La malaltia celíaca ja no donarà punts per triar escola

Ensenyament acorda modificar els requisits per a la preinscripció del curs 2018-2019. El nombre de matrícules fora de termini es limitarà per no segregar els centres d’alta complexitat.

menjador-noticia-canvi-criteris-puntuacio-asignacio-escola

Els alumnes que tenen alguna intolerància alimentària, malaltia digestiva crònica o celiaquia no obtindran els 10 punts addicionals que fins ara se’ls concedia en la preinscripció escolar, segons han acordat la Conselleria d’Ensenyament, el Síndic de Greuges de Catalunya i una trentena de representants de diferents organismes de la comunitat educativa. La mesura, reclamada des de fa temps per diferents grups de famílies, s’aplicarà a partir del curs 2018-2019, ha concretat Ensenyament, que ha explicat perquè el requisit es faci efectiu és necessari reformar abans el decret d’admissió d’alumnes.

Mentre es prepara la modificació de la normativa, en la preinscripció per al 2017-2018 –inicialment prevista per al març vinent, però encara sense data concreta– s’ha acordat “anul·lar els punts complementaris per malaltia digestiva crònica i, així mateix, incorporar punts específics per als centres d’alta complexitat”, indica la conselleria. “Hi haurà una vigilància estreta al llarg de tot el procés”, han destacat fonts del departament que dirigeix Meritxell Ruiz. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

(en)raonar per millorar les mates

Vuit escoles de Catalunya i de Mallorca van participar durant el curs passat en un programa pilot que fomenta la resolució de problemes matemàtics en grups de dos. És un projecte que aquest curs es posa en marxa de manera oficial.

problemes-matematics_entre_dos_732x412.jpg

Els problemes matemàtics, si s’enraonen en parella, es resolen millor? I, més encara, s’entenen millor? Aquesta és la pregunta i el repte que es va fixar el Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), esperonats per la bona acollida de programes seus anteriors, com ara Llegim i escrivim en parella, Bikoteka irakurtzen i Reading in pairs.

“Si responc a la pregunta, dic un sí rotund”, afirma el professor de matemàtiques de l’escola IPSE de Barcelona, Àlex Quispe. Del setembre al desembre del curs 2015-2016, una de les tres hores lectives de matemàtiques de l’ESO la dedicaven a l’(En)Raonem en parella, que és el nom del programa que impulsa el treball cooperatiu en matemàtiques. És a dir, els alumnes s’agrupaven de dos en dos ajuntant les taules i treballaven a partir de l’enunciat d’uns problemes que havien de resoldre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

152 escoles i instituts de Barcelona seran innovadors

Acord entre el Consorci d’Educació de Barcelona, Escola Nova 21 i l’ICE de la UAB perquè els centres es formin en innovació durant 3 anys. Es faran 19 xarxes de 6-10 centres cadascuna.

mapa-centres-formen-part-projecte_diari-ara_1500x1051

Cliqueu aquí per veure el llistat de les 152 escoles.

La innovació ha arribat a Barcelona per quedar-s’hi. El Consorci d’Educació de Barcelona, Escola Nova 21, l’Institut de Ciències de l’Educació ( ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona ( UAB) i l’ Associació Rosa Sensat s’han aliat perquè tots els centres de la ciutat es formin en innovació educativa. El projecte –que porta per nom Xarxes per al canvi– tindrà tres anys de durada i hi participaran un total de 152 centres de la ciutat, 87 instituts i escoles públics i 65 de concertats. Entre d’altres, es formarà les escoles perquè treballin per competències i perquè implantin “pràctiques d’aprenentatge actualitzades”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat

com-entrenar-esperit-critic-als-adolescents

Com es pot entrenar l’esperit crític dels nadius digitals

Molts joves no saben distingir a internet una notícia falsa d’una de real. És la conclusió a la qual ha arribat un estudi de la Universitat de Stanford que s’ha dut a terme amb 7.804 estudiants d’instituts i universitaris dels Estats Units. Les conclusions són preocupants: un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat. «La capacitat de raonament dels joves sobre la informació que es publica en línia es pot resumir en una paraula: depriment», alerta el mateix estudi.

Què falla per què aquests nadiusdigitals siguin capaços de publicar un comentari a Facebook, una foto a Instagram o un vídeo a Snapchat i, en canvi, no es qüestionin la veracitat de les informacions de les xarxes? El professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Guillermo Bautista, i el dels Estudis d’Arts i Humanitats, Miquel Seguró, ho analitzen.

En un dels exercicis de l’estudi es veia una fotografia distorsionada d’unes margarides, que portava per títol «Flors nuclears de Fukushima». Un 40% dels joves es va creure la informació sense preguntar-se per la font ni la localització de la imatge, i només un 20% la va posar en dubte. «Perquè això no passi cal treballar la competència que ajudi els joves a diferenciar quines notícies són fiables i quines no ho són», apunta Bautista.

El pedagog admet que és impossible comprovar la veracitat de tota la informació que arriba per les xarxes o els mitjans de comunicació. «El que cal és acostumar-nos a relativitzar-la i, si en volem fer ús, anar a la font original, mirar quan s’ha publicat, esbrinar el context, saber si se citen fonts bibliogràfiques…», detalla. Una opinió que comparteix Seguró, que afegeix que davant de l’allau de notícies, hi ha d’haver un «escepticisme constant».

«TENIM MOLTA NECESSITAT DE SIMPLIFICAR»

Però els joves, i també els adults, estan preparats per a activar aquest esperit crític? «Ser conscients que ens trobem en l’era de la postveritat és ja una oportunitat per a dir obertament que hi ha coses a les xarxes socials o als mitjans de comunicació que no són veritat», apunta Seguró. En aquest sentit, l’expert recorda que fa 25 anys ningú no qüestionava la veracitat dels mitjans de comunicació. «Sigui com sigui s’ha d’ensenyar els estudiants a ser crítics i autònoms en la recerca. Ens estem acostumant al fet que en 140 caràcters s’han de dir coses, que Facebook és la nostra manera de relacionar-nos amb el món i que amb les emoticones podem expressar emocions… tenim massa pressa i massa necessitat de simplificar», critica.La manera d’aconseguir-ho, segons Bautista, és potenciar, a banda de la competència de la veracitat de les fonts, la competència digital durant l’etapa educativa. «Sovint a classe es demana als nens que portin una notícia per a treballar-la, però no se’ls ‘ensenya com detectar si és fiable o no». Segons el pedagog, aquest treball s’ha de fer sobretot a secundària, que és l’etapa en què els joves ja poden participar legalment en les xarxes socials. Els professors, però, estan preparats per a treballar-ho? «Hi ha una part del professorat que no sap participar en la xarxa ni gestionar-ne la informació, per tant és difícil que ensenyi com fer-ho als estudiants», puntualitza Bautista.

«El gran error és pensar que el fet que una informació sigui a internet ja és sinònim de qualitat i que, per tant, té certa validesa i es pot fer circular com si fos fiable», puntualitza Seguró. El filòsof es mostra crític amb el significat de postveritat, que ha estat escollida paraula de l’any pel diccionari d’Oxford: «No entenc per què en comptes d’usar aquest terme no s’utilitza directament falsedat, perquè les coses o són veritat o no ho són», conclou.

CRIATURES – ara

Daenerys, Shakira, Miley, Neymar i Ricky, els noms dels nous espanyols

Sèries de moda, cantants, futbolistes i dibuixos inspiren els pares més agosarats.

noms-de-cine-futbol-o-serie-tv

Dilluns. 16 de gener. Mentre a la secció del santoral dels diaris ens diu que aquest dia celebren la seva onomàstica Fulgenci, Honorat, Ticià, Melas, Valeri, Marcel, Berard, Pere, Acursi, Adjunt, Ot, Juli, Ptolomeu, Roland, Priscil·la, altres noms de nova formació -televisió, estrelles de la música, del cine i del món futbolístic- es van obrint pas a les oficines del Registre Civil de tot Espanya. El desembarcament de ‘Joc de trons‘ en el nou imaginari col·lectiu popular ha suposat una glopada d’aire fantàstic que està inspirant els pares més agosarats a l’hora de posar-li un nom ‘original’ als seus fills, amb Daenerys al capdavant. Sobre gustos… Altres prefereixen, no obstant, rendir tribut als seus cantants de moda -Shakira, Ricky Martin, Rihanna-, o al seu personatge groc de preferit de Springfield. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Papes, no vull ser viral

sharenting-001

La majoria de pares estan contents de mostrar els seus fills i les fotografies que abans es duien a la cartera ara es pengen a Facebook (el ‘sharenting‘). L’última moda, però, és fer negoci pujant vídeos a Youtube. Estem parlant de vídeos senzills, amb postals íntimes i familiars, per exemple uns nens desembolicant regals el matí de reis. Les grans marques de joguines estan disposades a pagar fins a tres euros per cada mil visites per arribar a un públic que mira més dibuixos per internet que a la TV. Els pares que han donat amb la fórmula poden treure sobresous de fins a 7000€ al mes. Els motius per compartir la vida dels fills a Youtube poden ser variats i legítims, però és evident que convertir els menors en ‘influencers’ és molt llaminer. Com qualsevol promesa, convé saber també la lletra petita. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Per què tants joves beuen de manera compulsiva?

per-que-tants-joves-beuen-de-manera-compulsiva

Els últims 20 anys ha augmentat la proporció de joves que s’intoxiquen pel consum d’alcohol, mentre que ha disminuït la xifra dels joves que en beuen.

Des que hem iniciat aquest segle XXI hi ha aproximadament el doble de joves que s’intoxiquen per consum d’alcohol que no durant els anys 90. En canvi, ara hi ha menys joves que beuen alcohol. L’any 1996 va marcar el punt màxim de consum, com assegura Joan Ramon Villalbí, coordinador del grup de treball d’alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Villalbí es basa en les estadístiques del Pla Nacional Contra la Droga.

A l’hora de buscar explicació, el doctor Villalbí apunta diverses causes: 1) El preu baix, molt baix, de l’alcohol. Un exemple: un cartró de vi és més barat que una ampolla de llet fresca. 2) La seva accessibilitat, facilitada pel canvi dels horaris comercials. “Hi ha comerços alimentaris que allarguen els horaris fins ben entrada la nit”. 3) La banalització del fet. Dit amb altres paraules, els joves copsen que la societat és permissiva amb el consum, i a més en poden comprar per poc preu i a les hores que vulguin.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: