TICS INFANTILS (Què són i falsos mites)

Més que fer l’ullet i fer ganyotes.
El tic té una bases orgànica: hi ha una estructura del cervell diferent en les persones amb tics.
És habitual que els tics variïn en intensitat, freqüència i forma d’expressar-se.

TICS INFANTILS

Què són? Els més freqüents són els tics motors: contraccions d’un grup muscular repetitives i estereotipades. Però també n’hi ha fònics: sorolls, estossec, crits, ecolàlia (repetir el que s’acaba de dir) i coprolàlia (proferir blasfèmies, obscenitats i paraules grolleres de manera involuntària).

Quina n’és la causa? Una alteració en els circuits neuronals implicats en la producció de dopamina que produeix anomalies de moviment.

Qui els pateix? Un de cada deu nens, amb major incidència en els homes: tres nois per cada noia.

Quan apareixen? L’edat mitjana són els 6 anys, però poden aparèixer entre els 5 i els 15. Sempre es desenvolupen abans dels 18 anys. Si sorgeixen després és perquè la persona pateix una altra malaltia que, entre altres coses, provoca tics. Poden sorgir o fer-se més evidents en èpoques de maduració o de canvi.

Són greus? La gravetat depèn del dany que ocasionin a qui els pateix, de cómoafecten a la seva vida social, o de si van associats a altres problemes neurològics.

Cal tractar-los? Només reben tractament farmacològic quan ocasionen problemes al nen. Si afecten a l’autoestima pot ser necessari recórrer a ajuda psicològica.

Desapareixen? Milloren amb l’edat. La majoria són transitoris i desapareixen o s’autolimiten fins a passar desapercebuts abans dels 17 anys. Alguns només duren uns mesos. Altres són cíclics, amb períodes d’absència llargs, i poden canviar la forma d’expressar-se: en una època és un parpelleig, en una altra una ganyota, més tard un moviment de cap …

FALSOS MITES

“Amaguen problemes psicològics” Els tics no obeeixen a problemes psicològics, no estan relacionats ni amb la gelosia dels germans, ni amb que el nen li renyin a l’escola, ni amb que no li eduquin bé. Nos una reacció a l’ambient ni als pares. Tenen una base orgànica, biològica. Els factors psicològics, com l’ansietat, poden influir, però no necessàriament són el desencadenant.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: