Cinc elements quotidians que s’han convertit en ‘el nou tabac’

El sucre, la llet … La por al producte que fem servir diàriament i resulta ser verí, viu en aquests hàbits. Psicosi o ciència?

Cinco elementos cotidianos 00

Prado Campos – EL PAÍS

Entre els molts danys que ha perpetrat el tabac al llarg de la història s’inclou un trauma, el que ha incrustat en les pulsions col·lectives. L’arquetip del un producte quotidià i d’ús universal que, pràcticament de la nit al dia, es revela com verí i causant de morts (o, en el millor dels casos, pèrdua de qualitat de vida). Però aquesta història té al seu final.

Fumar passar de ser un hàbit generalitzat a alguna cosa condemnat. I ara, ja sigui en nom de millorar encara més la salut de l’ésser humà o per culpa de psicosi, el món sembla obsessionat per buscar-li un substitut. Si un googlea the new tobacco, la llista d’aliments i hàbits que apareix és tan extensa i variada que passa des del sucre -que ostenta, si utilitzéssim una jerarquia, el podi de ser el nou tabac del segle XXI- la carn o la llet fins als mòbils, els raigs UVA, l’estrès o el porno.

Però hi ha alguna cosa de real en aquestes acusacions o realment se’ns està anant de les mans? “Es parla molt del nou tabac però una cosa és una addicció a una substància i una altra que elevem a rang d’addicció a qualsevol cosa. A més, cal diferenciar entre una addicció orgànica, com la que pot generar el sucre en modificar molts dels neurotransmissors cerebrals, i una addicció conductual. Anomenar-nou tabac a tot el que un li té mania és una mica exagerat. És una etiqueta que no serveix per a tot”, confirma Antonio Escribano, membre de la Comissió de Nutrició i Hàbits Saludables del Comitè Olímpic.

Cinco elementos cotidianos 01 azucar

SUCRE

L’acusació:  Multitud d’estudis científics assenyalen que el sucre és vuit vegades més addictiva que la cocaïna, han alertat que la consumim en excés i, el pitjor, sense ser-ne conscients perquè, normalment, ho identifiquem amb el sucre refinada i els dolços però la gran majoria d’aliments ja conté de forma natural la quantitat necessària per a una persona.

La dosi recomanada de sucre al dia per l’OMS és de 25 grams al dia (unes dues cullerades i mitja), o el que és el mateix un 10% de la ingesta calòrica del dia encara que, asseguren, l’ideal hauria de ser el 5%. En qualsevol cas, el depassem de llarg. A Espanya, segons les dades de l’última campanya  25 grams, el consum mitjà de sucre és de 112 grams al dia. Conseqüències? Acumula greixos que afecten el cor i el sistema nerviós, augmenta la diabetis i l’obesitat, entre d’altres perjudicis.

La realitat: “Fa un segle, un ésser humà no passava d’un consum de dos quilos de sucre a l’any. Avui, en països com el nostre o Estats Units es consumeixen més de 70 quilos. És una bogeria”, explica Escribano. “El sucre genera un comportament addictiu quant a conducta. Com més consumeixes, més vols. El pàncrees és moderadament petit i està fet per processar el sucre que vam aconseguir en un medi natural, és a dir el sucre que ja porten incorporats aliments com la fructosa de la fruita i el midó dels llegums o les farines-que no el identifiquem com sucre però és el sucre de les plantes i la forma de processar és la mateixa-. Per tant, a quantitat de ia prenem sense ser dolç o refinada és una barbaritat. Això genera que el pàncrees no pugui metabolitzar tot i l’augment cada vegada de més casos de diabetis tipus 2″.

I és addictiva? “Normalment ens referim a una substància addictiva quan causa hàbit o crea necessitat. Encara que no totes les persones som igual de susceptibles davant les mateixes substàncies, molta gent utilitza aquest tipus de menjar, juntament amb els aperitius i el menjar ràpid, com a circuit de recompensa; com una manera de pal·liar l’estrès o l’ansietat a través de la ingesta d’aliments amb els que obtenen plaer”, assegura la dietista-nutricionista Virginia Gómez.

Nivell de tabaquisme:  90%. “Se li pot donar al sucre la categoria de tabac en el sentit maligne però amb el matís que el tabac no el necessitem per res i el sucre si. El nostre combustible més immediat és la glucosa. El problema és que ho necessitem però no en aquestes quantitats. Amb el sucre de quatre o cinc peces de fruita i dels tubercles estaríem més que coberts”, rebla Escribano.

Cinco elementos cotidianos 02 carne

CARN

L’acusació:  La carn té una reputació cada veure pitjor i no és cosa dels vegetarians. De fet,  fins el reputat xef Alain Ducasse està relegant a un segon, o tercer, pla en la seva carta. Els detractors de la carn asseguren que malalties mortals relacionades amb el cor, el càncer o els accidents cervell-vasculars estan íntimament relacionades amb el consum excessiu de productes animals. I un estudi de la Universitat del Sud de Califòrnia-Davis, publicat al març, afirma que el consum en la mitjana edat d’una dieta rica en proteïnes animals -que acoten en un 20% de les calories consumides al dia- provoca fins a quatre vegades més probabilitats de morir per càncer que qui pren una dieta baixa en proteïnes -amb menys d’un 10% -, a més que hi ha més d’un 20% d’opcions de morir molt abans.

La realitat: El doctor Escribano explica que un ésser humà necessita un gram de proteïna per quilo de pes i dia, que obtenim de la carn, el peix, els ous i alguns llegums. “Cal saber que el nostre organisme necessita menjar carn perquè conté vuit aminoàcids essencials pels humans que no sintetitzem, sinó que els hem d’ingerir. Amb menjar carn quatre o cinc vegades a la setmana és suficient, i una d’elles hauria de ser carn vermella. I a més, la carn no conté cap substància que pugui generar una addicció com desencadena el sucre”, assenyala Escribano.

No és l’únic coincideix que el consum de carn no té cap problema associat. “Per descomptat que es pot prescindir de carn i peix i passar-se al vegetarianisme. De la mateixa manera que hi ha gent que prescindeix de qualsevol altre grup d’aliments i no passa res. Ser vegetarià és una opció, ni millor ni pitjor des del punt de vista nutricional. És més aviat una opció que es fa per ètica”. Però recorda, davant aquesta denominació del nou tabac, que “l’ésser humà ha consumit carn tota la seva vida, fins i tot abans de consumir cereals i llegums, pel que estem perfectament preparats per al seu consum i no hi ha absolutament cap problema mentre sigui carn fresca, és a dir, ni processades, ni embotits ni modificades en la seva composició natural.

Nivell de tabaquisme: 5%. “Dels pocs inconvenients que se li poden treure a la carn un seria l’ús de nitrits i nitrats per part de la indústria alimentària, encara que en la majoria de casos són necessaris per a la seva conservació. L’ideal és que la carn procedeixi d’aus i bestiar no alimentats amb pinsos, que disposin de mobilitat i el menys medicalitzats possible, però un consum normal i fins i tot diari de carn no presenta problemes per als nostres nivells de colesterol, al qual li afecta molt pitjor el consum excessiu de sucres”. I per què s’ha posat a la carn a la diana? Respon Escribano: “Aquest corrent pot venir derivada de l’abús del consum de carn. Abans estava considerat un producte de luxe, no podem oblidar-ho. Ni tampoc el boom que hi ha hagut darrerament amb les dietes hiperproteiques o l’ús de les proteïnes, fins i tot sintètiques o aquelles que diuen d’alta qualitat, per a augmentar la massa muscular.Això ha portat a un consum excessiu de proteïnes, per exemple avui es menja molt tonyina o clara d’ou”.

Cinco elementos cotidianos 03 leche

LLET

L’acusació: Els lactis són un producte tan interioritzat en la nostra dieta que les posicions són d’allò més trobades sobre els seus beneficis o perjudicis. “La llet és bona per als vedells però no per a nosaltres”, al · leguen els que consideren nociu el consum de llet. Diversos investigadors  assenyalen que la llet i els productes lactis augmenten el risc de patir càncer de mama, de pròstata, testicles o ovaris així com malalties intestinals i estomacals. De fet  el Centre de Salut Pública de la Universitat de Harvard destaca que  “mentre que prendre calci cada dia pot reduir el risc d’osteoporosi i càncer de còlon, l’alt consum pot incrementar el risc de patir càncer de pròstata i d’ovari. més, consumir productes lactis diàriament augmenta els nivells de greixos saturats en el nostre organisme, així com de vitamina A, els alts nivells, paradoxalment, poden fer que els nostres ossos es debiliten”. A Espanya el consum de llet  ha baixat un 15%  en els últims anys i la ingesta mitjana és d’un got de llet al dia enfront de les recomanacions més estandarditzades que parlen del benefici de prendre de dues a tres gots.

La realitat: Deixant de banda els casos d’intolerància a la lactosa o al·lèrgies a algun dels components de la llet, el més comú a la seva proteïna (la caseïna), “no hi ha cap problema amb el consum de llet. Per descomptat, no és ni addictiva, ni perjudicial, ni crea mucositat com se sol dir, ni res de res “, subratlla Virginia Gómez. La seva recomanació és prendre entre una i dues racions de lactis al dia tot i que “de la mateixa manera que en el cas de la carn i que qualsevol aliment, com a poder, també es pot prescindir sense que passi res. No obstant això és una font interessant de calci i vitamina D”.

Nivell de tabaquisme: Un absolut 0%. “La llet no té cap capacitat addictiva en cap sentit i no és perjudicial”, diu categòric Escribano. “La llet animal està inclosa en la nostra estructura des de fa milers d’anys. I ho està no per el calci com es creu sinó per la vitamina D: conformi vam anar emigrant cap al sud, a blanquejar-la nostra pell en perdre el contacte amb el sol, necessitem més vitamina D “. A més, afegeix per a aquells que diuen que “som l’únic animal que segueix prenent llet” que “cap animal pren llet materna després de la lactància i l’home tampoc.Prenem llet com a producte animal “.

Cinco elementos cotidianos 04 gluten

GLUTEN

L’acusació: Diverses fonts afirmen que el gluten s’assembla al tabac que és addictiu, proporciona al cos energia a curt termini, i causa malalties en produir una inflamació crònica a l’intestí prim que redueix l’absorció dels nutrients i pot conduir a osteoporosi , fatiga i fins càncer.Per no parlar de l’obesitat o problemes respiratoris i de la pell. Aquestes són les acusacions dels detractors del gluten però la veritat és que està en el punt de mira des de fa temps.  Les últimes dades de 2013 revelaven que el 30% d’adults dels EUA, gairebé un de cada tres, ha deixat o intenten deixar de consumir productes amb gluten. Una xifra que va créixer cinc punts respecte als dos anys anteriors i que és una tendència a l’alça.

La realitat: “El gluten és el nom que rep el grup majoritari de proteïnes de gairebé tots els cereals: blat, civada, ordi, sègol, kamut, espelta … A excepció d’un reduït grup, com l’arròs, blat de moro, mill , quinoa … que no ho contenen”, explica Gómez. Sobre si és benefici o no per a la salut, obviant a celíacs i persones amb sensibilitat al gluten que no pot prendre, Escribano i Gómez coincideixen que “després diversos estudis, no s’ha conclòs que el consum de gluten sigui perjudicial i per a la població general no podem desaconsellar així sense més”.

Nivell de tabaquisme: Un altre redondísimo 0%. “Hi ha molta gent que sense ser celíaca ha decidit eliminar el gluten de la seva dieta però no hi ha un benefici en això. No té sentit ni està descrit”, postil Escribano.Llavors per què aquest moviment antigluten? La resposta a aquestes coses solen ser les modes, que sempre tenen molta influència les cares conegudes com, per exemple, la famosa dieta sense gluten que va fer el tennista  Djokovic . Deixant de banda les raons òbvies dels celíacs, “l’extensió de la glutenfobia la resta de la societat té més a veure amb la malaltissa obsessió per” en sec “pròpia d’aquests temps, i em temo que està provocada per una indústria alimentària que ha vist un filó en l’assumpte”.

Cinco elementos cotidianos 05 sedentarismo

SEDENTARISME

La realitat: Els adults espanyols estan entre els més sedentaris d’Europa. El 42% dels majors de 18 anys no realitza activitat física durant la setmana, segons les dades del projecte EuroHeart II de la consultoria European Heart Network. I ens acompanyen en aquests llocs de cap Portugal, Grècia o Bulgària mentre que en països com Suècia, Dinamarca o Finlàndia són els més actius.

A més de tenir en compte el seu paper en els problemes de sobrepès i obesitat, considerats per l’OMS com una epidèmia -un cada dos adults espanyols té sobrepès i un de cada sis és obès, segons dades de l’OCDE, i en els nens les taxes són més alarmants: el 26% dels homes i el 24% de les nenes té sobrepès-, el sedentarisme també pot ser la causa de malalties cardiovasculars, diabetis, debilitat,  redueix la longevitat fins en cinc anys, augmenta la gana o  redueix la qualitat del semen, entre d’altres múltiples efectes.

La realitat: “No és una cosa addictiu conductual ni químicament però és un hàbit gens desitjable perquè l’home no és un animal sedentari”, afirma Escribano. A més de les dades anteriors, Gómez descriu de portar una vida sedentària i una mala alimentació “promou un augment de la resistència a la insulina que quan es perllonga en el temps és fàcil que acabi en una diabetis, i les comorbiditats que comporta que no són poques; a més d’obesitat, hipertensió i tot el conjunt de malalties que caracteritzen a la síndrome metabòlica. Sense oblidar que un 80% dels càncers que es pateixen al primer món estan directament relacionats amb el fet de portar una vida sedentària i menjar molt i malament”.

Nivell de tabaquisme: 75%. “El sedentarisme no només és, al costat del sucre, el nou tabac; és que és molt pitjor que el tabac pel que fa a la minva que pot suposar a la qualitat de vida no fer exercici i portar una mala alimentació”, afirma Virginia Gómez. Una pràctica que hem de canviar i que en llocs com Silicon Valley ja es comença a modificar celebrant les reunions caminant (walk and talk), de les que són fans Mark Zuckerberg o Jack Dorsey, tal com va explicar l’any passat l’escriptora de negocis Nilofer Merchant en una de les conferències TED“Estar assegut és tan increïblement freqüent que ni tan sols qüestionem el molt que ho estem fent. I perquè tothom ho està fent, ni tan sols se’ns ocorre que no està bé. S’ha convertit en el tabaquisme de la nostra generació”.

Prado Campos – EL PAÍS

Oblits contra l’Alzheimer – 21 de setembre, Dia Mundial de l’Alzheimer

I tu de què t’oblides?

Col·labora i fes la teva donació. Si tots col·laborem en la recerca contra l’Alzheimer, algun dia ningú s’oblidarà de res.

oblits contra l'alzheimer 01

L’Alzheimer és una malaltia sense curació. Les persones afectades perden la memòria, es desorienten, deixen de comunicar-se i necessiten ajuda per realitzar les seves activitats del dia a dia. Perden els seus records i la seva identitat, fins a no conèixer la realitat que els envolta.

Oblits contra l’alz_eimer és una campanya en la qual persones que tots coneixem també “obliden”. L’objectiu és recaptar fons per a la recerca científica, l’únic camí per acabar amb una malaltia que ens pot tocar a tots.

“Enlloc no està escrit que aquesta malaltia hagi de ser invencible”
Pasqual Maragall

alzheimer-dia-mundial-letras-2014

DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER 2014:

GUIA D’ACTIVITATS A LES AFA DE CATALUNYA

El diumenge 21 de setembre celebrem el Dia Mundial de l’Alzheimer, amb multitut d’activitats a totes les associacions de familiars del planeta, perquè l’Alzheimer és un problema global que va comptabilitzar 44,4 milions de malalts al 2013.

Aquesta jornada és el punt culminant de molts dies de mobilització. Durant les properes dues setmantes les AFA de la federació catalana sortiràn al carrer per explicar perquè el problema és de tots i reivindicar davant dels governs les polítiques necessàries en un seguit d’accions que volen ser emocionants i lúdiques a la mateixa vegada.

Ens podreu trobar en taules informatives situades per tota Catalunya. També obrim les nostres portes per hostatjar xerrades, representacions, trobades, projeccions, àpats de germanor, música, màgia, ballaruca, i omplim teatres, auditoris, biblioteques i sales de tot tipus per explicar que només tot junts podem lluitar contra aquesta malaltia.

Aquesta guia d’activitats pretén orientar-vos a través de totes les iniciatives que s’estendran aquest dies pel nostre territori.

solidaris-alzheimer

No ens oblidem “d’ells” que nosaltres no tenim Alzheimer

No ens oblidem de ells que nosaltres no tenim Alzheimer

Un dels pitjors efectes que té l’Alzheimer és que és altament contagiós en alguns dels seus símptomes als familiars i amics del malalt.

Quantes vegades un familiar o amic que es troba pel carrer al cuidador, i després de preguntar com està, diu la terrible frase de “no el vaig a veure perquè ja no em reconeix“. Si us plau, és el malalt el que té problemes de memòria, si tu ets capaç de reconèixer-lo, ves a visitar-lo i, el més important, ajuda al cuidador.

També és molt freqüent la manca de suport i ajuda al cuidador principal per part dels familiars més directes, en una primera fase es pot justificar perquè l’acceptació de la malaltia costa més de superar com menys es conviu amb el malalt, però per desgràcia alguns d’ells es contagien de la desorientació i mai hi són quan se’ls necessita.

Un altre efecte curiós són les decisions que es poden arribar a prendre en temes quotidians i rutinaris, com aquell fill que quan va observar que el malalt no sabia en quin dia vivia va decidir donar-lo de baixa de les seves subscripcions de diaris i revistes, per portar-li el diari del dia anterior o la revista d’un altra setmana. Aquesta decisió la va prendre pel seu compte i risc sense consultar-ho amb el cuidador principal, que va haver de canviar d’hàbits de lectura. És probable que la estupidesa humana s’accentuï quan s’està a prop d’un familiar amb Alzheimer però sense implicar-se de veritat en cuidar-lo.

Per això trobem molt oportuna la frase:

No ens oblidem “d’ells”,

que nosaltres no tenim Alzheimer

I sobretot no ens oblidem dels seus cuidadors .

Imatge de KNOW Alzheimer

Sonrisas&Vida

Recomanem:

Com afecta la malaltia al cuidador?

.

Manual per a cuidadors i familiars

.

Manual de consulta para Cuidadores y Familiares de kNOW Alzheimer (pdf)

Manual de consulta para Cuidadores y Familiares de kNOW Alzheimer

10 coses de les que un preservatiu no pot protegir

El  VIH / SIDA  segueix sent un dels problemes més greus de salut pública a nivell mundial, especialment als països d’ingressos baixos o mitjans; però diverses fundacions al voltant del món no es rendeixen davant la lluita.

Aquest és el cas del Center for HIV and Sexual Health  (Centre per a la VIH i la Salut Sexual) a Anglaterra, que amb motiu del  Dia Mundial de la Sida  (1 de desembre), van llançar una campanya molt creativa i divertida sota el nom  10 Ways a Condom Ca’t Protect You  (10 coses de les que un condó no pot protegir).

L’objectiu és cridar l’atenció de les persones, especialment dels joves, per recordar que un condó és la millor manera de protegir-se contra el VIH / SIDA o altres malalties de transmissió sexual …

CARACTERES.mx

Aquestes són 10 coses de les que un condó no pot protegir: 

1. Un condó no et protegeix de l’atac d’un tauró

2. Un condó no et protegeix de l’estrella de la mort

3. Un condó no et protegeix de la fúria de Hulk

4. Un condó no et protegeix de velociraptor

5. Un condó no et protegeix del ridícul

6. Un condó no et protegeix de la màgia malvada de Voldemort

7. Un condó no et protegeix dels aliens

8. Un condó no et protegeix d’una demolició (a l’estil ‘Wrekling Ball’ de Miley Cyrus)

9. Un condó no et protegeix dels jutges

10. Un condó no et protegeix del llop ferotge … amb una bola de demolició.

Condons_preservatius

Els beneficis de l’aigua de mar

Per Ramón Sánchez-Ocaña

agua de mar 01

Arriba l’estiu i de seguida els mitjans de comunicació ens alerten de les mesures que hem de prendre davant del sol, a la pell, als ulls, al cap … I poques vegades se’ns insisteix en els beneficis saludables que ens poden proporcionar els banys a la platja. Perquè en síntesi, es pot dir que els banys marins són un mar de salut.

El primer avantatge que ofereix el bany en aigua de mar, és el passeig per la mateixa riba. És un costum que s’hauria d’estendre molt més que la de prendre el sol, a deixar-se irradiar pels ultraviolats que ens posen morenos. El passeig per la vora amb les onades trencant ens permet entrar en una atmosfera diferent, perquè en aquesta zona la ionització ajuda a l’assimilació de vitamines i en general, ens fa sentir-nos més tònificats.

Per a les embarassades seria molt convenient un passeig a la vora del mar (no al sol), però si respirant aquest aire que sembla activar tot l’organisme.

I com deia el Dr. Hernández de Sande, especialista santanderí, aquests ions del clima marí “normalitzen els components de la sang, ajuden a la recuperació cardiovascular, augmenten el llindar del dolor i regeneren millor els nostres alvèols pulmonars”.

I comenta alguna cosa veritablement cridaner “una fractura es consolida tres vegades més de pressa en un mitjà marí que en aigua dolça.”

agua de mar 02

La puresa de l’aire

“L’aire marí -sosté- és de gran puresa i un metre cúbic d’aire en alta mar, no conté cap germen; a 200 metres de la costa, ja en té 100; a tres quilòmetres cap a l’interior ja se’n troben 10.000 i més de 50.000 en un lloc com el centre d’una gran ciutat “. Els al·lèrgics, d’altra banda, senten un alleujament immediat. La brisa que ve del mar no conté ni pol·len ni àcars de la pols. És un aire net que els permet respirar sense la incomoditat permanent del esternut.

Mobilitat articular

Per si fos poc, el bany en aigua de mar, té altres avantatges notables. Per exemple “un cos de 80 quilos, quan se submergeix al mar, pesa només 8 quilos a causa de la densitat que l’aigua de mar té. Així, el bany aconsegueix una millor i major mobilitat articular i un augment de la potència muscular. A més, no és menyspreable l’acció que a manera de massatge produeix el moviment de l’aigua sobre la nostra pell.

Hauríem per tant, submergits en l’aigua, procurar activar les articulacions, com més, millor. A tots aquests beneficis poden unir els de tipus dermatològic, com la psoriasi, la dermatitis atòpica o l’acne, que milloren de forma notable en presència de l’aigua de mar.

agua de mar 03

El segon calfred

No és recomanable una immersió brusca, sobretot si es té el cos a temperatura alta, després exercici físic o exposició al sol.

No obstant això, quan es tracta del bany “terapèutic” els especialistes aconsellen entrar a l’aigua i sense tirar-se, ajupir-se fins que l’aigua ens arribi al coll. Es tracta amb això d’aconseguir el que s’anomena un primer calfred. Hi ha una reacció de vasoconstricció molt saludable. Després, ja pot un estirar i nedar o jugar. Aquesta sensació inicial passa aviat i apareix una fase que, com a reacció, és de vasodilatació. És quan un gaudeix realment del bany. Ja no sent fred de cap tipus i el cos es tempera; és quan troba que l’aigua està molt agradable. Poc temps després apareix sensació de fred. No hauríem de deixar que arribés. Aquest “segon calfred” és l’avís que l’organisme ens envia per dir que ja està bé de bany. L’ideal seria sortir abans d’aquest moment, per tal de descansar una bona estona i intentar un nou bany un parell d’hores més tard.

Els consells

Abans de banyar-se, cal aclimatar-se al nou entorn. Si ve de lluny, no es banyi només arribar a la platja, esperi un temps raonable.

Les hores més aconsellables són entre les deu del matí i les cinc de la tarda.

Seria desitjable banyar-se amb la marea alta. L’aigua estarà més calenta, més propera i més neta.

Si fa exercici o pren el sol abans de banyar-se, recordi no sotmetre el cos a bruscos canvis de temperatura.

No banyi més de 20 minuts seguits, sobretot al nord.

Després del bany, recordi que s’ha d’assecar bé i posar-se els filtres solars adequats. (Si no s’asseca, les gotes d’aigua que queden sobre la pell actuen com lupes).

Ramón Sánchez-Ocaña – Punto de vista.

Barcelona-que-dels-mes-platges

Imatge de “Tot a punt per gaudir de l’estiu a Barcelona” – ARA

Vacuna contra la varicel·la: estat de la qüestió

vacuna de la varicela

Ja han passat uns quants mesos des que vam saber que l’Agència Espanyola del Medicament va decidir bloquejar la lliure venda de la vacuna de la varicel·la considerant que s’estava “vacunant en excés” (terminologia difícil d’entendre, la veritat). Com ja era de preveure l’embolic va adquirint cada vegada majors dimensions conforme es van succeint els diferents fets (alguns dramàtics com el de la nena morta al març ) i manifestacions de diferents postures.

Traducció del post de “Diario de una madre pediatra”.

La realitat en les consultes i en urgències és que cada vegada són més els pares que pregunten per la vacuna contra la varicel·la. Sobre quina és la indicació i sobretot ens pregunten exactament quin és el motiu per no tenir accés a la vacuna. La realitat és que s’ha convertit en la principal pregunta sobre vacunes que ens fan els pares: abans de la “prohibició” molts pediatres informàvem proactivament sobre aquesta i altres vacunes, especialment les no finançades pel sistema públic doncs eren les que acabaven decidint els pares posar o no posar. Ara moltes famílies, segurament algunes de les quals ni s’havien plantejat aquesta vacuna, pregunten. És clar que els mitjans han anat fent ressò que aquí hi ha un problema i la gent vol saber. I per descomptat, té dret a saber.

Passa també un fenomen curiós: com passa amb gairebé tot el que es prohibeix -especialment sense uns arguments molt convincents- l’objecte prohibit acaba sent objecte de desig (si teniu dubtes, feu la prova amb els vostres fills, jejeje). Així que són molts els progenitors que s’han proposat aconseguir per terra, mar o aire una vacuna contra la varicel·la per als seus fills.

La majoria dels que volen aconseguir-la, tendeixen a fer-ho en un territori proper al seu. Apropant directament a comprar la vacuna o demanant per internet. Així els de la Rioja van a Navarra, els extremenys a Portugal i els catalans a Andorra. Això en el “millor dels casos” perquè he tingut coneixement d’algun tripijoc que realment em preocupa. Haurem de arribar a un contraban de vacunes?

Un altre motiu de preocupació per als pediatres és l’adequada conservació de les vacunes. La cadena del fred és molt important perquè mantinguin la seva efectivitat. En determinades compres i transports pot ser complicat assegurar unes característiques de conservació adequades.

Print

Mentrestant, Sanofi ha denunciat al Ministeri per aquest tema. Sanitat es posiciona amb el monumental despropòsit de demanar als pares que no vacunin els seus fills menors de 12 anys. I els pediatres seguim tretze són tretze demanant el desbloqueig i anunciant les bondats de la vacuna.

Jo que els diria …

- A Sanofi que se’ls està trencant l’estoc fora de les nostres fronteres …

- Al Ministeri que els estan fent el treballet als antivacunes demanant “no vacunar” …. (molt molt lamentable)

- Als companys pediatres, paciència i vigilància d’algunes línies vermelles amb els tripijocs …

- Als pares, que pressionin. Ells tenen també força com a societat civil per dir la seva …

PD: No us perdeu aquest excel·lent article crec que especialment dedicat per antivacunes.

mapa vacuna varicelaImatge d’Antena 3: “La venda de la vacuna de la varicel·la està prohibida a Espanya”

Més informació a:

Sanitat i pediatres xoquen pels límits en la vacuna de la varicel·la

;-)

 

iAutism informa d’APPs per a persones amb autisme i altres necessitats especials

iautism web

iAutism trobareu informació sobre APPs per tablets i smartphones creades per a persones amb autisme i altres necessitats especials, així com ressenyes de llibres i notícies sobre aquests i altres temes relacionats.

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) comprenen un grup heterogeni de trastorns que s’inicien en la infància i duren tota la vida, tenint en comú l’afectació en la reciprocitat social, comunicació verbal i no verbal i la presència de patrons repetitius i restrictius de la conducta.

Presentació de iAutism

Poden servir els telèfons mòbils i tàctils tipus iPhone i els dispositius tàctils tipus iPod touch o iPad i els seus homòlegs basats en Android i altres sistemes per millorar l’aprenentatge, la comunicació i l’oci de les persones amb TEA (Trastorns de l’Espectre Autista) i amb necessitats especials en general? Veient les primeres experiències a tot el món, la sensació és que sí, i fins i tot d’una manera molt notable.

Ja fa algun temps que hi ha aplicacions específiques per a persones amb autisme (i per a persones amb Síndrome de Down, etc.) Basades en l’iPhone i l’iPod touch, moltes de les quals comencen a aparèixer ara en la seva versió per iPad i, en menor mesura, Android i altres sistemes. A més, hi ha milers d’aplicacions educatives i d’oci, unes millor preparades que altres per a persones amb trastorns diversos. En qualsevol cas, com amb qualsevol nova tecnologia, serà bo estudiar-ho a fons, veure com integrar-la en l’entorn de la persona amb TEA, provar-la, ajudar els seus creadors a millorar-la, etc.

L’objectiu d’ iAutism va en aquesta direcció, i pretén oferir un recull d’informació relacionada amb l’ocupació d’aquesta tecnologia tan visual i tàctil exemplificada en l’iPhone, l’iPod touch o l’iPad per a persones amb TEA o altres necessitats especials.

iAutism néixer l’11 de setembre de 2010 de la mà de Francesc Sistach i Susana Vila, pares de Sara, una preciosa nena amb autisme, però el projecte es va sumar ràpidament Iván Soriano. A més, ja hi ha un petit grup de col·laboradors relacionats a títol personal amb l’autisme o professionals de centres dedicats a les persones amb necessitats especials, com és el cas de la Fundació Planeta Imaginari.

 iAutism logo

Trastorns de l’espectre autista (TEA)

Ampliar informació a “Pediatria Integral” de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP).

Resum

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) comprenen un grup heterogeni de trastorns, tant en la seva etiologia com en la seva presentació clínica, que s’inicien en la infància i duren tota la vida, tenint en comú l’afectació en la reciprocitat social, comunicació verbal i no verbal i la presència de patrons repetitius i restrictius de la conducta.

La prevalença de TEA oscil·la entre 1/54 en nois i 1/252 en noies, amb una prevalença total de 11,3 / 1.000 als 8 anys.

La detecció precoç de TEA és fonamental, ja que està íntimament lligada a l’evolució clínica. És el paper fonamental dels professionals de l’Atenció Primària, el detectar signes precoços de TEA, mitjançant el seguiment del desenvolupament del nen, el coneixement dels signes d’alerta específics de TEA a diferents edats i l’ús d’instruments de cribratge, com el M-XAT. No hi ha cap prova biològica que diagnostiqui TEA i el diagnòstic és eminentment clínic per equips multidisciplinaris experts en TEA.

El TEA requereix considerar altres alteracions evolutives que sorgeixen en la infància o altres patologies psiquiàtriques que s’inicien en l’adolescència i que tenen presentació clínica semblant al TEA d’alt funcionament.

Més informació …

asperger autismo sintomas mundo azul

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.315 other followers

%d bloggers like this: