Les TIC a l’educació, tecnologia o metodologia?

Ordinador, per a què?

L’OCDE critica les inversions dels governs en maquinari per a les escoles

“En comptes de llençar els diners amb alguna cosa que només utilitza el 15% dels docents, hauria d’adoptar un ritme pausat”

XAVI Ayén – Santander – LA VANGUARDIA – 11/07/2010 (lvg201007110401lb (pdf))

Som al segle XXI, una nova era digital s’ha obert davant els nostres ulls i en les escoles de molts països – de manera especial en les catalanes – s’anuncia la bona nova d’un ordinador per alumne . Tots aplaudeixen contents … Tots? No

Al Palau de la Magdalena de Santander, un grup d’homes escolta, al voltant de la taula de fusta de l’antic menjador de gala – diuen que una de les més llargues d’Espanya -, les paraules d’un home polit que la educació no anul·la – més aviat accentua – el contingut crític del seu missatge. Es tracta del català Francesc Pedró, del Centre per a la Recerca i Innovació Educativa (CERI , en les seves sigles angleses), un organisme de l’OCDE amb seu a París. És un dels principals experts mundials en educació i noves tecnologies. En un moment en què Espanya – com altres països -ha destinat xifres milionàries a la compra d’ordinadors a les aules, resulta que l’OCDE està recomanant justament el contrari: “Diem als governs que no llencin els diners públics comprant aparells que després només utilitza un 15% dels docents. Les coses es poden fer de forma més reposada i racional”.

Pedró projecta un vídeo d’un míting, en què apareix el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, demanant a un munt de nens en un estadi que obrin els seus ordinadors portàtils perquè “els periodistes facin la foto més important del dia”. Els nens porten tots la mateixa samarreta blau cel i la imatge resultant és de gran bellesa plàstica. Després d’uns segons, fetes ja les fotos, Lula diu: “Ara passem a un altre tema”. Un exemple de com els polítics usen la compra d’ordinadors per guanyar vots quan, en realitat, cap estudi mostra que hi hagi una relació entre l’ús de l’ordinador i els millors resultats escolars”, en paraules dels editors presents a la taula, dins de la trobada anual sobre edició de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP).

Pedró explica que “l’interès principal de l’OCDE és que els seus països membres millorin els seus resultats escolars”.

I, per això, planteja dubtes sobre la utilitat que cada alumne tingui un ordinador a l’escola. Adverteix que “el món universitari és un bon exemple d’ús de la tecnologia però, en les escoles, no és lògic que s’inverteixi tant en equipaments quan no es demostra que això millori res. Fa deu anys, a Espanya, el 40% els joves de 15 anys no tenia accés a un ordinador a casa seva, el que assenyalava una enorme bretxa digital. Però avui aquesta xifra s’ha reduït al 8%. La segona bretxa digital és la de no saber treure partit a aquest ordinador. Els governs han començat els deures per la facilitat: comprar coses , però després aquests recursos no s’utilitzen o s’utilitzen de manera incorrecte . Cal invertir en formació del professorat, no en maquinari”. Com a exemple, projecta un altre vídeo, aquest de dibuixos animats: en una escola , la mestra escriu amb guix la taula de multiplicar en una pissarra, mentre els alumnes la reciten amb l’habitual cantarella . De sobte , arriba un senyor amb vestit i corbata, amb grans escarafalls, dient que cal modernitzar l’aula. Unes setmanes després, en aquella mateixa aula es desplega una pantalla gegant sobre la qual es projecten les mateixes taules de multiplicar mentre els alumnes, cada un amb un ordinador en el seu pupitre, van llegint en les seves pantalles i repetint el conegut cantarella. És a dir: es fa exactament el mateix però s’ha gastat molt més diners.

Per Antonio Garrido, director general de Edebé , “s’entén que Bill Gates estigui tan content i visiti a Zapatero a la Moncloa”. Els editors encara no tenen continguts de qualitat equiparable a la dels seus llibres en paper, però tot i això algunes administracions i inicien el nou mètode. Enric Joan, director de continguts del grup Santillana , explica : “Tot va començar el 8 de maig del 2009 quan el conseller d’Educació de Catalunya va cridar els editors per a dir-nos que cada alumne tindrà un ordinador i que necessitava un nou producte”.

Pedró apunta altres vies: “No tenim un sistema d’incentius als docents, cobra el mateix el que ho fa bé que el que ho fa malament. Potser no han de ser incentius econòmics, però haurien d’existir”.

Califòrnia encapçala la guerra contra els llibres de text

En temps de crisi, la tendència és a l’estalvi. L’estat de Califòrnia (EUA) ha contractat un grup d’experts per a cercar a la xarxa els millors recursos acadèmics en línia – lliures de drets – de totes les assignatures escolars per elaborar un programa basat en ells i estalviar-se, així, la inversió en llibres de text, de diversos milions de dòlars anuals. Francesc Pedró va advertir als editors que “la racionalitat política sol ser estrictament financera i, amb la crisi, aquests moviments els veurem cada vegada més”.

%d bloggers like this: