La intimitat de l’adolescent: per què callen? claus per parlar-hi.


A “Estilos de vida” de la Vangaurda del 23/1/2010 hi ha un interesant article sobre la intimitat dels adolescents i els seus silencis, extret d’aquest article aquí podreu trobar informació sobre “PER QUÈ CALLEN ELS ADOLECENTS?”,  “CLAUS PER PARLAR AMB ELS FILLS ADOLESCENTS”  i “ELS TEMES QUE MÉS OCULTEN”.

PER QUÈ CALLEN ELS ADOLECENTS?

Manca de confiança “No m’atreveixo a demanar-los opinió”, “Hi ha coses que em fa vergonya dir davant d’ells”, “Hauríem de tenir més confiança amb ells, però són ells el que no ens la donen”

Falta de discreció dels pares “Algunes coses no les hi explico perquè és una cotorra i ho explica a les seves amigues”, “No els hi explico la majoria de les coses perquè, si tinc parella, a zero coma ja ho estan dient els meus tiets”.

Errors de comunicació “No tenen temps per al que vull explicar”, “La meva mare sempre vol parlar amb mi quan veig la tele i quan jo vull parlar, ella comença a parlar al meu germà petit, amb el meu pare tinc millor relació però treballa fins tard , així que … ”

Necessitat d’intimitat “Només els dic el que han de saber sobre mi: els estudis i res més, la resta només em convé a mi”, “Als meus pares els agrada parlar amb mi, però jo tinc dies; de vegades molt i altres no despego els llavis “.

No els entenen “No els explico res perquè no ho entenen, no entenen que són altres temps i que es fan coses diferents de les que feien en la seva època …”

Per la seva reacció davant del que expliquen “No ho dic perquè, a la mínima, es posen a la defensiva”, “Amb la meva mare no parlo de res seriós perquè s’emparanoia i pensa coses que ni a mi se’m ocorrerien” . “Només els hi expliquem el que creiem que no els farà enfadar ni ens ridiculitzarà”

No els prenen seriosament “He intentat parlar amb ells de les noies que m’agraden però sempre em diuen el mateix: ets massa petit”, “Em diuen: no pensis en tonteries, l’important és acabar la carrera per ser algú a la vida “.

Per no preocupar-los “No els hi explico baralles o que estic enfadat amb els meus amics o professors perquè no vull que la meva mare vagi preocupada a casa o a la feina“.

A VEGADES ÉS MILLOR QUE ELS FILLS COMPARTEIXINT CERTS SECRETS AMB ADULTS QUE NO SIGUIN ELS PARES

NO DONAR SERMONS I ESCOLTAR SÓN CLAUS PER QUE EXPLIQUIN COSES, PERÒ SEMPRE HAN DE TENIR EL SEU ESPAI ÍNTIM

CLAUS PER PARLAR AMB ELS FILLS ADOLESCENTS

Immediatesa
Quan volen parlar, deixar-ho tot i atendre’ls. Els adolescents no parlen quan els pares volen o els hi va bé, sinó quan ho necessiten. Si es deixa passar aquesta ocasió, es tancaran.

Confiança
Compartir amb els fills detalls de la pròpia infància i adolescència, els amors no confessats, les decepcions i frustracions, els problemes familiars (sense caure en la figura del “pare batalletes”) contribueix a crear un clima de confiança compartida. I, per guanyar-se la confiança, convé no prejutjar, no posar trampes, evitar els dobles missatges i no enganyar.

Respecte
Cal respectar la seva intimitat, els seus silencis i acceptar les confidències que vulguin fer, sense forçar – i, molt menys, revelar a tercers. I mai ridiculitzar, per tonto o nimi que sembli el tema. Si ho plantegen, és que a ells els preocupa o interessa.

Control
Si quan es desfoguen o fan una confidència una mica forta els pares s’escandalitzen, els hi fan sermons o els castiguen severament, probablement serà l’última vegada que ho faci. Cal afrontar amb calma el conflicte, perquè és una ocasió per educar. Si s’eludeix, s’està validant el que ha fet o dit, si es silencia, s’estarà donant per bo.

Acceptar les seves formes
Difícilment un adolescent s’expressarà amb serenitat i bon to, l’habitual és que discuteixi apassionadament. S’ha de tractar de veure els temes des del seu punt de vista.

Raonar mitjançant el diàleg
Cal evitar el monòleg disfressat de diàleg, escoltar i entendre per després dialogar. No es pot pretendre tenir la raó en tot. Els pares també s’equivoquen. I a l’hora d’exposar raons, cal buscar les que puguin tenir pes per a ells, no les importants des del punt de vista dels pares.

Arribar a establir pactes
Cal ser flexibles i no caure en el tot o res. El regateig pot ser una forma de conversa que doni molt joc. Es pot cedir en el superficial per guanyar en l’essencial. És millor anar aconseguint petites metes que pretendre la solució perfecta.

Donar criteris, no sermons.
Tractar un sol tema cada vegada i de forma breu. Si es aclapara l’adolescent amb moltes qüestions, als dos minuts desconnectarà perquè li sonarà al rotllo de sempre. Tampoc cal que de cada conversa pares-fill surtin pautes de conducta.

Ser positius
És important no queixar-se de tot, etiquetar, generalitzar o mostrar-se suspicaços per evitar ratllats i que es tanquin en banda. És millor començar pels comentaris positius, mirant als ulls, establint contacte físic i deixant clar que és de la família, que és del mateix equip i se’l estima.

ELS TEMES QUE MÉS OCULTEN

> Relacions amb nois / es
> Si tenen nòvia / o i el que fan amb ella / ell
> Males notes i suspensos
> On van i què fan quan surten
> Qui els agrada
> Els enuigs, baralles o problemes amb els amics
> El que fan i parlen amb els amics
> Si beuen alcohol
>
Si fumen
> Les seves relacions sexuals
>
Els seus problemes i preocupacions
>
Temes de sexe
> El que fan o passa a l’escola
> Coses que saben que no han de fer i fan
> Si prenen drogues
>
El que fan a Facebook, al messenger …

La intimitat de l’adolescent (pdf)

LA INTIMITAT DE L’ADOLESCENT

Qui més qui menys ha estat adolescent. I qui més qui menys ho ha estat fa molt o poc temps. Una cosa que no és obstacle perquè la nostra memòria viatge amb més o menys frescor cap al nostre passat per a preguntar-nos què amagàvem als nostres pares. Sense furgar gaire, segur que descobrirem que no van saber qui va ser el nostre primer amor, quan fumem el nostre primer cigarret, on vam passar aquella tempestuosa tarda d’hivern, etc. Deixo que vostès continuïn la llista, que segur és abundant. No obstant això, ja crescudets i amb fills, ens portem les mans al cap perquè els nostres fills no ens expliquen res. Res? Bé, algunes coses. Doncs, com quan nosaltres érem adolescents, ara també volen i necessiten aquest espai reservat, per a la seva intimitat. I no només és normal, “és sa, correcte i beneficiós” que els adolescents no ho expliquin tot a casa, com sosté Javier Elzo, sociòleg i autor de El silenci dels adolescents. És, explica Mayte Rius, la seva zona d’intimitat, també dels adults. Una zona que cal preservar. Sociòlegs, psicòlegs, pedagogs … Tots els experts consultats per a aquest reportatge coincideixen que no expliquen menys coses ara que abans.

 Alex Rodriguez a “Etilos de vida” de la Vangaurda del 23/1/2010

.

 

3 Respostes to “La intimitat de l’adolescent: per què callen? claus per parlar-hi.”

  1. mariona Says:

    M´agrada que al fi l´Ampa s´identifiqui dins de una tribu sencera.
    Som tots els que eduquem els nostres fills
    Tota la tribu
    tot el entorn
    Necesitem tot el respecte que ens tenim entre nosaltres, familia, pares, fills, amics, companys, profesors,monitors
    Es dificil educar un fill, sobre tot dins d´una societat que prioritza, el “xulo piscines” i els més “guais”
    Dins d´una societat dins d´una tribu hi ha gent de tota mena i cal respecta-nos, si no….
    Ja que esteu, amb aquest fenomenal autor,J.J.Marina
    recomano que llegiu,”Anatomia del miedo”
    Ser valent, no es ser el més xulo piscines i guai, no es el que te molta seguritat en si mateix, no es el que es molt més sociable, no es el que atrau els altres, amb un comportament antisocial, el mes valent no es que intimida i aterroritza, els seus companys……
    tot el contrari, benvolguts amics, tot el contrari
    Valent, es aquell a qui la dificultat o el esforç, no l´hi impideix començar algo just o valuos,
    no l´hi fa abandonar el proposit a mitat de cami, si aquest proposit mereix la pena
    Actua dons, malgrat les dificultats i guiat per la justicia, que es el ultim criteri de la valentia
    Ser just i consequent, aixó es el que importa
    Jose A. Marina, diu tambe que a part de ser una tribu,
    el criteri maxim de la inteligencia es la BONDAD

  2. ampaipse Says:

    Hola Mariona,

    Suposo que aquest comentari fa referencia a l’entada “Mobilització educativa de la societat civil”
    del 16/10/2009 o a la de “Què és la Universitat de Pares? (UP)” del 28/01/2010, que parlen de projectes engegats per José Antonio Marina, que ha fet popular el lema de Mobilització Educativa: “Per educar un nen, cal la tribu sencera “.

  3. mariona Says:

    Dons si, cal la tribu sencera !!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: