Plats divertits per a una dieta més variada.

La presentació del plat també és important perquè els nens s’alimentin bé. Així ho han confirmat un equip d’especialistes després de comprovar que com més colors i més varietat contingui un plat millor se’l mengen. L’experiment va permetre demostrar que fins i tot la posició dels aliments influeix en com n’és de desitjable per als més petits.

Font: Pediatrica – FAROS – Hospital Sant Joan de Déu.

Si es poden observar sis colors diferents en un plat, els nens se’l mengen millor. És una de les conclusions que es poden extreure d’un experiment realitzat per experts de la Universitat de Cornell (Nova York, Estats Units), en què s’ha tingut en compte l’opinió de nens i d’adults. Els resultats indiquen que la diversió i la imaginació poden ser factors importants perquè els petits s’acostumin a certs aliments.

Un dels factors que sembla més clar és que els nens prefereixen els plats artístics, amb els aliments formant figures, com animals, plantes o, si és possible, personatges de dibuixos animats o videojocs. A més, els petits també han mostrat una clara preferència per la varietat. En concret, s’ha establert en set el nombre d’aliments diferents que accepten millor, malgrat que en els adults es quedaria en tan sols tres.

Tant nens com adults coincideixen que és millor que els diferents elements que componen el plat estiguin separats, i si és possible sense organització geomètrica. La investigació ha estat tan meticulosa que fins i tot s’ha tingut en compte la posició del component principal del plat. Els nens han demostrat que el prefereixen col·locat a sota i a la dreta, mentre que els adults s’inclinen perquè estigui centrat. Encara que això canvia si el plat és ovalat i no rodó … En aquest cas, és millor disposar el component principal a l’esquerra.

Podeu trobar més plats divertits a:

Plats divertits trobats per la xarxa.

La promiscuïtat sexual dispara els casos de papil·loma

El canvi d’hàbits sexuals -relacions més precoces i més parelles- ha fet augmentar les infeccions pel virus del papil·loma humà. La prevalença en noies joves és d’un 29%, el doble que la mitjana.

La prevalença del virus és del 29% en les noies joves d’entre 18 i 25 anys, el doble que la mitjana.

ARA - LARA BONILLA - La promiscuïtat sexual dispara els casos de papil·loma (pdf)

El virus del papil·loma humà (VPH) és molt més freqüent del que es pensava, especialment en noies joves. Es calcula que actualment hi ha dos milions de dones infectades a l’estat espanyol. La prevalença del virus entre les dones és del 14,3%, però en la franja d’edat d’entre 18 i 25 anys és gairebé el doble: prop del 29%. Així ho assenyala l’estudi Cleopatre, liderat pel cap de la unitat d’infeccions de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Xavier Castellsagué, i que és el primer a gran escala que es fa a l’estat espanyol. Fins ara només s’havien fet estudis parcials que apuntaven que aquesta patologia afectava entre el 3% i el 17% de les dones.

El VPH és un virus comú que es transmet per contacte directe de persona a persona, i la infecció per transmissió sexual és molt freqüent. El virus infecta la pell i les mucoses del cos, com la boca, l’anus i el coll uterí. Es calcula que 4 de cada 5 persones s’infectaran per aquest virus al llarg de la vida. I el preservatiu només protegeix en un 80% dels casos. L’augment del nombre de casos s’atribueix al canvi en els hàbits sexuals dels joves, que inicien abans les relacions sexuals i tenen més parelles. Per exemple, la mitjana d’edat de la primera relació sexual s’ha reduït en gairebé sis anys.

Les dones que ara tenen entre 56 i 65 anys van tenir la seva primera relació sexual als 23 anys, mentre que les que ara tenen entre 18 i 25 anys es van iniciar en el sexe als 17 anys. “Com més jove comença la dona a tenir relacions sexuals, més alta és la prevalença del virus”, indica Castellsagué.

I les noies d’ara també tenen més parelles, “un altre factor de risc” per contreure el VPH. El percentatge de dones que han tingut de dues a quatre parelles sexuals al llarg de la seva vida ha passat del 16,1% al 44,9%.

Aposta per la vacunació

Decàleg de la febre.

Sobre la febre de nostres fills

1. La febre no és una malaltia, és un mecanisme de defensa de l’organisme contra les infeccions, tant les causades per virus com per bacteris.

2. La febre per si mateixa no causa dany cerebral, ni ceguesa, ni sordesa, ni mort.

3. Alguns nens predisposats (4%) poden tenir convulsions per febre però el tractament de la febre no evita aquestes convulsions. Mai s’haurien de donar medicaments per baixar la febre amb aquest propòsit.

4. Cal tractar els nens febrils només quan la febre s’acompanya de malestar general o dolor. L’ibuprofèn i el paracetamol tenen la mateixa eficàcia per tractar el dolor i la seva dosificació s’ha de fer en funció del pes del nen i no de l’edat. La combinació o alternança d’ibuprofèn i paracetamol no és aconsellable

5. L’ús de draps humits, fregues d’alcohol, despullar als nens, dutxes, banys … per al tractament de la febre està desaconsellat.

6. No abrigar ni despullar massa el nen amb febre

7. El nen amb febre ha d’estar ben hidratat. Cal oferir freqüentment líquids i procurar que aquests tinguin hidrats de carboni (sucs de fruites, batuts, farinetes, etc.).

8. No és aconsellable l’ús de paracetamol o ibuprofèn després de la vacunació per prevenir les reaccions febrils o locals.

9. Ni la quantitat de febre ni el descens d’aquesta després d’administrar ibuprofè o paracetamol serveixen per orientar sobre la gravetat de la infecció.

10. Ha de vigilar signes d’empitjorament clínic i consultar amb caràcter urgent si el seu fill presenta:

- Taquetes a la pell, de color vermell fosc o morat, que no desapareixen en estirar la pell del voltant.

- Decaïment, irritabilitat o plor excessiu i difícil de calmar .

- Rigidesa de coll.

- Convulsió o pèrdua de coneixement.

- Dificultat per respirar (marca les costelles i enfonsa l’estèrnum, se senten com xiulets quan respira, respiració molt ràpida, agitada, etc.).

- Vòmits i / o diarrea persistents o molt abundants que causin deshidratació (llengua seca, absència de saliva, ulls enfonsats, etc.).

- Si no orina o l’orina és escassa

- Sempre requereix consulta urgent la febre en un nen menor de 3 mesos.

Com es tracta?

Pel que s’ha dit al principi, el primer serà plantejar-nos si hem de tractar la febre. El que hem de tractar és el malestar que pugui produir i no tant la febre en si. És a dir, tractar el nen i no al termòmetre. El més important no és la febre sinó l’estat general (“la pinta”) del nen. Si juga i està content és un senyal que es troba bé, encara que tingui febre, i no ha de preocupar massa, ni necessita cap tractament.

Si el nen es troba malament, per alleujar-lo pot:

Llevar-li una mica de roba pot ajudar, però no el desabrigueu si diu que sent fred.

Banyar-lo amb aigua tèbia, però mai freda. L’ideal és que el nen romangui tranquil uns minuts “en remull”. Com sempre, vigilat per una persona gran. No utilitzeu les compreses amb alcohol.

Si el nen està incòmode, pot donar-li algun medicament per baixar la febre i sobretot alleujar, que és l’objectiu principal. Els més emprats són el paracetamol i l’ibuprofèn. Si el nen és petit, usar en gotes o xarop. Seguir les dosis i les normes que s’aconsellen en el fullet del producte. Atengui més al pes que a l’edat.

No és convenient utilitzar rutinàriament 2 antitèrmics alhora o de forma alternativa. Si el nen està content, juga i no es troba malament, no caldrà donar antitèrmics encara que tingui febre. Tractant la febre no li curem res.Només intentem que es trobi menys molest.

No cal despertar el nen si està adormit per administrar un antitèrmic. Actualment es desaconsella l’ús d’àcid acetilsalicílic (Aspirina ®) per al tractament de la febre en nens i adolescents.

Oferir líquids amb freqüència per recuperar les pèrdues per l’excés de temperatura i prevenir així la deshidratació.

Els antibiòtics no són útils per tractar la febre ni les infeccions per virus que, d’altra banda, són la causa més freqüent de febre en els nens.

TRADUCCIÓ DEL POST DE “Pediatria, notas y mas“.

Imatges del llibre

LA MARIA ESTÀ MALALTA

Christian Tielmann

Il·lustrat per Hans Döring

Augmenten les evidències que menjar xocolata no engreixa.

Una recent investigació va revelar que les persones que mengen xocolata regularment tendeixen a ser més primes.

Les troballes provenen d’un estudi en què van participar unes 1.000 persones als Estats Units, a qui se’ls va vigilar la dieta, la ingesta de calories i l’índex de massa corporal (IMC), que és considerat una eina per mesurar l’obesitat.

BBC - Michelle Roberts - 27 de març de 2012

Aquells que van menjar xocolata un parell de vegades a la setmana van acabar sent més prims, de mitjana, que els que només ho menjaven de tant en tant.

Els científics consideren que tot i que la xocolata conté un gran nombre de calories, també posseeix ingredients que poden afavorir la pèrdua de pes en lloc de sintetitzar els àcids grassos.

Per això, l’estudi – publicat a la revista acadèmica Archives of Internal Medicine - relaciona el consum regular de xocolata regular amb un menor índex de massa corporal.

El vincle es va mantenir fins i tot quan altres factors, com la quantitat d’exercici, es van prendre en compte.

Llegiu també: esmorzeu pastís de xocolata per a perdre pes

Antioxidants

“La composició de les calories, i no només el nombre d’elles, influeix en determinar l’impacte final que l’aliment tindrà en el pes ”  Beatrice Golomb, investigadora

Pel que sembla, per a romandre prim, el més important és la freqüència amb què es menja xocolata, i no quant es menja. L’estudi no va trobar cap relació amb la quantitat consumida.

Segons els investigadors, la probabilitat que les seves troballes es deguin a una casualitat és només una de 100.

L’autora principal és la doctora Beatrice Golomb, de la Universitat de Califòrnia a San Diego: “Les nostres troballes són una aportació a les dades prèvies que indiquen que la composició de les calories, i no només el nombre d’elles, influeix en determinar l’impacte final que l’aliment tindrà en el pes “.

Aquesta no és la primera vegada que els científics suggereixen que la xocolata pot ser saludable. Altres estudis recents han afirmat que la xocolata pot ser bo per al cor.

Llegiu també: La xocolata protegeix al cor

El consum de certs tipus de xocolata s’ha relacionat amb alguns canvis favorables en la pressió arterial, la sensibilitat a la insulina i els nivells de colesterol.

I la xocolata, el fosc en particular, conté antioxidants que poden ajudar a absorbir els radicals lliures, que són químics inestables que poden danyar les nostres cèl · lules.

Compte!

Aquesta no és la primera vegada que els científics suggereixen que la xocolata pot ser saludable

Golomb i el seu equip creuen que els compostos antioxidants poden millorar la massa muscular i reduir el pes. Com a mínim els estudis amb rosegadors així ho confirmen.

Ratolins alimentats durant 15 dies amb catechinas (un antioxidant present en la xocolata negra) van millorar el seu rendiment en l’exercici i presentar canvis notables en la seva composició muscular.

Ara calen assaigs clínics per comprovar si en els éssers humans passa el mateix.

Però abans que surti corrents a menjar-se una barra de xocolata, ha de saber que encara hi ha moltes preguntes sense resposta. I en vista de la manca de proves concloents, els experts aconsellen cautela.

Si bé no hi ha cap mal en permetre un capritx com la xocolata de tant en tant, menjar en excés pot ser perjudicial, ja que sovint conté una gran quantitat de sucre i greix.

Si el que vol és una dieta saludable, és millor que esperi. Per ara el més probable és que les fruites i les verdures fresques li atorguin més beneficis.

Zona ‘Wi-Fi’ o zona perillosa?

CRÍTIQUES A LA TECNOLOGIA
Demanen que no hi hagi internet sense fil a les escoles pels seus possibles efectes nocius per a la salut.
Els experts diuen que no hi ha estudis que ho provi.

PEDRO CÀCERES / Madrid

- Si vol passar vostè a aquesta sala, apagueu el mòbil, si us plau.

- Sí, sí, ara mateix abaixo el volum perquè no molesti.

- No, no. No es tracta que tregui el so. Es tracta que ho apagueu del tot. Aquest és un recinte tancat i en espais així es reforça l’efecte de les radiacions nocives del seu mòbil, i més per a persones electrosensibles com algunes que hi ha aquí. I si ho va a apagar, apagui’l fora, perquè el procés d’apagar i engegar genera intenses emissions.

Aquesta escena la va viure ahir aquest redactor, que com tantes persones avui en dia acudia a una convocatòria amb el mòbil enganxat a l’orella. Ens hem acostumat de tal manera a utilitzar aparells que fan servir radiacions de baixa freqüència que no ens en adonem que és una tecnologia recent i que no tothom la percep com a natural … o segura. Ahir, van comparèixer a la seu d’Ecologistes en Acció representants de desenes d’associacions ciutadanes que asseguren que les ones electromagnètiques tenen potencials perills per a la salut.

Aquests grups s’han unit ara per fer front comú en una causa: que almenys no hagi instal·lacions de Wi-Fi a les escoles. El Wi-Fi (fidelitat sense fils, de l’anglès Wireless Fidelity) és un sistema que permet la connexió a internet sense cables. Es va començar a instal·lar a les escoles espanyoles el 2009, arran del projecte Escola 2.0, impulsat pel Ministeri d’Educació en col·laboració amb les comunitats autònomes i que pretén que cada alumne tingui un portàtil amb connexió a internet a l’aula.

Com a reacció a aquesta iniciativa va sorgir el 2011 el col·lectiu Escola sense Wi-Fi, que demana a les administracions que renunciïn al pla, ja que asseguren que l’exposició perllongada a aquestes radiacions pot produir efectes nocius per a la salut, «especialment en població vulnerable com la infantil». Augment del risc de càncer, afeccions a la fertilitat i l’ADN, pujada de les reaccions al·lèrgiques i debilitament del sistema immunològic són algunes de les conseqüències que Escola sense Wi-Fi atribueix a les radiacions. «Estem a favor que hi hagi internet a les escoles, però amb tecnologia segura, com la de transmissió per cable», explicava ahir Irina Rodríguez de la Flor, portaveu de l’Organització per a la Defensa de la Salut. Al costat d’ella van comparèixer representants de la Plataforma estatal contra la Contaminació Ambiental (PECCEM), d’Ecologistes en Acció i de la Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM). Són part del moviment contra el Wi-Fi escolar, que acaba de remetre una carta al Govern instant que retiri aquesta tecnologia de les escoles. També demanen que s’instal·lin telèfons per cable en comptes dels fixos sense fil i quees declarin lesescoles «Zona Blanca sense contaminació electromagnètica».

Per això apel·len a una resolució del Consell d’Europa de 2011 i que instava els estats a protegir la salut, especialment la dels nens, davant radiacions d’alta freqüència com les emeses per Wi-Fi. El col·lectiu també recorda que, el2011, l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar les radiacions com les del Wi-Fi, els mòbils o els fixos sense fil, com «agent cancerigen per humans tipus 2B».

Efectivament, aquest anunci va generar una tempesta mediàtica al juny de 2011. No obstant això, des del primer moment una multitud d’experts va minimitzar la notícia. Els índexs de l’OMS varien des de l’1, quan la relació amb el càncer ha estat provada en nombrosos estudis, i el 2A, que es destina als elements la relació amb el càncer té cert suport científic, fins al 2B que és per agents que «possiblement» tinguin alguna relació amb el càncer, encara que aquest vincle ha de ser demostrat. És precisament en el debat sobre la manca de treballs científics concloents on se centrala batallade les ones electromagnètiques. «Els estudis epidemiològics ni proven ni desaproven res. No hi ha evidència disponible ni indicis que diguin que estiguin relacionades les ones electromagnètiques amb el càncer », assegura Emilio Alba, president fins fa pocs mesos de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

No obstant això, els col·lectius com Escola sense Wi-Fi, que engloba a associacions que han militat també contra les antenes de telefonia mòbil, diuen que hi ha «milers de documents científics» que assenyalen indicis de perillositat. I que hi ha institucions que han mostrat la seva inquietud. Així, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu va expressar el 2008 la seva preocupació pels resultats de l’Informe Bioinitiative (2007) que explicava els efectes negatius dels camps electromagnètics en la salut i va insistir en la necessitat de posar en pràctica el principi de precaució, asseguren en Escola sense WiFi. I remeten a centenars d’articles publicats en revistes de referència científica sobre el nociu de les ones.

Per Emilio Alba, «aquests articles són fragmentaris i de poca qualitat científica» i no permeten concloure res. En realitat, assegura Alba, l’única concloent seria que hi hagués estudis epidemiològics realitzats sobre col·lectius de centenars o milers de persones durant més de 15 o 20 anys, perquè el període en que el càncer pot estar latent o gestant és molt llarg. Aquest tipus de treballs és el que no hi ha fins ara.

Zona ‘Wi-Fi’ o zona perillosa? (pdf)

Lògica perversa

Davant això, Irune Ruiz, de la Plataforma estatal contra la Contaminació Ambiental, assegura: «El ciutadà viu marejat per una falsa controvèrsia científica creada i perpetuada pel que la epidemiòloga Devra Davis anomena la indústria de la fabricació del dubte i ajornament de mesures de precaució. Són mètodes desenvolupats per defensar la indústria del tabac, l’amiant, del benzè i d’altres tòxics ambientals». L’activista afegeix: «Amb la suposada controvèrsia científica, la indústria ens manipula perquè acceptem com a normal la seva perversa lògica consistent en dir que com no hi ha acord entre investigadors, i encara no és clar més enllà de tot dubte si és nociu o no, doncs no se’ls pot coartar en res». A Espanya hi ha un ens expert en l’estudi d’aquestes radiacions. És el Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS), un organisme independent vinculat a la Fundació Complutense. L’octubre de 2011 va publicar un informe específic sobre el Wi-Fi en què desmentia que hagués potencials efectes nocius per a la salut.

«Les intensitats de radiofreqüències generades per transmissors de Wi-Fi són inferiors a les establertescom segures a laseva exposició per les organitzacions científiques competents internacionals», diu el text. El seu principal autor, l’epidemiòleg Francisco Vargas, creu que és «alarmista i absurd» demanar la prohibició del Wi-Fi a les escoles. Sobre els estudis citats pels col·lectius anti Wi-Fi, diu que no tenen qualitat, ja que molts no han pogut ser replicats i ha perdut crèdit per tant després de ser publicats.

És innocu el Wi-Fi?
Videoanàlisi de J. L. de la Serna.

Ferran Salmurri: “La felicitat es pot aprendre”

Psicòleg clínic, Ferran Salmurri exerceix a l’Hospital Clínic de Barcelona. Pioner a Espanya en la investigació d’estratègies per educar les emocions, és també autor d’un nou programa per a la seva aplicació a les escoles.

És possible una millora “científica” dels nostres sentiments, de la nostra qualitat de vida afectiva? La lectura de Llibertat emocional, el nou llibre del psicòleg Ferran Salmurri, publicat per Paidós, suggereix que sí, que és possible progressar en l’autocontrol de les nostres emocions mitjançant mètodes rigorosos i provats en el camp clínic. L’objectiu no pot ser més ambiciós: ser feliços.

Traducció de la entrevista publicada a Muy interesante.

El Dr. Ferran Salmurri farà les properes xerrades “Escola de Pares – Com ajudar als fills“. 

- Som esclaus de les nostres passions?

- Quan parlo d’adquirir la “llibertat emocional” és perquè al llarg de la història de la humanitat hem estat dominats per la gelosia, l’enveja, l’odi i, sobretot, pel por . Podem aprendre a sentir-nos millor, i en la mesura que ho aconseguim serem menys dependents d’emocions que ens superen.

- Què significa exactament sentir-nos millor?

- La felicitat és sentir-se bé.

- Què ens ho impedeix?

- Una excessiva còlera, ràbia, ansietat o tristesa. És a dir, som excessius en la nostra expressió emocional. I seria suficient per millorar, per ser més feliços, que eduquéssim les nostres emocions manifestant-les d’una manera proporcionada. No cal sentir amb la intensitat amb què ho fem. No em refereixo a caure en la insensibilitat o que deixem de plorar, que és bo i necessari en moltes ocasions. L’emoció és natural però sempre que no arribi a dominar-nos. Un cas de sentiment desproporcionat és el dels pares que pateixen quan els seus fills surten de casa. Es pregunten: “i si els passa alguna cosa dolenta? I si tenen un accident?”. La probabilitat que això passi és d’una entre un milió, així que estan patint innecessàriament. En magnificar el risc anticipen successos que possiblement no van a passar, la qual cosa els provoca un dolor evitable.

- Vol dir que som una mena de masoquistes emocionals? ¿Des de sempre?

Trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat – Publicacions i recursos web.

http://www.tdahcatalunya.org

Recull de publicacions, articles, institucions i recursos web que tracten del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA/H), i dels trastorns associats que es poden esdevenir, com els vinculats amb la conducta d’infants i adolescents. El contingut d’aquest dossier està destinat a pares, mares i professionals que treballen amb infants i adolescents que pateixen un trastorn d’aquest tipus. Totes les publicacions que s’hi recomanen es poden consultar als centres DIXIT.

Elaborat per: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials

• Monografies
• Revistes
• Articles

• Institucions
• Recursos web

Un estudi demostra que els nadons llegeixen els llavis a l’aprendre a parlar

Els nadons no només aprenen a parlar escoltant, sinó també mirant. Una troballa que investigadors de la Florida Atlantic University han descobert i que pot contribuir a detectar l’autisme a més primerenca edat, afavorint que els metges puguin iniciar abans tractaments que permetin pal·liar i tractar els seus efectes més devastadors.

EVA SERENO – REDACCIÓ APRENDEMAS – 2012.01.19

Els nadons aprenen a parlar escoltant i mirant. Així ho posa de manifest un estudi realitzat a la Florida Atlantic University que, per primera vegada, aprofundeix en aquesta forma d’aprendre dels nens i contradiu la teoria convencional que els nadons aprenen a parlar escoltant els que els envolten.

L’estudi posa de manifest que els nadons aprenen a llegir els llavis en començar a produir els seus primers sons i paraules. I és que segons els investigadors, el nadó centra l’atenció en la boca de la persona que li està parlant durant l’etapa de balboteig, focus d’atenció que manté durant diversos mesos després fins que aprèn i domina les formes d’expressió bàsiques de la seva llengua materna.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van analitzar l’atenció que els nens dediquen a la boca i als ulls de la persona tant parlant nativa (anglès) com en un altre idioma (espanyol) durant la infància a través de diversos grups de nens de 4, 6, 8, 10 i 12 mesos d’edat mitjançant l’ús de dispositius de seguiment que van registrar el temps que passen mirant els ulls i la boca.

Segons aquesta anàlisi, els investigadors van concloure que el canvi inicial d’atenció a la boca és la primera evidència empírica sòlida que els nadons participen en la lectura de llavis en aprendre a parlar. A més, van constatar que l’adquisició de la capacitat de producció de la parla és multisensorial en lloc de només auditiva.

Així mateix, els investigadors consideren que el posterior canvi de nou per centrar-se en els ulls és un reflex de l’evolució de l’experiència en la llengua materna, a part de posar de manifest la necessitat de centrar la seva atenció en els senyals rellevants socialment dels ulls dels parlants per seguir desenvolupant capacitats cognitives més sofisticades.

Per la seva banda, la persistència de la lectura de llavis de les persones no natives és un senyal de la primerenca experiència en llengua materna que, de forma simultània, augmenta aquesta pràctica en els nens de parla nativa mentre que redueix la seva capacitat de percebre el discurs de les persones no natives.

Un motiu que per als investigadors explica que els nens grans ja no puguin comprendre a persones no natives en parlar i, en conseqüència, tracten d’eliminar l’ambigüitat, quan estan exposats a ells, continuant confiant en el discurs audiovisual.

Aquesta investigació obre noves perspectives sobre el desenvolupament del llenguatge en la infància i per a un diagnòstic precoç de l’autisme, ja que fins al moment aquest espectre de trastorns es diagnosticava als 18 mesos d’edat.

Els investigadors expliquen que es dóna la característica que als dos anys d’edat els nens autistes centren la seva atenció en la boca d’un parlant, mentre que els nens en desenvolupament tendeixen de forma generalitzada a fixar-se en els ulls del parlant. Un fet que, unit a les troballes de la recerca, permet determinar que els nens sense diagnosticar, però que corren el risc de ser autistes, segueixen fixant-se en la boca als dotze mesos i en edats posteriors.

Aquesta troballa afavorirà que els metges puguin començar a edat més primerenca dels procediments d’intervenció per disminuir o prevenir els efectes més devastadors de l’autisme i d’altres trastorns en la comunicació.

L’estudi va ser realitzat durant dos anys pel professor de Psicologia a la Facultat de Ciències en aquesta universitat, David J . Lewkowicz, i l’estudiant de doctorat, Amy Hansen-Tift, i ha estat publicat en les actes de l’Acadèmia Nacional de Ciències. Per al seu desenvolupament s’ha comptat amb el suport econòmic de la Fundació Nacional de Ciències i els Instituts Nacionals de Salut a través de subvencions.

18 de febrer: DIA INTERNACIONAL ASPERGER

Festa a Barcelona organitzada pel Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger.

Aquesta festa tindrà lloc els dies dissabte 18 de febrer per la tarda ( torneig de fútbol al Complex Esportiu de la Mar Bella) i diumenge 19 de febrer pel matí (mostra d’entitats, xocolatada, tallers… a la Pça. Consell de Vila de Sarrià).

PROGRAMA

PROGRAMA_FESTA_DIA_INTERNACIONAL_ASPERGER (pdf)

18/02/2012 (dissabte)

16:30-18:30h 1er TORNEIG ASPERGER DE FUTBOL

(Complex Esportiu Municipal de la Mar Bella)

Avinguda Litoral, 86-96 de Barcelona

19/02/2012 (diumenge)

11:00-14:00h Plaça Consell de la Vila (Sarrià)

Mostra d’entitats TEA-ASPERGER

- Associació Asperger Catalunya

- Fundació Friends

- Associació Aprenem

- Teadir

- Associació Mira’m

- FaPaC –comissió escola inclusiva

Xocolatada popular

Tallers per tothom Nespresso

Punts de llibre

Xapes

Scalextric

Maquillatge

Escacs

Grup d’animació

Propugnatores barcinonensis

Parlaments institucionals

Federació Espectre Autista – Asperger de Catalunya
Extremadura 11-13 9º 2ª 08020 BARCELONA Tel: 933137624
c.e. aspergercat@yahoo.es
WEB : http://www.aspergercat.es
C.I.F. G 63.448.799
Membre Federació Asperger de Catalunya

Qué és el síndrome d’Asperger

La síndrome o trastorn d’Asperger s’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, als que una vegada exclosos el trastorn infantil desintegratiui la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l’espectre autista. El terme “síndrome d’Asperger” fou utilitzat per primer cop perLorna Wing el 1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger, un psiquiatra i pediatra austríac el treball del qual no fou conegut internacionalment fins la dècada de 1990. Fou reconegut per primera vegada en el Manual Estadístic de Diagnòstic de Trastorns Mentals en la seua quarta edició el 1994 (DSM-IV).

Controvèrsia: Es tracta d’una malaltia?

Hi ha diversos aspectes de la síndrome d’Asperger que són summament controvertits, especialment en la comunitat de persones diagnosticades i autodiagnosticades Asperger, i en la comunitat de pares d’infants diagnosticats com a tals. S’ha de considerar, però, com una patologia, atès que és inseparable del sofriment i de la dificultat, per commovedors i atractius que resultin, i així és considerada per l’Organització Mundial de la Salut.

Molts adults diagnosticats amb síndrome d’Asperger sostenen que no sofreixen una malaltia, desordre o síndrome en si, sinó que simplement es tracta d’una forma de ser. Aquest punt de vista es veu reforçat pel fet que les persones amb Asperger tenen una expectativa de vida igual al de les persones neurotípiques, perquè aquestes condicions proveeixen a l’individu amb avantatges i inconvenients, i també perquè els professionals mèdics han tingut serioses dificultats en desxifrar les causes, models i tractaments per a aquestes suposades malalties. No obstant això, aquests fets també es donen en altres moltes malalties que no es qüestionen com tals. Els proposants d’aquestes idees demanen tolerància per al que anomenen la seua neurodiversitat.

Els pares d’infants diagnosticats amb síndrome d’Asperger moltes vegades no donen suport a aquestes idees. La crítica principal és que els qui les proposen són òbviament persones de funcionament molt alt que poden articular les seues idees clarament per escrit, la qual cosa no és el cas dels seus infants.

Més informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_d’Asperger

• Llibre “Descobrir l’Asperger”: una àmplia visió del trastorn
• Portal que inclou vídeos, descàrregues de documents i divers material i recursos sobre la síndrome d’Asperger. (castellà)
• Informació sobre la síndrome d’Asperger (anglès)
• Eines per la diagnosi de la síndrome d’Asperger de Simon Baron-Cohen. (castellà)
• Un apropament a la síndrome d’Asperger. Guia teoricopràctica.PDF (castellà)
• Criteri per al diagnòstic del F84.5 Trastorn d’Asperger (299.80) (castellà)
• Associació Asperger Espanya. Bibliografia per a descàrrega gratuïta en pdf i enllaços a totes les associacions regionals i fòrums. (castellà)
• Associació Síndrome d’Asperger de Catalunya
• Associació Asperger Comunitat Valenciana (castellà)
• Portal dedicat a la informació i difusió de la síndrome d´Asperger Inclou articles, vídeos, qüestionaris de detecció, àudio (mp3), enllaços. (castellà)
• Pàgina de l’associació Asperger Argentina (castellà)
• Agrupació de persones amb trastorns mentals o autisme. (castellà)

‘Time’ considera la connexió entre les vacunes i l’autisme un dels més grans fraus científics

Andrew Wakefield, inventor de la falsa connexió entre la vacuna triple vírica - contra el xarampió, la rubèola i les galteres – i l’autisme, és l’autor d’un dels més grans fraus científics de la història, segons la revista Time. El metge britànic i altres investigadors van publicar el 1998, en  The Lancet , un article  en el qual, després d’examinar només dotze casos infantils, asseguraven que hi havia una connexió entre l’administració d’aquesta vacuna i l’autisme. L’estudi va tenir un gran impacte al Regne Unit i, posteriorment, en altres països desenvolupats – inclosa Espanya -, on per la seva causa hi ha hagut des de llavors un descens dels índexs de vacunació. La situació ha arribat a tal punt que  alguns governs estan prenent algunes mesures per frenar la antivacunació  i, amb això, impedir el ressorgiment de malalties en retrocés fins fa poc.

Cap altre equip d’investigadors ha confirmat la relació entre la MMR i l’autisme defensada per Wakefield, que ha vist com el seu estudi ha estat completament desacreditat. El 2004, deu dels coautors de la investigació van retirar la seva signatura de l’article que havia desencadenat la tempesta. Al febrer de 2010,  The Lancet  va retirar el text dels seus arxius per fraudulent  i, al maig d’aquest mateix any, el Consell General Mèdic (GMC) de Regne Unit va prohibir a Wakefield exercir al país per la seva actitud deshonesta i irresponsable en el treball esmentat . Fa un any, una investigació del periodista Brian Deer, per  British Medical Journal, va concloure que la connexió entre la triple vírica i l’autisme havia estat fruit d’un “sofisticat frau” perpetrat per Wakefield per guanyar milions a través de negocis basats en la por a la vacuna.

Time  col·loca ara a Andrew Wakefield, apòstol del moviment antivacunas, en la mateixa vergonyosa galeria del frau científic que el sud-coreà Hwang Woo Suk, fals autor de la primera clonació d’embrions humans, i el arqueòleg aficionat Charles Dawson, un dels implicats en el frau de l’ home de Piltdown, entre d’altres.

Andrew Wakefield, l'inventor de la connexió entre triple vírica i autisme va planejar guanyar milions gràcies a la por a les vacunes.

M’ha informat d’aquesta magnífica notícia  José Raúl canaya Pazos.

Traducció del post “‘Time’ considera la conexión entre las vacunas y el autismo uno de los más grandes fraudes científicos” de http://blogs.elcorreo.com.