La promiscuïtat sexual dispara els casos de papil·loma

El canvi d’hàbits sexuals -relacions més precoces i més parelles- ha fet augmentar les infeccions pel virus del papil·loma humà. La prevalença en noies joves és d’un 29%, el doble que la mitjana.

La prevalença del virus és del 29% en les noies joves d’entre 18 i 25 anys, el doble que la mitjana.

ARA - LARA BONILLA - La promiscuïtat sexual dispara els casos de papil·loma (pdf)

El virus del papil·loma humà (VPH) és molt més freqüent del que es pensava, especialment en noies joves. Es calcula que actualment hi ha dos milions de dones infectades a l’estat espanyol. La prevalença del virus entre les dones és del 14,3%, però en la franja d’edat d’entre 18 i 25 anys és gairebé el doble: prop del 29%. Així ho assenyala l’estudi Cleopatre, liderat pel cap de la unitat d’infeccions de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Xavier Castellsagué, i que és el primer a gran escala que es fa a l’estat espanyol. Fins ara només s’havien fet estudis parcials que apuntaven que aquesta patologia afectava entre el 3% i el 17% de les dones.

El VPH és un virus comú que es transmet per contacte directe de persona a persona, i la infecció per transmissió sexual és molt freqüent. El virus infecta la pell i les mucoses del cos, com la boca, l’anus i el coll uterí. Es calcula que 4 de cada 5 persones s’infectaran per aquest virus al llarg de la vida. I el preservatiu només protegeix en un 80% dels casos. L’augment del nombre de casos s’atribueix al canvi en els hàbits sexuals dels joves, que inicien abans les relacions sexuals i tenen més parelles. Per exemple, la mitjana d’edat de la primera relació sexual s’ha reduït en gairebé sis anys.

Les dones que ara tenen entre 56 i 65 anys van tenir la seva primera relació sexual als 23 anys, mentre que les que ara tenen entre 18 i 25 anys es van iniciar en el sexe als 17 anys. “Com més jove comença la dona a tenir relacions sexuals, més alta és la prevalença del virus”, indica Castellsagué.

I les noies d’ara també tenen més parelles, “un altre factor de risc” per contreure el VPH. El percentatge de dones que han tingut de dues a quatre parelles sexuals al llarg de la seva vida ha passat del 16,1% al 44,9%.

Aposta per la vacunació

Escola de pares: Afectivitat i Sexualitat per a totes les edats.

Dijous 10 de maig a les 21:00

Lloc: Escola ISPE
Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.
Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes

Afectivitat i Sexualitat per a totes les edats

(o de com conviure amb mutants del planeta sexe)

L’afectivitat no apareix com un géiser en l’adolescència:
ens preparem des del naixement!

Vivim en un Planeta Sexe –mitjans de comunicació, publicitat, pel.lícules, Internet, cançons…-, però la sexualitat no apareix sobtadament a l’adolescència (encara que és llavors quan fills i filles esdevenen “mutants”) sinó que va lligada al desenvolupament afectiu al llarg de tota la vida. Pares i mares hem de conèixer aquest procés i saber com i quan intervenir-hi, amb discreció, naturalitat, sentit comú i sentit de l’oportunitat.

 

Veniu a compartir la diferència, el camí de l’afectivitat, reptes, dubtes, estratègies i recursos…

i què hem de fer pares i mares!

Dirigida a famílies de TOTS ELS CICLES.

Xerrada a càrrec de Juanjo Fernández Sola (ja un habitual), membre de la CCAPAC. És llicenciat en Filosofia i Lletres, i ha estat professor de matèries molt diverses durant 18 anys. Té dos fills i les seves vocacions són ensenyar i escriure (articles, teatre, llibres). També ha estat monitor i responsable d’esplai i colònies, i catequista a la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot. És membre del Departament Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, on coordina cursos per a mestres i professors.

Aquesta xerrada proposa conceptes, recursos, reflexions i estratègies que són d’utilitat en edats molt diverses.

La xerrada té una durada d’una hora i mitja, i s’imparteix amb el suport d’una dinàmica presentació amb PowerPoint.

[descarregueu-vos el fitxer adjunt, on trobareu informació més detallada]

JuanjoFernández_AfectivitatSexualitatTotesEdats (pdf)

AMPA INFORMA NUM 14 (pdf)

El sexe en l’adolescència no ha de ser ‘dolent’

Més que en l’abstinència, les claus del sexe durant l’adolescència potser radiquin en el context que l’envolta. Segons un estudi, realitzat a joves de 12 a 18 anys, les relacions en el si d’una parella estable solen ser menys ‘nocives’ emocionalment que les trobades casuals amb persones més desconegudes.

EL MUNDO - EDUCACIÓ - Tenir en compte el context - Maria Sainz.

Durant la passada reunió de la Associació Americana de Sociologia , els autors d’aquest treball-Bill McCarthy, de la Universitat de Califòrnia Davis i Eric Grodsky, de la Universitat de Minnesota (ambdues als EUA) – van voler exposar i debatre sobre els pros i els contres de les relacions sexuals dels joves. Més enllà de les pràctiques de risc o de les possibilitats d’embaràs, es van centrar en conèixer l’impacte sobre el rendiment acadèmic .

Gràcies a la informació aportada per un estudi nacional sobre la salut dels adolescents (que recopila dades de les dues últimes dècades), aquests experts van poder demostrar la seva hipòtesi: “El context en què es produeix l’acte sexual modera substancialment la relació entre aquest últim i l’educació “.

Són diversos els experts i les associacions nord-americans que advoquen per imposar programes d’abstinència , en lloc d’educar sexualment als joves. Una pràctica que, segons destaquen els autors del treball, pot resultar perjudicial en carregar les relacions sexuals de connotacions negatives que no només tenen a veure amb “l’embaràs o el poder contraure malalties sinó que també inclouen danys sociològics, psicològics i [... ] morals “.

A la pràctica, els adolescents que són sexualment actius mentre estan a l’institut no tenen per què ser més polèmics o treure pitjors notes .O així queda demostrat en el treball de McCarthy i Grodsky, en el qual es va relacionar el sexe amb diferents variables: nota mitjana, aspiracions universitàries, integració escolar, càstigs rebuts al centre educatiu, nombre de vegades que es va faltar a classe …

El diari vermell de la Carlota

Una relació romàntica

En aquest sentit, la presència d’amor o romanticisme resulta essencial.”Els homes i les dones que mantenen relacions sexuals només amb parelles ‘romàntiques’ puntuen de forma similar que els abstinents, en les diferents mesuraments educatives [...] No obstant això, en els que es limiten a ‘anar a dormir’ amb persones cap a les que, segons ells mateixos, no existeixen aquests sentiments, les notes són bastant pitjors “.

Encara que reconeixen que determinades relacions sí que poden tenir efectes perjudicials sociològics i / o psicològics, els experts ressalten que el sol fet de posposar en el temps tampoc fa que aquestes persones siguin immunes a patir aquestes conseqüències més endavant. ”I és més, alguns estudis fins i tot han trobat conseqüències positives del sexe en l’adolescència, des de tenir una alta autoestima fins a uns nivells més baixos de delinqüència”, afegeixen.

El treball insisteix, per tant, en la importància de tenir en compte el context en què es produeixen les trobades sexuals. I dóna suport a la promoció de programes més amplis que no se centrin només en l’abstinència com a mètode d’educació sexual.

“La sexualitat és una part essencial del procés de maduració [...] Si es crea un ambient normatiu que deslegitime la sexualitat adolescent en tots els contextos, perdrem l’oportunitat de conferir legitimitat moral a l’activitat sexual que té lloc dins d’una relació , una situació que és molt poc probable que afecti el ritme escolar “, conclou.

Manifest en motiu del 25N, dia contra la violència de gènere. A tu també t’afecta!

Parlem de violència de gènere i estem fent referència a aquella violència masclista, sexista, que té el seu origen en la desigualtat sexual. Parlem de violència de gènere i la major part de la societat sent repulsió, indignació, frustració i fins i tot incomprensió. I quan es parla de violència de gènere, la majoria de persones pensa en les darreres morts de dones a mans d’homes, i s’hi sent solidària, comprenent la situació com un problema social.

Avui dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.

A aquestes alçades cal, però, fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional. Cal comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com ja dèiem l’any passat. Són la punta que els mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.

És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.

La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.

a tu també t’afecta! PLANTEM CARA!

Tret de http://pobleviu.cat/2011/11/23/25-novembre-dia-contra-la-violencia-de-genere-al-camp/

Adéu al cervell femení

Via Scoop.it – Escola i Educació 2.0

CONGRÉS DE DONES MATEMÀTIQUES

Les teories ‘neurosexistes’ tan de moda els últims anys tenen poca base científica

Les diferències amb els homes poden sorgir de l’educació i no tenen efectes comprovats

EL PERIODICO - MICHELE CATANZARO - Dilluns, 12 de setembre del 2011
Show original

Aquesta noticia farà canviar el que explica Mark Gungor (Men’s Brain Women’s Brain)?

Mark Gungor – Men’s Brain Women’s Brain

En un seminari sobre el matrimoni, Mark Gungor explica de manera clara i entenedora La diferència entre el cervell del home i de la dona, aconseguint amb gràcia fer entendre uns conceptes que, malgrat la seva evidencia, no sempre es prenen en consideració alhora de relacionar-se amb persones de l’altre sexe.

El cervell de l’home és únic, i està fet de petites caixes, hi ha una caixa per cada cosa, té una caixa pel cotxe, una altra pels diners, una pel treball, per la dona, pels nens, … hi ha caixes per tot i per tot arreu, però la regla que sempre es compleix és que les caixes no estan connectades entre si, entén perfectament aïllades.

‘El sexe no és un accident’: campanya de la MTV per l’ús del preservatiu

En format de còmic, la campanya publicitària presenta tres escenes iròniques d’adolescents practicant sexe ‘accidentalment’, i vol promoure el sexe segur entre els joves.

ARA.cat 31/03/2011

Una sèrie de tres historietes presentades com un còmic és el format que ha escollit la cadena de televisió americana MTV per a la seva nova campanya social. “Sex is no accident” (El sexe no és un accident) és l’eslògan de la campanya, que vol conscienciar els més joves sobre la necessitat de preveure sempre l’ús del preservatiu en les seves relacions sexuals.

L’enginyosa campanya ha estat ideada per l’agència publicitària alemanya Grey Worldwide per al canal MTV a Suïssa.

Segons el blog informatiu Adfreak, la idea de la campanya podria haver sigut agafada dels fòrums juvenils, on els joves discuteixen sobre qüestions relacionades amb el sexe, com ara si una persona pot tenir o no relacions sexuals accidentals.

Ofensiva per frenar la pràctica del sexting entre adolescents

 

Els experts adverteixen als menors dels riscos d’intercanviar imatges pròpies de tipus sexual.

LA VANGUARDIA – Internet | 2011.02.18

“Quan una imatge surt del teu mòbil perds per sempre el seu control”. Aquest és un dels missatges adreçats als menors que pretén fer arribar la ” Guia sobre adolescència i sexting : què és i com prevenir- “. La guia, presentada avui, ha estat elaborada per l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) i PantallasAmigas.

La iniciativa de prevenció del sexting , es basa en dades concretes. A Espanya, un 4% dels menors entre 10 i 16 anys reconeix haver-se fet a si mateixos fotos o vídeos en una postura sexy (no necessàriament nus ni eròtics) utilitzant el telèfon mòbil i el 8,1% declara haver rebut al seu telèfon imatges d’aquest tipus de nois o noies coneguts.

El fenomen del sexting, encara incipient a Espanya però freqüent en països com Estats Units, consisteix en la difusió o publicació de fotos o vídeos de tipus sexual, produïts pel mateix remitent, utilitzant per a això el telèfon mòbil o un altre dispositiu tecnològic.

Normalment aquests continguts es creen per enviar com a regal a la parella o com una eina de flirteig, de manera que l’autor és el responsable del primer pas en la seva difusió.

A partir d’aquí, la foto o el vídeo pot entrar en una cadena de reenviaments que fa que puguin ser coneguts de manera massiva i acabar a la xarxa, una situació que escapa al control del protagonista.

Encara que no és un fenomen exclusiu dels menors (els adults també el practiquen), la manca de cultura de privacitat entre els adolescents i la menor consciència dels riscos determinen la seva especial vulnerabilitat, ha explicat el director general d’INTECO, Víctor Izquierdo.

Entre els riscos, el gerent de l’Observatori de la Seguretat de la Informació de l’INTECO, Pablo Pérez, ha assenyalat la “evident” amenaça a la privacitat i la humiliació pública que pot patir el menor que veu difosa la seva imatge a la xarxa, que pot derivar en trastorns psicològics.

A més, pot donar lloc al ciberassetjament, que suposa la fustigació d’un menor cap a un altre menor en forma d’insults, amenaces, vexacions o xantatge, utilitzant un canal tecnològic.

També les fotografies o vídeos de contingut sexual en mans de la persona inadequada pot servir per extorsionar o fer xantatge al protagonista (sextorsión) per tal d’obtenir alguna cosa.

L’existència d’imatges eròtiques pot cridar l’atenció d’adults, que mitjançant estratègies intentin guanyar-se la confiança del menor amb la finalitat d’obtenir concessions d’índole sexual, un fenomen que es coneix com grooming.

El sexting pot acabar tenint, a més, implicacions jurídiques, ja que pot portar a accions il legals, relacionades amb els delictes contra la intimitat, la llibertat sexual o amb la pornografia infantil.

El director de PantallasAmigas, Jorge Flores, ha reconegut que els pares tenen poc marge d’actuació “perquè són ells i el seu propi mòbil”, de manera que les accions han d’anar encaminades a que el menor prengui consciència del risc del que està fent.

La guia recorda als adolescents que “una imatge a internet és de tots”, els aconsella resistir a la pressió d’altres, no cedir al xantatge i no participar en la cadena de reenviaments.

Guia adolescentes y sexting que es y como prevenirlo INTECO PANTALLASAMIGAS (pdf)

 

L’estudi que vinculava vacunes i autisme, un frau

 

ARA Criatures - 15/01/2011

El doctor Andreu Wakelfield va publicar, l’any 1998, un estudi a la prestigiosa revista mèdica The Lancet, on vinculava la vacuna triple vírica amb l’autisme. Una altra publicació de prestigi, el British Medical Journal ha publicat ara que aquella investigació segons la que 12 nens a qui s’havia administrat aquella vacuna havien desenvolupat aquesta malaltia, va ser un frau.

A banda de falsejar dades, l’investigador treballava per als pares que havien demandat a les farmacèutiques pels suposats danys que havien causat les vacunes als seus fills. Wakefield, segons el British Medical Journal, cobrava 180 euros a l’hora per assessorar l’advocat que reclutava els pares amb l’objectiu de posar en marxa una empresa que comercialitzés un kit de diagnòstic que es desenvoluparia a partir dels resultats de la seva investigació. En total, deia que necessitava 590 milions de dòlars.

Arran de l’estudi, a Anglaterra es va experimentar una davallada molt important en el nombre de vacunacions a criatures, per la por dels pares a que poguessin contraure cap malaltia. El Sunday Times va desvetllar que alguns pares que havien participat a l’estudi també havien demandat les farmacèutiques. The Lancet, finalment, va retirar l’estudi.

Wakefield, que ja no té llicència per exercir de metge al Regne Unit,  assegura que els interessos de les farmacèutiques estan darrere dels atacs.

Font: Sermamas.es

L’embolic de la vacuna del xarampió

El 1998, un estudi publicat a The Lancet , una prestigiosa revista mèdica, afirmava haver trobat una relació causal entre la vacuna del xarampió i diversos casos de autisme. Començava així una polèmica, la de la vacunació obligatòria, que anava a veure’s alimentada pels mitjans de comunicació periòdicament, fins a l’actualitat. Va estendre el pànic i molts pares van deixar de vacunar als seus fills.

L’article va ser retirat l’any passat enmig d’un gran enrenou mediàtic en el sector, després de conèixer que el Col.legi General Mèdic Britànic havia suspès a l’investigador principal per actuar de manera deshonesta. Que The Lancet retiri un estudi per contenir imprecisions, estar mal dissenyat o directament ser incorrecte o fals no és una bona notícia. Els mecanismes de control de les publicacions científiques no són dolents del tot, però tampoc són perfectes i de tant en tant passen coses així.

Les vacunacions en el Regne Unit a partir de la difusió de l’estudi van baixar per sota dels límits recomanats per l’OMS per mantenir la seguretat immunitària de la comunitat , el que és bastant perillós. Cal tenir en compte que la vacunació amb la triple vírica, la vacuna que proporciona defensa contra xarampió, rubèola i galteres, no és universal ja que és bastant moderna. Així, els pares d’ara, o hem passat el xarampió en la nostra infància o no estem immunitzats. Quan una vacunació baixa per sota dels límits assegurances augmenta el risc que es produeixi una epidèmia. I el pitjor no és que aquesta epidèmia hagi d’afectar en major mesura als nens els pares han decidit no vacunar, sinó que afectarà també a altres parts de la població no immunitzades, com a adults, ancians o nadons molt petits que encara no han rebut la vacuna i fins i tot a nens immunitzats (perquè cap vacuna és efectiva al 100%).

Ignoro si les taxes de vacunació han augmentat al Regne Unit després que The Lancet retirés l’estudi, però imagino que no. Un dels problemes de la tan esbombada societat de la informació és que els mitjans es fan ressò del que volen, el que no té perquè coincidir amb allò que és d’interès comú.

Ara sembla que comença a destapar l’escenari després del que es va realitzar aquell estudi. Aparentment l’investigador principal, a més de falsejar dades , tenia un conflicte d’interessos amb les parts. Segons la revista British Medical Journal (una altra prestigiosa revista) Wakefield, el científic que va dur a terme l’estudi, treballava per als pares que havien demandat a les farmacèutiques ludint que les vacunes havien causat autisme en els seus fills. Afirma Brian Deer en BMJ que Wakefield cobrava 180 euros a l’hora per assessorar Richard Barr, advocat que reclutava pares de nens malalts per demanar a la companyia farmacèutica. Segons aquest periodista Wakefield tenia intenció de muntar una empresa que comercialitzés un kit de diagnòstic que es desenvoluparia a partir dels resultats de la seva recerca.

L’escàndol està servit. A més dels interessos econòmics Brian Deer assegura que hi ha més dades escabrosos en relació amb aquest cas i BMJ assegura que publicarà una nova entrega la setmana que ve – el que tampoc ens resulta del tot ètic. Per descomptat el científic assegura que són les farmacèutiques les que estan darrere d’aquest tipus d’atacs.

El sexe i els adolescents: 6 passos per parlar-ne

L’adolescència és una etapa dura. Per als qui la passen, però també per als pares. Un munt de canvis sobrevenen sense que ningú ho hagi demanat expressament i aquells nens que teníeu fins fa dos dies a casa han deixat de ser-ho per començar a ser els homes i les dones del futur amb problemes completament nous. Hi ha un tema que, moltes vegades, costa posar damunt la taula: el sexe.

Tant se valen els esforços que hagueu fet per protegir-los. Els nois i les noies hi estan constantment exposats i el que més falta els fa és estar ben informats. Aquí teniu uns quants consells per parlar-ne de tu a tu.

• Pregunteu sobre la pregunta. Qüestioneu-lo sobre perquè et fa justament aquella pregunta. Us donarà una idea de per on va la seva preocupació i sabreu respondre’l millor.
• Sigueu precisos. Empreu els noms científics correctes per a les parts del cos, deixeu de banda l’argot, i doneu-li explicacions clares i directes. Mireu-lo als ulls quan hi parleu.
• Aprofiteu el moment. Podeu parlar-ne quan surti, per exemple, una notícia sobre la sida o sobre el matrimoni entre parelles del mateix sexe a la televisió. També pot ser un bon moment quan hi hagi un embaràs o un naixement a la família.
• Tracteu de relaxar-vos. Tingueu en compte que encara que us pregunti sobre sexe no vol dir que n’estigui tenint. Per ells, sexe pot ser un petó. Parlar-ne no l’animarà a tenir relacions, no us amoineu.
• Demaneu ajuda. Hi ha un munt de llibres per parlar de sexe amb els nois. Sius fa falta, podeu demanar consell al vostre metge de capçalera o al pediatra. També a pares amb fills més grans, que ja han passat per la mateixa situació.
• No deixeu de parlar-hi. Recordeu que quan més oportunitats aprofiteu per parlar de sexe i de qualsevol altra cosa, més fàcil serà fer-ho quan us plantegin problemes durant l’adolescència.

Consells extrets del BLOC CRIATURES.ARA.CAT

‘Pop’ el nen que decidirà lliurement la seva sexualitat

 

Pop és un nadó que té 3 anys que viu a Suècia i del qual no se sap el seu sexe. Els seus pares es neguen a revelar-ho, ja que creuen que el sexe és una construcció cultural i social. En una entrevista per al diari suec Svenska Dagbladet, la mare del nen comento: “És cruel portar un nen al món amb un etiqueta de color blau o rosa al front.”

La Nora i el Jonathan són els pares de la criatura, tots dos de 24 anys, van prendre la decisió de quan el seu nadó naixés, mantenir el seu gènere en secret. A part d’uns pocs – els que li han canviat el bolquer – ningú sap el gènere de Pop, i si algú pregunta, els pares simplement es neguen a dir-ho. Volen evitar estereotips i per això el deixen triar les joguines, el pentinat i la seva roba d’un armari amb una gran varietat de colors i peces. Alguns dies es vesteix amb pantalons i altres amb un vestit. Els pares de Pop per referir-se a ell no utilitzen pronoms i volen mantenir una educació neutral i en total llibertat.

Per a alguns psicòlegs això no és més que un experiment el resultat del qual és imprevisible. Reinventar radicalment el paper del gènere en l’educació dels fills, realitzar una interpretació literal i dogmàtica de l’alliberament sexual com la que fa aquesta parella pot ser molt perillós.

A l’agost la Nora ha tingut un altre nen que l’educaran com al Pop

Fonts:
The New York Times: Keeping the Gender of a 2-Year-Old Secret
SvD: Pojke eller flicka? Det säger vi inte
The Washington Post: Pop, the Gender-Free Child
The Guardian: The Swedish parents who are keeping their baby’s gender a secret
The Local: Swedish parents keep 2-year-old’s gender secret

Del BLOC MERIDIANOS: ‘Pop’ el niño que decidirá libremente su sexualidad