TED – Kevin Allocca: per què els vídeos es fan virals?

Hola. Sóc Kevin Allocca, el gerent de tendències de YouTube, i miro vídeos de YouTube en forma professional. És cert. Per això avui veurem per què els vídeos es fan virals i quina importància té això. Tots volem ser estrelles: celebritats, cantants, comediants …Quan jo era més jove, això semblava una cosa molt, molt difícil. Però avui el vídeo web fa que qualsevol de nosaltres, o de les nostres accions, tingui notorietat en una part de la nostra cultura mundial. Qualsevol pot fer-se famós a Internet en un tres. Es pugen més de 48 hores de vídeo a YouTube per minut. I, d’aquests, només un petit percentatge es fa viral, rep infinitat de visites i guanya momentum cultural. Com succeeix això? Tres coses: creadors de tendències, comunitats de participació i factor sorpresa. Bé, comencem.

(Video) Bear Vasquez: Oh, Déu meu, Déu meu. Déu meu! ¡Guau! ¡Ohhhhh, guauuu!

KA: L’any passat, Bear Vásquez va publicar aquest video filmat fora de casa al Parc Nacional de Yosemite. El 2010, va ser vist 23 milions de vegades. (Rialles) Aquest gràfic mostra les reproduccions en l’auge de popularitat de l’estiu passat. Bear no es proposava fer un vídeo viral. Només volia compartir un arc de Sant Martí doble. Això és el que un fa si es diu Yosemite Mountain Bear. (Rialles) Ja havia publicat molts vídeos de la natura. Aquest vídeo s’havia publicat al gener. Llavors, què va passar aquí? Va ser Jimmy Kimmel. Jimmy Kimmel va publicar aquest tweet que catapultaria al vídeo a la popularitat. Els creadors de tendències com Jimmy Kimmel ens presenten coses noves i interessants i les divulguen a un públic més ampli.

(Video) Rebecca Black: ♫ És divendres, divendres. Cal començar el divendres. ♫ ♫ Tots desitgen que arribi el cap de setmana, el cap de setmana. ♫ ♫ Divendres, divendres. Començant el divendres. ♫

KA: No pensaran que podíem tenir aquesta conversa sense parlar d’aquest vídeo, espero. ”Divendres” de Rebecca Black és un dels vídeos més populars de l’any. El van veure gairebé 200 milions de vegades aquest any. Aquest gràfic mostra la freqüència d’ús. Igual que “Arc de Sant Martí doble”, aquest video semblava haver sorgit del no-res.

Llavors, què va passar aquest dia? Bé, era divendres, és veritat. I si es pregunten per aquests altres pics, també són divendres. (Rialles) Però, què va passar aquest dia, aquest divendres en particular? Bé, la va prendre Tosh.0 i molts blogs van començar a escriure sobre això. Michael J. Nelson, de Mystery Science Theater, va ser una de les primeres persones en fer una broma sobre el vídeo a Twitter. Però l’important és que una persona o un grup de creadors de tendències adopten un punt de vista i el comparteixen amb un públic més ampli, accelerant el procés.

Llavors, aquesta comunitat de persones que comparteix aquest gran acudit intern després comença a parlar-ne ia fer coses. I ara hi ha 10.000 paròdies de “Divendres” a YouTube. Només en els primers set dies, hi va haver una paròdia per a cada un dels altres dies. (Rialles) A diferència de l’entreteniment unidireccional del segle XX, aquesta participació comunitària és la nostra manera de ser part del fenomen – difonent-ho fent alguna cosa nova amb això -.

(Música)

“Nyan Cat” és una animació repetitiva amb una música escaient. És així, això és tot. Aquest any el van veure unes 50 milions de vegades. I si pensen que això és rar, sàpiguen que hi ha una versió de tres hores que s’ha vist quatre milions de vegades.(Rialles) Fins als gats van veure aquest video. (Rialles) I hi ha gats que van veure altres gats veient el video.

(Rialles)

Però l’important aquí és la creativitat que va despertar entre la comunitat tecnófila d’Internet. Hi va haver remescles. (Rialles) Algú va fer una versió a l’antiga. (Rialles) I després es va fer internacional. (Rialles) Tot d’una, va sorgir tota una comunitat de remescla que va fer que això passés de ser un acudit ximple a alguna cosa del que tots podem formar part. Perquè avui no només gaudim, participem.

Qui podria haver predit una cosa així? Qui podria haver predit “Arc de Sant Martí doble” o Rebecca Black o “Nyan Cat”? Quin guió podria haver escrit que contemplés aquesta situació? En un món on es pugen dos dies de vídeo per minut, només allò veritablement únic i inesperat pot destacar de la manera que aquestes coses ho han fet. Quan un amic em va dir que havia de veure aquest gran vídeo d’un tipus que protesta contra les multes a ciclistes a Nova York, admeto que no em va interessar massa.

(Video) Casey Niestat: Em van multar per no circular pel carril-bici però sovint hi ha obstacles que t’impedeixen circular adequadament pel carril-bici.

(Rialles)

KA: Gràcies a l’efecte sorpresa i al seu humor, Casey Niestat va aconseguir que 5 milions el veiessin i s’entenguessin amb la seva idea. Per això aquest enfocament val per tot el nou que fem de forma creativa. I tot això ens condueix a una gran pregunta …

(Video) Bear Vasquez: Què significa això? Ohhhh. (Rialles)

KA: Què significa això? Els creadors de tendència, comunitats creatives de participació, el totalment inesperat, són característiques d’un nou tipus de mitjans, d’una nova cultura, a la qual tots tenim accés i és l’audiència la que defineix la popularitat. Com he dit abans, una de les celebritats actuals del món, Justin Bieber, va començar a YouTube. No demanin permís per expressar les seves idees. Ara tots som una mica amos de la nostra cultura pop. Aquestes no són les característiques dels vells mitjans, tot just són les dels mitjans actuals, però definiran l’entreteniment del futur.

Gràcies.

(Aplaudiments)

Translations Talks in Catalan

Problemes amb els problemes? Molt + que Matemàtiques (El problema dels “ulls blaus a l’illa”)

Publicat en matemáTICas per Luis Miguel Iglesias Albarrán [14.08.11]

Un problema? I què? A per ell!

Us explico en “bloc-baixa”, en secret, una de les receptes que dono als meus alumnes?

Tens un problema? I què passa? El dolent és tenir-ne dos, però només un de sol … ()

Endavant, llegeix i comprèn i tindràs el 51% del problema resolt.

Qui va dir por? Poseu aquest vídeo a docents de matemàtiques, a qui esperen i desitgen ser-ho algun dia, al alumnat i a les famílies i entendran perfectament el que és un PROBLEMA.

Només algú de la talla i la vàlua del mestre argentí Adrián Paenza podria explicar d’una manera tan simple, amb tanta relaxació i espontaneïtat però, al mateix temps, amb tanta càrrega didàctica.

El vídeo al qual faig referència és el de la seva participació en TEDxJoven @ RiodelaPlata i porta per títol: “El plaer de tenir un problema no resolt al cap” on revela els desafiaments i els avantatges de tenir un problema no resolt al cap.

Però algú tan gran … no podia quedar-se únicament aquí, a la xerrada, per alguna cosa és qui és.

És per això, per la qual cosa conclou plantejant a tots els joves assistents a la seva xerrada, i per extensió a tots i totes nosaltres, un problema. T’atreveixes amb ell?

Espero veure en els comentaris la teva solució al problema

Ànim!

.

.

El problema dels “ulls blaus a l’illa”.

En una illa hi ha 100 habitants. Tots ells tenen o bé ulls blaus o bé ulls marrons. Tots veuen el color dels altres, però no el color propi. Està prohibit parlar entre ells d’aquest tema. No hi ha miralls ni trampes possibles. Això sí: ​​hi ha una llei a l’illa que estableix que si algú ‘descobreix’ que té ulls blaus, ha d’abandonar l’illa inexorablement a les 8 del matí del dia següent. Tots els pobladors tenen la mateixa capacitat per a raonar i tots són capaços d’usar una lògica impecable.

Un dia, un nàufrag arriba a l’illa, i mentre els mira a tots diu: “que n’és de bo veure almenys una persona amb ulls blaus, com jo, després de tant temps d’estar en alta mar!”

Ara li toca pensar a vostè:

Quines conseqüències va portar aquesta frase entre els habitants de l’illa?

És a dir, una vegada que els pobladors van escoltar al visitant dir que havia almenys un d’ells que tenia ulls blaus, què creu vostè que va passar després?.

.

.

.

Pels que després de tres anys no tingueu la solució ….

Arianna Huffington: Com triomfar? Dorm més. (TED talks)

En aquesta xerrada curta, l’Arianna Huffinton presenta una petita idea que pot despertar-ne de més grans: el poder d’una bona nit de somnis. Enlloc de fanfarronejar les nostres mancances de son, ens insta a tancar els ulls per tenir una visió més global: Podem dormir el nostre camí cap a una millor productivitat i felicitat – i una presa de decisions més intel·ligent.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada d’Arianna Huffington:

La meva gran idea és una molt, molt petita idea que pot obrir bilions de grans idees que en aquest moment son latents a dins nostre. I la meva petita idea que ho farà és dormir.

(rialles)

(aplaudiment)

Això és una sala de dones de primera. Aquesta és una sala de dones privades de son. Jo vaig aprendre de mala manera, el valor de dormir. Ara fa dos anys i mig, vaig desmaiar-me d’esgotament. Em vaig donar un cop a la meva taula, i em vaig trencar l’os de la galta, I em varen posar cinc punts al meu ull dret. I vaig començar el viatge del redescobriment del valor de dormir. I en el transcurs del viatge, vaig estudiar, vaig reunir-me amb metges, científics, i estic aquí per dir-vos que el camí per una vida més productiva, més inspirada, i més feliç és dormir lo suficient.

Mike Matas: Un llibre digital de la següent generació (TED talks)

El creador de programari Mike Matas presenta el primer llibre de llarga duració interactiu per a l’iPad, amb videos i gràfics intel.ligents i seleccionables i unes visualitzacions de dades atractives per a reproduir. El llibre és “La nostra opció”, la seqüela d’”Una veritat incòmode” d’Al Gore.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada de Mike Matas:

Durant l’últim any i mig el meu equip a Push Pop Press i Charlie Melcher i Melcher Media hem estat treballant per a crear el primer llibre interactiu de llarga durada. Es diu “La nostra opció” i l’autor és l’Al Gore. És la seqüèla d’”Una veritat incòmode” i explora totes les sol.lucions que resoldran la crisi climàtica.

El llibre comença així. Aquesta és la portada. Mentre la Terra gira, podem veure on vivim. Aleshores podem obrir el llibre i seleccionar els capítols per a navegar pel llibre. O podem desplaçar-nos per les pàgines a la part d’abaix. I si volem apropar-nos a una pàgina, senzillament l’obrim. I tot el que veus al llibre, ho pots agafar amb dos dits, aixecar-ho de la pàgina i obrir-ho. I si vols tornar enrere i llegir el llibre de nou, senzillament ho plegues i ho tornes a posar a la pàgina. I això funciona de la mateixa manera; ho agafes i ho obres.

Patricia Ryan: No insisteixin amb l’anglès! (TED talks)

Al TEDxDubai, Patricia Ryan, professora d’anglès de fa molt de temps, demana provocadorament: Que el món se centri en l’anglès evita la propagació de grans idees en altres llengües? (Per exemple: Què hauria passat si Einstein hagués hagut d’examinar-se del TOEFL?) Una apassionada defensa de la traducció i de compartir el coneixement.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada de Patricia Ryan:

Sé que n’estan pensant. Que m’hi he perdut, que algú pujarà a l’escenari ara mateix i m’acompanyarà amablement al meu seient. (Aplaudiments) Em passa això sempre a Dubai. “De vacances, oi?” (Riallades) “De visita als fills? Quan de temps s’hi estarà?”

Encara espero que una mica més. Visc i faig classes al Golf fa més de 30 anys. (Aplaudiments) I en tot aquest temps, s’han produït molts canvis. Aquesta estadística sobta força. I vull parlar-los avui sobre la pèrdua de llengües i la globalització de l’anglès. Els parlaré d’una amiga que ensenyava anglès a adults a Abu Dhabi. I un bon dia, va decidir portar-los al jardí per ensenyar-los vocabulari de la natura. Però va ser ella qui va acabar aprenent tots els noms de les plantes locals en àrab, així com les seves propietats — usos mèdics, cosmètics, a la cuina, d’herbolari. Com havien assolit aquells estudiants tot aquest coneixement? Dels seus avis, esclar, i fins i tot dels seus besavis. No cal dir-los com és d’important la transmissió de coneixements d’una generació a una altra.

Ali Carr-Chellman: reeducar els nens a través dels jocs

Ali Carr-Chellman assenyala tres motius pels quals molts nens deixen l’escola:
- L’absència de tolerància.
- Hi ha menys professors homes.
- El parvulari és la nova primària.
I exposa el seu atrevit pla per atreure’ls de nou: traslladar la seva cultura a l’aula, amb noves normes que permetin als nois ser nois, i utilitzar videojocs que els ensenyin a la vegada que els entretinguin.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada d’Ali Carr-Chellman:

Sóc aquí per dir-vos que tenim un problema amb els nens, un problema greu amb els nens. La seva cultura no funciona a les escoles. També compartiré amb vosaltres com podem solucionar aquest problema. Primer de tot, aquí teniu un nen, i aquí teniu una nena. I aquest segurament és l’estereotip de nen i nena que us imagineu. Si creieu que estic generalitzant, llavors no feu cas del que us diré. Així que no ho penso fer, no és el que m’interessa. Aquí tenen un altre tipus de nen i nena. El que vull dir és que no tots els nens viuen dins d’aquests límits rígids del que pensem que són els nens i les nenes. I no totes les nenes viuen dins d’aquests límits rígids del que pensem que són les nenes. La realitat és que la majoria de nens són d’una manera, i la majoria de nenes són d’una altra. I la qüestió és que, pels nens, la seva forma de viure i la cultura de la que formen part no funciona bé a les escoles.

Derek Sivers: Guarda’t els teus objectius per a tu

 A “view subtitles”: subtítols en català. 

Després de trobar un nou pla de vida genial, el nostre primer instint és explicar-ho a algú, però en Derek Sivers diu que és millor guardar-se els objectius per a un mateix. Ens ensenya investigacions que es remunten fins els anys 20 per demostrar per què la gent que parla de les seves ambicions és menys propícia a assolir-les.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada de Derek Sivers:

La fórmula d’Arthur Benjamin per canviar l’ensenyament de les matemàtiques

A “view subtitles”: subtítols en català.

Algú sempre li pregunta al profesor de matemàtiques “Utilitzarè el càlcul a la vida real?” I per molts de nosaltres, segons Arthur Benjamin, la resposta és no. Ell proposa una audaç proposta sobre com fer rellevant l’eduació de les matemàtiques a l’era digital.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada de Arthur Benjamin:

Aimee Mullins i els seus 12 parells de cames

 A “view subtitles”: subtítols en català. 

Atleta, actriu i activista; Aimee Mullis ens parla sobre les seves cames protèsiques -en té una dotzena de parells increïbles – i els superpoders que li proporcionen: velocitat, bellesa, 10 centímetres més d’alçada… Simplement, ella redefineix el que el seu cos pot ser.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada de Aimee Mullins:

Adora Svitak: Què poden aprendre els adults dels nens

 A “view subtitles”: subtítols en català. 

Adora Svitak, una nena superdotada, sosté que al món li convé pensar “com un nen”: idees agosarades, creativitat desfermada i, sobretot, optimisme. Ens explica que cal esperar molt dels grans somnis dels infants i començant perquè els adults tinguin la mateixa voluntat d’aprendre de la canalla que tenen a l’hora d’ensenyar-los.

TED (sigles de Tecnologia, Entreteniment, Disseny) és una fundació privada sense ànim de lucre dels EUA que és molt coneguda per les seves conferències, que anomena “idees que val la pena difondre” (Ideas worth spreading). Les conferències o xerrades TED, àmpliament difoses per Internet, estan subjectes a una durada de divuit minuts.

Traducció al català de la xerrada d’Adora Svitak: