Pares o mànagers?

Article ”¿Padres o mánagers?
Publicat a www.magazinedigital.com
Text d’Eva Millet

Encara que a alguns la idea no els resulti simpàtica, ser pares implica dirigir les vides dels fills. Però en una societat tan competitiva i consumista com l’actual, cada vegada són més comuns els progenitors tan interessats en treure el màxim potencial dels seus fills que es converteixen en una mena de mànagers. Aquest afany per crear uns fills hiperformats té els seus riscos, com oblidar l’essència de l’educació.

És el que va fer Joseph Jackson quan, a cop de fuet, va crear els cèlebres Jackson Five. Fins que els seus fills el van acomiadar, va ser un ferri mànager de la seva prole, com ho és avui Billy Ray Cyrus de la seva filla Miley (Hannah Montana). Ell gestiona la carrera de l’artista, un producte que es calcula que valdrà mil milions de dòlars quan tingui 18 anys.

En l’esport abunden també els progenitors (especialment, homes) que exerceixen d’entrenadors i mànagers dels seus fills. Des tennistes fins gimnastes, passant per futbolistes, nedadors i pilots. Alguns triomfen; molts mai ho aconsegueixen, i altres acaben les seves carreres de manera abrupta, fins i tot demanant als seus pares davant els tribunals.

És cert que aquests són exemples extrems, en unes àrees on es valora el talent precoç. No obstant això, en la competitiva societat del segle XXI, on es barreja la incertesa laboral amb un consumisme desaforat, cada vegada són més els progenitors que inverteixen en la formació dels seus fills com si d’un producte es tractés. Carl Honoré, autor de Sota pressió (RBA), analitza aquesta tendència. “La cultura actual fa que com a pares tinguem una pressió immensa per donar tot als nostres fills i fer-los els millors”, afirma.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: