Escoles 2.0. Claus per a construir la educació del futur


 

Al BLOG de José Cabrera (http://blog.cabreramc.com/) hi ha un interessant article (Escuelas 2.0. Claves para construir la educación del futuro) del que en faig un extracte amb l’objectiu d’animar-vos a que en feu la lectura complerta.

 

Les escoles actuals van ser dissenyades com motors econòmics per proveir de professionals a una societat industrial, basada en la producció i el consum massiu. El sistema educatiu va assumir els valors típics de l’organització industrial: la jerarquia, la planificació, el control i l’estandardització. En essència, es formava als joves per tal que fessin el que se’ls manava. Passaven diversos anys memoritzant el major cos possible de coneixements per explotar després, al llarg de la seva etapa professional.

La societat demana un canvi en el model educatiu.

És veritat que aquest model va complir el seu paper en una altra època, però ja no estem en l’Era Industrial, sinó en l’Era del coneixement i la col·laboració. Els Natius Digitals ja no estan disposats a suportar el sistema d’aprenentatge homogeni i unidireccional que van rebre les generacions anteriors. Per desgràcia, aquesta desafecció s’està manifestant, sovint, en un alt percentatge d’abandonament escolar.

Un temps nou.

És fonamental entendre que l’Era Industrial ha donat pas a un temps nou. Avui l’important no és la producció, sinó el coneixement compartit i obert. La informació creix a cada moment. Mai n’hi va haver tanta. Ja ningú té les respostes definitives. No existeixen. Vivim temps d’incertesa. Un exemple: els estudiants de qualsevol carrera tècnica estan absorbint continguts que dins de tot just 4 anys, en l’últim curs, potser ja estaran desfasats. A més, estem preparant els nostres joves per a treballs i disciplines que potser ja no existeixin quan els toqui incorporar-se al mercat laboral. Per això crec que la reflexió de Nassim Taleb sobre els “Cignes Negros” és particularment rellevant en temps d’incertesa: “Per gestionar el present l’important és el que saps; per gestionar el futur l’important és el que no saps”.

Canviar mai resulta fàcil, molt menys quan no sabem exactament cap a on ens dirigim. Però està clar que en aquest escenari, el rol dels professors ja no pot consistir en subministrar el contingut. El seu paper, a partir d’ara, ha de ser el de gestionar i facilitar el procés d’aprenentatge i el creixement intel·lectual de cadascun dels alumnes, estimulant la seva creativitat i el seu sentit crític. Entre tots, hem de ser capaços de passar d’un model “centrat en el professor” a un model realment “centrat en l’alumne”, de classes passives a veritables entorns d’aprenentatge col·laboratiu basats en el coneixement obert i transparent.

La bona notícia és que la tecnologia ens proporciona les eines que necessitem per donar aquest important salt endavant. Es tracta d’iniciar un procés nou, de reinventar-se com a pares, com a caps i com a professors. En la conversa d’avui vaig a analitzar les claus fonamentals per construir les Escoles 2.0, el germen d’una societat més participativa, justa i solidària.

Els nous alumnes.

Segons explica Don Tapscott, autor del llibre Grown Up Digital, són 8 les característiques que defineixen i diferenciadores d’aquesta nova generació – els Natius Digitals – dels seus pares, caps i professors. Les resumeixo: aprecien la llibertat; volen personalitzar tot, fer-ho a la seva mida; per a ells col·laborar amb els altres és el més natural, i per això gaudeixen més d’una conversa – en la qual poden participar – que d’una conferència a la que només poden escoltar; van a examinarte tant a tu com a la teva organització; valoren la integritat de les persones i les causes; volen divertir-se tant en l’escola com en el treball; per a ells la velocitat és el més natural, i la innovació forma part de seva vida.

Cap a l’Escola 2.0

Quins són els passos que hem de donar per avançar cap a l’Escola 2.0? Tenint en compte les característiques especials de la nova generació, Tapscott ens proposa alguns dels reptes que, més aviat que tard, haurem d’afrontar per actualitzar el nostre sistema educatiu:

Fomentar la participació. Cal abandonar l’estil unidireccional per adoptar un model interactiu i participatiu.

Animar els alumnes a que no es limitin a memoritzar la informació, i descobrir les coses per si mateixos. Es tracta d’estímular-los perquè iniciïn un procés de descobriment i pensament crític.

L’important no són els coneixements tècnics – en pocs anys estaran desfasats – sinó la capacitat per aprendre. Les escoles han de ser llocs per aprendre, no per ensenyar. Els nous alumnes necessiten aprendre com interpretar la informació, com analitzar i sintetitzar, i avaluar de forma crítica. El professorat necessita desenvolupar un enfocament pedagògic basat en la incertesa i orientat als reptes als quals ens enfrontem en l’Era de la Col laboració. Els reptes als quals ens enfrontem necessiten una formació més orientada als desafiaments ia les inquietuds del món real, com per exemple la ciutadania, els valors ètics, el desenvolupament sostenible i la multiculturalitat.

Promoure la col·laboració entre alumnes, dins i fora de classe. Els Natius Digitals han crescut col·laborant, compartint i creant junts en la Xarxa Avui els estudiants necessiten parlar entre ells.

Adaptar l’educació a les necessitats de cada alumne. Hem de passar de la lliçó única i homogènia, que val “a la força” per a tots, una lliçó més flexible, dissenyada segons les necessitats d’aprenentatge de cadascú. Abans, aquest objectiu era impensable, però gràcies a la tecnologia, avui podem aconseguir-ho.

L’educació massiva és un producte de l’era industrial. Per això està estandarditzada, és igual per a tots i s’ensenya sempre de la mateixa manera. Però la realitat és que els alumnes són individus amb les seves formes personals d’aprendre. Uns són més visuals, altres són auditius, i molts altres necessiten moure’s i experimentar amb tot. Si abans la referència era la fàbrica, ara la referència ha de semblar molt més a l’estudi de l’artista.

Design Thinking. De la fàbrica a l’estudi de l’artista.

En l’Era de la Col laboració, l’important no són les tasques, sinó les persones. Els valors essencials ja no són la productivitat, l’eficiència i la escalabilitat. Ara hem de concentrar-nos en el talent i la creativitat que les persones són capaços d’alliberar quan es troben en un entorn estimulant, obert i transparent. La filosofia Design Thinking ha pres moltes idees i processos de l’activitat de les escoles de disseny. Al cap i a la fi, els dissenyadors són professionals acostumats a donar una resposta creativa als reptes que la seva activitat els planteja.

L’aprenentatge és permanent. Les fronteres es dilueixen.

El model tradicional contempla un termini acotat per a la formació de les persones: des de l’escola fins a la universitat, és a dir, des dels 3 anys fins als vint-i-tants. El termini per al treball va des de la fi dels estudis fins a la jubilació, ja prop dels 70 anys. I des d’aquí fins al final, hi ha temps per l’oci …

El nou paradigma és molt més complex i flexible. Els terminis per a la formació, el treball i l’oci ja no estan acotats. La informació canvia, s’actualitza diàriament. Les tecnologies avancen. Els models i les creences es revisen. Així que l’únic camí possible és el de l’aprenentatge permanent, en totes les etapes de la nostra vida, inclosa la nostra carrera professional.

Els Natius Digitals es neguen a acceptar que l’oci quedi exclòs de les seves vides fins a la jubilació. Per a ells, el treball no pot ser només esforç i sacrifici. Ells volen divertir-se mentre treballen, i estan preparats per combinar tasques i activitats que pertanyen als dos mons. Ja no hi ha compartiments estancs, un per la feina, un altre per a la vida personal, un altre per a l’oci, un altre per a la formació … Jugar, treballar, compartir, divertir-se, crear i, en definitiva, viure, són verbs que els joves conjuguen perfectament a un mateix temps.

nativos_digitales

Anuncis

Una resposta to “Escoles 2.0. Claus per a construir la educació del futur”

  1. Michael Spivak Says:

    Crec que ens obsessionem massa en que el nostre sistema d’ensenyament ha de canviar del tot i de que va fatal. Considero que aquesta visió és la opinió fàcil dels “experts” que no en tenen ni idea del tema, la dels “mediàtics” que parlen de tot i no en saben de res.

    Si alces una mica el cap i ho mires en perspectiva, crec que tenim un bon sistema d’ensenyament que canvia a la par amb la societat.
    Que és millorable i que ha de seguir canviant?
    Per descomptat!! I n’estic convençut de que ho farà.

    Amb tot crec que va millor l’educació infantil i la primària, i que si hi ha un punt més focs es a nivell de batxillerat i de la universitat , però aquí ja hi hauríem d’afegir més temes, ja no és un problema únicament d’ensenyament o de les escoles.

    També voldria afegir que s’hauria de veure Bolonya com una oportunitat de millora a treballar entre tots i deixar-nos del fals progressisme que diu anar-hi en conta, que en realitat no deixa de ser “por al canvi” dissimulat.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: