Les 4 paraules que evitaran les baralles amb els nens a l’hora de menjar

obligar a menjar 01

És l’hora de sopar i el meu fill de 4 anys està concentrat en els seus jocs. Quan l’aviso que el sopar està a punt, ell també m’avisa amb el seu: “No vull sopar, mare”.

I llavors jo li dic les cinc paraules que eviten la batalla entorn al menjar en la qual ell vol que entre: “No cal que mengis“.

Aquesta és una de les regles a casa nostra, que va seguida d’una altra norma que tothom aplica. Li dic que el sopar consisteix a estar en família, i no només en menjar, així que tots ens hem de seure a taula.

Nou de cada deu vegades, quan ja s’ha assegut, menja una mica del que té al plat.

Per què és tan important evitar les batalles sobre el menjar

El meu problema amb aquest tipus de lluites és que sempre hi ha un guanyador i un perdedor. Si el pare guanya, llavors perd el nen, i si el nen guanya, ell s’emporta totes les cartes. Cap de les situacions resulta beneficiosa.

Quan convertim el menjar en alguna cosa que oposa la voluntat del pare enfront de la del nen, es perden l’alegria i el vincle que creen els àpats. Alguns pares poden guanyar la batalla i sentir-se bé quan el nen menja en la forma en que ells volen que ho faci. No obstant això, el nen pot estar ple de ressentiment en el seu interior, ja que s’està menjant els pèsols per agradar als seus pares, i no perquè gaudeixi menjant.

De fet, un estudi de 2008 publicat al Journal of Nutrition Education and Behavior va descobrir que els pares que pressionaven els seus fills o els oferien recompenses perquè mengessin fruites i verdures aconseguien que els nens els fessin cas en aquest moment, però també provocava que en el futur aquests nens ingerissin menys productes saludables.

Fes que no hi hagi perdedor

El que més m’agrada de l’organització de Ellyn Satter sobre la responsabilitat en l’alimentació és que distribueix entre pares i fills tasques específiques referents a l’alimentació. Els pares són els encarregats de decidir què se serveix en cada àpat, quan i on .Els nens s’encarreguen d’escollir què han de menjar i quant del que els posen al plat.

Per això, quan els meus fills es queixen pel que he cuinat, sempre els recordo que tenen l’opció de no menjar-se’l. I m’asseguro d’incloure almenys una o dues coses que probablement acceptin. Això els dóna algun tipus de control, dilueix la tensió i els anima a provar el menjar (la qual cosa difereix molt de la estratègia de “o menges això, o et quedes sense menjar” ).

No és suficient que els pares hagin de planejar i comprar el menjar, preparar-lo i servir-lo? Si a més es carreguen amb la responsabilitat addicional que els seus fills mengin, el procés es torna encara més penós. El mateix passa quan els nens adopten el treball dels seus pares sobre la decisió dels àpats. No és agradable que el nen et digui el que cal cuinar i que et mantingui segrestat perquè sap que ell té tot el poder.

Supera la por

He descobert que donar als nens la llibertat de triar entre el que tenen al plat no només resulta complicat per als pares, a més els produeix molta por. Què passa si només mengen pa? Què passa si diuen que tenen fam abans d’anar al llit?

Com experta en nutrició de la família, ajudo als pares a comprendre per què els nens es comporten d’aquesta manera quan es tracta del menjar. Crec que aquesta informació no només alleuja els pares (i redueix la seva culpa), sinó que els ajuda a entendre per què són millors els hàbits que eliminen la pressió en els menjars.

Per exemple, sé que el meu fill està experimentant un creixement i uns canvis cognitius lents, el que significa que té poca gana i que és més selectiu amb els menjars. Sé que sacia les seves necessitats nutricionals i que normalment menja millor en l’esmorzar i al migdia (a més d’algun refrigeri que li dono entre hores), de manera que estic tranquil·la quan arriba l’hora del sopar. I sé que sortirà d’aquesta fase de resistència igual que ho va fer la seva germana gran.

D’altra banda, l’edat preescolar és una etapa en què els nens comencen a prendre la iniciativa amb tasques diàries, entre elles, amb els àpats. Els nens que tenen permís per prendre decisions una vegada que tenen el plat a taula tendeixen a sentir-se bé mentre mengen. No obstant això, els nens que no tenen permís per decidir, i que es veuen immersos en discussions, poden desenvolupar un sentiment de culpa entorn al menjar, el que dóna lloc a una falta de confiança i de gaudi.

Des de la meva experiència i el meu coneixement sobre l’alimentació, afirmo que els pares poden evitar les batalles sobre el menjar, confiar que els seus fills acabaran acceptant el menjar al seu propi ritme i fer dels àpats en família una forma de donar suport als nens en aquest procés.

Tot i que aquestes quatre paraules (no cal que mengis) produeixin por, són la clau perquè tingui lloc la transformació.

Post de  publicat al seu bloc Raise Healthy Eaters, i publicat a EL HUFFIGTON POST

Portrait young boy gazing upwards while eating

La teva ajuda té Poders Màgics -15 de febrer, Dia Internacional del Nen amb Càncer

15 febrero el dia internacional contra el cancer infanil

.

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DEL NEN AMB CÀNCER 2014

Els nens i les nenes de tot el món tenim poders màgics. Amb ells volem pels passadissos, donem vida a les nostres joguines, viatgem a llocs que no existeixen i fem batalles en què només hi ha guanyadors.

Hi ha nens com nosaltres que necessiten més aquests poders màgics. Cada any, 15.000 nens i adolescents d’Europa els fan servir per una batalla que resulta no ser un joc. Per a 3.000 nens, aquests poders no són suficients i ens deixen. La seva batalla és el càncer infantil, la 1a causa de mort per malaltia infantil d’1 a 14 anys.

Els adults també teniu poders màgics. Mig milió de vosaltres a tot Europa i els vareu fer servir quan éreu petits contra el càncer infantil. 150.000 patiu avui seqüeles que afecten a la vostra vida quotidiana.

Amb els vostres poders ens heu portat a aquest món, ens feu marxar la por quan estem espantats, ens convenceu que podem fer qualsevol cosa i ens ajudeu a ser millors amb els altres.

Per això avui els nens d’aquest cole i de coles de tot Espanya sortim al pati. És el Dia Internacional del Nen amb Càncer i volem demanar-vos que deixeu aquests poder als infants i adolescents amb càncer:

La teva ajuda té poders màgics perquè quan manifestem símptomes de càncer infantil, el doctor els detecti ben aviat i sàpiga què ha de fer.

Poders màgics perquè pares, germans i la resta família dels nens amb càncer sentin el suport de tots i se li posin les coses el més fàcil possible per superar-lo.

Poders màgics perquè en tots els països, nens i adolescents tinguem accés als millors tractaments, visquem on visquem.

Poders màgics perquè s’inverteixi més en investigació sobre els càncers pediàtrics i segueixi augmentant la supervivència.

Poders màgics perquè es desenvolupin més medicines especials per a nosaltres, que som més petits i més vulnerables que vosaltres. Medicines màgiques que ens deixin menys seqüeles i ens facin la vida més fàcil.

Poders màgics per s’estudiïn les seqüeles dels nens i es cobreixin les seves necessitats perquè puguin seguir amb la seva vida, que acaba de començar.

Poders màgics perquè els pares ens pugueu acompanyar a les UCIs quan estiguem malalts, com ja ha aprovat el Ministeri de Sanitat. Perquè és quan més us necessitem.

Amb tots aquests poders, els nens som més nens, el càncer és menys càncer, i la vida és més vida. Gràcies per donar-nos la vostra màgia!

Sonrisas y Vida

L’obesitat, el nou malson dels emergents

obesidad epidemia segle XXI segons l ONU

Els països en vies de desenvolupament gairebé han quadruplicat els casos de sobrepès des del 1980.

Fins a aquest Cap d’Any, una ampolla de coca-cola era, molt sovint, més barata que una d’aigua mineral a Ciutat de Mèxic. A Bangkok, tota mena de fregits, coberts de salses dolces i picants, com també la pastisseria industrial, han substituït la cuina tradicional tailandesa. I a Pequín desplaçar-se en bicicleta s’ha convertit en sinònim de pobresa entre els més joves.

El canvi de rutines i d’hàbits alimentaris ha repercutit ràpidament en la població. Si bé la desnutrició és encara un problema persistent al sud de Mèxic, el país llatinoamericà ostenta el rècord mundial en obesitat. Tailàndia, al seu torn, ja és el segon país del sud-est asiàtic amb més sobrepès, i a la Xina l’obesitat ha arribat a créixer més de pressa que el PIB els últims anys. El 2011 hi havia 100 milions d’obesos a la Xina, cinc vegades més que el 2005, quan eren 18 milions.

El món ha viscut una explosió de sobrepès i obesitat els últims 30 anys. El 2006 l’Organització Mundial de la Salut ja qualificava l’obesitat com una “epidèmia” i “un dels més grans reptes per a la salut pública del segle XXI”. A nivell global, el percentatge d’adults que tenen sobrepès ha passat d’un 23% el 1980 a un 34% el 2008. Però qui s’ha emportat la major part d’aquest pastís són els països en vies de desenvolupament, on el nombre de persones amb sobrepès gairebé s’ha quadruplicat, segons l’informe Future diets, de l’institut britànic Overseas Development (ODI).

Canvi radical dels costums

“En molt pocs anys els costums i la dieta han canviat de manera dràstica -explica a l’ARA Barry Popkin, professor de nutrició a la Universitat de Carolina del Nord i autor de The world is fat -. Mentre que als Estats Units i Europa la transició va ser progressiva des de la Segona Guerra Mundial, al Pròxim Orient i a l’Àsia el sistema alimentari ha canviat de manera dràstica en només 15 anys”.

Menys moviment, un canvi en la dieta -amb més fregits i sucres- i l’impacte del màrqueting i el consum han donat com a resultat un augment substancial del pes en les capes urbanes de la societat dels països emergents. La globalització de la dieta nord-americana ha portat també a un increment de la diabetis i les malalties cardíaques, associades a l’obesitat i el sobrepès. “L’excés de sucre pot ser tan mortal com el tabac”, alerta Popkin.

El canvi sobtat en les dinàmiques de la població ha agafat per sorpresa els governs, que fins ara només tenien en marxa programes per desnutrició. “Hi ha molt poques polítiques en marxa per intentar contenir aquesta epidèmia”, explica Steve Wiggins, autor de l’informe d’ODI. I les poques polítiques en marxa topen amb el poder de les grans marques nord-americanes de menjar ràpid i refrescos. “És imprescindible la pressió de grups de consumidors”, destaca Popkin.

Mèxic, finalment, ho ha aconseguit. Des de l’1 de gener ha entrat en vigor un impost especial d’un peso per litre (0,06 euros) sobre les begudes amb gust i ensucrades, i del 8% sobre el menjar porqueria. “Caldrà veure què passa a llarg termini, perquè hi ha una falta d’educació alimentària. Tot i l’augment de l’IVA, la gent continua comprant aquests productes, que no són gaire cars”, valora Roxana Valdés-Ramos, de la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic.

Però per què el menjar porqueria acostuma a ser més barat? El professor Popkin ho atribueix a un problema de fons del sistema de producció d’aliments que ha exportat Occident a la majoria de països en vies de desenvolupament a través d’organismes com el Banc Mundial. Tant Europa com els EUA van invertir, després de la Segona Guerra Mundial, milers de milions de dòlars a modernitzar l’agricultura i la ramaderia per produir menjar més barat. Però es va invertir només en carn -vedella, porc i pollastre-, làctics, oli vegetal -de blat de moro, per exemple-, sucres i cereals.

“No s’ha invertit a produir llegums de manera més barata -lamenta Popkin-. Uns aliments que ara serien idonis, ja que hem disminuït moltíssim l’energia que gastem amb l’arribada de les noves tecnologies. I això no té marxa enrere: sabem que el sistema és un error però es continua exportant”.

La desnutrició, enquistada

Però mentre el nombre d’obesos ja supera la gent que passa gana, un estudi d’investigadors de Harvard publicat a finals de gener a la revista PLOS Medicine destaca que la població amb desnutrició continua enquistada en la majoria de països en vies de desenvolupament. “Els ciutadans que estan per sota del seu pes no s’engreixen, no emergeixen de la mateixa manera que els seus països: són abandonats”, alerta el doctor Fahad Razak, de la Universitat de Toronto.

MARIONA FERRER I FORNELLS – ARA

obesidad en chinaREMEIS XINESOS Una infermera aplica i controla un remei xinès per reduir greix abdominal en una clínica a Changchun, al nord-est del país. L’obesitat a la Xina ha arribat a créixer més de pressa que el PIB del país els últims anys. El 2011 hi havia 100 milions d’obesos, cinc vegades més que el 2005, quan sumaven 18 milions, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

La mida de la cintura, indicatiu de risc de diabetis

grasa abdominal 00

Encara que l’obesitat abdominal infantil hagi augmentat, aquest indicador encara no es té en compte.

Mesurar el pes i l’alçada dels nens és una pràctica habitual a la consulta del pediatre i permet detectar, entre altres qüestions, si l’infant pateix sobrepès o obesitat. Però un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha conclòs que també s’hauria d’incorporar un altre indicador: la mida de la circumferència de la cintura. Segons els investigadors, això permetria detectar més fàcilment els nens i adolescents amb risc cardiometabòlic, és a dir, els que tindrien més predisposició de patir arteriosclerosi, diabetis tipus 2 o risc cardiovascular.

Els investigadors alerten que tot i que l’obesitat abdominal en nens i adolescents ha augmentat molt en els últims anys, la mida de la circumferència de la cintura encara no s’utilitza en la pràctica clínica, quan permetria detectar precoçment aquestes malalties. “Un nen o adolescent pot tenir pes normal o sobrepès, amb la qual cosa no entra dins de la classificació d’alt risc, però, per contra, pot tenir una xifra de circumferència de cintura molt elevada, cosa que el condiciona a tenir problemes cardiometabòlics, com ara sucre elevat o risc cardiovascular”, explica Helmut Schröder, investigador de l’IMIM.

grasa abdominal 01

L’estudi, el primer sobre obesitat abdominal infantil a l’Estat, s’ha fet en 1.521 nens i adolescents d’entre 6 i 17 anys. Schröder reconeix que “la magnitud” de les xifres d’obesitat abdominal l’han sorprès. “Són més elevades que les d’obesitat”, indica. A l’Estat, un 21,3% de nens de 6 a 11 anys i un 14,3% d’adolescents de 12 a 17 anys tenen obesitat abdominal. En canvi, les xifres d’obesitat són de 7,1% en els nens de 3 a 12 anys i les de sobrepès d’un 21,2%.

A més, d’entre els nens amb un pes considerat normal, un 7,5% tenien obesitat abdominal i en el grup de nens amb sobrepès, un 49,2%. “Tots ells no haurien estat identificats amb els mètodes tradicionals de cribratge”, assenyala Schröder. El mateix passa amb els adults. “Hi ha persones, tant adultes com joves, que tot i tenir un pes completament normal tenen obesitat abdominal i a la inversa, persones amb sobrepès tenen el greix repartit per tot el cos i, per tant, menys risc cardiometabòlic”, diu Lluís Serra-Majem, investigador de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. Els investigadors parlaran amb els pediatres perquè incorporin a la seva rutina la mesura de la circumferència de la cintura. Quan es detecta obesitat abdominal, el tractament és el mateix que amb el sobrepès: canviar els hàbits de vida, millorar l’alimentació i augmentar l’exercici físic.

grasa abdominal 02

Operat amb èxit un nadó d’un quilo i mig

L’Hospital Sant Joan de Déu ha operat amb èxit un nadó prematur que tenia una cardiopatia molt greu que li hauria provocat la mort a les poques setmanes del seu naixement. El nadó va néixer en la setmana 32 d’embaràs, pesava 1,5 quilos i presentava un drenatge venós pulmonar anòmal i obstructiu. És el primer cop que s’intervé amb èxit a l’Estat un prematur d’aquestes característiques. D’altra banda, l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha estat reconegut com a centre de referència a l’Estat en trasplantament cardíac infantil.

LARA BONILLA – ARA

Imatges de 20minutos.tv

grasa abdominal 03

Un grup d’il·lustradors pinta diferents murals a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_24C

Es tracta d’una iniciativa del conegut il·lustrador català Ignasi Blanch i els seus alumnes, per humanitzar espais d’hospitals amb l’objectiu de fer l’estada dels nens i nenes ingressats més agradable

Barcelona, 16 de desembre de 2013. Un grup de 6 artistes, dirigits pel conegut il·lustrador català Ignasi Blanch, ha pintat durant dos dies diferents zones de la Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, centre de referència CSUR (centres, serveis i unitats de referència del Sistema Nacional de Salut) a l’Estat espanyol i Andorra. Es tracta d’una iniciativa del personal infermer de la Unitat que va proposar comptar amb l’Ignasi Blanch i els seus alumnes per humanitzar l’estada dels pacients ingressats, especialment la dels pacients pediàtrics, ja que poden arribar a estar-s’hi molts mesos ingressats o haver d’anar-hi sovint per fer les cures de les cremades.

En aquest sentit, la Dra. Montserrat Oliveras, directora de l’Àrea de Traumatologia i Rehabilitació destaca que “amb aquestes iniciatives aconseguim humanitzar l’Hospital i fer que els nens i nenes ingressats tinguin un entorn més amable durant la seva estada. De fet, han pintat la sala de jocs i el sostre de la sala de cures, on els més petits passen llargues estones mentre se’ls hi fan les cures de les cremades que, sovint, resulten doloroses. Amb un sostre farcit de planetes, potser els infants hi trobaran un espai on evadir-se una mica d’aquesta situació”.

A més, la iniciativa ha comptat amb la col·laboració de l’empresa Centro de Producción de Pinturas, que ha donat les pintures especials Salud Activa, unes pintures que eliminen olors, redueixen els bacteris i fongs de l’ambient i eviten l’aparició de taques.

131213_mural_cremats_ignasi_blanch_61C

Una iniciativa emmarcada en el projecte “Humanitzem els hospitals”

Ignasi Blanch és el coordinador del projecte “Humanitzem els hospitals”, conjuntament amb l’Associació d’Ajuda als Afectats per Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC). Un projecte per facilitar, mitjançant la il·lustració, el procés d’hospitalització dels infants i la relació que s’estableix entre els nens, famílies i metges, que ja el va dur a decorar amb dibuixos totes les habitacions de quatre plantes infantils de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En aquella ocasió, cinquanta joves il·lustradors (tots alumnes i antics alumnes de l’Ignasi Blanch) van pintar directament als sostres de les habitacions, parets i passadissos.

El 2013, també va dirigir el projecte “Centres mèdics il·lustrats”. Una proposta de l’Institut Català de la Salut (àmbit d’atenció primària de Barcelona Ciutat) i de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, per decorar totes les consultes, sales d’espera i passadissos de 2 plantes de pediatria dels CAP de la Guineueta i el Besòs. Trenta-cinc il·lustradors (tots alumnes i antics alumnes de l’Escola de la Dona) van dibuixar i pintar directament sobre totes les superfícies.

Com explica l’Ignasi Blanch: “es tracta d’una proposta que té un fort component social, ja que més enllà de dibuixar com a forma de vida, intento que els meus alumnes s’impliquin també en aquests tipus de projectes que contribueixen a fer una mica més amable el pas o l’estada dels pacients per unitats com la de Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron”.

La Unitat de Cremats de Vall d’Hebron atén uns 500 pacients adults i pediàtrics l’any, unes 1.650 urgències, més de 200 sessions d’hospitals de dia i 500 intervencions quirúrgiques.

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_36C

Ignasi Blanch

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va viure tres anys a Berlín, on es va especialitzar en tècniques d‘impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien, amb l’ajut de dues beques CIRIT de la Generalitat de Catalunya.

Coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, fou escollit per participar en el projecte internacional “East Side Gallery”, com a únic representant de l’Estat espanyol entre un centenar d’artistes d’arreu del món. La seva pintura sobre el Mur la podem veure en la reproducció que es va fer en la seva ciutat natal, Roquetes (Baix Ebre).

Actualment viu i treballa a Barcelona com a il·lustrador. Publica  per a editorials diverses i participa, en exposicions i sessions didàctiques al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Saarbrücken, Alemanya, des del 2001.

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_01C

Ignasi Blanch realitza xerrades, tallers i sessions didàctiques sobre estil, lectura d’imatge i il·lustració per a escoles, biblioteques, salons del llibre i associacions vinculades al món de la literatura infantil i la il·lustració, com l’Ateneu de Barcelona i Arteleku a Donosti.

Actualment, és el coordinador de l’especialitat d’il·lustració a l’Escola de la Dona-Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona (premi Junceda d’Honor 2005).

Aquest artista ha rebut, entre d’altres, el premi Llibreter d’Àlbum Il·lustrat 2008 pel llibre Fill de Rojo (text de Joan Portell. Editorial Tantàgora. Barcelona) i el premi Crítica Serra d’Or 2006 per l’àlbum il·lustrat Vull una corona (text de Raimon Portell. Editorial La Galera. Barcelona, 2005).

Més informació: www.ignasiblanch.cat

Font: Sonrisas y Vida

131213_mural_cremats_ignasi_blanch_25CR

“Només per un segon”, un canvi de look contra el càncer

Una associació va realitzar canvis de look graciosos a 20 pacients de càncer perquè s’oblidessin de total menys un moment. Aquest és el commovedor resultat.

El que més trobo a faltar és estar lliure de preocupacions“. Segur això pensen molts pacients amb càncer. I la fundació belga Mimi, va pensar en una forma que això li passés a 20 pacients amb aquesta malaltia encara que fos només per un segon .

El lema de l’organització és que el càncer s’ha de combatre de tots els fronts, no només del metge. I va tenir una genial idea.

Va convidar a aquests 20 pacients a que els fessin un canvi de look, durant el qual havien de tenir els ulls tancats. En realitat els van fer canvis graciosos, i van col·locar a un fotògraf darrere del mirall per fotografiar just aquest segon en què oblidaven tot i estaven de nou  lliures de preocupacions. Qualsevol cosa que jo pugui explicar, se sentirà petita si no veuen les seves reaccions, que estan en aquest vídeo.

BELELU

Els resultats van ser tan commovedors, que les fotografies conformen un llibre que servirà per ajuntar fons per a la causa. I com una imatge diu més que mil paraules, aquí els deixo algunes de les fotografies del projecte.

MimiFoundation1-960x623mimifoundation2

mimifoundation3

Ballant abans d’operar-se d’una doble mastectomia

Deborah Cohan, una experimentada ginecòloga, vestida per a la intervenció realitza un ball al costat d’un grup d’anestesiòlegs i altres professionals mèdics,  a una sala d’operacions en un hospital de Sant Francisco, Califòrnia (oest dels Estats Units), just abans de sotmetre’s a una doble mastectomia, ha causat sensació a Internet.

Milions de persones han vist el vídeo de sis minuts de durada, en què Cohen dóna piruetes al “flash mob” amb un gran somriure a ritme de la cançó de Beyoncé “Get Em Bodied”.

Deborah_Cohan_dancing

“Res em dóna més alegria que fer que altres ballin, es moguin i visquin els seus cossos”, va dir Cohan al seu bloc abans que li fessin la cirurgia al centre mèdic de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF).

Al seu bloc, titulat “El camí cap a la curació de Deborah”, publicat al lloc web de la fundació Caring Bridges, la doctora graduada a Harvard li demana a la gent que filmi o prengui fotos amb la cançó de Beyonce de fons, estiguin on estiguin.

Van ploure els missatges de suport, un lector va escriure: “Quina inspiració!” i un altre li va dir: “Ets una dona molt valenta. Segueix així”.

Cohan s’està recuperant de l’operació i està bé. “Estava més nerviosa pel nombre de ball que per la meva operació”, va dir a la televisió local KTVU, i va afegir: “Estic molt bé”.

Huffington Post via Sonrisas y Vida

#ResSer Campanya contra l’anorèxia i la bulímia

Una ampolla d’aigua és tot el teu dinar? Quan no menges RES deixes de SER tu #ResSer

Una campanya contra l’anorèxia i la bulímia ha repartit milers d’ampolles buides amb el lema “Una ampolla d’aigua és tot el teu dinar? Quan no menges RES deixes de SER tu” en llocs visibles de totes les universitats catalanes de la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables i a desenes d’entitats juvenils.

La campanya ha estat promoguda per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família.

La iniciativa té l’objectiu de lluitar contra les malalties de l’anorèxia i la bulímia entre la població jove de 15 a 29 anys, sobretot entre les noies, ja que actualment és la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent i juvenil. Segons dades de l’ACAB, a Catalunya actualment hi ha unes 26.000 noies que pateixen anorèxia, bulímia o altres trastorns relacionats, un 6% del total de població jove femenina. 2.000 nois també estan afectats.

Risc de mortalitat del 6%

No obstant, el risc de les noies joves de patir trastorns de conducta alimentària (TCA) s’eleva fins a l’11,5 %. En el cas concret de l’anorèxia nerviosa, el risc de mortalitat és del 6%. A més a més, els TCA tenen associats altres símptomes negatius com la depressió, l’ansietat i, en molts casos, trastorns de personalitat.

L’ACAB també ha detectat que, si bé inicialment es parlava d’un problema propi de l’adolescència, en els darrers anys s’ha estès a la població jove i adulta. En aquest sentit, l’entitat ha comptabilitzat que el 60% de les consultes que atenen directament són de persones de més de 24 anys.

ACAB (Tel. 93 454 91 09)

La campanya a Twitter: #ResSer

Més informació:

Benestar Social i Família, l’ACAB i el CNJC inicien una campanya viral contra l’anorèxia i la bulímia entre la població jove

Amb el lema “Una ampolla d’aigua és tot el teu dinar? Quan no menges RES deixes de SER tu” es repartiran ampolles d’aigua buides a universitats i entitats juvenils

Segons l’ACAB, un total de 26.000 noies a Catalunya pateixen aquests trastorns, el 6% de la població jove femenina

resser

Un parell d’ampolles de la campanya

El director general de Joventut del Departament de Benestar Social i Família, Toni Reig, ha participat aquest matí en la presentació de la campanya viral “Una ampolla d’aigua és tot el teu dinar? Quan no menges RES deixes de SER tu”, promoguda per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família.

La iniciativa té l’objectiu de lluitar contra les malalties de l’anorèxia i la bulímia entre la població jove de 15 a 29 anys, sobretot entre les noies, ja que actualment és la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent i juvenil. Segons dades de l’ACAB, a Catalunya actualment hi ha unes 26.000 noies que pateixen anorèxia, bulímia o altres trastorns relacionats, xifres que representen un 6% del total de població jove femenina. Un total de 2.000 nois també estan afectats.

L’ACAB sosté que el risc de les noies joves de patir trastorns de conducta alimentària (TCA) s’eleva fins a l’11,5 %. En el cas concret de l’anorèxia nerviosa, el risc de mortalitat és del 6%. A més a més, els TCA tenen associats altres símptomes negatius com la depressió, l’ansietat i, en molts casos, trastorns de personalitat.

Pel que fa a l’afectació d’aquesta malaltia entre la població, l’ACAB ha detectat que, si bé inicialment es parlava d’un problema propi de l’adolescència, en els darrers anys s’ha estès a la població jove i adulta. En aquest sentit, l’entitat ha comptabilitzat que el 60% de les consultes que atenen directament són de persones de més de 24 anys.

“Cal actuar amb més fermesa, ja que l’anorèxia i la bulímia són malalties cròniques i greus”, ha manifestat Toni Reig durant la presentació. El director general ha recordat que diferents estudis situen els TCA en orígens diversos, des del biològic al psicològic i sociocultural. Per això, ha afegit, cal fer un treball paral·lel a l’atenció sanitària basat en la prevenció i la conscienciació.

En aquest sentit, la campanya utilitza diferents canals de difusió i comunicació per cridar l’atenció al conjunt de la joventut catalana. Per una banda, s’han repartit milers d’ampolles d’aigua buides amb l’etiqueta “Quan no menges RES deixes de SER tu”, que vol fer reflexionar sobre l’hàbit insà que tenen les persones afectades de no menjar, de beure només aigua o bé de vomitar l’aliment que s’ha ingerit. El lema equipara aquest comportament a una situació de descontrol i de pèrdua de la personalitat.

Aquestes ampolles s’han col·locat en llocs visibles de totes les universitats catalanes que formen part de la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables i a desenes d’entitats juvenils de diferents àmbits. L’objectiu és crear sorpresa i curiositat entre els joves, ja que es pretén que agafin l’ampolla i, en adonar-se que és buida, es fixin en el motiu de la campanya i en les dades d’afectació de la malaltia entre els joves. A més d’això, l’etiqueta inclou el web i el telèfon de l’ACAB (93 454 91 09), especialitzada en el tractament psicosocial de l’anorèxia i la bulímia.

D’altra banda, els promotors de la campanya també han iniciat avui la difusió d’un vídeo viral de conscienciació a la xarxa, que inclou les opinions de diferents persones joves que han tingut algun tipus de contacte amb afectats per l’anorèxia i la bulímia. “Passa desapercebut moltes vegades i els propis pares no se n’assabenten. Substitueixen el menjar per cafès o aigua per evitar menjar i saciar-se”, comenta un jove al vídeo. En referència a l’etiqueta de les ampolles de la campanya, un altre jove afirma que “en llegir-ho, sí que he pensat que hi ha moltes noies que això [aigua] és el que esmorzen”.

Finalment, la iniciativa també compta amb la col·laboració desinteressada de professionals de diferents àmbits que són referents per adolescents i joves: els integrants dels grups de música Vuit, Amélie i Dj Luxury; el periodista Ernest Codina (Adolescents.cat) i Laia Sanz (guanyadora del Ral·li Dakar de moto en categoria femenina). Tots ells han penjat avui al seu compte de Twitter una foto en què apareixen juntament amb l’ampolla i l’etiqueta #ResSer.

L’objectiu és que els centenars de milers de seguidors que acumulen aquests professionals siguin vistos i repiulats per joves, de manera que aquests també es converteixin en agents emissors del missatge. Així mateix, es fa una crida a artistes, líders d’opinió i prescriptors juvenils perquè diguin “no” a aquesta malaltia i facin difusió de la campanya a través de les xarxes.

La presentació de la campanya també ha comptat amb la presència de la directora de prevenció de l’ACAB, Cristina Carretero, el president del CNJC, Sergi Contreras, i el vicerector d’Economia i Projectes Estratègics de la Universitat de Girona, Jesús Garcia, on s’ha presentat la campanya aquest matí. La UdG lidera la Xarxa d’Universitats Saludables i s’ha compromès activament des dels seus inicis en la promoció de la salut a través del Pla UdG Saludable.

ResSer-menges-res-deixes-tu

Les malalties de la tardor dels nens

enfermedades del otono de los ninos

El començament del curs escolar és un dels punts d’inici del contagi de malalties entre els més petits. Refredats, diarrees … en definitiva, diferents processos vírics són la conseqüència de la convivència directa i diària dels escolars.

Segons asseguren als especialistes l’època de major risc de contagi de malalties infantils per als petits es concentra entre els mesos de setembre i octubre. Però, per què? És, precisament,  el mes de setembre la data assenyalada en el calendari per a l’inici de les llars d’infants i la tornada a l’escola dels nens per això és convenient vigilar la salut infantil. Per tant, aquest retrobament afavoreix el contagi d’aquestes malalties. El contacte ocasional entre uns i altres i la gran quantitat de nens que es concentren a les aules són el germen propici per a això.

Tant mateix, els pares no s’han de preocupar perquè, habitualment, no parlem de malalties greus. Quan parlem de les malalties pròpies de la tardor que pateixen els nens ens referim a refredats, refredats i diarrees.

L’escassa rellevància d’aquestes malalties tardor no precisen d’un tractament especial, però sí específic. Per tant, en tres o quatre dies el nen està recuperat.

resfriados otono

Com prevenir les malalties de la tardor en els nens:

  • Els especialistes aconsellen als pares que vigilin especialment la higiene dels seus fills per evitar que el contagi igualment es transmeti als que convisquin amb el petit a casa. El contagi a persones grans de gastroenteritis i refredats és molt habitual.
  • Així mateix,  els pediatres recomanen per prevenir les malalties pròpies de la tardor oferir una alimentació equilibrada i variada als més petits de la casa.
  • A més, és important que  no caiguis en l’error comú que cometen moltes persones de l’automedicació. Davant del símptoma més immediat de malaltia és convenient que vagis amb el teu fill a l’especialista, ell farà una exploració immediata i considerarà el tractament més adequat que has de fer.
  • La importància de la hidratacióIndependentment de l’edat de les persones, adults o petits, és molt important beure, almenys, dos litres d’aigua diaris. No obstant això, és de vital importància mantenir els nens molt ben hidratats per evitar les malalties pròpies de la tardor.
  • Evita les consultes d’urgències. Quantes vegades hem escoltat en els mitjans de comunicació demanar als especialistes sanitaris demanar que no s’acudeixi als serveis d’urgències excepte en cas de veritable necessitat? Molts, oi? En aquest cas, les malalties pròpies de la tardor en nens no han d’anar a urgències perquè un refredat o una diarrea, per exemple, no revesteixen gravetat. Per tant, és convenient que en tot cas acudir al pediatre.
  • Abans de res, tranquil·litat. És habitual que els pares es posin nerviosos perquè els seus fills emmalalteixin, però, ho han de veure com una cosa normal. De fet, les malalties són necessàries per contribuir a la formació del sistema immunològic dels nens.

Article:  ella hoy: Les malalties de la tardor: Cuideu la salut del teu fill

Segona imatge:  Preocupa l’augment de malalties respiratòries en els nens

Traducció del post de Sonrisas y Vida

L’Efecte Yadey, un exemple esperançador #efectoYadey

Amb motiu del Dia Mundial del Dany Cerebral, que se celebra el 26 d’octubre, un nen de cinc anys protagonitza un vídeo. L’objectiu és aconseguir 10.000 visites, i si s’aconsegueix Cajasiete lliurarà 2.000 euros que ajudaran a finançar l’atenció i la investigació a favor del dany cerebral.

L’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu ha presentat un vídeo amb motiu del Dia Mundial del Dany Cerebral, que se celebra el 26 d’octubre, i que pretén sensibilitzar sobre una lesió adquirida que afecta dos de cada 1.000 habitants.

El vídeo està protagonitzat per Yadey, un nen de cinc anys amb paràlisi cerebral, que va cada dia al Col·legi d’Educació Especial, el seu pare Alexis, la seva mare Yurena i el seu germà Aiden. Es tracta d’una breu peça de dos minuts realitzada per difondre en xarxes socials i que ha comptat amb la col·laboració desinteressada del grup grancanari Efecte Passadís que ha cedit el seu tema ‘Pa i mantega’. Cajasiete també ha volgut col·laborar amb aquesta iniciativa. L’objectiu és aconseguir 10.000 visites, i si s’aconsegueix l’entitat lliurarà 2.000 euros que ajudaran a finançar l’atenció i la investigació a favor del dany cerebral.

La iniciativa, que es pot localitzar a Twitter a través del hastag #efectoYadey, intenta mostrar el costat optimista i esperançador de la discapacitat retratant a una família, que com tantes altres, ha patit la crisi emocional que suposa tenir un nadó amb aquestes patologia. Però en aquests casos, en que els pares accepten la situació constaten que el seu fill o filla pot adquirir notables capacitats amb el suport de professionals i la implicació dels familiars en el procés d’aprenentatge.

Yadey és un nen que ha sorprès des del primer moment per les seves ganes de superar-se, la seva alegria natural i una vitalitat fora del comú.Això, unit a una intel · ligència i un somriure entabanadora fa que mai passi desapercebut.

La família apareix retratada en una jornada lúdica en espais tan populars com la platja de les Pedreres, el Parc Romà, o el CN Metropole. Són moments que comparteix amb la seva família i amb el seu amic Yacobe, tan eixerida com ell.

Efecto Yadey

Compartir una història

Amb aquesta iniciativa, Sant Joan de Déu pretén sensibilitzar i donar visibilitat a una part representativa de la població, les persones amb discapacitat que busquen el seu espai dins d’una societat que té el compromís de incloure’ls. Per la seva banda, la família de Yadey ha volgut compartir la seva història per donar suport a famílies que es puguin veure reflectides i ajudar-les a superar determinats estigmes.

El dany cerebral és una de les principals causes de discapacitat. La lesió que provoca la paràlisi cerebral sol presentar-se durant la gestació, el part o la infantesa primerenca i afecta el moviment del cos i la coordinació dels músculs. Aquests desordres psicomotrius també solen presentar problemes de comunicació i, en ocasions, trastorns del comportament.Des Sant Joan de Déu s’ofereix una atenció especialitzada per atendre aquests menors amb dany cerebral a través dels seus diferents serveis i unitats. I ara, gràcies al suport de Cajasiete i el grup musical Efecte Hall, es pot aconseguir una major conscienciació entre els ciutadans.

Diario de Las Palmas

Efecte Yadey FOTO

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 377 other followers

%d bloggers like this: