L’home dels nassos arriba a Ciutat Vella i participarà a la Cursa dels nassos

Dos esdeveniments destacats tindran lloc avui, divendres 31 de desembre, a Barcelona, d’una banda la tradicional arribada de l’Home dels Nassos que enguany fa el seu recorregut integrament pels carrers Ciutat Vella i de l’altra la celebració de la 12a edició de la Cursa dels Nassos.

Ajuntament de Barcelona – Ciutat Vella

L’Home dels Nassos és una tradició oral autènticament barcelonina que ha sobreviscut al llarg dels anys en l’imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l’any. En aquesta data, el 31 de desembre, es troben la reflexió i el balanç dels 365 dies que deixem enrere. Alhora, és també una nit de celebració, plena d’il·lusions i esperances per als pròxims 365 dies que vindran.

La tradició de l’Home dels Nassos s’alimenta d’unes arrels antigues i profundes. Ja en la cultura romana, trobem un primer referent similar en la figura del déu Janus que era representada amb dues cares en un mateix cap. Tot seguint la tradició, el col·lectiu l’Arca de Noè va encarregar el 1.999 al ninotaire Amadeu Ferré crear un mariner capgròs. El personatge té, com tothom, un sol nas tot i que d’una mida considerable. Seguint la tradició es parla a la mainada d’un home que el 31 de desembre llueix tants nassos com dies hi ha a l’any. D’aquesta manera, la quitxalla i algun altre badoc emprenen una atribolada recerca entre els ciutadans vianants, tot convençuts d’ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueix 365 nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat tan peculiar personatge i haver estat objecte d’una enganyifa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l’home dels nassos només cal que es mirin al mirall, perquè l’any ja només té un dia i per tant ells són els homes dels nassos.

Enguany l’home dels nassos es retrobarà amb els barcelonins tot apareixent màgicament a la Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, s/n) a les 11’00h on rebrà les salutacions de tots els nens i nenes que ho desitgin.

A les 11,15 h sortirà de la Casa dels Entremesos, amb l’acompanyament dels animals de l’Arca de Noè i del grup Percudium, per fer un recorregut pel Barri de Sant Pere i Santa Caterina, tot anant cap a l’Arc de Triomf pels carrers Plaça de les Beates, Mercaders, Av. Francesc Cambó, General Àlvarez de Castro, Sant Pere més Baix i Rec comtal.

A les 12.00 h, festa infantil a l’Arc de Triomf amb motiu de la col·locació, per part de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, de la placa del Kilòmetre 0 de la Ruta Europea del Modernisme i que serà descoberta per l’Home dels Nassos, els animals de l’Arca de Noè i els responsables de l’Institut.

Hi haurà una xocolatada popular, activitats festives i l’actuació del grup Els Farsants.

13.00 h, Sortida en cercavila festiva amb el grup Percudium de l’Arc de Triomf per anar cap a la Plaça de Sant Jaume, tot passejant pels carrers: Passeig de Lluís Companys, Comerç, Portal Nou, Plaça Sant Agustí Vell, Tantarantana, Princesa, plaça de l’Àngel i Jaume I.

13.45 h, salutació a les autoritats de la Generalitat de Catalunya i lliurament de la clau per obrir l’any nou als representants de l’Ajuntament de Barcelona.

14.05 h, actuació de cap d’any del grup Percudium al centre de la plaça de Sant Jaume.

Finalment destacar que a partir de les 16’00 hores l’Home dels Nassos i els animals de l’Arca de Noè participaran a la Cursa dels Nassos -Sant Silvestre- amb lliurament de nassos als corredors.

La Cursa dels Nassos arriba a la seva 12a edició amb una xifra rècord de participants aconseguida l’any passat: en total, 9.000 corredors, homes i dones, que,malgrat el fred de l’hivern, van voler acomiadar el 2009 gaudint d’aquesta emblemàtica prova atlètica, que consisteix en recórrer 10 quilòmetres pels principals carrers del centre de la ciutat. Enguany l’organització ha fixat el límit de participació en 9.500 persones, amb l’objectiu de mantenir la qualitat esportiva de la cursa, tot i que es garanteix que continuarà creixent el seu èxit popular i esportiu.Sortida i arribada: des del carrer Selva de Mar amb la Plaça de Ramon Calsina.

Les escoles de Barcelona faran la meitat de les classes en esperanto

La Unió Europea sembla decidida a acabar amb el predomini de l’anglès a nivell internacional i per això ha engegat una campanya que amb el nom de «Bonan tagon!» (Bon dia!) pretén implantar l’esperanto com a lingua franca a Europa. Desprès de l’èxit del programa pilot de Sentmenat, a partir del curs vinent les escoles de Barcelona impartiran el 50% de les classes en esperanto.

Logo del programa europeu "Bonan Tagon"

Les escoles de Sentmenat ja fan la meitat de les classes en esperanto

A més de Sentmenat, Saint-Aubin-en-Sully (França), Den Zeist (Holanda) i SantAngelo Piacentino (Italia) són els altres tres municipis escollits per la Unió Europea per a iniciar el programa lingüístic «Bonan tagon!» que té com a objectiu final fer de l’esperanto la llengua oficial d’Europa i acabar desplaçant l’anglès com a llengua internacional.

El 50% de les classes en esperanto

El programa «Bonan tagon!» s’estructura en diferents fases.

La primera, anomenada «Lia dekstra orelo doloras», serà un curs intensiu d’esperanto per al professorat impartit pels membres de l’associació d’esperantistes de Barcelona. Durant el primer semestre de l’any, els professors viuran una immersió lingüística que els haurà de permetre donar una part de les classes en esperanto en el curs 2011-2012.

La segona fase, anomenada «Unu bieron», s’iniciarà el setembre de l’any vinent als centres escolars de Barcelona. Aquesta fase suposa que el 50% de les classes que s’imparteixin a les escoles es farà exclusivament en esperanto.

Colleen Sutton, però, aclareix que la immersió no serà global, «no tots els cursos hi participaran; volem fer una implantació gradual de l’esperanto; per això començarem només amb els primers cursos». La intenció és que, amb pocs anys, «tots els cursos estiguin en plena immersió esperantista».

Finalment, la tercera fase, que rep el nom de «Ĝis revido», suposarà la immersió progressiva de tota la població a la llengua de Zamenhof. Segons Sutton, la tercera fase suposarà que l’administració pública [l’Ajuntament] haurà d’utilitzar també l’esperanto en les seves comunicacions amb la ciutadania. «Teniu molta experìencia a gestionar una administració bilingüe, per això creiem que la incorporació de l’esperanto serà molt fàcil a Barcelona».

Per tal d’impulsar l’ús social de l’esperanto, aquesta fase inclourà cursos d’aquesta llengua als comerciants i bonificacions fiscals per a tots els ciutadans que puguin acreditar-ne el coneixement i l’ús en la seva vida diària.

«No volem que l’esperanto substitueixi cap de les dues llengües que utilitzeu, però aquestes accions permetran que agafeu el coneixement i la fluïdesa suficients amb l’esperanto per poder relacionar-vos internacionalment», diu Sutton. I és que a partir de l’any 2015, està previst que els ciutadans barcelonins participin en intercanvis amb les altres poblacions europees que també formen part del programa.

«Serà un experiència extraordinària», conclou Sutton.

La recerca d’una llengua comuna

Des de la seva creació l’any 1957 (com a Comunitat Econòmica Europea) fins ara, la Unió Europea ha intentant implantar sense èxit una llengua comuna per a tots els europeus que facilités l’entesa entre els diferents països i els seus habitants. La manca d’acord amb quina havia de ser aquesta llengua (cada país proposava la seva) ha fet frustrar sempre aquest projecte, que l’any 1991 va quedar aparcat de forma definitiva.

No obstant, l’ampliació de la Unió l’any 2004 amb la incorporació de 10 països més (i per tant, 10 nous idiomes) i el 2007 amb Bulgària i Romania, va fer que alguns parlamentaris tornessin a recuperar el projecte de llengua comuna. Una Europa de 27 Estats amb 21 llengües oficials implica haver de dotar-se d’un exèrcit de traductors i intèrprets cada cop més gran, fet que suposa no només una despesa enorme sinó restar agilitat a una administració ja per ella molt lenta.

Aquesta vegada, però, per evitar friccions entre països i que cap llengua prevalgués sobre les altres, des d’un bon principi el projecte va apostar d’entrada per l’esperanto, una llengua artificial creada a la darreria del segle XIX pel metge polonès Ludwik Lejzer Zamenhof.

Després de tres anys de treballs, la Unió Europea va decidir escollir el 2011 com a any d’inici del projecte que s’iniciarà amb el programa pilot «Bonan tagon!» a varis municipis europeus, entre els quals es troba Barcelona.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’Al·leluia de Haendel fet flashmob

Fixeu-vos què perplexos es van trobar els que compartien amb ells l’àpat en un restaurant en un centre comercial en descobrir el flashmob, o mobilització espontània, que havien muntat i que ningú s’esperava.

Una Nadala realment espectacular protagonitzada per la coral Chorus Niagara, d’Ontàrio, al Canadà.

Aquí és Nadal i estic content

Aquí és nadal i estic content
perquè se m’han trencat les ales
i la cadència del meu temps
diria que no m’atabala

Aquí és nadal i estic content
perquè se m’ha acabat l’eufòria
i tot el que volia fer
no ho tindré si no m’ho tornes

Aquí és nadal i estic content
perquè he perdut totes les ganes
i els sopars amb els amics
m’aporten més que deu nadales

Aquí és nadal i estic content
perquè m’atrauen les maneres
deixant de banda els no-sé-què
i confessions a cau d’orella

Aquí és nadal i estic content
perquè anar fent ja no és l’idea
i coneixent-me tan intens
no buidaré les hores tendres

Aquí és nadal i estic content
perquè el caliu no se’ns atura
la bogeria que hem après
ens fa tossir com una mula

http://www.lapegatina.com/ca

 

La FaPaC demana no fer un ús polític del català a l’escola

 

La FaPaC demana que no es faci un ús polític del català davant la inexistència de conflictes lingüístics a l’escola catalana

  • La FaPaC crida a la comunitat educativa a rebutjar i ignorar en bloc la sentència per tal de no afavorir els interessos d’aquells que volen generar un conflicte que no es viu als centres educatius.
  • La federació exigeix al nou Govern una defensa ferma del model d’immersió lingüística.

FaPaC – Barcelona, 23 desembre de 2010

La FaPaC mostra el seu rebuig i incomprensió davant la sentència del Tribunal Suprem, ja que suposa un atac frontal al model d’immersió lingüística del sistema educatiu català. Es tracta d’una sentència, més política que jurídica, que no té sentit perquè a Catalunya no existeix cap conflicte lingüístic ni social a causa de l’ús del català als centres educatius.

La sentència ha de ser viscuda amb plena normalitat -ja que no invalida la llei d’educació- per tal de no alimentar situacions de conflictivitat que no existeixen i que, en canvi, poden derivar en conseqüències nefastes per a l’educació del nostre país com la segregació escolar, la fractura social i, fins i tot, la xenofòbia. No ens hem de permetre afavorir els interessos d’aquells que volen fer un ús polític i partidista de la llengua a l’escola.

La FaPaC exigeix al nou Govern que faci una defensa ferma i contundent del model educatiu català definit al Pacte Nacional d’Educació i a la Llei d’Educació de Catalunya per tal de preservar la immersió lingüística. Aquest model ha obtingut resultats satisfactoris en benefici de la cohesió social i ha servit per lluitar contra la dualització a l’escola per raons lingüístiques. A més, Catalunya té un nivell de comprensió lectora en castellà superior al de moltes comunitats plurilíngües, tal com ho constata el darrer informe PISA.

Com a mostra del seu rebuig a la sentència, la FaPaC s’adhereix a la Declaració Institucional signada per entitats catalanes de la societat civil (Centre Unesco de Catalunya, PEN Català, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Associació de Mestres Rosa Sensat i Linguapax).

Més divertit que mai!

Les properes festes de Nadal prepareu-vos per gaudir al màxim del Festival de la Infància. Una edició plena d’esport, tallers educatius, activitats lúdiques i iniciatives solidàries. 

Podreu jugar, riure i descobrir moltes d’activitats per a tota la família.
Us hi esperem del 27 de desembre de 2010 al 4 de gener de 2011, al recinte de Montjuïc.

Un munt d’activitats per gaudir

Activitats lúdiques i formatives de tot tipus per tal que els nens i les nenes de tot Catalunya puguin passar-s’ho d’allò més bé.
Aquest any serà més divertit que mai. T’ho penses perdre?

Consulta totes les activitats

Un saló amb un accés més àgil

S’ha posat en marxa un nou sistema per agilitzar l’accés al saló en col·laboració amb tots els expositors. A més, l’entrada al Festival es durà a terme per diferents accessos i s’agruparan les activitats per grups d’edat.

Sopar de Nadal de la junta de l’AMPA IPSE

Canal educació

 

Canal educació

Nou web amb tota la informació sobre l’oferta educativa del Departament

Consultar en únic portal els prop de 400 estudis que ofereix el Departament ja és possible gràcies al Canal educació. Aquest nou web temàtic també recull tots els centres educatius on es poden cursar aquests ensenyaments i els tràmits relacionats. Les aportacions més destacades del nou portal són el cercador d’estudis i els recursos d’orientació per a l’alumnat que ofereix.

El Canal educació s’estructura en cinc grans blocs: estudis, centres, tràmits, orientació i “Educació és més”, un apartat que aplega informacions d’interès per a la comunitat educativa, com la coeducació, l’educació inclusiva i la seguretat a Internet.

Alerta a les escoles per la influència de la sèrie “Patito feo”

lvg201012090112vb (pdf)

Els mestres adverteixen que moltes nenes d’entre 6 i 10 anys imiten els “patrons negatius” dels personatges 

LA VANGUARDIA – 9/12/2010 – MAITE GUTIÉRREZ – Barcelona

L’èxit de la sèrie de televisió Aneguet lleig, que emeten Disney Channel i Telecinco, ha posat en situació d’alerta a mestres de tot Catalunya. Des de fa mesos constaten que molts alumnes, sobretot nenes d’entre 6 i 10 anys, reprodueixen el comportament dels personatges de la sèrie en els seus jocs i relacions. I, segons el parer dels docents, la influència no és positiva.

Elena Font, mestra interina a Girona, explica que en les dues escoles de la ciutat en què va treballar el curs passat i l’actual algunes nenes van formar un grup. Igual que en la sèrie, es feien anomenar Les Divines. “A les nenes que consideraven lletges les posaven en un altre grup i les marginaven, es reien d’elles, es preocupaven molt per la roba i els noviets, al final vam haver de parlar amb els pares”, diu. En diversos centres consultats de Barcelona, Vallès Occidental i Tarragona assenyalen també que en alguns claustres i tutories s’ha discutit sobre el tema i s’ha advertit als pares que estiguin atents al que veuen a la televisió els seus fills. A l’escola Eulàlia Bota del barri de Sant Andreu, a Barcelona, fins i tot van enviar una circular als pares advertint sobre la possible “influència negativa” de la sèrie. “És important que els pares vigilin el que veuen els seus fills, perquè els nens més petits no tenen sentit crític, i els valors que ensenya aquesta sèrie són més aviat negatius”, explica el director del centre, Jesús Díez. El merchandising de “Patito feo” ha entrat amb força en la vida dels alumnes: cromos, motxilles, estoigs … Moltes nenes canten més les cançons de la sèrie. La lletra d’alguns temes no té desperdici: “…Sea como sea, aquí no entran feas / para que lo veas, te voy a mostrar / mira esa fea, aquella otra fea / aquí no pueden entrar”.

La sèrie és una versió preadolescent de Betty la fea. Explica la història d’una noia suposadament poc agraciada però bona persona. Les antagonistes són un grup de quinze anys estupendes i dolentes. I precisament han estat aquests personatges els que més èxit han aconseguit entre els telespectadors. “Els adults som ingenus i pensem que el nostre punt de vista és el que quedarà en els nens, però ens equivoquem. En “Patito feo” dels personatges més atractius són els dolents, pot tenir un efecte pervers”, afirma Alejandro Perales, president de l’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC). Perales matisa que la sèrie s’ha de posar en context.

Aquesta producció està pensada per a un públic al voltant dels 14 anys, però la majoria dels seus seguidors tenen entre cinc i deu anys. “Vam detectar un problema d’inadequació, la responsabilitat final és dels pares, són ells el que han de decidir si una sèrie és adequada o no per als seus fills”, afegeix. El món que mostra Aneguet lleig, insisteix, té poc a veure amb el d’un alumne de primària.

Un món entre bones lletges i guapes dolentes

Amors, enganys, argúcies, separacions, amistat … L’univers que mostra “Patito feo” està més a prop d’un serial per a adults que d’una sèrie infantil. La sèrie explica la història de Patricia Castro, àlies “Patito”, una adolescent de bon cor però amb poc èxit entre els nois. A la nova escola aconsegueix fer amigues, Les Populars. El grup rival és el de les Divines, alumnes guapes, malvades i ximples. Igual que en la producció nord-americana High School Musical, les cançons i coreografies ocupen bona part de la sèrie. Disney Channel l’emet de dilluns a divendres i ha arribat a tenir una audiència acumulada de 1.358.000 espectadors durant setembre, segons dades de Kantar Mitjana analitzats per Barlovento Comunicació.

La història del Nadal 2.0

%d bloggers like this: