les noves famílies interessades en el seu projecte educatiu.

En aquestes xerrades les famílies rebran informació de la d’etapa desitjada, així com del projecte educatiu. També podran realitzar un recorregut guiat per les instal·lacions de l’escola.

Cal contactar amb la recepció de l’escola prèviament per a organitzar la visita.

Per infantil i primària hi haurà servei d’acollida.

 

 Escola IPSE visita virtual

%d bloggers like this: