Alcohol i menors: prohibir o educar?

El 33% dels joves de 14 a 18 anys s’emborratxen un cop al mes

Alcohol i menors prohibir o educar

Un grup d’estudiants de 3r d’ESO durant una xerrada al centre Vedruna Immaculada sobre els riscos de consumir alcohol abans dels 18 anys. / MARC ROVIRA

“La primera vegada que vaig beure va ser l’any passat, a les festes del poble”, diu la Paula, estudiant de 3r d’ESO a l’institut Vedruna Immaculada, mentre es reuneix amb les seves amigues. “Jo també vaig començar així”, afegeix l’Alícia, de 15 anys. Les dues joves expliquen que ara només beuen alcohol als aniversaris, i que no són gaire d’anar de botellón. “Tenim amics que sí que beuen molt, però jo mai he arribat a casa massa perjudicada”, diu la Paula, que afirma que els seus pares prefereixen saber que ha begut alguna cosa que no pas que els hi amagui.

Durant el curs escolar, a classe els va visitar Mònica Gascón, psicopedagoga i coordinadora de la Fundación Alcohol y Sociedad (FAS) a Catalunya. Aquesta fundació imparteix des del 2001 tallers arreu de l’Estat per conscienciar els joves dels perills del consum excessiu d’alcohol, que es disparen sobretot a l’estiu, quan els barris i els pobles celebren les seves festes majors. “Als tallers desmitifiquem el 90% de les creences que tenen sobre aquesta substància i els expliquem què és i quines conseqüències té per a ells, així com els motius pels quals un menor hauria de tenir un consum zero”, assenyala Gascón.

Durant les dues hores que normalment passa amb grups de 3r d’ESO, els explica, per exemple, que l’alcohol es concentra més en les dones perquè tenen més percentatge de greix al cos o que l’alcoholímetre no es pot enganyar mastegant xiclet o grans de cafè, tal com creuen alguns joves. D’altres ho tenen molt clar: “Jo no he tastat mai l’alcohol. L’oloro i em marejo”, explica el Daniel, un estudiant de 3r d’ESO molt crític amb les borratxeres. “El meu tiet bevia i fumava molt i va morir d’un problema al fetge”, afegeix, i conclou: “Prefereixo jugar a l’ordinador que sortir a beure”. És el mateix que opina un dels seus companys de classe, l’Albert, que prefereix “quedar-se jugant a la PlayStation”. “No surto a emborratxar-me. A més, el més tard que puc tornar a casa són les 20.30 h. Per Nadal brindo amb cava, però ja està”, afegeix el jove.

L’edat de consum s’endarrereix

Tot i això, segons les últimes dades publicades per l’Agència de Salut Pública, el 68% dels joves entre 14 i 18 anys declaren haver begut en l’últim mes, i la majoria, diuen, ho fan per emborratxar-se. Entre aquest grup, la cervesa és la beguda més consumida durant la setmana i els combinats el cap de setmana. Per a la FAS, la prevenció i l’educació són claus per reduir el consum d’alcohol entre menors i augmentar cada vegada més l’edat d’iniciació. “Som contraris a la prohibició, i creiem que l’educació és la clau”, assenyala Rodrigo Gutiérrez, portaveu de la FAS. Segons Bosco Torremocha, director de la fundació, l’edat de consum s’està endarrerint, “tot i que encara és escandalosament baixa”, i se situa per sota dels 14 anys (13,9). De fet, l’edat mitjana d’inici al consum de l’alcohol és de les més baixes, només per darrere del tabac (als 13,5 anys) i seguida de prop pel cànnabis (als 14,7 anys de mitjana).

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el 33% dels joves de 14 a 18 anys han tingut una borratxera en els últims 30 dies, amb cinc o sis begudes alcohòliques, en el que s’anomena binge drinking o consum abusiu (el famós botellón ). D’altra banda, fins a un 2,1% de menors d’edat van consumir el 2013 alcohol de manera diària, segons les últimes dades.

Per a la Fundación Alcohol y Sociedad, la prova que la prevenció és el més eficaç es basa en el seguiment de l’evolució que han fet els més de 2 milions d’alumnes a l’Estat que han passat pel seu programa, 345.000 dels quals a Catalunya. “El 74% dels adolescents afirmen que són més prudents a l’hora de consumir després d’haver rebut la formació, el 22% diuen que beuran menys i el 18% asseguren que han deixat de beure”, assenyalen des de la FAS.

Parlar d’alcohol amb els fills

Segons Torremocha, amb la formació “el botellón perd força”, i la clau és actuar en els grups d’influència dels menors, com els amics, l’escola i les famílies. Per això, dins del programa de la fundació, també eduquen els pares. Torremocha recorda que no haurien de promoure el consum d’alcohol, que “el pare enrotllat és un desastre” i que la família no s’hauria d’emborratxar mai davant dels seus fills -ni tan sols per Nadal-. Per a ell, diu, “educar és parlar, i no parlem prou”. Prohibir, recalca, no és la millor mesura, i opta per l’acompanyament: “Els hem d’explicar per què no haurien de beure alcohol, no només dir-los que no ho facin”. “Els adolescents volen que els seus pares parlin amb ells sobre alcohol”, afegeix Gascón. El més important, recalca Torremocha, és retardar l’edat d’iniciació al consum d’aquesta substància, perquè “cada any que passa la metabolització de l’alcohol fa menys mal”.

Per als més joves, però, la salut no és l’argument que més els convenç per deixar de beure alcohol. Segons l’experiència de Torremocha, el que més pesa per a ells són els valors i el sentit de la responsabilitat: “Es tracta de canviar la percepció perquè el friqui sigui el que beu, no el que no ho fa”, diu.

Per això, a banda dels amics, l’escola i la família, Torremocha demana centrar l’atenció en la quarta pota d’influència dels menors: el municipi. “La majoria de joves s’inicien en l’alcohol a les festes majors del seu poble”, assenyala, i conclou: “Hem de reflexionar sobre quines alternatives d’oci els podem oferir. ¿Fins a quin punt és normal que un noi de 14 anys estigui a les 4 de la matinada voltant pel carrer?”

SELENA SORO – ARA

18 dades a recordar si estimes a algú amb dèficit d’atenció

ordre a la taula TDAH

– … Hola !? M’estàs escoltant? Sempre em fas el mateix! Era una cosa important per a mi i sembla que estàs en un altre planeta …

T’ha passat? Li estàs parlant, sembla que et mira, fins i tot arriba a comentar alguna cosa, i a moure el cap, però a poc a poc, saps que el perds. Què aquesta mirada, aparentment atenta, està mirant a través teu. És inútil barallar-se de nou: tens la batalla perduda. Aquesta persona que tant t’estimes té dèficit d’atenció, i per més que t’enervi, t’estressi, t’enfadi, i et donin ganes de sacsejar-lo de dalt a baix cada vegada que t’ho fa, que es desconnecta i et deixa de fer cas, hauràs d’aprendre a viure amb això, o simplement deixar de barallar-te contra això, perquè si, perquè tens totes les de perdre.

El ADD o trastorn de dèficit d’atenció amb (TDAH) és un trastorn de comportament caracteritzat per la fàcil distracció dels que ho pateixen; una baixa tolerància a la frustració, avorriment, i canvis forts de conducta. Mentre pot ser que algunes activitats les duguin a terme bé sense cap dificultat, altres se’ls hi complicaran més. Pel que fa a l’amor, pot ser difícil enamorar-se d’una persona amb TDAH, o tenir un fill així, ja que és com trobar-se en un terreny minat; mai saps quan esclatarà la bomba d’emocions. Per a algú amb TDAH, tot s’intensifica i magnifica; i per altra banda, la seva ment mai està parada, doncs les seves ments brillants sempre estan buscant solucions, qüestionant-ho tot, creant. Ments que mai deixen de girar.

Des d’explosions emocionals, a personalitats extremes i d’oposats, algunes de les conductes de les persones amb TDAH poden ser perjudicials al moment d’iniciar una relació. Si alguna cosa els hi interessa, els hi pot interessar molt; si no, no els hi interessar gairebé gens, i t’en pots adonar fàcilment. Diuen que l’amor veritable és incondicional, però enamorar-se d’algú amb aquest trastorn posarà a prova els teus límits. Ja sigui la teva parella o fill, el TDAH posarà a prova les teves relacions amb ells. Si saps a que t’estàs enfrontant, coneixes les característiques, i entens com sent una persona amb TDAH, podràs fer d’aquesta muntanya russa d’emocions un trajecte molt més amè, o almenys predictible, mentre aprens a gestionar la teva tolerància, compassió i paciència per tal d’aconseguir relacions tranquil·les i que es puguin gaudir.

Zooey-Deschanel-Awkwardly-Watching-The-Situation-On-New-Girl

Fa uns dies, Lifehack va presentar una sèrie de característiques que defineixen a una persona amb TDAH, les compartim a continuació:

1. Tenen una ment activa.

El seu cervell no para. Mai. No hi ha botó d’encès i apagat. Si entens això, tot serà molt més fàcil.

2. Escolten, però no absorbeixen el que els estàs dient.

Una persona amb TDAH et podrà estar mirant atentament, fins i tot assentint amb el cap o fent comenris sobre la marxa. Però després de 5 minuts, la seva ment ja estarà en un altre lloc. Encara que presencialment segueixin aquí, la realitat és que la seva ment pot estar a anys llum. Mentre que tu esperes que estiguin escoltant amb atenció cadascuna de les teves paraules, és possible que estiguin concentrats en el teu pentinat, o en com es mouen els teus llavis, però no el que surt d’ells.

3. Tenen dificultats per concentrar-se en una tasca

En comptes de concentrar-se en el que té davant dels seus ulls, una persona amb TDAH estarà observant els colors de la paret, la ploma, la persona que acaba d’entrar … Tot és motiu de distracció.

4. Es tornen ansiosos fàcilment

Com que sempre estan sobre-analitzant les coses, es tornen més sensibles a qualsevol factor extern. L’experiència d’estar en un restaurant sorollós, per exemple, pot ser comparable a estar a primera fila d’un concert de Metallica.

 5. No poden concentrar si estan emocionals

Si hi ha alguna cosa en la seva vida que els li està preocupant, o si està trist, algú amb TDAH no podrà pensar en res més, de manera que mantenir una conversa o treballar resultarà gairebé impossible.

6. Es concentren molt intensament

Si les portes de la seva ment estan obertes, el nivell de concentració al que arribaran serà fins hi tot més gran que la teva, i si els interessa el que estan veient o estan fent, res ni ningú els aturarà.

 7. Són incapaços de regular les seves emocions

Per a algú amb TDAH, les emocions es descontrolen: no poden contenir-se. Dins de les seves brillants cervells, els sentiments són difícils de processar, a diferència d’altres pensaments.

8. Se’ls hi va la boca

De la mateixa manera que els costa regular les seves emocions, ja que són veritablement impulsius, diuen el que pensen sense cap filtre, el que fa que moltes vegades s’arribin a penedir de les seves paraules. És impossible per a ells “editar” les paraules abans de deixar-les anar.

 9. Tenen ansietat social

Què vol dir això? Ja que coneixen les seves reaccions extremes, trobar-se en societat els hi pot causar por; tant per dir alguna cosa inadequada com per  tenir una reacció desproporcionada.

TDAH cervell a tota canya

 10. Són molt intuïtius

Ells veuen el més enllà de les coses. Aquest tret els facilita que puguin ser increïbles genis creatius, artistes, músics i escriptors.

11. Pensament lateral

Ja que pensen diferent, les seves ments abstractes trobaran solucions a problemes que el pensador concret no pot veure.

12. Són impacients i nerviosos

No tenen paciència per les coses; tot ha de passar immediatament. A més, constantment han de tenir alguna cosa a les mans, estar jugant amb el telèfon, tocant-se el cabell, donant copets amb el peu … Estan en moviment constantment.

13. Físicament, són molt sensibles

Des de sentir que la tela d’una camisa els pica, quan a la majoria de la gent no els hi passa; a que el llit està massa dur o tou; que el menjar té “una certa textura” que mai haguessis percebut … Com el conte de “La Princesa i el Pèsol”, ells poden sentir el pèsol sota 20 matalassos.

 14. Són desorganitzats

Acaben de treballar? Deixen que els papers s’acumulin en una immensa pila a la taula que podrà ser-hi setmanes, mentre segueix creixent. Les persones amb TDAH han de tenir molta cura en no tornar-se acaparadors; mantenir les coses en ordre és tot un desafiament, ja que igual que la seva ment no treballa de manera ordenada, el seu entorn pot caure en el desordre fàcilment.

15. Necessiten espai per moure’s

Mentre parlen per telèfon, o mantenen una conversa, necessiten estar en moviment; això els calma i els brinda claredat de pensament.

16. No poden recordar tasques simples

Una cosa tan simple com recollir la roba de la tintoreria, anar a comprar llet, o recordar una cita, els costarà molta feina. No obstant això, recordaran amb facilitat coses com un comentari, una cita o número de telèfon que van escoltar durant el dia.

17. Són “multitaskers”

A causa de l’activitat mental constant i accelerada, ja que acaben una tasca, poden fer la següent sense problema, o fins i tot fer les dues al mateix temps.

18. Els apassiona tot el que fan

Tot el que passa per les seves ments és emocionant; pensaments, paraules, sensacions. Tot el magnifiquen. Això, ben canalitzat, és una benedicció. Quan una persona amb TDAH fa alguna cosa, li lliura tot el seu cor i ànima. Donen tot el que tenen i més. Són intensos, perceptius i profunds. És per això, que les persones amb TDAH es fan estimar.

Estimals

Algú amb TDAH té increïbles qualitats que faran que de veritat els vulguis tenir a la teva vida; la passió que li lliuren a les coses es torna contagiosa. Mentre aprenguis a treballar la teva paciència, i entenguis de ser impulsius i accelerats és part de la seva personalitat, podràs diferenciar els problemes reals de les qüestions de personalitat, i entendre que de vegades tu no ets el problema, per la qual cosa has de fer un pas enrere i relaxar-te, i en comptes d’enfadar-te, sentir compassió. Aprèn a veure-ho com una benedicció, i no tenir por per si, per exemple, el teu fill ho pateix; dels millors empresaris, inventors, artistes i músics de la nostra història, han tingut aquest trastorn, així que a la llarga, pot ser un regal de la vida.

FONT: Lifehack via CulturaColectiva

AMPA IPSE NEWS #067

AMPA IPSE NEWS #067

un espai per a la comunicació i per a la participació

30/07/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Les mares mereixen ser respectades …
Perquè la maternitat és tan impredictible que et sorprèn a cada moment, canviant-te els plans i esfondrant les teves expectatives. Per això cada dona viu el seu procés i cadascuna decideix què …
Tirolina, piscina, escalada i el desenvolupament d’una app
Els campus tecnològics se centren en diferents matèries: robòtica, programació, disseny de videojocs, disseny web … o una combinació de tots; i estan per tot el món: en Estats Units, el Regne …
El merescut dia dels avis i la saviesa dels avis resumida en 30 frases
El dia de l’avi o dia dels avis és un dia commemoratiu dedicat als avis dins la família, complementant al Dia de la Mare i al Dia del Pare. Aquesta jornada se celebra només en alguns països i amb …
I si les dones dels videojocs tinguessin «cossos reals»?
El grup Bulimia.com, que es dedica a donar informació i tractament a les persones que pateixen desordres alimentaris, ha elaborat una campanya impactant. A través del Photoshop, han modificat els pe…
Espanya, medalla d’or europea en vacances escolars i laborals
Associacions de pares advoquen per retallar els tres mesos d’aturada estiuenca a les aules. Estar fins a tres mesos d’estiu sense escola, en el cas dels menors, pot acabar passant factura….
El 90% de les adolescències acaben bé, i tots patim per ser del 10%
“L’adolescència és terrible, terriblement meravellosa”, Eva Bach, mestra, terapeuta i orientadora familiar. El seu últim llibre, ‘La bellesa de sentir: de les emocions a la sensibilitat’, inclou de…

Les mares mereixen ser respectades …

mamas 03

En parlar de maternitat, la paraula respecte s’ha posat de moda: “part respectat” o “criança respectuosa” s’han escoltat molt en els últims dies. Em sembla bé que aquesta paraula tingui tanta importància, perquè el que més necessitem les mares (sobre tot d’altres mares) és ser respectades.

Com que no hi ha un model únic de portar l’embaràs ni el part ni la criança, res del que digui fins i tot el científic més científic és la panacea. I m’atreveixo a dir-ho perquè en tots aquests processos intervenen molts factors que també valen: el nivell socioeconòmic, la cultura, la personalitat dels pares i les condicions emocionals del moment. Per això no podem pregonar el respecte des de cap punt de vista si no sabem respectar els altres. I tampoc dictar càtedra de maternitat sense haver estat mares.

Perquè la maternitat és tan impredictible que et sorprèn a cada moment, canviant-te els plans i esfondrant les teves expectatives. Per això cada dona viu el seu procés i cadascuna decideix què és el millor per al seu fill, encara que la decisió de vegades no sigui la més encertada. Perquè se suposa que les nostres accions com a mares estan guiades per l’amor cap als nostres petits.

mamas 02

LES MARES MEREIXEN SER RESPECTADES …

  • Mereix ser respectada la seva manera de veure la lactància.
  • Mereix ser respectada la seva forma de parir (una mare no és menys mare perquè tingui un part per cesària).
  • Mereix ser respectada la seva elecció de deixar que els seus fills mirin la televisió o no.
  • Mereix ser respectada la seva manera de tractar el plor del seu fill.
  • Mereix ser respectada quan li dóna un dolç quant no toca; o si l’alimenta sense gluten, sense lactis, sense res.
  • Mereix ser respectat el seu dret de voler sortir a treballar o quedar-se a casa amb els seus petits.
  • Mereix ser respectada l’opció de buscar algú que l’ajudi amb el nadó.
  • Mereix que li respectin els seu propi temps, la seva manera de fer les coses i la seva intimitat (perquè ningú sap el que passa dins de casa).

Però sobretot, una mare no podrà, sota cap concepte, dubtar de la seva capacitat de donar amor (encara que el doni de manera diferent al que un creuria que és el correcte), de la seva capacitat de guiar i ensenyar, d’inculcar valors i de impregnar amb la seva personalitat la vida dels seus petits.

El “haver de ser” no hauria de tenir cabuda en la maternitat, perquè l’únic que fa és generar culpes estúpides, massa dubtes i una manera de fer que no té res a veure amb el que la mare és. La maternitat, amb tot i les seves dificultats, és per gaudir-la i requereix flexibilitat … i moltes vegades, “descomplicación”.

Ja n’hi ha prou de tant assenyalament, ocupeu-vos dels vostres propis fills que prou feina donen, i no deixin de ser honestes amb vostès mateixes, que ser mare és una activitat més que arriba a les seves vides, no l’anul·lació de la vida que tenien abans de ser mares.

Una mare ha de sentir-se segura que el que està fent és el millor i no deixar-se arrossegar per tanta càtedra absurda, perquè al final, cada mare és com és.

La mare, que res no pertorbi. Ho estàs fent molt bé.

EL UNIVERSAL – Sonrisas y Vida

mamas 01

Tirolina, piscina, escalada i el desenvolupament d’una app

Alguns campaments d’estiu incorporen la vessant tecnològica per apropar els joves interessats a un sector amb gran potencial.

mSchools TechCamp 01

En Castellnou de Bages la calor apreta fort. Uns ventiladors intenten donar aire fresc dins d’una sala plena de joves d’entre 15 i 18 anys que estan escoltant atents una lliçó pràctica sobre programació d’aplicacions Android. De tant en tant, algun d’ells alça la veu per fer algun comentari. Entre els boscos de pi, alzina i roure d’aquesta petita localitat catalana els guanyadors de la segona edició del mSchools App Awards estan gaudint del seu premi: assistir a un campament especialitzat en el desenvolupament d’aplicacions, una opció per a l’estiu que cada any guanya més adeptes.

Els campus tecnològics se centren en diferents matèries: robòtica, programació, disseny de videojocs, disseny web … o una combinació de tots; i estan per tot el món: en Estats Units, el Regne Unit, Finlàndia i Espanya.

Aquest any, s’ha sumat a tots ells el mSchools TechCamp, un campament que posa l’accent en la tecnologia, de nou dies de durada i impulsat per la Mobile World Capital Barcelona. Va arrencar el cap de setmana amb els set equips guanyadors del mSchools App Awards amb l’objectiu d’apropar als estudiants al sector tecnològic professional.

Joves amb potencial

El potencial d’aquests alumnes parla per si sol. Entre els premiats, es troben projectes com una aplicació que recorda a la gent gran quan ha de prendre la seva medicació, un que permet crear una guia d’activitats culturals personalitzable i una altra que ajuda als alumnes a estudiar història.

“Volem animar-los que descobreixin si realment els agrada això perquè sabem que el sector tecnològic és un sector amb molt potencial”, assegura el director del programa mSchools, Albert Forn.

Desenvolupar una app entre altres activitats

El campament compagina la resolució de reptes per al desenvolupament d’una aplicació mòbil i sessions magistrals amb professionals d’empreses del sector amb altres activitats lúdiques pròpies de qualsevol campament d’estiu, com l’escalada, la piscina o la tirolina.

D’aquesta manera, els 23 alumnes que participen en el programa han de treballar en una aplicació sobre seguretat viària que està en fase de desenvolupament i amb alguns errors. “Representa que l’equip tècnic de l’app està de vacances, així que ara som nosaltres els que hem d’acabar l’aplicació”, comenta Ioana Sopen de 16 anys i alumna de l’Institut Josep Vallverdú.

Les sessions amb professionals del món tecnològic toquen temàtiques com la seguretat a la xarxa, el màrqueting digital o la robòtica. “L’important és que ells vegin de prop com és estar ficats en un procés empresarial de creació d’un producte”, destaca Forn. La estudiant Aina Lloret, de l’Institut Ernest Lluch, ho explica així: “Al matí fem una part teòrica i per la tarda una part pràctica i entre les dues ens ensenyen com és el món professional del futur”.

Tots ells tenen clar, encara que els seus vocacions siguin diverses, que el sector tecnològic és avui cada vegada més important.

LA VANGUARDIA

El merescut dia dels avis i la saviesa dels avis resumida en 30 frases

El dia de l’avi o dia dels avis és un dia commemoratiu dedicat als avis dins la família, complementant al Dia de la Mare i al Dia del Pare. Aquesta jornada se celebra només en alguns països i amb diferències en la denominació, motivació i data entre tots ells. En bastants països llatinoamericans s’ha triat el juliol 26 per a aquesta celebració, per ser el dia en què la litúrgia catòlica commemora a sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu i, per tant, avis de Jesús.

avis dia dels avis

El merescut dia dels avis

26 de juliol, vam celebrar un any més el Dia dels Avis, una ocasió perfecta per reflexionar sobre una figura cada vegada més present en l’organització familiar i absolutament imprescindible, en molts casos, per a aconseguir la tan anhelada conciliació laboral.

La crisi ha accentuat encara més la funció dels avis, una ajuda vital per a molts pares que han hagut de renunciar a la despesa que suposa pagar un campament, una guarderia o a algú perquè tingui cura dels nens mentre nosaltres treballem. Però no hi ha mal que per bé no vingui, perquè amb qui van a estar millor els nostres fills que amb els seus avis?

Al segle passat els avis ocupaven un lloc de saber i autoritat inqüestionable; els néts rebien d’ells la possibilitat de vincular-se amb el passat, amb un món desconegut marcat per la guerra i els desterraments. Els avis d’abans parlaven poc, els néts eren petits per entendre el inenarrable, per aquell temps les pupil·les dels avis traslladaven a abismes muts i incomprensibles on els nens entraven amb permís.

Avui en dia, aquests néts són pares i recorren als seus pares amb proximitat perquè cobreixin activitats del present, que en la criança no tenen temps de cobrir. Els avis en tenen cura, els porten i els van a buscar, els acompanyen per la tarda, ajuden amb els sopars i els banys i fins hi tot s’ocupen de l’educació dels néts.

Assumeixen una infinita gamma de tasques dins d’una agitada agenda d’activitats, ja que els avis també s’entrenen al gimnàs, surten amb amics, van al cinema, es reuneixen i viatgen en grups.

Com poden cobrir-ho tot? Què és el fonamental del seu rol?

Ser avis és gaudir del temps amb un nen amb el qual no es té la responsabilitat de criar, és jugar com no es va poder jugar amb el fill, és sentir-se gran i jove, confident, savi, experimentat, petit i adult, tot en un mateix cos. Però això és difícil si els néts estan més temps amb els avis que amb els pares.

Ser avi hauria d’ocupar el temps just per al gaudi, un espai per compartir, jugar, transmetre; sense traspassar els límits que traslladin als avis el pes de la responsabilitat. Ells ja van criar als pares dels seus néts, i amb esforç, en èpoques difícils.

SAPOS Y PRINCESAS – EL MUNDO

avis i nets 00

La saviesa dels avis resumida en 30 frases

Aquest diumenge se celebra a Espanya el Dia dels Avis. Ara, més que mai, ajuden a les seves famílies a sortir endavant ocupant-se –sis hores al dia segons la Societat Espanyola de Geriatria- dels seus néts. Això sí, els avis sempre seran una font inesgotable de saviesa. Recopilem algunes de les millors frases -i moments- dels nostres avis que tant ens han ajudat.

  • Les àvies saben distingir millor que ningú qui són amigues dels seus néts i qui “amiguetes”.
  • Tots parlen de deixar-li un millor planeta als nostres fills … per que ningú intenta deixar millors fills al planeta?
  • “Hi havia una vegada dos nuvis que no tenien ni Facebook ni Twitter i van viure feliços per sempre”.
  • “M’agradaria poder tornar al passat, no per canviar coses, però si per a reviure l’època en la qual era feliç i no ho sabia”.
  • “Aquesta nena ja està buscant la mitja taronja i ni tan sols en sap pelar una”.
  • “Qui t’estima en una setmana, t’oblida en dos”.
  • “Les dones són tan complicades que quan apareix el príncep blau, no és del to que elles volen”.
  • “El truc està en no prometre, sinó en sorprendre”.
  • “El gran problema de les ments tancades és que gairebé sempre tenen la boca oberta”.
  • “El dolent de dir el que un sent, és que moltes vegades sents haver-ho dit”.
  • “La parella perfecta no és la que mai té problemes, sinó la que tot i els obstacles sempre estan junts”.
  • “M’encanten els rumors, m’assabento de coses … que ni tan sols jo sabia que havia fet”.
  • “Tenir fills no el converteix a un en pare, de la mateixa manera en què tenir un piano no el torna pianista”.
  • “Una dona segura és la inseguretat més gran d’un home”.
  • “No critiquis als teus enemics, que a lo millor aprenen”.
  • “Sigues pacient … A vegades cal passar per el pitjor per aconseguir el millor”.
  • “Un gran problema de la nostra època consisteix en què els homes i dones no volen ser útils sinó importants”.
  • “Valora el que tens, pots perdre diamants per caminar recollint pedres”.
  • “Ofendre a una dona per sentir-se home, és el primer pas per deixar de ser-ho”.
  • “Els meus néts creuen que jo sóc la cosa mes antiga del món. I després d’un parell d’hores amb ells, jo també ho crec”.
  • “En el setè dia Déu va descansar, els seus néts van estar fora de la ciutat”.
  • “Si jo hagués sabut que els néts eren tan divertits, els hauria tingut primer”.
  • “Un dels majors misteris de la vida és com el noi que no era prou bo per casar-se amb la meva filla va poder ser el pare del nét més intel·ligent del món”.
  • “L’infern està ple de bones intencions”.
  • “A qui no li agrada la sopa, ració doble”.
  • “Més sap el diable per vell que per diable”.
  • “Com et veus em vaig veure i com em veus et veuràs”.
  • “A la taula i al llit només al primer crit”.
  • “Moltes vegades són en els pitjors moments, on coneixem a les millors persones”.
  • “L’amor no té data de caducitat”.
  • “Mai pidolis amor, algú que t’estima no ho permetria”.

LA INFORMACIÓN

abuela y nieto

I si les dones dels videojocs tinguessin «cossos reals»?

dones dels videojocs cossos reals 001 - rikku

El grup Bulimia.com, que es dedica a donar informació i tractament a les persones que pateixen desordres alimentaris, ha elaborat una campanya impactant. A través del Photoshop, han modificat els personatges femenins més coneguts del món dels videojocs, de manera que ha donat un “cos real” a les dones virtuals. La iniciativa augmenta la seva cintura i les extremitats, en funció de les estadístiques de les proporcions corporals de les dones de 20 anys.

dones dels videojocs cossos reals 002 - biquini

De fet, molts experts mantenen que les exagerades proporcions corporals d’alguns personatges femenins dels videojocs, poden influir negativament en la ment de moltes joves, provocant trastorns alimentaris.

dones dels videojocs cossos reals 003 - christine

“Els videojocs cada vegada es tornen més realistes. L’atenció als detalls ens fa preguntar: per què no poden representar amb precisió el cos d’una dona? Si els creadors de videojocs s’enorgulleixen de les representacions digitals precises, ha arribat el moment que facin dones reals”, exposa l’entitat.

dones dels videojocs cossos reals 004 - douglas

“Les noies que juguen -especialment les joves- podrien desenvolupar una imatge distorsionada del cos que ha de tenir una dona. Això podria marcar l’inici de pensaments obsessius sobre els seus propis cossos”, han afirmat.

Algunes de les dones representades són Christie Monteiro (Tekken 5), Cortana (Halo 4), Helena Douglas (Dead or Alive 5), Lara Croft (Tomb Rider) i la noia en biquini de les promocions de Grand Theft Auto V.

CanalDigital

dones dels videojocs cossos reals 005 - halo

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 670 other followers

%d bloggers like this: