Parlem de sexualitat amb els fills

Per parlar d’afectivitat i sexualitat no hi ha edat. Podem fer-ho des que els nostres fills són petits, i ho hem de fer. Així els oferirem les eines per disfrutar de relacions plenes i els donarem confiança per parlar del tema.

Tita, titola, trompa, cuca, clòtxina, patata, patatona, puput… La llista de paraules per referir-nos al penis o a la vulva és llarga. Gairebé tant com la de tabús que envolten el món de la sexualitat. Ens resulta difícil parlar d’anatomia i de relacions sexuals. I més amb els nostres fills. Sembla que només pel fet de fer-ho estem convertint-los en adults abans d’hora o els estem donant idees sobre experiències que encara no estan preparats per viure. Potser per això preferim retardar l’edat en què abordem el tema de la sexualitat a la preadolescència i també potser per això utilitzem eufemismes per designar els genitals masculins i femenins o per explicar d’on venen els nens o per què dues persones es fan un petó. Del que no som conscients, i els especialistes en sexologia ens ho recorden, és que el que els nostres fills no aprenen de nosaltres ho fan d’amics, de sèries de televisió i d’internet, i, esclar, no sempre de la millor manera ni amb la informació més veraç. I quasi més important que això: el que oblidem és que la sexualitat va més enllà de l’acte sexual o reproductiu. És sexe, sí, però també afecte, respecte a un mateix i als altres, coneixement del teu cos, del que t’agrada i del que no, de com et sents i com et relaciones amb els altres.

I totes aquestes coses, igual que valors com la solidaritat, la tolerància i la responsabilitat, s’aprenen des de ben petit i, almenys en els primers anys de vida, dels progenitors. Perquè, com explica l’educadora social i col·laboradora del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona (CJAS) Belén Varela, encara que no en siguem conscients, els pares eduquem els nostres fills en afectivitat i en sexualitat, i ho fem des que neixen. Quan els banyem, quan els bressolem, quan els expliquem com es diuen les diferents parts del seu cos, els estem donant dades sobre la seva anatomia, la seva identitat, sobre com relacionar-se amb el seu cos i amb els altres i, per tant, estem educant-los en afectivitat i sexualitat. “A un nen, des que neix i l’agafem en braços, l’acaronem, el banyem, li estem fent educació sexual. Ell va descobrint el cos a partir del contacte i a partir del plaer d’aquest propi contacte”, comenta Varela, una de les encarregades d’impartir els tallers sobre educació afectiva i sexual que ofereix el CJAS a progenitors i de guiar els pares i mares en un procés que, recalca, s’ha d’abordar des de la naturalitat.

Encara que no en siguem conscients, els pares eduquem els nostres fills en afectivitat i en sexualitat, i ho fem des que neixen

DES DE LA INFÀNCIA

I ja que ho vulguem o no eduquem els nostres fills en sexualitat des que neixen, ¿no seria millor fer-ho de manera conscient i pensant en el seu benestar físic i emocional? Per a la col·laboradora del CJAS, sens dubte. I per a María Hernando, sexòloga de Platanomelón (una botiga de joguines eròtiques online) i de la Comunidad del Sofá (un col·lectiu especialitzat en educació sexual), també. Fer-ho no només els ajudaria a mantenir relacions sanes i plenes en les diferents etapes de la vida, sinó que també els donaria seguretat per qüestionar la informació i els comentaris que venen de l’exterior, i confiança per parlar amb nosaltres en cas de tenir algun dubte sobre sexualitat i afectivitat. Segons indiquen, no es tracta d’agafar el teu fill de 4 o de 6 anys i explicar-li d’una tirada com neix un nen o quins mètodes anticonceptius es poden utilitzar per evitar-ho, sinó d’aprofitar les diferents situacions que es presenten en el dia a dia per abordar aquests temes i altres i fer-ho sempre tenint en compte la seva edat i la seva curiositat. Hernando posa un exemple: imaginem que som amb la nostra filla de 7 anys i ens diu que té nòvio; seria una ocasió boníssima per preguntar-li què és per a ella tenir parella, per què creu que li agrada aquest noi i, potser, explicar-li que a les noies els poden agradar tant els nens com les nenes, i al revés. O imaginem una altra situació. Pensem que el nostre fill està veient joguines i comenta que no en vol una en concret perquè és “de noies”. Aquest tipus de situacions són perfectes per aprofundir en els rols de gènere, tan habituals en aquesta edat, i per trencar estereotips sobre aquest tema. També per abordar altres temes diferents de l’anatomia o el sexe, que, encara que siguin importants, no són els únics que conformen la sexualitat. “La sexualitat és tan àmplia que hem d’evitar centrar-nos únicament en l’anatomia. A tot el que tingui a veure amb l’anatomia cal donar-li normalitat. Parar esment al que estan fent a l’escola per saber en quina etapa li explico una cosa i en quina una altra”, comenta Hernando, que també recomana fer una revisió de les paraules que utilitzem. Res d’eufemismes ni de mites per parlar dels genitals o per explicar d’on venen els nens. El primer pas per educar en sexualitat és normalitzar, i utilitzar la terminologia correcta és necessari per aconseguir-ho.

Cal aprofitar les diferents situacions que es presenten en el dia a dia per abordar aquests temes

NORMALITZAR I RESPECTAR

de la mateixa que hem de normalitzar temes com l’anatomia i el sexe, hem de fer-ho amb altres àmbits de la sexualitat com la identitat, els rols de gènere o l’afectivitat. És tan normal i natural que el teu fill o la teva filla dels 2 als 4 anys tingui curiositat pel seu cos i pel dels altres com que dels 5 als 8 anys comenci a definir la seva orientació sexual i descobreixi la seva feminitat o masculinitat a través del joc, o que a partir dels 9 o 12 anys tinguin lloc els primers enamoraments. Segons explica la sexòloga de Platanomelón, en la construcció de la seva sexualitat nens i nenes passen per diferents etapes, i nosaltres hem d’acompanyar-los en aquest procés, donant respostes als seus dubtes i, molt important, respectant els seus sentiments i emocions. Hem d’evitar jutjar i estereotipar comportaments. “És important que fem que els nostres fills se sentin segurs d’ells mateixos i donar-los eines perquè puguin mantenir-se fidels al que realment volen i no al que la societat els ofereix, o al que ha fet un amic o una amiga”, conclou Hernando.

Un llibre per a cada edat

Podem parlar d’afectivitat i sexualitat a partir de situacions del dia a dia i, esclar, de llibres. Però de quins? L’hi preguntem a Mariona Trabal, mestra i exbibliotecària de l’escola Orlandai. Les seves classes de ciències naturals i la seva passió pels llibres la van fer anar més enllà i buscar exemplars on s’abordés la sexualitat des de diferents punts de vista. Aquestes són les seves recomanacions.

A partir de 4 o 5 anys

  • ‘Tetas’, de Genichiro Yagyu. Un llibre realment original: té els pits de les nenes com a tema principal.
  • ‘El meu cos és meu!’, de Dagmar Geisler. Tracta de la transgressió dels límits sexuals. Vol ajudar les criatures a sentir-se segures en relació amb el seu cos i a reconèixer què els agrada i què no.

A partir de 7 o 8 anys

  • ‘Jo també vaig ser dins la panxa de la mare?’, de Dagmar Geisler. Afronta el tema de l’educació sexual d’una manera senzilla i clàssica: una conversa entre una mare i una filla.
  • ‘Explica-m’ho!’, de Katharina von der Gathen i Anke Khul. És un llibre on pregunten els nens i on les respostes són clares.

A partir de 10 o 11 anys

  • ‘Què m’està passant?’, de Peter Mayle i Arthur Robins. Malgrat que sigui del 1975, parla de temes que encara avui són tabú.

AINHOA BOIX – Criatures – ara

Parlem-sexualitat-fills-llibre-edat_1942015792_50110395_1500x1000

 

Anuncis

AMPA IPSE NEWS #119



AMPA IPSE NEWS #119

un espai per a la comunicació i per a la participació

18/01/18

Més ‘likes’, més amics?

En ple segle XXI, l’efervescent edat de la tonteria ha esdevingut una font d’estrès per a molts joves que fan l’impossible per triomfar en la passarel·la digita…
I vosaltres, ja sou ‘cocos’? #Josoccoco Consumidor Conscient

T’atreviries a acceptar un repte en benefici del medi ambient? Es tracta de no consumir residus o fer-ho el mínim possible durant un mes. Si ho aconsegueixes et convertiràs en un …
Les dones STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) se senten discriminades

Tres de cada quatre dones ocupades en els sectors STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) han patit discriminació per gènere en el seu lloc de treball…
El poder de la paraula

El llenguatge ens impacta físicament, emocionalment i intel·lectualment, i pot condicionar el nostre benestar, les nostres relacions, els nostres resultats
159è aniversari del naixement de Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna

Els mètodes d’ensenyament de l’Escola Moderna van ser revolucionaris i van donar un impuls extraordinari a l’ensenyament no només a Catalunya, o a Espanya, sin&oacut…
Més pares que mares es beneficien per primera vegada de la baixa per naixement

L’ampliació del permís de paternitat de dos a quatre setmanes ha reduït el nombre d’homes que renuncien a disfrutar-lo fins al punt que per primera vegada ja són…
El paradigma de la comunicació família-escola

Ara tenim més informació i més immediata però, ens comuniquem o acumulem informació? També té un gran impacte la comunicació que té l&…
Els treballs més demandats del futur (i que encara no s’han inventat)

Les empreses més innovadores es barallaran pels joves creatius, proactius i amb una bona formació digital. Conèixer i controlar les noves tecnologies aviat serà impresci…
Els mestres investigats per debatre sobre les càrregues de l’1-O declaren que la iniciativa va sorgir dels alumnes

Els professors han explicat que van convocar un minut de silenci a l’escola a favor de la “no violència” i que va ser en acabar aquesta protesta quan, de forma espont&agrav…

 

Més ‘likes’, més amics?

Els adolescents experimenten una sensació de recompensa immediata en clicar “M’agrada” a les xarxes socials. Però no és la felicitat genuïna.

Adolescents-MES-LIKES-AMICS-Generacio_1942015793_50110575_1500x1000

Vivim en la societat de la imatge i la dependència, cada cop més gran, dels dispositius digitals i les xarxes socials. Si els adults pugen fotos a l’Instagram dels plats del sopar en aquell restaurant tan de moda o comparteixen al Facebook les imatges de com els queda un vestit ideal per anar a una festa, mentre esperen una pluja de “M’agrada”, què esperem que facin els fills adolescents? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

I vosaltres, ja sou ‘cocos’? #Josoccoco Consumidor Conscient

Cinc famílies catalanes accepten el repte d’intentar viure sense residus domèstics durant 30 dies gràcies a una campanya a favor del residu zero.

I vosaltres ja sou cocos

T’atreviries a acceptar un repte en benefici del medi ambient? Es tracta de no consumir residus o fer-ho el mínim possible durant un mes. Si ho aconsegueixes et convertiràs en un coco, un consumidor conscient. De moment ja hi ha cinc famílies que ho han aconseguit gràcies a la campanya #Josoccoco, impulsada per Rezero (Consumconscient.rezero.cat), una entitat sense ànim de lucre que lluita des de fa una dècada per canviar el model de producció i consum cap al residu zero, en col·laboració amb els agents socials i econòmics del país. La campanya #Josoccoco vol contribuir a la normalització de l’ús d’elements que no produeixen residus a partir del seguiment de realitats quotidianes, amb l’objectiu de fer difusió dels valors i la informació pràctica sobre l’estil de vida residu zero d’una manera positiva i empàtica. Com expliquen a la seva web, “es vol empoderar i capacitar la ciutadania en la reducció de residus i la reutilització”, perquè convertir-se en un coco és a l’abast de tothom. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les dones STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) se senten discriminades

Tres de cada quatre dones ocupades en els sectors STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) han patit discriminació per gènere en el seu lloc de treball, segons un estudi del centre de recerca Pew.

Women and Men in STEM Often 01

El sondeig sobre igualtat en el lloc de treball en àmbits com la ciència, la tecnologia, enginyeria i les matemàtiques, mostra que en el terreny de la informàtica, en concret, un 74% de les dones diu haver estat discriminada amb motiu del seu gènere. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El poder de la paraula

Les investigacions del filòsof Luis Castellanos conclouen que el llenguatge positiu provoca canvis profunds en el cervell. I és que la paraula és poderosa i, ben utilitzada, pot millorar el nostre benestar.

el poder de la paraula

La paraula és poderosa i, ben utilitzada, pot millorar el nostre benestar. Desfer-se de mots poc respectuosos, autoritaris, insultants i que fereixen i canviar-los per expressions i termes que transmeten positivitat, bondat i entesa té un poder transformador en el nostre dia a dia. Aquest va ser el punt de partida del filòsof Luis Castellanos (Madrid, 1955) fa 17 anys per estudiar, des de la neurociència, els avantatges del llenguatge positiu, clau en l’educació emocional. Amb el neurocientífic Manuel Martín-Loeches, van constatar els efectes que tenen les paraules que, rutinàriament, fem servir en el cervell i van traçar estratègies innovadores per millorar la vida, la salut i el benestar. Tots dos formen part d’El Jardín de Junio, un centre madrileny amb un servei d’intel·ligència lingüística que assessora equips, docents i altres professionals que practiquen l’ètica del llenguatge. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

159è aniversari del naixement de Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna

El 10 de gener de 1859 naixia a Alella Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog autodidacte fundador de l’Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, el 1901.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’Escola Moderna desenvolupà un ensenyament inspirat en el lliurepensament, en el que es practicava la coeducació -de sexes i de classes socials-, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i tot sistema de premis i càstigs, obrint l’escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes van experimentar una insòlita llibertat, fent jocs i exercicis a l’aire lliure, i un dels eixos de l’aprenentatge el van constituir les seves pròpies redaccions i comentaris d’aquestes vivències. Un trencament veritablement revolucionari amb els mètodes tradicionals i amb una clara voluntat emancipadora. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: