Les fases en un procés de canvi (escola 2.0).


Quan s’anuncia un canvi i es comencen a conèixer els detalls, se’n va la preocupació i apareix la por.

En un procés de canvi s’acostumen a identificar les següents fases:

FASE 1. FASE DEL PRESSENTIMENT.
Emoció predominant: la preocupació.
FASE 2. EL SHOCK.
Emoció predominant: la por.
FASE 3. LA RESISTÈNCIA.
Emoció predominant: l’enuig, la irritació.
FASE 4. L’ACCEPTACIÓ RACIONAL.
Emoció predominant: la frustració.
FASE 5. L’ACCEPTACIÓ EMOCIONAL.
Emoció predominant: la nostàlgia.
FASE 6. L’OBERTURA.
Emoció predominant: curiositat, entusiasme.
FASE 7. LA INTEGRACIÓ.
Emoció predominant: la confiança

FASE 1. FASE DEL PRESSENTIMENT.
Emoció predominant: la preocupació.
Aquesta primera fase pot ser curta o ni tan sols ser-hi, perquè molts canvis comencen, de fet, en la següent fase: al xoc, en el canvi mateix. Donem per fet aquí que la majoria dels canvis en les organitzacions no són d’aquest tipus “traumàtic” sinó que vénen precedits per una fase anterior de “pre-canvi” de preparació al mateix.
En aquesta fase inicial encara no s’ha parlat públicament del que canviarà però hi ha qui comença a entreveure’l a l’horitzó. Hi ha rumors, senyals anunciadores i certa intranquil·litat en l’ambient. La gent comença a preocupar-se del que s’imagina que passarà i pel que els pugui passar a ells. La preocupació és l’emoció predominant en aquesta fase.

FASE 2. EL SHOCK.
Emoció predominant: la por.
Quan algú anuncia el canvi i dóna a conèixer els seus detalls principals aclareix la preocupació però apareix una emoció nova: la por. Por a allò desconegut, al que és nou, a no saber què fer davant les noves condicions.

FASE 3. LA RESISTÈNCIA.
Emoció predominant: l’enuig, la irritació.
Després del xoc inicial comença a manifestar-se la coneguda resistència al canvi. Els afectats intenten guanyar seguretat davant la nova situació aferrant-se en l’estat de coses anterior. Creix així l’energia utilitzada en fer coses tal com es venien fent, com a demostració que no tot anava tan malament abans i que el canvi no és tan necessari. La irritació creix però l’energia també, encara que no en la direcció desitjada.

FASE 4. L’ACCEPTACIÓ RACIONAL.
Emoció predominant: la frustració.
Gràcies a la superació gradual dels brots de resistència característics de la fase anterior, comença a predominar la convicció que el canvi és necessari. En aquesta fase es fa necessari un enfocament individual. Cal ajustar el canvi a les necessitats de cada un dels afectats (què he de canviar jo?, Què he de fer de manera diferent?). En aquesta fase s’ha de resoldre dubtes de caràcter pràctic. El predomini del dubte, de la desorientació típiques d’aquesta fase, fa aparèixer sentiments de frustració i desitjos de tornar enrere.

FASE 5. L’ACCEPTACIÓ EMOCIONAL.
Emoció predominant: la nostàlgia.
Quan tothom sembla convençut que el canvi és inevitable i que no hi ha marxa enrere possible, és que s’ha arribat al punt crític emocional en el procés de canvi. És el moment de més baix estat d’ànim però el començament de la pujada de moral de les fases posteriors. En aquesta fase ja s’ha parlat prou del que canvia en el conjunt i en cada un dels afectats. La frustració predominant en la fase anterior es converteix poc a poc en nostàlgia de com eren les coses abans del canvi (compte amb el boicot dels nostàlgics!), Que es va trossejant progressivament en confiança en la nova situació. La gent comença a mirar endavant en lloc de cap enrere.

FASE 6. L’OBERTURA.
Emoció predominant: curiositat, entusiasme.
Superada la fase anterior, comença a oblidar-se el passat i la gent comença a mirar amb curiositat i optimisme “el que és nou”. En aquesta fase es veuen els objectius del canvi d’una manera realista i es comença a percebre amb claredat el que dista la situació actual de la desitjada. En aquest moment és més fàcil canalitzar l’energia i la productivitat d’acord amb les noves maneres.

FASE 7. LA INTEGRACIÓ.
Emoció predominant: la confiança
Després de les experiències d’èxit i els errors superats, es crea una experiència de superació de les dificultats i de progressiva confiança en les noves maneres de fer i en la bondat del canvi.

_________________________________________________________________

Informació extreta del document:

Gestión del Cambio – Todo lo que necesita saber para gestionar el cambio en su organización”

de “epise” (www.epise.es)

 Gestion del cambio (pdf)

😐

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: