No ens oblidem “d’ells” que nosaltres no tenim Alzheimer

No ens oblidem de ells que nosaltres no tenim Alzheimer

Un dels pitjors efectes que té l’Alzheimer és que és altament contagiós en alguns dels seus símptomes als familiars i amics del malalt.

Quantes vegades un familiar o amic que es troba pel carrer al cuidador, i després de preguntar com està, diu la terrible frase de “no el vaig a veure perquè ja no em reconeix“. Si us plau, és el malalt el que té problemes de memòria, si tu ets capaç de reconèixer-lo, ves a visitar-lo i, el més important, ajuda al cuidador.

També és molt freqüent la manca de suport i ajuda al cuidador principal per part dels familiars més directes, en una primera fase es pot justificar perquè l’acceptació de la malaltia costa més de superar com menys es conviu amb el malalt, però per desgràcia alguns d’ells es contagien de la desorientació i mai hi són quan se’ls necessita.

Un altre efecte curiós són les decisions que es poden arribar a prendre en temes quotidians i rutinaris, com aquell fill que quan va observar que el malalt no sabia en quin dia vivia va decidir donar-lo de baixa de les seves subscripcions de diaris i revistes, per portar-li el diari del dia anterior o la revista d’un altra setmana. Aquesta decisió la va prendre pel seu compte i risc sense consultar-ho amb el cuidador principal, que va haver de canviar d’hàbits de lectura. És probable que la estupidesa humana s’accentuï quan s’està a prop d’un familiar amb Alzheimer però sense implicar-se de veritat en cuidar-lo.

Per això trobem molt oportuna la frase:

No ens oblidem “d’ells”,

que nosaltres no tenim Alzheimer

I sobretot no ens oblidem dels seus cuidadors .

Imatge de KNOW Alzheimer

Sonrisas&Vida

Recomanem:

Com afecta la malaltia al cuidador?

.

Manual per a cuidadors i familiars

.

Manual de consulta para Cuidadores y Familiares de kNOW Alzheimer (pdf)

Manual de consulta para Cuidadores y Familiares de kNOW Alzheimer

10 coses de les que un preservatiu no pot protegir

El  VIH / SIDA  segueix sent un dels problemes més greus de salut pública a nivell mundial, especialment als països d’ingressos baixos o mitjans; però diverses fundacions al voltant del món no es rendeixen davant la lluita.

Aquest és el cas del Center for HIV and Sexual Health  (Centre per a la VIH i la Salut Sexual) a Anglaterra, que amb motiu del  Dia Mundial de la Sida  (1 de desembre), van llançar una campanya molt creativa i divertida sota el nom  10 Ways a Condom Ca’t Protect You  (10 coses de les que un condó no pot protegir).

L’objectiu és cridar l’atenció de les persones, especialment dels joves, per recordar que un condó és la millor manera de protegir-se contra el VIH / SIDA o altres malalties de transmissió sexual …

CARACTERES.mx

Aquestes són 10 coses de les que un condó no pot protegir: 

1. Un condó no et protegeix de l’atac d’un tauró

2. Un condó no et protegeix de l’estrella de la mort

3. Un condó no et protegeix de la fúria de Hulk

4. Un condó no et protegeix de velociraptor

5. Un condó no et protegeix del ridícul

6. Un condó no et protegeix de la màgia malvada de Voldemort

7. Un condó no et protegeix dels aliens

8. Un condó no et protegeix d’una demolició (a l’estil ‘Wrekling Ball’ de Miley Cyrus)

9. Un condó no et protegeix dels jutges

10. Un condó no et protegeix del llop ferotge … amb una bola de demolició.

Condons_preservatius

Els beneficis de l’aigua de mar

Per Ramón Sánchez-Ocaña

agua de mar 01

Arriba l’estiu i de seguida els mitjans de comunicació ens alerten de les mesures que hem de prendre davant del sol, a la pell, als ulls, al cap … I poques vegades se’ns insisteix en els beneficis saludables que ens poden proporcionar els banys a la platja. Perquè en síntesi, es pot dir que els banys marins són un mar de salut.

El primer avantatge que ofereix el bany en aigua de mar, és el passeig per la mateixa riba. És un costum que s’hauria d’estendre molt més que la de prendre el sol, a deixar-se irradiar pels ultraviolats que ens posen morenos. El passeig per la vora amb les onades trencant ens permet entrar en una atmosfera diferent, perquè en aquesta zona la ionització ajuda a l’assimilació de vitamines i en general, ens fa sentir-nos més tònificats.

Per a les embarassades seria molt convenient un passeig a la vora del mar (no al sol), però si respirant aquest aire que sembla activar tot l’organisme.

I com deia el Dr. Hernández de Sande, especialista santanderí, aquests ions del clima marí “normalitzen els components de la sang, ajuden a la recuperació cardiovascular, augmenten el llindar del dolor i regeneren millor els nostres alvèols pulmonars”.

I comenta alguna cosa veritablement cridaner “una fractura es consolida tres vegades més de pressa en un mitjà marí que en aigua dolça.”

agua de mar 02

La puresa de l’aire

“L’aire marí -sosté- és de gran puresa i un metre cúbic d’aire en alta mar, no conté cap germen; a 200 metres de la costa, ja en té 100; a tres quilòmetres cap a l’interior ja se’n troben 10.000 i més de 50.000 en un lloc com el centre d’una gran ciutat “. Els al·lèrgics, d’altra banda, senten un alleujament immediat. La brisa que ve del mar no conté ni pol·len ni àcars de la pols. És un aire net que els permet respirar sense la incomoditat permanent del esternut.

Mobilitat articular

Per si fos poc, el bany en aigua de mar, té altres avantatges notables. Per exemple “un cos de 80 quilos, quan se submergeix al mar, pesa només 8 quilos a causa de la densitat que l’aigua de mar té. Així, el bany aconsegueix una millor i major mobilitat articular i un augment de la potència muscular. A més, no és menyspreable l’acció que a manera de massatge produeix el moviment de l’aigua sobre la nostra pell.

Hauríem per tant, submergits en l’aigua, procurar activar les articulacions, com més, millor. A tots aquests beneficis poden unir els de tipus dermatològic, com la psoriasi, la dermatitis atòpica o l’acne, que milloren de forma notable en presència de l’aigua de mar.

agua de mar 03

El segon calfred

No és recomanable una immersió brusca, sobretot si es té el cos a temperatura alta, després exercici físic o exposició al sol.

No obstant això, quan es tracta del bany “terapèutic” els especialistes aconsellen entrar a l’aigua i sense tirar-se, ajupir-se fins que l’aigua ens arribi al coll. Es tracta amb això d’aconseguir el que s’anomena un primer calfred. Hi ha una reacció de vasoconstricció molt saludable. Després, ja pot un estirar i nedar o jugar. Aquesta sensació inicial passa aviat i apareix una fase que, com a reacció, és de vasodilatació. És quan un gaudeix realment del bany. Ja no sent fred de cap tipus i el cos es tempera; és quan troba que l’aigua està molt agradable. Poc temps després apareix sensació de fred. No hauríem de deixar que arribés. Aquest “segon calfred” és l’avís que l’organisme ens envia per dir que ja està bé de bany. L’ideal seria sortir abans d’aquest moment, per tal de descansar una bona estona i intentar un nou bany un parell d’hores més tard.

Els consells

Abans de banyar-se, cal aclimatar-se al nou entorn. Si ve de lluny, no es banyi només arribar a la platja, esperi un temps raonable.

Les hores més aconsellables són entre les deu del matí i les cinc de la tarda.

Seria desitjable banyar-se amb la marea alta. L’aigua estarà més calenta, més propera i més neta.

Si fa exercici o pren el sol abans de banyar-se, recordi no sotmetre el cos a bruscos canvis de temperatura.

No banyi més de 20 minuts seguits, sobretot al nord.

Després del bany, recordi que s’ha d’assecar bé i posar-se els filtres solars adequats. (Si no s’asseca, les gotes d’aigua que queden sobre la pell actuen com lupes).

Ramón Sánchez-Ocaña – Punto de vista.

Barcelona-que-dels-mes-platges

Imatge de “Tot a punt per gaudir de l’estiu a Barcelona” – ARA

Vacuna contra la varicel·la: estat de la qüestió

vacuna de la varicela

Ja han passat uns quants mesos des que vam saber que l’Agència Espanyola del Medicament va decidir bloquejar la lliure venda de la vacuna de la varicel·la considerant que s’estava “vacunant en excés” (terminologia difícil d’entendre, la veritat). Com ja era de preveure l’embolic va adquirint cada vegada majors dimensions conforme es van succeint els diferents fets (alguns dramàtics com el de la nena morta al març ) i manifestacions de diferents postures.

Traducció del post de “Diario de una madre pediatra”.

La realitat en les consultes i en urgències és que cada vegada són més els pares que pregunten per la vacuna contra la varicel·la. Sobre quina és la indicació i sobretot ens pregunten exactament quin és el motiu per no tenir accés a la vacuna. La realitat és que s’ha convertit en la principal pregunta sobre vacunes que ens fan els pares: abans de la “prohibició” molts pediatres informàvem proactivament sobre aquesta i altres vacunes, especialment les no finançades pel sistema públic doncs eren les que acabaven decidint els pares posar o no posar. Ara moltes famílies, segurament algunes de les quals ni s’havien plantejat aquesta vacuna, pregunten. És clar que els mitjans han anat fent ressò que aquí hi ha un problema i la gent vol saber. I per descomptat, té dret a saber.

Passa també un fenomen curiós: com passa amb gairebé tot el que es prohibeix -especialment sense uns arguments molt convincents- l’objecte prohibit acaba sent objecte de desig (si teniu dubtes, feu la prova amb els vostres fills, jejeje). Així que són molts els progenitors que s’han proposat aconseguir per terra, mar o aire una vacuna contra la varicel·la per als seus fills.

La majoria dels que volen aconseguir-la, tendeixen a fer-ho en un territori proper al seu. Apropant directament a comprar la vacuna o demanant per internet. Així els de la Rioja van a Navarra, els extremenys a Portugal i els catalans a Andorra. Això en el “millor dels casos” perquè he tingut coneixement d’algun tripijoc que realment em preocupa. Haurem de arribar a un contraban de vacunes?

Un altre motiu de preocupació per als pediatres és l’adequada conservació de les vacunes. La cadena del fred és molt important perquè mantinguin la seva efectivitat. En determinades compres i transports pot ser complicat assegurar unes característiques de conservació adequades.

Print

Mentrestant, Sanofi ha denunciat al Ministeri per aquest tema. Sanitat es posiciona amb el monumental despropòsit de demanar als pares que no vacunin els seus fills menors de 12 anys. I els pediatres seguim tretze són tretze demanant el desbloqueig i anunciant les bondats de la vacuna.

Jo que els diria …

- A Sanofi que se’ls està trencant l’estoc fora de les nostres fronteres …

- Al Ministeri que els estan fent el treballet als antivacunes demanant “no vacunar” …. (molt molt lamentable)

- Als companys pediatres, paciència i vigilància d’algunes línies vermelles amb els tripijocs …

- Als pares, que pressionin. Ells tenen també força com a societat civil per dir la seva …

PD: No us perdeu aquest excel·lent article crec que especialment dedicat per antivacunes.

mapa vacuna varicelaImatge d’Antena 3: “La venda de la vacuna de la varicel·la està prohibida a Espanya”

Més informació a:

Sanitat i pediatres xoquen pels límits en la vacuna de la varicel·la

;-)

 

iAutism informa d’APPs per a persones amb autisme i altres necessitats especials

iautism web

iAutism trobareu informació sobre APPs per tablets i smartphones creades per a persones amb autisme i altres necessitats especials, així com ressenyes de llibres i notícies sobre aquests i altres temes relacionats.

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) comprenen un grup heterogeni de trastorns que s’inicien en la infància i duren tota la vida, tenint en comú l’afectació en la reciprocitat social, comunicació verbal i no verbal i la presència de patrons repetitius i restrictius de la conducta.

Presentació de iAutism

Poden servir els telèfons mòbils i tàctils tipus iPhone i els dispositius tàctils tipus iPod touch o iPad i els seus homòlegs basats en Android i altres sistemes per millorar l’aprenentatge, la comunicació i l’oci de les persones amb TEA (Trastorns de l’Espectre Autista) i amb necessitats especials en general? Veient les primeres experiències a tot el món, la sensació és que sí, i fins i tot d’una manera molt notable.

Ja fa algun temps que hi ha aplicacions específiques per a persones amb autisme (i per a persones amb Síndrome de Down, etc.) Basades en l’iPhone i l’iPod touch, moltes de les quals comencen a aparèixer ara en la seva versió per iPad i, en menor mesura, Android i altres sistemes. A més, hi ha milers d’aplicacions educatives i d’oci, unes millor preparades que altres per a persones amb trastorns diversos. En qualsevol cas, com amb qualsevol nova tecnologia, serà bo estudiar-ho a fons, veure com integrar-la en l’entorn de la persona amb TEA, provar-la, ajudar els seus creadors a millorar-la, etc.

L’objectiu d’ iAutism va en aquesta direcció, i pretén oferir un recull d’informació relacionada amb l’ocupació d’aquesta tecnologia tan visual i tàctil exemplificada en l’iPhone, l’iPod touch o l’iPad per a persones amb TEA o altres necessitats especials.

iAutism néixer l’11 de setembre de 2010 de la mà de Francesc Sistach i Susana Vila, pares de Sara, una preciosa nena amb autisme, però el projecte es va sumar ràpidament Iván Soriano. A més, ja hi ha un petit grup de col·laboradors relacionats a títol personal amb l’autisme o professionals de centres dedicats a les persones amb necessitats especials, com és el cas de la Fundació Planeta Imaginari.

 iAutism logo

Trastorns de l’espectre autista (TEA)

Ampliar informació a “Pediatria Integral” de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP).

Resum

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) comprenen un grup heterogeni de trastorns, tant en la seva etiologia com en la seva presentació clínica, que s’inicien en la infància i duren tota la vida, tenint en comú l’afectació en la reciprocitat social, comunicació verbal i no verbal i la presència de patrons repetitius i restrictius de la conducta.

La prevalença de TEA oscil·la entre 1/54 en nois i 1/252 en noies, amb una prevalença total de 11,3 / 1.000 als 8 anys.

La detecció precoç de TEA és fonamental, ja que està íntimament lligada a l’evolució clínica. És el paper fonamental dels professionals de l’Atenció Primària, el detectar signes precoços de TEA, mitjançant el seguiment del desenvolupament del nen, el coneixement dels signes d’alerta específics de TEA a diferents edats i l’ús d’instruments de cribratge, com el M-XAT. No hi ha cap prova biològica que diagnostiqui TEA i el diagnòstic és eminentment clínic per equips multidisciplinaris experts en TEA.

El TEA requereix considerar altres alteracions evolutives que sorgeixen en la infància o altres patologies psiquiàtriques que s’inicien en l’adolescència i que tenen presentació clínica semblant al TEA d’alt funcionament.

Més informació …

asperger autismo sintomas mundo azul

Les 4 paraules que evitaran les baralles amb els nens a l’hora de menjar

obligar a menjar 01

És l’hora de sopar i el meu fill de 4 anys està concentrat en els seus jocs. Quan l’aviso que el sopar està a punt, ell també m’avisa amb el seu: “No vull sopar, mare”.

I llavors jo li dic les cinc paraules que eviten la batalla entorn al menjar en la qual ell vol que entre: “No cal que mengis“.

Aquesta és una de les regles a casa nostra, que va seguida d’una altra norma que tothom aplica. Li dic que el sopar consisteix a estar en família, i no només en menjar, així que tots ens hem de seure a taula.

Nou de cada deu vegades, quan ja s’ha assegut, menja una mica del que té al plat.

Per què és tan important evitar les batalles sobre el menjar

El meu problema amb aquest tipus de lluites és que sempre hi ha un guanyador i un perdedor. Si el pare guanya, llavors perd el nen, i si el nen guanya, ell s’emporta totes les cartes. Cap de les situacions resulta beneficiosa.

Quan convertim el menjar en alguna cosa que oposa la voluntat del pare enfront de la del nen, es perden l’alegria i el vincle que creen els àpats. Alguns pares poden guanyar la batalla i sentir-se bé quan el nen menja en la forma en que ells volen que ho faci. No obstant això, el nen pot estar ple de ressentiment en el seu interior, ja que s’està menjant els pèsols per agradar als seus pares, i no perquè gaudeixi menjant.

De fet, un estudi de 2008 publicat al Journal of Nutrition Education and Behavior va descobrir que els pares que pressionaven els seus fills o els oferien recompenses perquè mengessin fruites i verdures aconseguien que els nens els fessin cas en aquest moment, però també provocava que en el futur aquests nens ingerissin menys productes saludables.

Fes que no hi hagi perdedor

El que més m’agrada de l’organització de Ellyn Satter sobre la responsabilitat en l’alimentació és que distribueix entre pares i fills tasques específiques referents a l’alimentació. Els pares són els encarregats de decidir què se serveix en cada àpat, quan i on .Els nens s’encarreguen d’escollir què han de menjar i quant del que els posen al plat.

Per això, quan els meus fills es queixen pel que he cuinat, sempre els recordo que tenen l’opció de no menjar-se’l. I m’asseguro d’incloure almenys una o dues coses que probablement acceptin. Això els dóna algun tipus de control, dilueix la tensió i els anima a provar el menjar (la qual cosa difereix molt de la estratègia de “o menges això, o et quedes sense menjar” ).

No és suficient que els pares hagin de planejar i comprar el menjar, preparar-lo i servir-lo? Si a més es carreguen amb la responsabilitat addicional que els seus fills mengin, el procés es torna encara més penós. El mateix passa quan els nens adopten el treball dels seus pares sobre la decisió dels àpats. No és agradable que el nen et digui el que cal cuinar i que et mantingui segrestat perquè sap que ell té tot el poder.

Supera la por

He descobert que donar als nens la llibertat de triar entre el que tenen al plat no només resulta complicat per als pares, a més els produeix molta por. Què passa si només mengen pa? Què passa si diuen que tenen fam abans d’anar al llit?

Com experta en nutrició de la família, ajudo als pares a comprendre per què els nens es comporten d’aquesta manera quan es tracta del menjar. Crec que aquesta informació no només alleuja els pares (i redueix la seva culpa), sinó que els ajuda a entendre per què són millors els hàbits que eliminen la pressió en els menjars.

Per exemple, sé que el meu fill està experimentant un creixement i uns canvis cognitius lents, el que significa que té poca gana i que és més selectiu amb els menjars. Sé que sacia les seves necessitats nutricionals i que normalment menja millor en l’esmorzar i al migdia (a més d’algun refrigeri que li dono entre hores), de manera que estic tranquil·la quan arriba l’hora del sopar. I sé que sortirà d’aquesta fase de resistència igual que ho va fer la seva germana gran.

D’altra banda, l’edat preescolar és una etapa en què els nens comencen a prendre la iniciativa amb tasques diàries, entre elles, amb els àpats. Els nens que tenen permís per prendre decisions una vegada que tenen el plat a taula tendeixen a sentir-se bé mentre mengen. No obstant això, els nens que no tenen permís per decidir, i que es veuen immersos en discussions, poden desenvolupar un sentiment de culpa entorn al menjar, el que dóna lloc a una falta de confiança i de gaudi.

Des de la meva experiència i el meu coneixement sobre l’alimentació, afirmo que els pares poden evitar les batalles sobre el menjar, confiar que els seus fills acabaran acceptant el menjar al seu propi ritme i fer dels àpats en família una forma de donar suport als nens en aquest procés.

Tot i que aquestes quatre paraules (no cal que mengis) produeixin por, són la clau perquè tingui lloc la transformació.

Post de  publicat al seu bloc Raise Healthy Eaters, i publicat a EL HUFFIGTON POST

Portrait young boy gazing upwards while eating

La teva ajuda té Poders Màgics -15 de febrer, Dia Internacional del Nen amb Càncer

15 febrero el dia internacional contra el cancer infanil

.

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DEL NEN AMB CÀNCER 2014

Els nens i les nenes de tot el món tenim poders màgics. Amb ells volem pels passadissos, donem vida a les nostres joguines, viatgem a llocs que no existeixen i fem batalles en què només hi ha guanyadors.

Hi ha nens com nosaltres que necessiten més aquests poders màgics. Cada any, 15.000 nens i adolescents d’Europa els fan servir per una batalla que resulta no ser un joc. Per a 3.000 nens, aquests poders no són suficients i ens deixen. La seva batalla és el càncer infantil, la 1a causa de mort per malaltia infantil d’1 a 14 anys.

Els adults també teniu poders màgics. Mig milió de vosaltres a tot Europa i els vareu fer servir quan éreu petits contra el càncer infantil. 150.000 patiu avui seqüeles que afecten a la vostra vida quotidiana.

Amb els vostres poders ens heu portat a aquest món, ens feu marxar la por quan estem espantats, ens convenceu que podem fer qualsevol cosa i ens ajudeu a ser millors amb els altres.

Per això avui els nens d’aquest cole i de coles de tot Espanya sortim al pati. És el Dia Internacional del Nen amb Càncer i volem demanar-vos que deixeu aquests poder als infants i adolescents amb càncer:

La teva ajuda té poders màgics perquè quan manifestem símptomes de càncer infantil, el doctor els detecti ben aviat i sàpiga què ha de fer.

Poders màgics perquè pares, germans i la resta família dels nens amb càncer sentin el suport de tots i se li posin les coses el més fàcil possible per superar-lo.

Poders màgics perquè en tots els països, nens i adolescents tinguem accés als millors tractaments, visquem on visquem.

Poders màgics perquè s’inverteixi més en investigació sobre els càncers pediàtrics i segueixi augmentant la supervivència.

Poders màgics perquè es desenvolupin més medicines especials per a nosaltres, que som més petits i més vulnerables que vosaltres. Medicines màgiques que ens deixin menys seqüeles i ens facin la vida més fàcil.

Poders màgics per s’estudiïn les seqüeles dels nens i es cobreixin les seves necessitats perquè puguin seguir amb la seva vida, que acaba de començar.

Poders màgics perquè els pares ens pugueu acompanyar a les UCIs quan estiguem malalts, com ja ha aprovat el Ministeri de Sanitat. Perquè és quan més us necessitem.

Amb tots aquests poders, els nens som més nens, el càncer és menys càncer, i la vida és més vida. Gràcies per donar-nos la vostra màgia!

Sonrisas y Vida

L’obesitat, el nou malson dels emergents

obesidad epidemia segle XXI segons l ONU

Els països en vies de desenvolupament gairebé han quadruplicat els casos de sobrepès des del 1980.

Fins a aquest Cap d’Any, una ampolla de coca-cola era, molt sovint, més barata que una d’aigua mineral a Ciutat de Mèxic. A Bangkok, tota mena de fregits, coberts de salses dolces i picants, com també la pastisseria industrial, han substituït la cuina tradicional tailandesa. I a Pequín desplaçar-se en bicicleta s’ha convertit en sinònim de pobresa entre els més joves.

El canvi de rutines i d’hàbits alimentaris ha repercutit ràpidament en la població. Si bé la desnutrició és encara un problema persistent al sud de Mèxic, el país llatinoamericà ostenta el rècord mundial en obesitat. Tailàndia, al seu torn, ja és el segon país del sud-est asiàtic amb més sobrepès, i a la Xina l’obesitat ha arribat a créixer més de pressa que el PIB els últims anys. El 2011 hi havia 100 milions d’obesos a la Xina, cinc vegades més que el 2005, quan eren 18 milions.

El món ha viscut una explosió de sobrepès i obesitat els últims 30 anys. El 2006 l’Organització Mundial de la Salut ja qualificava l’obesitat com una “epidèmia” i “un dels més grans reptes per a la salut pública del segle XXI”. A nivell global, el percentatge d’adults que tenen sobrepès ha passat d’un 23% el 1980 a un 34% el 2008. Però qui s’ha emportat la major part d’aquest pastís són els països en vies de desenvolupament, on el nombre de persones amb sobrepès gairebé s’ha quadruplicat, segons l’informe Future diets, de l’institut britànic Overseas Development (ODI).

Canvi radical dels costums

“En molt pocs anys els costums i la dieta han canviat de manera dràstica -explica a l’ARA Barry Popkin, professor de nutrició a la Universitat de Carolina del Nord i autor de The world is fat -. Mentre que als Estats Units i Europa la transició va ser progressiva des de la Segona Guerra Mundial, al Pròxim Orient i a l’Àsia el sistema alimentari ha canviat de manera dràstica en només 15 anys”.

Menys moviment, un canvi en la dieta -amb més fregits i sucres- i l’impacte del màrqueting i el consum han donat com a resultat un augment substancial del pes en les capes urbanes de la societat dels països emergents. La globalització de la dieta nord-americana ha portat també a un increment de la diabetis i les malalties cardíaques, associades a l’obesitat i el sobrepès. “L’excés de sucre pot ser tan mortal com el tabac”, alerta Popkin.

El canvi sobtat en les dinàmiques de la població ha agafat per sorpresa els governs, que fins ara només tenien en marxa programes per desnutrició. “Hi ha molt poques polítiques en marxa per intentar contenir aquesta epidèmia”, explica Steve Wiggins, autor de l’informe d’ODI. I les poques polítiques en marxa topen amb el poder de les grans marques nord-americanes de menjar ràpid i refrescos. “És imprescindible la pressió de grups de consumidors”, destaca Popkin.

Mèxic, finalment, ho ha aconseguit. Des de l’1 de gener ha entrat en vigor un impost especial d’un peso per litre (0,06 euros) sobre les begudes amb gust i ensucrades, i del 8% sobre el menjar porqueria. “Caldrà veure què passa a llarg termini, perquè hi ha una falta d’educació alimentària. Tot i l’augment de l’IVA, la gent continua comprant aquests productes, que no són gaire cars”, valora Roxana Valdés-Ramos, de la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic.

Però per què el menjar porqueria acostuma a ser més barat? El professor Popkin ho atribueix a un problema de fons del sistema de producció d’aliments que ha exportat Occident a la majoria de països en vies de desenvolupament a través d’organismes com el Banc Mundial. Tant Europa com els EUA van invertir, després de la Segona Guerra Mundial, milers de milions de dòlars a modernitzar l’agricultura i la ramaderia per produir menjar més barat. Però es va invertir només en carn -vedella, porc i pollastre-, làctics, oli vegetal -de blat de moro, per exemple-, sucres i cereals.

“No s’ha invertit a produir llegums de manera més barata -lamenta Popkin-. Uns aliments que ara serien idonis, ja que hem disminuït moltíssim l’energia que gastem amb l’arribada de les noves tecnologies. I això no té marxa enrere: sabem que el sistema és un error però es continua exportant”.

La desnutrició, enquistada

Però mentre el nombre d’obesos ja supera la gent que passa gana, un estudi d’investigadors de Harvard publicat a finals de gener a la revista PLOS Medicine destaca que la població amb desnutrició continua enquistada en la majoria de països en vies de desenvolupament. “Els ciutadans que estan per sota del seu pes no s’engreixen, no emergeixen de la mateixa manera que els seus països: són abandonats”, alerta el doctor Fahad Razak, de la Universitat de Toronto.

MARIONA FERRER I FORNELLS – ARA

obesidad en chinaREMEIS XINESOS Una infermera aplica i controla un remei xinès per reduir greix abdominal en una clínica a Changchun, al nord-est del país. L’obesitat a la Xina ha arribat a créixer més de pressa que el PIB del país els últims anys. El 2011 hi havia 100 milions d’obesos, cinc vegades més que el 2005, quan sumaven 18 milions, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

La mida de la cintura, indicatiu de risc de diabetis

grasa abdominal 00

Encara que l’obesitat abdominal infantil hagi augmentat, aquest indicador encara no es té en compte.

Mesurar el pes i l’alçada dels nens és una pràctica habitual a la consulta del pediatre i permet detectar, entre altres qüestions, si l’infant pateix sobrepès o obesitat. Però un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha conclòs que també s’hauria d’incorporar un altre indicador: la mida de la circumferència de la cintura. Segons els investigadors, això permetria detectar més fàcilment els nens i adolescents amb risc cardiometabòlic, és a dir, els que tindrien més predisposició de patir arteriosclerosi, diabetis tipus 2 o risc cardiovascular.

Els investigadors alerten que tot i que l’obesitat abdominal en nens i adolescents ha augmentat molt en els últims anys, la mida de la circumferència de la cintura encara no s’utilitza en la pràctica clínica, quan permetria detectar precoçment aquestes malalties. “Un nen o adolescent pot tenir pes normal o sobrepès, amb la qual cosa no entra dins de la classificació d’alt risc, però, per contra, pot tenir una xifra de circumferència de cintura molt elevada, cosa que el condiciona a tenir problemes cardiometabòlics, com ara sucre elevat o risc cardiovascular”, explica Helmut Schröder, investigador de l’IMIM.

grasa abdominal 01

L’estudi, el primer sobre obesitat abdominal infantil a l’Estat, s’ha fet en 1.521 nens i adolescents d’entre 6 i 17 anys. Schröder reconeix que “la magnitud” de les xifres d’obesitat abdominal l’han sorprès. “Són més elevades que les d’obesitat”, indica. A l’Estat, un 21,3% de nens de 6 a 11 anys i un 14,3% d’adolescents de 12 a 17 anys tenen obesitat abdominal. En canvi, les xifres d’obesitat són de 7,1% en els nens de 3 a 12 anys i les de sobrepès d’un 21,2%.

A més, d’entre els nens amb un pes considerat normal, un 7,5% tenien obesitat abdominal i en el grup de nens amb sobrepès, un 49,2%. “Tots ells no haurien estat identificats amb els mètodes tradicionals de cribratge”, assenyala Schröder. El mateix passa amb els adults. “Hi ha persones, tant adultes com joves, que tot i tenir un pes completament normal tenen obesitat abdominal i a la inversa, persones amb sobrepès tenen el greix repartit per tot el cos i, per tant, menys risc cardiometabòlic”, diu Lluís Serra-Majem, investigador de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. Els investigadors parlaran amb els pediatres perquè incorporin a la seva rutina la mesura de la circumferència de la cintura. Quan es detecta obesitat abdominal, el tractament és el mateix que amb el sobrepès: canviar els hàbits de vida, millorar l’alimentació i augmentar l’exercici físic.

grasa abdominal 02

Operat amb èxit un nadó d’un quilo i mig

L’Hospital Sant Joan de Déu ha operat amb èxit un nadó prematur que tenia una cardiopatia molt greu que li hauria provocat la mort a les poques setmanes del seu naixement. El nadó va néixer en la setmana 32 d’embaràs, pesava 1,5 quilos i presentava un drenatge venós pulmonar anòmal i obstructiu. És el primer cop que s’intervé amb èxit a l’Estat un prematur d’aquestes característiques. D’altra banda, l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha estat reconegut com a centre de referència a l’Estat en trasplantament cardíac infantil.

LARA BONILLA – ARA

Imatges de 20minutos.tv

grasa abdominal 03

Un grup d’il·lustradors pinta diferents murals a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_24C

Es tracta d’una iniciativa del conegut il·lustrador català Ignasi Blanch i els seus alumnes, per humanitzar espais d’hospitals amb l’objectiu de fer l’estada dels nens i nenes ingressats més agradable

Barcelona, 16 de desembre de 2013. Un grup de 6 artistes, dirigits pel conegut il·lustrador català Ignasi Blanch, ha pintat durant dos dies diferents zones de la Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, centre de referència CSUR (centres, serveis i unitats de referència del Sistema Nacional de Salut) a l’Estat espanyol i Andorra. Es tracta d’una iniciativa del personal infermer de la Unitat que va proposar comptar amb l’Ignasi Blanch i els seus alumnes per humanitzar l’estada dels pacients ingressats, especialment la dels pacients pediàtrics, ja que poden arribar a estar-s’hi molts mesos ingressats o haver d’anar-hi sovint per fer les cures de les cremades.

En aquest sentit, la Dra. Montserrat Oliveras, directora de l’Àrea de Traumatologia i Rehabilitació destaca que “amb aquestes iniciatives aconseguim humanitzar l’Hospital i fer que els nens i nenes ingressats tinguin un entorn més amable durant la seva estada. De fet, han pintat la sala de jocs i el sostre de la sala de cures, on els més petits passen llargues estones mentre se’ls hi fan les cures de les cremades que, sovint, resulten doloroses. Amb un sostre farcit de planetes, potser els infants hi trobaran un espai on evadir-se una mica d’aquesta situació”.

A més, la iniciativa ha comptat amb la col·laboració de l’empresa Centro de Producción de Pinturas, que ha donat les pintures especials Salud Activa, unes pintures que eliminen olors, redueixen els bacteris i fongs de l’ambient i eviten l’aparició de taques.

131213_mural_cremats_ignasi_blanch_61C

Una iniciativa emmarcada en el projecte “Humanitzem els hospitals”

Ignasi Blanch és el coordinador del projecte “Humanitzem els hospitals”, conjuntament amb l’Associació d’Ajuda als Afectats per Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC). Un projecte per facilitar, mitjançant la il·lustració, el procés d’hospitalització dels infants i la relació que s’estableix entre els nens, famílies i metges, que ja el va dur a decorar amb dibuixos totes les habitacions de quatre plantes infantils de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En aquella ocasió, cinquanta joves il·lustradors (tots alumnes i antics alumnes de l’Ignasi Blanch) van pintar directament als sostres de les habitacions, parets i passadissos.

El 2013, també va dirigir el projecte “Centres mèdics il·lustrats”. Una proposta de l’Institut Català de la Salut (àmbit d’atenció primària de Barcelona Ciutat) i de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, per decorar totes les consultes, sales d’espera i passadissos de 2 plantes de pediatria dels CAP de la Guineueta i el Besòs. Trenta-cinc il·lustradors (tots alumnes i antics alumnes de l’Escola de la Dona) van dibuixar i pintar directament sobre totes les superfícies.

Com explica l’Ignasi Blanch: “es tracta d’una proposta que té un fort component social, ja que més enllà de dibuixar com a forma de vida, intento que els meus alumnes s’impliquin també en aquests tipus de projectes que contribueixen a fer una mica més amable el pas o l’estada dels pacients per unitats com la de Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron”.

La Unitat de Cremats de Vall d’Hebron atén uns 500 pacients adults i pediàtrics l’any, unes 1.650 urgències, més de 200 sessions d’hospitals de dia i 500 intervencions quirúrgiques.

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_36C

Ignasi Blanch

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va viure tres anys a Berlín, on es va especialitzar en tècniques d‘impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien, amb l’ajut de dues beques CIRIT de la Generalitat de Catalunya.

Coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, fou escollit per participar en el projecte internacional “East Side Gallery”, com a únic representant de l’Estat espanyol entre un centenar d’artistes d’arreu del món. La seva pintura sobre el Mur la podem veure en la reproducció que es va fer en la seva ciutat natal, Roquetes (Baix Ebre).

Actualment viu i treballa a Barcelona com a il·lustrador. Publica  per a editorials diverses i participa, en exposicions i sessions didàctiques al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Saarbrücken, Alemanya, des del 2001.

131216_mural_cremats_ignasi_blanch_01C

Ignasi Blanch realitza xerrades, tallers i sessions didàctiques sobre estil, lectura d’imatge i il·lustració per a escoles, biblioteques, salons del llibre i associacions vinculades al món de la literatura infantil i la il·lustració, com l’Ateneu de Barcelona i Arteleku a Donosti.

Actualment, és el coordinador de l’especialitat d’il·lustració a l’Escola de la Dona-Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona (premi Junceda d’Honor 2005).

Aquest artista ha rebut, entre d’altres, el premi Llibreter d’Àlbum Il·lustrat 2008 pel llibre Fill de Rojo (text de Joan Portell. Editorial Tantàgora. Barcelona) i el premi Crítica Serra d’Or 2006 per l’àlbum il·lustrat Vull una corona (text de Raimon Portell. Editorial La Galera. Barcelona, 2005).

Més informació: www.ignasiblanch.cat

Font: Sonrisas y Vida

131213_mural_cremats_ignasi_blanch_25CR

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.279 other followers

%d bloggers like this: