Els experts diuen que els beneficis de l’esport aquàtic compensen els riscos
El brom, usat en jacuzzis, és més tòxic i car que la cloració en grans espais
EL PERIODICO – Dimarts, 14 de setembre del 2010
L’equilibri entre la correcta desinfecció amb clor de l’aigua de les piscines públiques i la toxicitat que causa aquesta mesura higiènica no està resolt en cap país europeu, encara que sí que hi ha diferències en l’atenció que presten a aquestes instal·lacions. Així ho explica l’epidemiòleg Manolis Kogenivas, coautor del treball que alerta sobre la toxicitat genètica que suposa practicar natació de forma freqüent en piscines cobertes desinfectades amb clor. Els estudis que busquen una alternativa a la cloració abunden, però no han proporcionat una substància que resulti realment eficaç i que compensi el principal avantatge del clor: el seu baix cost.
El brom, usat per desinfectar els jacuzzis públics de Catalunya i que durant un temps es va considerar una possible alternativa a la cloració, resulta encara més tòxic que el clor quan s’utilitza per conservar la higiene de grans piscines, assegura Kogevinas. Si es fa servir als jacuzzis, adverteix, és per la irritació ocular i dèrmica que causa el clor quan s’aboca a banys amb aigües mobilitzades a gran pressió.
ALTERACIONS GENÈTIQUES / L’estudi sobre l’efecte de la cloració, que va publicar ahir la revista Environmental Health Perspectives, indica que la toxicitat i el risc d’alteracions genètiques sorgeixen del contacte d’aquesta substància amb la matèria orgànica que arriba a l’aigua, en especial, l’orina, la descamació de la pell i els cabells dels nedadors. Tenint en compte la falta d’alternatives vàlides, Kogenivas suggereix que les piscines públiques extremin el control de les mesures d’higiene que es proposen als banyistes -dutxa abans del bany, alerta contra orinar a l’aigua, etcètera- i que s’estableixin sistemes d’aireig de la superfície de l’aigua.
En aquesta franja, en què respira el nedador, es concentren els principals residus tòxics sorgits de la cloració. «Si la higiene de l’aigua millorés, no seria necessària una gran quantitat de clor per desinfectar les piscines», va afegir Kogevinas.
UN CARRER CONTAMINAT ÉS PITJOR / L’investigador va insistir, però, en la conveniència que els nedadors habituals no abandonin aquesta pràctica, donat el benefici que suposa per a la salut, en comparació, va dir, amb el baix risc que implica la cloració. «Nedar de forma freqüent, o qualsevol altre exercici físic, redueix en un 20% el risc de patir càncer de mama i en un 30% el de patir càncer de còlon», va assegurar Kogevinas. El científic va insistir en la idea que és molt més tòxic caminar per un carrer molt contaminat que nedar en una piscina clorada.
41.392005
2.150029
Like this:
Be the first to like this post.
Cartell piscina 2012-2013 (pdf)
