Què és la diftèria? Qui s’ha de vacunar?

diftèria vacunació

La diftèria és una de les malalties considerades prevenibles mitjançant vacunació, que forma part del calendari establert per immunitzar els nadons i nens davant de possibles brots. La importància de la vacunació radica que es tracta d’una malaltia greu, causada per un bacteri que afecta el sistema respiratori i que pot provocar la mort.

Què és la diftèria?

Es tracta d’una malaltia causada per un bacteri (Corynebacterium diphteriae) que habita a la boca, nas i gola i que es contagia per via respiratòria, mitjançant tos i esternuts. Després del contagi, la incubació dura pocs dies (de dos a cinc), encara que alguns infectats no mostren símptomes però sí que poden contagiar. Els símptomes inclouen mal a la gola, febre elevada, tos, esternuts, mal de coll i obstrucció a les vies respiratòries per l’aparició d’unes membranes que impedeixen respirar. La mortalitat és del 5% -10%. El període de contagi màxim és de dues setmanes a la fase aguda, tot i que els portadors crònics poden excretar el bacteri durant mesos.

Per què és perillosa?

El bacteri no només afecta les vies respiratòries; també produeix una toxina que en entrar al torrent sanguini afecta altres òrgans com els ronyons, el cervell i el cor. Una possible complicació és la inflamació del múscul cardíac o miocarditis. El sistema nerviós també es pot veure afectat i provocar paràlisi temporal.

On hi ha diftèria?

A Espanya i la resta d’Europa la diftèria és ja una malaltia “extraordinàriament rara”, diu Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona. No obstant això, sí que continua circulant a Rússia i algunes exrepúbliques soviètiques.

Hi ha vacuna?

Sí. El calendari de vacunació espanyol inclou la immunització contra la diftèria, que s’administra sempre en conjunt amb altres, als dos, quatre, sis i 15-18 mesos de vida. També s’inclou en la vacuna de reforç dels adolescents (13-14 anys), juntament amb el tètanus i de vegades amb la tos ferina.

Quan es va descobrir la vacuna contra la diftèria?

Durant les primeres dècades del segle XX es va donar amb sistemes de vacunació que no partien de bacils sinó de substàncies tòxiques derivades dels mateixos. El 1909, va tenir lloc una demostració d’immunitat de llarga durada en porcs immunitzats amb una d’aquestes toxines. En la dècada de 1940 arribaria la vacunació combinada.

És obligatori vacunar-se contra la diftèria a Espanya?

La vacuna contra la diftèria forma part del calendari de vacunació de totes les comunitats autònomes. A la pràctica es tracta d’una simple recomanació i els pares poden decidir no vacunar els seus fills sense que per això incompleixin la normativa estatal al respecte, tot i que un jutge pot obligar a vacunar en cas de risc per a la salut pública.

N’hi ha prou amb vacunar un cop?

No, el procés d’immunització enfront de la diftèria demanda diverses dosis al llarg del temps. En l’actualitat, s’administra mitjançant una triple vacuna que també protegeix enfront de la tos ferina i el tètanus, anomenada DPT. En el calendari de vacunació espanyol, els nadons reben una dosi als dos mesos, una altra als quatre i una altra als sis. Novament, als 18 mesos reben una altra dosi de reforç i una vegada més als quatre o sis anys de record. Els viatgers que es desplacin a llocs de risc han de vacunar novament, ja que la immunització es perd amb el pas del temps.

Llavors, haurien de vacunar els adults exposats a un brot?

En cas de brot, la vacunació està indicada per a individus sense vacunar o incompletament immunitzats. A més, els contactes d’un cas de diftèria també n’haurien de reforçar la immunització.

Per què hi ha persones que no estan vacunades?

Hi ha malalts que, a causa de la seva malaltia, no poden vacunar-se. També hi ha persones de grups socials amb pocs recursos que no tenen accés a la informació necessària. Un informe recent de Metges del Món assenyala que en col·lectius vulnerables, com a immigrants sense papers, persones per sota del llindar de la pobresa o exiliats, només la meitat dels nens estan vacunats contra malalties el tètanus, l’hepatitis B, el xarampió o la tos ferina. A més, hi ha els casos de pares que opten per no vacunar els seus fills. Els moviments antivacunes han crescut en els últims anys a Europa i Estats Units.

Des de quan es vacuna a Espanya contra la diftèria?

Tot i que la vacunació es va iniciar en 1945, les campanyes massives de vacunació combinada van començar a Espanya l’any 1965 mitjançant dues campanyes anuals i al costat de la vacunació antipoliomielítica oral als nens que tenien entre tres mesos i tres anys. El 1967 es va decidir afegir una tercera dosi.

Està la població espanyola correctament immunitzada contra la diftèria?

Entorn al 95% dels nens estan correctament protegits. La incidència mitjana anual de diftèria a Espanya era de gairebé 1.000 casos per 100.000 habitants en 1941. A partir d’aquí, gràcies a les campanyes de vacunació dels casos es van anar reduint fins que el 1987 es va registrar l’últim cas.

¿I a la resta del món?

Segons l’OMS, més del 83% dels nens estan correctament vacunats, el que salva anualment unes 2,5 milions de vides. El 1943, es van donar un milió de casos de diftèria i 50.000 morts només a Europa. En 2013, van ser únicament 3.300 morts a tot el món.

Article publicat a EL PAÍS

Imatge i gràfic de EL PERIÒDICO

Calendari de vacunació a Catalunya

Després de l’últim cas de diftèria aparegut a Olot, s’ha obert de nou la polèmica de si cal vacunar o no la població. Els que estan en contra de la vacunació (2.000 nens no estan vacunats a Catalunya davant els 70.000 que sí que ho estan) consideren que els riscos posteriors són més elevats que els beneficis. ¿Convindria obligar les famílies a vacunar els seus fills? Els experts recorden la importància de la prevenció davant certes malalties, ja que, encara que no les eradiquen, sí que les aturen. Actualment a Espanya el 95% dels nens són vacunats.

Contra la concertada, la llibertat i els drets dels pares

sos eduació concertada

Està en marxa una iniciativa legislativa popular (ILP) per demanar canvis en la llei d’educació de Catalunya (LEC) que constitueix un atac frontal contra l’escola concertada i la llibertat d’ensenyament. Entre altres qüestions, es proposa que es posi fi als concerts educatius i que totes les escoles passin a ser públiques.

A banda del col·lapse del sistema que suposaria l’eliminació de l’escola concertada i la reabsorció de tot l’alumnat en centres públics (estaríem parlant de més de 350.000 alumnes a Catalunya), el que s’està qüestionant són drets i llibertats que crèiem més assentats: que el dret de tothom a l’educació es pugui exercir en llibertat i en un règim de pluralisme educatiu, i, per tant, que els pares i mares puguin decidir l’escola que prefereixen per als seus fills.

Propostes com les d’aquesta ILP –que es venen com d’alt contingut social, paradoxalment– poden provocar que la llibertat d’ensenyament i elecció d’escola torni a esdevenir un privilegi només a l’abast d’aquells que poden pagar un centre privat, sense cap finançament públic. En cas de prosperar la iniciativa, els fons públics destinats a l’educació haurien de créixer de manera desorbitada, la qual cosa provocaria que l’escola pública se’n ressentís fortament atès que la inversió per alumne baixaria. No oblidem que el cost per a l’administració pública d’una plaça a la concertada és d’entre un 30% i un 40% inferior al de la mateixa plaça a l’escola pública.

Assumir aquests costos, a més de l’ampliació de la gratuïtat que la mateixa iniciativa reclama, sembla molt lluny de les possibilitats financeres de la Generalitat. Són paradoxes de la política que es fa a força d’eslògans i d’apriorismes, més que no pas des d’una anàlisi seriosa de la realitat.

El suport dels partits polítics a aquesta ILP, fins ara i d’acord amb el que indiquen a la seva web, és limitat. Cap de les tres forces polítiques que van votar favorablement la globalitat de la LEC (CiU, ERC i el PSC) hi ha donat suport. Esperem, doncs, que aquestes forces siguin conseqüents i bloquegin la possibilitat de reobrir el debat sobre la LEC. Admetre a tràmit aquesta ILP per mer tacticisme polític seria del tot irresponsable, no tan sols pel contingut de la ILP, sinó perquè provocaria un nou factor d’inestabilitat educativa quan ja en tenim tants d’oberts: Lomqe, nous currículums, qüestió lingüística…

Ben segur que hi ha una gran majoria social a favor de la llibertat, el pluralisme i el dret d’elecció en l’ensenyament –la pròpia acceptació de l’escola concertada n’és una prova–, però caldrà que aquesta majoria es faci palesa, penetri en l’opinió pública i publicada, resti avalada pels resultats electorals i defensi activament aquests principis.

Sovint quatre eslògans sobre l’escola pública, la demagògia que sol imperar en aquest tema i algunes fal·làcies que es fan córrer amaguen la realitat i poden confondre el ciutadà poc informat. Ens hi juguem massa per badar.

CARLES ARMENGOL – El PUNT AVUI+

Benvinguts a l'escola concertada

Benvinguts a l’escola concertada

Pares i mares de la concertada: “La ILP és un atac frontal contra la llibertat d’educació”

Arran de la ILP per eliminar l’escola concertada, associacions de pares i mares posen en marxa una campanya per enviar un e-mail als diputats del Parlament de Catalunya per tal que protegeixin aquesta opció educativa.

Una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada al Parlament de Catalunya aquest mes de juny per una secció de l’Assemblea Groga vol eliminar el concert educatiu que permet el model d’escola concertada. Una proposta que, tal com ja va informar aquest diari, podria ésser anticonstitucional i antiestatutària, i que, segons l’Associació de Mares i Pares (AMPA) de l’escola Bell-lloc de Girona, seria “un atac frontal contra la llibertat d’educació”.

La reforma que promouen pretén que, en un temps màxim de 10 anys, els centres concertats deixin de rebre finançament públic, de tal forma que “tots els diners públics anirien a finançar els centres de titularitat pública”. “La subvenció, via concerts, dels centres privats anirien disminuint progressivament fins a la seva desaparició total”, afirmen des de la Comissió Promotora de la ILP per una “Proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya”, que s’ha format a partir de l’Assemblea Groga i que és l’encarregada de la iniciativa.

Per l’AMPA, aquest fet suposaria “una pèrdua de llibertats, una eliminació de drets” que, a més a més, “incrementaria de forma exponencial la despesa pública i, en conseqüència, els impostos”. “No podem consentir que triar escola sigui un privilegi per als qui tenen més diners”, denuncien.

Per aquesta raó, han iniciat una campanya per enviar un missatge a diputats del Parlament de Catalunya per tal que protegeixin l’escola concertada. Una iniciativa a la qual et pots sumar fentclick aquí.

Més de 362.000 alumnes sense escola

El 28% de tots els alumnes de Catalunya estudien a l’escola concertada. Més de 362.000 alumnes que reben la seva educació obligatòria en aquests centres i que haurien de buscar col·legis públics o privats per tal de poder seguir amb la seva escolarització. El que suposaria també la necessitat de crear nous centres educatius per part de l’estat, cosa que implicaria una gran inversió difícil de sufragar en aquests moments de crisi. A més a més d’un desaprofitament de les infraestructures ja existents i mantingudes pels col·lectius d’escoles concertades.

CATDIÀLEG

escola-concertada-campanya-500x300

Sonia Singh rehabilita nines Bratz amb un look més real, sense sexualitzar

Sonia Singh és l’artista darrere de Tree Change Dolls, un projecte que busca donar-li una nova vida a les nines de segona mà, i que ha encès un debat a la xarxa sobre la sexualització d’aquestes joguines.

La campaneta de la porta d’entrada sona i hi entra una dona menuda. La Sònia és client freqüent de les tip shops (botigues de segona mà) de l’illa de Tasmània. La científica de 35 anys es deté en la secció de joguines i aguditza la seva mirada. “Mira, a aquesta la falta una cama” diu, mentre pren una nina Bratz, d’aquestes plenes de maquillatge i del llavis gruixuts, nua i en molt mal estat. El seu inusual interès per nines de segona mà no té a veure amb la seva vida com a científic, sinó amb la seva altra faceta: la d’artista.

tree change dolls 001

“Tot va començar quan em van acomiadar i vaig tenir aquesta idea de desmaquillar nines fashion“, diu Sònia Singh en un vídeo publicat per la cadena australiana SBS. El seu hobby consisteix a prendre aquestes nines i, amb l’ajuda d’acrílics, vernissos i pintures, donar-los-hi rostres més naturals. La seva parella la va motivar a compartir-les per les xarxes socials, el que va propiciar la creació del lloc Tree Change Dolls al gener de 2015. El concepte de tree change és usat en el mercat de béns arrels quan es canvia un ambient urbà per un de rural, significat que busca rescatar Sonia en el seu projecte: “Mai va ser la meva intenció fer una declaració particular sobre aquestes nines. Tree Change Dolls es tracta més aviat de donar-li nova vida a joguines velles, ja sabeu, amb un look més proper i natural “.

tree change dolls 000

Aquestes són imatges d’aquestes nines “rehabilitades”.

tree change dolls 002

En poques setmanes, i per a sorpresa de l’australiana, milers de persones van compartir el seu projecte, generant més de 100 mil seguidors en el seu lloc de Facebook. “M’he vist desbordada per la resposta de la gent, pregunten ‘On les puc comprar?’ I només n’hi havien 12!”. A més de l’interès per les nines en si, el seu projecte va suscitar diversos comentaris a la xarxa sobre la sexualització de les nines i la necessitat d’opcions més naturals amb les que les nenes petites es puguin identificar. “M’han arribat molts comentaris de gent que diu ‘Aquest és el tipus de joguina amb el que vull que els meus fills juguin” comenta Sonia per a la televisió australiana.

tree change dolls 004

Crida l’atenció veure com les nenes reaccionen en jugar amb aquestes nines en la seva “segona vida”, una cosa que va ser gravat per la mateixa cadena SBS. “Era una mica boig, amb tot aquest maquillatge fosc i llavis gegants” comenta una de les petites en relació al rostre tradicional de les populars nines Bratz . “Pots pensar que tenen la mateixa edat que tu”, diu una altra nena mentre observa una de les nines intervingudes per Sonia. “Aquesta es veu una mica com la meva amiga Maggie” complementa una de les seves amigues.

tree change dolls 003

“Si el que he fet influeix a les grans companyies de joguines, i els fa repensar el tipus de nines que posen al mercat … no crec que seria una mala cosa”comenta l’australiana, que actualment es troba treballant en nines que, per petició de la gent, posarà en venda a la plataforma Etsy.

Francisco J. Lastra – El Definido

tree change dolls 007

tree change dolls 005

tree change dolls 006

No sóc una supermare! – #assholeparents

Proliferen les webs, els llibres i els perfils en xarxes socials que afronten la maternitat de manera irreverent i plena d’ironia.

assholeparents 000

Laura Baena confessa que una de les coses que desitja els caps de setmana és “que arribi el dilluns per poder descansar”. De fet, té altres desitjos secrets, com poder-se depilar les dues cames el mateix dia. Són desitjos que fins fa molt poc eren inconfessables perquè la imatge de la mare era la d’una dona gairebé perfecta que podia amb tot. “Ara això s’ha acabat”, diu Baena, que a principis del 2014 va crear el Club de las Malas Madres, que s’articula amb una web i una presència molt activa a les xarxes social, on compta amb milers de seguidors, sobretot dones, que comparteixen les seves vivències com a mares imperfectes, s’esbraven i troben suport en altres dones en la mateixa situació. “Tenim clar que no som superdones, sabem que no arribem a tot i no ens volem martiritzar”, destaca Baena, que creu que el concepte de maternitat ha canviat molt. “La visió ensucrada de la maternitat que ens han intentat transmetre xoca amb la realitat -diu-. No som pitjors mares pel fet de no saber cosir un botó o fregir unes croquetes. Des del nostre club lluitem contra els patrons establerts, i això fa que moltes dones s’identifiquin amb nosaltres i hagin sortit de l’armari. Hi havia una gran necessitat d’espolsar-se aquesta pressió social de sobre, i això es veu reflectit en el club i diàriament”.

Aquesta anàlisi sobre els canvis en la maternitat el comparteix Beatriz Revelles, professora de la UOC. “El perfil de mare ha canviat molt en els últims anys. D’una banda, per factors socioculturals, com que les mares treballen, tenen responsabilitats laborals i moltes inquietuds, i, de l’altra, per factors socioeconòmics com ara que es tenen menys fills i tots dos pares treballen a jornada completa. Tot i això, la criança dels fills encara recau sobretot en les mares, que han de ser supermares, supertreballadores, súper en tot… Una exigència que crea molta pressió i estrès”, explica.

assholeparents 001

Compartir vivències

L’escriptora i periodista Anna Manso, autora del llibre La pitjor mare del món. El manual (Columna), també creu que és “molt important compartir les vivències de les mares”. Ella, que escriu cada dissabte una columna al suplement Criatures, sota l’epígraf La pitjor mare del món, confessa que es veu així. “Sóc una mare imperfecta i reivindico aquesta imperfecció. Reivindico que tirem de congelats i que no passa res”, diu. Manso reconeix que sobre les mares hi ha molta pressió “externa i interna, perquè nosaltres també ens exigim molt, i això ho complica tot”. Per això creu que és molt necessari “desdramatitzar” aquesta experiència vital i “compartir-la”, que és el que fa ella al seu llibre, als seus articles i al programa Para todos, de La 2, i el que farà aquest estiu amb una secció al programa de les tardes de RAC1. “Crec que compartir és fonamental, perquè als parcs infantils es diuen moltes mentides. N’hi ha quatre que els surt tot bé i tenen el discurs monopolitzat, i això no pot ser. Cal que ens desacomplexem i acceptem que ser mare o pare no es correspon amb la imatge idíl·lica que ens havien venut, hi ha dies en què un no sap ni com fer-ho -confessa-, i per això només cal explicar la veritat, res més”.

En la mateixa línia, Laura Baena explica els motius pels quals va crear el Club de las Malas Madres. “Quan em vaig incorporar a la feina després de tenir la meva primera filla vaig començar a viure en primera persona les dificultats per conciliar i poder dur a terme la meva vida personal, laboral i familiar. Em vaig adonar que no arribava a tot i vaig obrir un compte a Twitter on explicava totes les anècdotes que provocava la impossibilitat de conciliar. A la xarxa em vaig poder esbravar, i vaig trobar el suport d’altres males mares que se sentien com jo. El club es va convertir en una comunitat emocional on desmitifiquem la maternitat i ens enriem de nosaltres mateixes”. Per a Baena, que ara acaba de publicar el llibre Soy buena malamadre (Lunwerg), que es presenta com el llibre de capçalera d’una nova generació de dones, “és més fàcil sincerar-te a la xarxa que amb la teva veïna; és més fàcil trobar-hi complicitat i zero pressió”. Aquest és precisament el motiu de l’èxit d’aquesta iniciativa i altres de similars que proliferen, sobretot als EUA, al voltant de la maternitat, segons explica Beatriz Revelles. “La xarxa, tot i ser pública, t’ofereix un cert anonimat i la tranquil·litat d’estar envoltada de gent com tu, que té els mateixos problemes que tu i que, per tant, no et jutjarà, com sí que et pot passar amb una veïna, una tieta o una mare de l’escola”. Per a Revelles, la clau de l’èxit d’aquestes plataformes digitals és “el gran sentiment de culpa que tenen les mares pel fet de no ser perfectes”. “Les mares poden compartir la seva història, els seus secrets, les seves pors… sense que les jutgin o les critiquin. A les xarxes s’alliberen de les culpes i combaten la soledat, i això és molt sa i molt beneficiós”.

assholeparents 006

Asshole parents

Una de les últimes iniciatives que està triomfant a les xarxes és el compte d’Instagram Assholeparents, creat per la bloguera nord-americana Kristen Howerton. Durant dos anys aquesta escriptora i mare de quatre fills es va dedicar a penjar a les xarxes, sota aquesta etiqueta, les rebequeries de les seves criatures, enfadades per motius com “comprar unes sabates que no tenien llumeta” o “servir un dinar en un plat rosa, amb un got rosa però amb una forquilla groga”. Howerton va veure com aviat centenars de pares començaven a compartir imatges dels seus fills sota l’etiqueta #assholeparents i va decidir crear un compte a Instagram, que té gairebé 200.000 seguidors. Allà hi podem veure criatures enfadadíssimes perquè els seus pares els treuen una piruleta perquè no s’ofeguin, no els deixen jugar amb les escombraries, els fan compartir les llaminadures o no els deixen menjar plastilina.

Però què passarà amb totes aquestes iniciatives a la xarxa? Com evolucionaran? La resposta no és clara. Per a Beatriz Revelles és probable que algunes d’aquestes comunitats avancin cap a contactes reals, per fomentar encara més l’ajuda i el suport. D’altres trobaran traducció en formats més tradicionals com els llibres o el marxandatge, com és el cas del Club de las Malas Madres, que ja tenen samarretes amb els seus eslògans estampats. Sigui quin sigui el futur, Revelles veu el fenomen ara mateix amb bons ulls. “És beneficiós i sa, ajuda moltes mares a alliberar-se de la culpa”. Benvingudes, doncs, mares imperfectes.

assholeparents 005

54 minuts de temps lliure al dia

Les mares tenen a la seva disposició 54 minuts al dia de temps lliure. Temps que no estan treballant, ni tenint cura dels fills ni ocupant-se de les tasques domèstiques. És una de les primeres conclusions de l’enquesta Concilia13F, organitzada pel Club de las Malas Madres, que vol fer un retrat de la situació de la conciliació a l’Estat. Una altra de les conclusions és que més de la meitat de les enquestades -un 51%- han tingut experiències negatives a la feina a causa de la seva maternitat, i un 35% de les que treballen per compte d’altri decideixen fer-ho a jornada parcial per poder dedicar més temps a la família. Pel que fa a la satisfacció amb l’organització horària, la qualifiquen amb un 3,9 sobre 10.

assholeparents 004

I els pares, quin paper hi juguen?

Molts dels blogs, les webs o els perfils a les xarxes parlen només de maternitat i exclouen els pares i tot el que fa referència a la paternitat. L’escriptora i periodista Anna Manso no ho veu amb bons ulls. Manso afirma: “Ens hem d’adreçar als pares, sempre, perquè ells també assumeixen la paternitat, pateixen i són imperfectes com nosaltres i també volen sentir experiències com les seves perquè això els ajuda”. Al Club de las Malas Madres, en canvi, tot s’adreça més cap a les dones. Per a Laura Baena, la creadora del club, els homes “són bons pares”, però afegeix: “No saben combinar els colors, no cuinen però ho intenten i a la nit estan sords com una tàpia”. Però la realitat és que els pares també hi volen dir la seva i per això estan proliferant alguns blogs on ells expliquen les seves experiències en primera persona. Un d’aquests és Vadepares.cat, on cinc homes hi aboquen reflexions plenes d’humor i tendresa sobre el que significa ser pares. Un altre és el blog d’Enric Bastardas, Personetes Creatives, o el de Carles Escudero, Un Pare com Darth Vader, al portal Criatures, on expliquen, sempre amb un punt d’ironia, les vicissituds dels pares d’avui dia.

THAÏS GUTIÉRREZ – ARA

assholeparents 007

Per què de vegades és bo suspendre?

L’error permet analitzar la situació per millorar. L’encert, no. L’actitud dels pares és clau per afrontar els suspensos correctament. Cal ensenyar als nois a tolerar la frustració, des de l’escola i des de casa.

examen 01

La vida està plena d’encerts i d’errors, potser més dels segons que dels primers, però poques vegades ens ensenyen a gestionar-los de la forma adequada o treure’ls el major profit. “M’agraden els meus errors”, deia Charles Chaplin, “no vull renunciar a la llibertat deliciosa d’equivocar-me”.

És hora punta de tancament d’avaluacions, obtenció de qualificacions i notes de tall per poder accedir a diferents formacions i les paraules d’aprovat o suspens cobren en aquests dies un especial protagonisme. La meta està a treure més d’un cinc, però de vegades l’aprenentatge no rau en aquest tall. Així, ho expliquen diversos experts en educació.

“Si alguna cosa et surt malament, avalues ​​la situació i analitzes el que va poder sortir malament. En canvi, quan aproves, no et pares a pensar en per què va sortir bé. L’error sempre s’analitza, l’encert no“, afirma José Manuel Suárez Sandomingo, president de l’Associació Professional de Pedagogs i Psicopedagogs de Galícia (APEGA). L’error et permet elaborar un resposta i per tant un procés d’aprenentatge que pots aplicar després a altres casos.

En el món acadèmic, “suspendre no és més que una circumstància de la vida que pot servir d’al·licient, fent evident que alguna cosa no ha anat com hauria. Permet millorar la manera de treballar”, afegeix per la seva banda Maria Bustamante, psicòloga infantil del Institut Centta de Madrid.

Els motius del suspens

El percentatge de suspesos en les proves de Selectivitat està al voltant del 5% cada any. Però la xifra en Batxillerat, és molt més elevada. “En algunes ocasions pot acostar-se al 50%, encara que varia molt entre unes comunitats autònomes”, assenyala Jesús Zapatero Herranz, orientador educatiu i membre de la junta directiva de l’Associació Aragonesa de Psicopedagogia (AAPS).

Per poder treure el costat positiu als suspensos, opina l’especialista, “cal analitzar-bé i fer un pla de millora que per desgràcia molt poques vegades es fa “.

Els motius del suspens són molt nombrosos i el focus cal posar-ho en moltes àrees, començant des de la pròpia escola com a institució. “L’escola és una carrera d’obstacles i la maduració del nen no té per què coincidir amb les etapes acadèmiques, cada nen evoluciona en un temps diferent”, explica Suárez. I aquí, radiquen molts dels problemes.

Segons van passant les etapes educatives, les dificultats es compliquen, no només en les matèries sinó també en les exigències de cada professor i el nen pot ser que biològicament encara no estigui preparat per a ells.

D’altra banda, l’aprenentatge que s’ensenya als alumnes dels seus encerts o errors no sempre és l’adequat. “El fracàs escolar és una entelèquia, tot es redueix a aprovar o suspendre i en l’aprenentatge influeixen molts més factors”, afirma aquest expert. Per exemple, seria molt necessari que des de l’escola s’impartissin classes de tècniques d’estudi “A l’alumnat se’ls diu què estudiar però no com fer-ho”, lamenta. De manera que en anar suspenent, els alumnes es van frustrant: els ‘estrenyen’ a casa, els castiguen i poden fins i tot canviar de companys o amics en repetir cursos -encara que a vegades aquesta opció és la millor socialment-.

Tot això unit a factors propis de la seva edat fa que el nen se senti cada vegada pitjor.

“Alguna cosa hem de canviar”, apunta Suárez, “l’escola és una entitat classificadora i no tothom té per què saber de tot. Per aquest motiu cada vegada s’estigui prestant més atenció a la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Gardner. Un, per exemple, pot ser molt bo en matemàtiques però molt dolent en filosofia. Cada un té una capacitat específica, no té per què tenir-les totes”. I això és precisament el que va defensar el psicòleg Howard Gardner quan va parlar per primera vegada en l’any 1983 d’aquesta teoria: “No tenim una única intel·ligència, sinó una col·lecció de potencialitats que es completen”.

Una altra de les qüestions importants en analitzar els motius del suspens és el procés de decidir què estudiar i què no. L’experiència professional de Zapatero Herranz assenyala que un nombre important d’alumnes que cursen Batxillerat no sap per què, ni per què ho estan estudiant. “No ho tenen molt clar ni tampoc coneixen bé altres alternatives, com els cicles de grau mitjà de Formació Professional”, afirma. La metodologia que s’empra en el Batxillerat està molt basada en l’estudi i la memorització, ja que s’enfoca sobretot a la preparació de la Selectivitat. I, d’altra banda, continuen existint matèries generals i comuns -encara que hi hagi diferents modalitats i assignatures optatives que tria l’alumne segons les seves interessos-.

“El procés per decidir si fer batxillerat o no és molt important”, exposa aquest especialista. Però per això, hi ha alguns problemes. Un d’ells és la manca d’informació i prejudicis: molts alumnes no saben el que és la Formació Professional. “Sembla que és una cosa de segona categoria i molts pares ni s’ho plantegen”, diu. I, però, pot ser una de les millors opcions: “Hi ha bastants casos d’alumnes que després de fer primer de batxillerat i tenir molt mals resultats han obtingut altres molt bons cursant un grau mitjà, i fins i tot molts continuen després els seus estudis en cicles de grau superior i en graus universitaris “, informa. Un altre dels problemes és sens dubte, els escassos recursos que es dediquen a l’orientació de l’alumnat.

examen 03

Família i escola, de la mà

En aquest procés d’anàlisi del suspens o de l’error és important el paper del professorat i de la família. “S’ha de tenir en compte tots els elements perquè no sempre analitzem el perquè dels resultats. I a les proves em remeto: alguna cosa falla en aquesta anàlisi perquè el nostre sistema educatiu porta molts anys suspenent a més del 25% dels estudiants, i els resultats no milloren”. afirma Zapatero.

La frustració té dues sortides: una que serveix com a al·licient (‘jo puc amb això, ningú em va a parar’) i una altra com a obstacle (‘no sóc capaç, jo no puc amb això’). Per això, és fonamental educar en l’error i preparar-los per als fracassos. ” Si a un nen no se’ls ensenya que l’error forma part de la vida, li estarem ensenyant a ser un nen dependent . Quan el que cal ensenyar és tot el contrari: a ser una persona resilient i fort per a la vida “, assegura Suárez. El mateix succeeix amb alumnes acostumats a aprovar sempre que, de sobte, treuen un quatre i no saben com afrontar-: “Educar en l’error és fonamental per a valorar el que costa l’esforç”, insisteix.

Un suspens cal canalitzar-com “una nova oportunitat de demostrar que pot ser superat, o també com un avís que hem de millorar”, aconsella Maria Bustamante. La clau principal és, sobretot, la tranquil·litat, l’anàlisi realista i la fermesa en l’aplicació de solucions.Una cosa fonamental per a això és l’actitud dels pares i l’ensenyament que els donen als seus fills. Des de l’escola i des de casa cal educar per a la frustració: l’error forma part de la vida, fa que valorem més l’esforç i que no ens acomodem en l’èxit. D’aquí la popular frase de ‘l’important no és arribar sinó mantenir-se’.

És molt important, insisteix Bustamante, que els pares no prenguin els suspensos com un índex de valor personal dels seus fills, sinó com un reflex d’unes circumstàncies que poden ser resoltes. Han de mantenir una actitud adequada, positiva i ferma, que s’atengui al que pot estar afectant al seu fill, ja que pot interferir en el seu desenvolupament integral. “Mai s’han de mesurar a si mateixos com a pares per l’èxit dels seus fills en els estudis”, conclou.

BEATRIZ G. Portalatín – EL MUNDO

examen 04

AMPA IPSE NEWS #064

AMPA IPSE NEWS #064

un espai per a la comunicació i per a la participació

18/06/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Recordeu d’inscriure els nens a la PISCINA de l’AMPA IPSE pel curs 2015-2016
El període de matriculació és del 2 al 19 de juny. S’ha de lliurar a la bústia de l’AMPA situada a la porteria de l’Escola, dins d’un sobre tancat amb el nom i curs del nen/a, la següent
L’alumnat de primària falla en expressió escrita
En general els alumnes acaben el cicle de primària amb un nivell lleugerament més baix que els del curs passat en català, matemàtiques i anglès, i, en canvi, han millorat en castellà. A nivell g
15% de descompte per al curs “Seguretat a internet per a tothom” a les famílies de l’AMPA IPSE
Aprèn a protegir les teves dades i la teva privadesa a Internet amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica. Aquest juliol el COEINF (Col·legi Oficial d’Enginyeria en Inform
Infància apantallada i carrers sense nens
La societat adulta és molt hipòcrita i s’autoenganya constantment. Critiquem que els menors estiguin apantallats amb mòbils i tauletes des de ben petits mentre ens neguem a construir la ciutat dels
El TDAH, un trastorn present en l’adolescència i no prou diagnosticat
Si ja en si mateixa l’adolescència i primers anys de l’edat adulta suposen un canvi en diferents aspectes i noves vivències no exemptes de conflicte, en el cas de l’adolescent amb trastorn per dèfi
Aprovada la llei que integra FP i formació ocupacional
La idea és fer molt més permeable el sistema educatiu a les necessitats del món del treball i facilitar l’acreditació de les competències professionals dels treballadors. La llei preveu crear, de
Hem arribat a les 250.000 visites, moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible.
És una fita important per a un bloc d’una AMPA, un quart de milió de visites Directes, que sumades a les que es fan a través de les xarxes socials, donen ànims i ganes de continuar posant els mitj
Els pares del nen amb diftèria, destrossats, se senten enganyats pels antivacunes
Tenen un profund sentiment de culpabilitat que l’equip mèdic els hi intenta treure. Malgrat que les vacunes són considerades el major assoliment de la salut pública dels últims cent anys, hi ha un
Toy Like Em: la campanya que ha aconseguit que Playmobil fabriqui figures amb discapacitat
La iniciativa va partir de Toy Like Em (Una joguina com jo), una acció global amb origen al Regne Unit per pares de nens amb discapacitat i pares discapacitats. L’objectiu que s’han marcat és que la

Recordeu d’inscriure els nens a la PISCINA de l’AMPA IPSE pel curs 2015-2016

Cartell piscina 2015-2016

El període de matriculació és del 2 al 19 de juny.

S’ha de lliurar a la bústia de l’AMPA situada a la porteria de l’Escola, dins d’un sobre tancat amb el nom i curs del nen/a, la següent documentació:

– Full d’inscripció omplert i una foto carnet (amb el nom del nen) “Full d’inscripció de piscina 2015-2016 (pdf)

– El resguard de l’ingrés fet al compte de l’AMPA, fent constar el nom complet del nen inscrit. Es pot optar per fer un únic pagament al mes de juny o dos, pagant el 50% al juny i el 50% al setembre.

– En cas de no ser soci de l’AMPA cal fer un altre ingrés al mateix compte amb la quota i adjuntar-lo a la resta de documentació.

No es reservarà la plaça si no s’ha lliurat tota la documentació (encara que s’hagi pagat).

Tindran preferència en la inscripció els nens que ja realitzen aquesta activitat, sempre que es mantingui el dia de realització de la mateixa. Als altres se’ls respectarà l’ordre segons la data de l’ingrés bancari.

Si les places no queden cobertes s’obrirà un altre període d’inscripció al setembre. Durant el mes de setembre també es lliuraran els carnets per accedir a les instal·lacions.

Cartell piscina AMPA IPSE 2015-2016 (pdf)

Full inscripcio piscina 2015-2016

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 624 other followers

%d bloggers like this: