Article: defensa del videojoc (i del joc)

El món s’està acabant des del començament de la humanitat. Cada generació ha d’escoltar de la que li precedeix les històries dels bons vells temps – en oposició als decadents nous temps – i com ara les coses ja no són el que eren. Amb l’acceleració implacable del canvi cultural, el temps entre generacions (que Ortega va voler establir en cicles de tres dècades) s’escurça i ara fins i tot els joves es sorprenen al sentir dir coses com “en els meus temps” o “aleshores”, mentre es dirigeixen a altres encara més joves. Aquest imperatiu nostàlgic es basa en el obviar tenaçment dos fets: el món no s’acaba i, evidentment, les coses canvien.

Article: defensa del videojoc (i del joc)

Diumenge, febrer 7, 2010 – Per Miguel Ángel Serna

http://videojuegos.lavanguardia.es/

En gran mesura, un dels retrets més acceptats que reben els videojocs és el perjudici que aquests li suposen a la infància dels nois i noies que s’han criat amb ells. La infància ja no és el que era, I la culpa és del videojoc. S’acusa als videojocs de fomentar l’aïllament: els nens ja no juguen entre si, el videojoc és un mitjà unidireccional. Se’ls acusa d’obviar trets fonamentals del joc: els nens no manegen regles, ni adquireixen destreses útils. La infància ja no és el que era, i la culpa és dels videojocs: els nens no llegeixen perquè estan jugant amb videojocs, els nens no fan esport perquè estan amb les maquinetes, els nens no estudien perquè estan enganxats al comandament, els nens no socialitzen perquè només saben prémer botons, els nens no creixen perquè els jocs són – paradoxes de la vida – infantiloide. Els jocs d’abans, Aquests sí que eren jocs.

No obstant això, aquestes crítiques erren el tret per complet. La vivència dels que hem tingut al videojoc com a part integrant de les nostres vides des que érem criatures desmenteix totes aquestes falacies. El record dels jocs al pati de l’escola no ens és més o menys volgut que el de les partides en les consoles compartides amb amics, o que l’arribar a classe comentant el que ens havia succeït el dia anterior en a saber quin món virtual. Els jocs es converteixen en vehicles comunicatius, En experiències compartides: no només es juguen junts-en el mateix lloc o, ara, també a través de la xarxa-, sinó que es discuteixen, es compten, els problemes que plantegen es solucionen amb l’ajuda d’altres.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: