Fer els deures amb els fills té un impacte nul en el seu aprenentatge

En canvi, crear ambients i rutines d’estudi és més efectiu, segons un estudi de la Fundació Bofill.

Més enllà del debat sobre si s’han de fer deures a casa o no, ajudar els fills a fer-los té un impacte pràcticament nul en el seu aprenentatge. Pot ser font de conflictes i, en casos extrems, els pares poden acabar fent els deures als seus fills. En canvi, estructurar l’estona per fer els deures, és a dir, fomentar que hi hagi “un espai i una estona per fer-los, ajudar-los a planificar la feina que han de fer i crear ambients i rutines d’estudi” és molt més efectiu, explica l’especialista en avaluació de polítiques públiques, Jaume Blasco, que és també l’autor de l’informe de la Fundació Bofill i l’Institut Català d’Avaluacions Públiques (Ivàlua) ‘Com t’ha anat avui l’escola? Què funciona en l’acompanyament familiar a l’escolaritat’, que es presenta aquest dijous a la tarda. I l’informe, pel que fa als deures, és clar: “L’ajuda i supervisió en els deures té un efecte feble i, en alguns estudis, fins i tot negatiu”. Blasco diu que una cosa és assistir-los si demanen ajuda i una altra, fer els deures conjuntament.

Assemblea General Ordinària 2018 de l’AMPA IPSE, dimarts 16 d’octubre a les 19:00

Ens plau convocar-vos a la celebració de l’Assemblea General Ordinària de l’Associació de pares i Mares d’alumnes de l’Escola IPSE

• Data: dimarts, 16 d’octubre de 2018
• Hora: 19:00  hores
• Lloc: Menjador 1er pis Escola IPSE – Casanova, 175

L’AMPA us desitja unes MOLT BONES VACANCES! Que passeu un bon estiu!!!

-Adéu!
-A reveure
-Bones vacances!
*
Quina emoció,
quina alegria,
quina il·lusió!
*
S’acabaren tots els deures,
àlbums i fulls ja descansen,
l’escola ha de reposar:
s’ha aturat el temps d’estudiar.
*

 Saltar del curs a les vacances,
córrer i saltar a la vora del mar,
tot cercant petxines i estrelles
per omplir-nos totes, totes les butxaques.

Saltar del curs a les vacances,
arxivar al calaix de les feines fetes
els fulls, les fitxes i les lletres
i endinsar-nos a les llums canviants del cel.

Saltar del curs a les vacances,
esperar el vol de núvols gegants
i embrutar-nos les ungles fent figures
amb el fang després de la tempesta.

Saltar del curs a les vacances,
anar amb moltes ganes d’excursió,
dibuixar cors als vidres del cotxe
o mapes a la sorra per buscar tresors.

Recordant aquell bonic conte de classe,
disfressar-nos de princeses o de monstres i actuar.
Nedar, saltar, ballar i cantar.
Olorar una flor d’estiu al camp.
Sentir els grills, veure com madura el blat.
Mirar el cel de nit i localitzar-ne constel·lacions.
Llegir llibres nous,
menjar xocolata amb pa i avellanes,
beure un suc amb glaçons
jugar al tres en ratlla, a l’oca i al parxís,
al othello, als escacs, al penjat i a la wii.

Saltar.
Saltar del curs a les vacances.

***

Poemes de Isabel Barriel

Poemes per acomiadar el curs i rebre les vacances d’estiu

😉

AMPA IPSE NEWS #129

	un espai per a la comunicació i per a la participació 21/06/18 L’AMPA us desitja unes MOLT BONES VACANCES! Que passeu un bon estiu!!! Saltar del curs a les vacances, córrer i saltar a la vora del mar, tot cercant petxines i estrelles per omplir-nos totes, totes les butxaques. Saltar del curs a les vacances, arxivar al cala… Arriben les notes dels nostres fills i són bones: els hi comprem un regal? i als mestres? A més dels regals per compensar les notes, hi ha un altre tema de debat aquesta última setmana d’escola. Els grups de Whatsapp de pares i mares –sobretot en el segon cicle… La generació 4C Tenim a l’abast un aparell -mòbil o tauleta- i infinitat d’aplicacions que ens permeten estar sempre connectats. Aquesta revolució comunicativa, social i personal sup… Els joves del ‘jo-jo!, ja-ja!’ L’educadora emocional Cristina Gutiérrez alerta de la poca tolerància a la frustració, de l’egoisme i de la minsa cultura de l’esforç, a causa d’una educaci&oacute… Els mestres no inciten l’odi: les nou mentides que ho desmunten En resum: Entre el 2 d’octubre i el 13 de juny, exactament vuit mesos i onze dies, vuit docents han passat per un dels pitjors tràngols de la seva vida per culpa d’una menti… Es confirmen les sospites: cada vegada tenim menys coeficient intel·lectual El deteriorament podria ser degut a canvis en la forma en què s’ensenyen les matemàtiques i els idiomes o al fet d’abandonar progressivament la lectura de llibres per passar el temps … Amb 12 anys és possible tenir parella? En una societat hipersexuada, hi ha joves que als primers cursos de l’ESO diuen que tenen parella. Ara bé, per als pedagogs, en el sentit de compromís i de relació emocio… Adolescents 4.0 El 20% dels nens fa servir les xarxes socials abans dels 10 anys, el que avança comportaments propis de nois de secundària, segons la Ramon Llull. Diversos especialistes reflexio… Catalunya advoca pel mòbil a classe com a eina educativa Catalunya no es planteja, almenys de moment, prohibir l’ús dels telèfons mòbils a les aules, com acaba de fer Emmanuel Macron a França. Entre altres coses, perqu&eg…

 

Arriben les notes dels nostres fills i són bones: els hi comprem un regal? i als mestres?

 

Tres arguments demostren que no és una bona idea que pares i mares compensin econòmicament els nens per haver-ho aprovat tot.

A més de la recerca frenètica de campaments d’estiu, pares i mares tenen un altre clàssic maldecap al juny: les notes. Imaginem que els nostres fills ho han aprovat tot. Els hi comprem un regal per celebrar-ho? La resposta és no. Per tres motius.

La generació 4C

Hem de gestionar positivament la connectivitat, fent un bon ús de la tecnologia i trobant un equilibri entre el que és digital i la resta.

La tecnologia ha suposat una revolució, ha modificat la manera com ens comuniquem, informem, orientem, entretenim o mostrem. Tenim a l’abast un aparell -mòbil o tauleta- i infinitat d’aplicacions que ens permeten estar sempre connectats. Aquesta revolució comunicativa, social i personal suposa un nou paradigma per als pares i mares de la generació 4C (connectada, comunicada, creativa i consumista). Al llibre ‘Generación 4C. Todo lo que necesita saber de sus hijos con ADN 100×100 digital’, la professora de secundària Elena Guasch planteja una sèrie de reflexions sobre el món digital actual i fa propostes específiques per a les famílies de nens i adolescents que estan sempre connectats. “És important aprendre a gestionar correctament la tecnologia perquè és imparable i no marxarà. En un moment en què els paràmetres vitals han canviat tant, hem d’aprendre a diferenciar entre el temps real i el digital, entendre que podem rebre un mail a l’instant però cal temps per corregir un examen i saber la nota”, comenta Guasch.

Els joves del ‘jo-jo!, ja-ja!’

L’educadora emocional Cristina Gutiérrez alerta de la poca tolerància a la frustració, de l’egoisme i de la minsa cultura de l’esforç, a causa d’una educació basada en el tenir i no en el ser, en què no es viu ni es gaudeix de l’ara i aquí, sinó que totes les expectatives estan posades en el que ha de venir i que sigui ràpid!

Els mestres no inciten l’odi: les nou mentides que ho desmunten

“No hi va haver delicte, a l’escola es pot parlar de l’1 d’octubre i els alumnes no se’n van ressentir”

L’article d’avui és una mica llarg. A més, per ser justos, cal reconèixer que bona part d’aquest article no l’he escrit jo sinó l’Audiència de Lleida. És aquest organisme judicial, poc sospitós de treballar per la causa sobiranista, el que desmunta fil per randa una de les campanyes de criminalització més bèsties i injustes que ha patit un col·lectiu en els últims temps: els mestres de l’escola de la Seu d’Urgell, acusats durant mesos d’haver comès un delicte d’odi per, simplement, haver explicat a l’aula què va passar l’1 d’octubre. Ara, però, la causa ha quedat arxivada i els docents estan nets de qualsevol culpa. El text de l’Audiència de Lleida és molt contundent i a més d’un polític li hauria de caure la cara de vergonya per haver fet quelcom més que prescindir del mínim respecte a la presumpció d’innocència: haver participat directament d’aquest aquelarre contra els professors. Per aquests nou motius:

Es confirmen les sospites: cada vegada tenim menys coeficient intel·lectual

Les puntuacions en els tests han anat caient constantment durant les últimes dècades per culpa dels factors ambientals.

Des de la Segona Guerra Mundial les puntuacions de coeficient intel·lectual (CI) dels joves no havien parat de créixer. Però ha arribat un moment en què no només s’han estancat, sinó que estan baixant a gran velocitat. El declivi, d’almenys 7 punts per generació, va començar amb els nascuts el 1976, que van aconseguir la seva edat adulta a mitjans de la dècada dels noranta.

Amb 12 anys és possible tenir parella?

En una societat hipersexuada, hi ha joves que als primers cursos de l’ESO diuen que tenen parella. Ara bé, per als pedagogs, en el sentit de compromís i de relació emocional i sexual, no existeix aquesta possibilitat.

Hipersexuada. És una paraula complicada, amb un prefix que indica excés, i que apareix per entendre per què hi ha nois i noies que a 1r d’ESO diuen que tenen parella. I que quan ho han d’explicar per a una entrevista en un mitjà de comunicació no ho accepten. Sovint perquè no ho saben ni els mateixos pares, afirmen, malgrat que els tutors i els companys de classe de l’institut sí que n’estan ben al cas, matisen. El cas és que segons relata la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que es basa en un estudi de la Lliga Espanyola de l’Educació, “un 24% dels joves van tenir la primera parella amb només 12 anys, i prop d’un terç van tenir la primera relació sexual als 15 anys”. A part d’aquesta dada, la UOC també cita un estudi de l’Unicef que assegura que “un 11% de nens-joves, d’entre 9 i 16 anys, han tingut una cita a cegues per internet”.