Per què són desordenats?

Quan els nostres fills compleixen els cinc anys les mares ens preguntem per què semblen feliços enmig del desordre. Les opcions són clares: els agrada viure en el caos més absolut o simplement els avorreix recollir les seves coses. Som a temps de modificar la seva actitud?

Traducció de l’article de SER PADRES de Daniela Rojo (veure l’original).

Els experts tenen una resposta difícil de rebatre: els nens simplement no col·loquen les seves coses perquè és avorrit. No els agrada recollir perquè significa que ha arribat el final del joc i toca el “rotllo” d’ordenar. Segurament pel mateix pel que no volen sortir de la piscina, estan desitjosos d’abandonar l’escola …

Fan el que els agrada

• Quan són més petits, encara podem enganyar i fer del recollir un joc més. Però complerts els cinc anys, no s’ho empassen. Si alguna cosa no els agrada, simplement … no ho fan.
• En general és més fàcil ser desordenats que ordenats, tant per als infants com per als adults, i l’única manera que una persona sigui organitzada és creant l’hàbit des de petit.
• L’ésser humà comença la vida sent desordenat. L’etapa més crítica són els dos anys i mig. A aquesta edat els dóna un gran plaer alterar els objectes. Per a ells és molt interessant veure les coses on no han d’estar, els ajuda a comprendre el món en què viuen. L’ordre l’hi imposem els adults, que sabem que és millor que cada cosa estigui al seu lloc per estalviar espai i viure organitzadament.
• Però a un nen, que les coses estiguin desordenades o ordenades li és igual. A més, en desafiar les regles aprèn quines coses són importants i quines no, i en l’escala de desafiaments, el desordre és una cosa més a investigar, per veure què passa i quines són les conseqüències de les seves accions.

Com educar-los en l’ordre

Convé ser, a dosis equilibrades, convincents i rígids en demanar ordre. No és una cosa dramàtica, és una cosa necessària. Cal ordenar perquè toca ordenar. De la mateixa manera que toca anar a dormir, sopar o dutxar-se. I, davant d’una negativa (o dues, o tres, o quatre …), no cal rendir-se.

Ordenar és una tasca poc gratificant excepte per a l’adult ordenat. A nosaltres ens agrada veure i trobar les nostres coses, però els nens encara no coneixen aquesta sensació. I ensenyar-los a ser ordenats és una manera d’instaurar un hàbit saludable. Els pares que claudiquen i recullen ells, estan eliminant aquesta formació d’ordre, sistema i disciplina. Els seus fills seran nens consentits, que no s’esforcen perquè no hi estan habituats.

Hi ha una altra modalitat de claudicació: la sacrificada. És aquesta en la qual els pares «inutilitzen» als fills realitzant ells les seves tasques a la vegada que es queixen d’haver de fer-ho. Però si no s’anima els nens a que es posin mans a l’obra, mai aprendran i el cercle viciós, «deixa-ho, millor ho faig jo», es pot eternitzar.

Alguns pares es queixen que en el col·legi els seus fills recullen sense problemes , però a casa es resisteixen tot el possible. I això passa perquè els professors creen una disciplina general (tots recullen), i quedar-se fora de l’activitat comuna no és interessant.

Per avançar, simplifica’ls-hi el camí

La millor manera d’animar-los a aprendre a ordenar, és posar-los-hi les coses fàcils .

• Proposa un intercanvi. Recollir bé i ràpid i després fer alguna cosa que li agradi, com sortir a prendre un gelat o jugar al seu joc preferit.
• Explica per què li demanes que reculli. Perquè no vols que ensopegui al matí amb les seves joguines tirades per terra, perquè així podrà trobar les seves construccions quant les necessiti, perquè l’habitació és més bonica ordenada (a veure si cola …) i perquè pare i la mare també ordenen el que desordenen.
• Col·loca els penjadors a la seva altura. Perquè pugui penjar només el seu xandall o el seu abric. Plegar o guardar a l’armari encara els hi va gran.
• Organitza les joguines en calaixos . Així, només haurà de posar-los allí. També convé ajudar-lo, que no vol dir fer la feina per ell.

S’han de responsabilitzar del seu desordre

A partir dels cinc anys, no tot està perdut. Més aviat, tot això està començant. Estan en l’edat d’aprendre a responsabilitzar-se del seu propi desordre, per poder conviure civilitzadament amb altres persones més endavant. Aquesta tasca exigeix paciència i persistència per part dels pares. També sentit comú, per no demanar als nens coses impossibles o innecessàries.

Amb sis anys comencen a saber què és la responsabilitat. Cal ser estrictes però sense passar-se. Als set anys són més autònoms, i ja haurien d’ordenar sols. Una cosa que suposarà cert descans físic per als pares, encara que no sempre de les cordes vocals. I és que obeir a la primera és igual de “rotllo” que ordenar l’habitació.

El que NO s’ha de fer

• Ser inconstants a les nostres ordres. Proposar-li que reculli avui i demà fer-ho nosaltres li fa creure que això no és una cosa de cada dia, com sopar, rentar-se les dents o anar-se’n al llit. Però ho és.
• Premiar el seu esforç amb regals. És bona idea al principi, però convé anar tallant. En cas contrari, només farà coses que li fastiguegen a canvi de remuneració, i el premi, en ser tan freqüent, perdrà valor.
• Comparar-lo amb altres nens. Intentar crear competitivitat en el petit pot produir dos efectes adversos: que odiï el nen que fa bé les coses i que se senti un fracassat. Encara que si surt bé l’invent i el nen competeix per recollir millor, segurament s’estendrà aquesta exigència a la resta de la seva vida. I és esgotador ser un etern competidor. És millor la proposta: “entre nosaltres dos, a veure qui recull abans els cotxes”. En aquest cas hi ha una competició localitzada, particular i estimulant.No una abstracta i frustrant.
• Fer xantatge. Els pares lamentosos i sacrificats («quant em fas treballar!”), No solen aconseguir l’empatia que busquen en els seus fills. Més aviat els provoquen sentiments de culpa.

Autor : Daniela Rojo.

Assessora : Marta Giménez Dasí, psicòloga.

Les associacions de pares d’Espanya i França es queixen de l’excés de deures dels nens.

LVG201203280221LC (pdf)

Una associació de pares francesos demana la suspensió dels deures a primària.
Els promotors de la iniciativa parlen de sobrecàrrega i font de desigualtat.
Els experts consultats coincideixen a criticar l’ús d’exercicis mecànics.

LA VANGUARDIA – Vida – 28/3/2012
LLUÍS URÍA París Corresponsal, ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ Madrid.

I si se suprimissin els deures? Somni de legions d’escolars, la idea ha estat seriosament posada sobre la taula aquesta setmana per la principal federació d’ associacions de pares francesa, la FCPE – de tendència progressista – i l’Institut Cooperatiu de l’Escola Moderna (ICEM), que han cridat a pares i professors a obrir un debat sobre la utilitat i l’equitat d’aquesta eina d’aprenentatge. A Espanya , l’organització de mares i pares d’alumnes majoritària a l’escola pública, Ceapa, va recolzar ahir la iniciativa.

Sota el lema “Ce soir, pas de devoirs!”, les dues organitzacions han cridat a suspendre els deures a primària durant dos setmanes, a manera d’experiència i per fomentar la discussió entre pares i mestres. És aviat encara per conèixer l’impacte de la proposta, en què alguns han volgut veure una mena de vaga, encara que en moltes escoles els nens van tornar el dilluns i el dimarts a casa seva amb la quantitat de deures habitual i no van tenir més remei que fer-los, com cada dia.

LVG201203280231LC (pdf)

Els promotors de la campanya consideren que els deures a casa sobrecarreguen en excés la jornada dels escolars – a França és una de les més elevades d’Europa, en no haver classe els dimecres – i, sobretot, són una font de desigualtat, ja que no tots els alumnes troben a casa seva la mateixa disponibilitat i competència en els seus pares.

“Rebutgem els deures perquè són una forma de subcontracta pedagògic a les famílies”, considera el president de la FCPE, Jean-Jacques Hazan , per qui “si un alumne no aconsegueix fer un exercici a l’escola, no es veu com podria aconseguir-a casa seva”. La FCPE recorda que, sobre el paper, els deures van ser suprimits per una circular del Ministeri d’Educació de 1956. No obstant això, segueixen sent una pràctica molt estesa.

La FCPE ha obert, amb motiu de la campanya, un bloc a internet per recollir opinions dels pares. La majoria d’ells es solidaritza amb la campanya i explica els problemes familiars, l’estrès i la tensió que suposa abordar els deures en arribar a casa tard de la feina.”Els deures s’han convertit únicament en una font de disputes, perquè  [els pares] no expliquem les coses com el professor i perquè ni els nens ni nosaltres tenim la paciència necessària”, explica una mare, Julie M. La majoria dels missatges són semblants.

Cal dir que la idea no ha aconseguit molts adeptes fora de les dues organitzacions promotores de la campanya. L’altra gran federació d’associacions de pares, la PEEP – de tendència conservadora -, ha rebutjat la proposta i ha sortit en defensa dels deures, quem segons el parer de la seva secretària general, Myriam Menez, serveixen per a “preparar els nens a ingressar a secundària ia ser autònoms”.

El ministre d’Educació Nacional, Luc Chatel, no ha apreciat tampoc massa la iniciativa, que va qualificar de “demagògica”. ”Renunciar a l’esforç que representen els deures en nom del suposat benestar del nen és una idea que no afavoreix la igualtat-perquè dóna a entendre que el treball personal fora de classe seria va, quan els nens de famílies afavorides es beneficiaran sempre d’un suport a domicili-i danya el concepte mateix de mèrit republicà “, va afirmar.

A Espanya, la Ceapa va fer seus els arguments dels seus homòlegs francesos i va amenaçar amb un acte de protesta similar. L’organització assegura que en els últims anys “s’ha incrementat” el temps que els escolars dediquen a casa a les tasques escolars i, des del seu punt de vista, això demostra que “l’escola no respon adequadament a les necessitats educatives”. Segons les últimes dades disponibles de l’Institut d’Avaluació, dependent del Ministeri d’Educació, entre el 2003 i el 2007 es va mantenir estable la proporció d’alumnes de 6. º de primària (11 anys) que empren entre una i dues hores diàries en fer els deures i estudiar: gairebé la meitat. En canvi, van augmentar els que dediquen entre dues i tres hores (del 18% al 26%).

En l’àmbit educatiu ni tan sols hi ha consens a l’hora de dilucidar si les tasques escolars per fer a casa són convenients o no, per no parlar de fixar a quina edat han de començar i quin tipus de càrrega s’ha d’establir. En el que sí coincideixen els experts consultats per La Vanguardia és a injuriar l’ús de tasques rutinàries.

Segons recorden els especialistes, la normativa a Espanya deixa a l’autonomia de cada centre i docent la possibilitat d’enviar deures per a casa, més enllà per tant l’horari escolar. En tot cas, sota l’etiqueta de deures es consideren tasques de molt diversa índole. Juan Antonio Planas, president de les Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (Copoe), es mostra partidari que els alumnes dediquin part del seu temps a casa a fer exercicis, estudiar determinats temes, fer recerca, llegir o fer treballs en grup. Planas està a favor que a partir de primària (és a dir, dels sis anys) els alumnes tinguin deures, perquè “fomenta l’adquisició de rutines, implica els pares, i el que passa al centre educatiu no és suficient: a part dels continguts, cal reforçar procediments i actituds”. No obstant això, recomana que les tasques no ocupin “massa temps”.

Per la seva banda, l’assessora educativa de Fuhem i responsable durant anys de diversos centres a Madrid, Charo Díaz Yubero, qüestiona la utilitat generalitzada de les tasques-en especial, en els primers anys de primària-i considera que les més repetides porten a que molts alumnes acabin “odiant” el càlcul o la cal·ligrafia. ”El 80% dels nens no hauria de copiar una vegada i una altra a, i, i, o, o ni fer sumes i restes a casa”. Díaz Yubero insisteix que la jornada escolar ja és “bastant llarga”, de manera que defensa que el temps que passen fora de l’aula els alumnes “es responsabilitzin dels seus treballs, busquen informació, llegeixin …, però també juguin amb els seus amics , els seus germans i comencin a cultivar aficions com el dibuix o la música “.

Sobre les crítiques que parlen d’aprofundir en la desigualtat, Planas posa en dubte que sigui necessari tenir una gran formació per donar suport als fills. ”L’important és l’actitud-conclou-, que sigui evident que els pares estan pendents del que han de fer els seus fills i el valoren”.

Com a alternativa a la situació actual, la Ceapa proposa canviar el currículum “per establir un ensenyament més motivadora, pràctica i centrada en l’adquisició de competències bàsiques “, que els deures siguin” només una formació complementària “i que es puguin fer sense ajuda d’un adult. A més, defensen que tots els centres tinguin programes de reforç per als més desfavorits.

Decàleg per formar fills lectors

NIETZSCHE, L’OSLO I EN JORDI

Em va semblar molt interessant aquest text que recuperem dels quaderns de “En família també aprenem”, consells molt útils amb els que podem introduir als nostres petits en el meravellós món de les paraules i els llibres.

Decàleg Per Formar Fills Lectors 
Converteix-te en un pare o mare que fomenta l’hàbit de la lectura

CONTÀGIA’LS AMB L’HÀBIT DE LA LECTURA
Els teus fills et consideren seu model i heroi, de manera que tendeixen a imitar.Aprofita això i llegeix juntament amb ells amb gust, perquè percebin aquesta activitat com una cosa valuosa i atractiu.

PRACTICA LA LECTURA quotidianament
Perquè els teus fills es converteixin en bons lectors requereixen de molta pràctica, de manera que diàriament has reservar un temps per llegir amb ells. Sens dubte, això augmenta la possibilitat que en un futur ells continuïn llegint per si sols.

PROVA LA LECTURA EN VEU ALTA
La lectura en veu alta és una gran estratègia per formar fills lectors, ja que a través dels teus narracions viuran experiències que els motivaran a seguir llegint. Llegeix sense pressa i enriqueix la lectura amb expressions corporals i facials.

FES DE LLEGIR UN JOC
El joc és una activitat espontània en els nens que, canalitzada adequadament, pot esdevenir una acció estimulant i educativa. Per això, has de fer que els llibres formin part de les joguines dels vostres fills: desafíalos amb endevinalles, canta rondes, repeteix embarbussaments, explica acudits …

FES QUE LI TROBIN EL GUST
La lectura s’ha de fer amb gust, pel que no has aplicar com a càstig. No pressions als teus fills ni els obliguis a triar cert tipus de textos; deixa que ells llegeixin el que els agradi i interessi.

AMPLIA LES SEVES HORITZONS LLEGINT DE TOT
Hi ha una gran diversitat de materials de lectura, per la qual cosa ha de procurar que els teus fills estiguin en contacte amb diferents tipus de textos, ja que això et permetrà detectar els seus gustos i interessos i buscar els materials que siguen acords amb ells.

DESPRÉS DE LLEGIR, convida’ls a EXPRESSAR
La millor manera de saber el que els teus fills senten i pensen és a través de les converses que entablas amb ells. És important que després de realitzar una lectura els facis preguntes que permetin saber si estan comprenent el que llegeixen. No oblidis escoltar atentament, procurant resoldre tots els dubtes.

COMPLEMENTA LA SEVA LECTURA AMB ESCRIPTURA
La lectura pot esdevenir un gran incentiu per a l’escriptura, ja que a partir de les narracions teus fills poden complementar, modificar o inventar noves històries. Pots convidar-los a realitzar activitats com: escriure cartes a familiars, anècdotes familiars o el seu diari.

Construeixin plegats SEVA BIBLIOTECA FAMILIAR
En la mesura del possible has de destinar un espai a casa perquè els teus fills guarden els llibres i realitzin els seus moments de lectura, procurant que sigui atractiu i confortable.

VISITEU LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES I aprofitin les ESCOLARS
Moltes vegades resulta difícil comprar llibres, de manera que les biblioteques públiques i escolars representen un gran suport. Feu una visita a aquestes biblioteques, sol · licitin la seva credencial de préstec a domicili i continuïn llegint.

La Sígrid perd el punt de llibre que en Jordi li va regalar.

Traducció del post “Decálogo para formar hijos lectores” de “diario educación“.

L’educació a casa aïlla i adoctrina.

Via: Online College Source

La formació al marge del sistema escolar guanya pes en alguns països per raons religioses i de mobilitat laboral. Alemanya i Espanya la rebutgen per considerar-la perjudicial.

“Educar a casa no és copiar el mètode escolar”, diuen alguns pares. / SANTI BURGOS

EL PAIS - DAVID ALANDETE - 16 FEB 2012

A Espanya, el Tribunal Constitucional va il·legalitzar la pràctica de l’educació a la llar en una sentència de 2010. Dues famílies de Màlaga havien recorregut a ell pel seu desig d’ensenyar a casa als seus tres fills. Finalment, la màxima instància judicial del país va fallar en contra, perquè considera que el dret a l’educació recau en el menor, i no en els pares. Tot i així, nombrosos pares segueixen lluitant avui dia en els tribunals, defensant el que consideren el seu dret a educar els nens a casa, per raons molt variades, que van des dels motius religiosos als casos extrems d’assetjament a les aules.

Per a aquests pares hi ha dos models legislatius, en dos extrems, un de positiu i altre negatiu. Estats Units és el cas que consideren a seguir. En aquest país és completament legal apartar els nens de les aules per educar-los a casa. Les lleis varien en cada un dels 50 Estats de la Unió. A l’altre extrem hi ha Alemanya, un país que ha il·legalitzat i que persegueix activa i agressivament l’educació a la llar. Ambdues nacions van entrar fa anys en un complex joc judicial que es va saldar el febrer de 2010. Llavors, un jutge nord-americà de Tennessee li va concedir a la família alemanya Romeike l’asil polític, per considerar que els pares, Uwe i Hannelore, havien estat sotmesos a persecució al seu país natal per voler educar a casa els seus cinc fills.

El Constitucional va fallar que el dret a l’educació és del menor

L’Administració d’Obama va apel·lar aquella decisió i avui dia els jutjats federals encara no s’han pronunciat sobre això. Els Romeike segueixen vivint als Estats Units. A aquella família la va representar l’advocat Michael Donnelly, que treballa per a l’associació Home School Legal Defense Association, dels EUA, i que des de llavors també ha assessorat a diverses famílies, algunes espanyoles. Entre elles hi ha la de Mila González i Rodolfo Sala, d’Alacant, que al setembre van veure com un jutge desestimava una demanda contra ells per educar el seu fill a la llar. Assegura Donnelly que hi ha diversos casos de famílies estrangeres que, com els Romeike, han sol·licitat asil a Estats Units. ”Són desenes”, comenta. ”El model americà és un bon model, en el sentit en què en tots els estats és legal educar a la llar i així es respecta un dret bàsic”, explica.

“És cert que a Espanya hi ha una sentència del Constitucional, però no hi ha cap llei que explícitament rebutgi l’educació en la llar”, assegura Donnelly. ”Ens agradaria que Espanya compleixi amb la legislació internacional, ja que ha subscrit la Convenció Europea dels Drets Humans i, per això, hauria de respectar la llibertat dels pares per decidir com volen educar els seus fills. Aquests drets haurien de ser emparats pel Congrés espanyol, que hauria de ser líder en aquest moviment a Europa”. I afegeix: “La Declaració dels Drets Humans de l’ONU, en el seu article 26, part tres, assegura que els pares tenen el dret prioritari per decidir quina educació rebran els seus fills “.

Washington concedeix asil a famílies que no poden usar aquest mètode al seu país

Vacances en família

Vacances en família 2012 (pdf)

Vacances en família és una iniciativa del Departament de Benestar Social i Família mitjançant l’Agència Catalana de la Joventut i els albergs de la XANASCAT, amb l’objecte de potenciar el lleure familiar fomentant, com un aspecte educatiu, la convivència dels membres de la unitat familiar entre ells i la resta de famílies. El programa dirigit a totes aquelles famílies residents a Catalunya amb infants fins als 17 anys d’edat inclosos.

L’objectiu del programa Vacances en família és promoure experiències i oportunitats per viure el lleure familiar compartit i fomentant alhora la mobilitat i el coneixement del territori. El programa ofereix la possibilitat de gaudir d’unes vacances a preus molt avantatjosos en diversos albergs de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de la Generalitat de Catalunya en diferents períodes: Setmana Santa, vacances d’estiu, ponts i alguns caps de setmana.

A qui va dirigit?

A totes les famílies residents a Catalunya amb fills i filles fins els 17 anys d’edat inclosos en el moment de gaudir de l’estada, sense el requisit d’haver estat famílies beneficiàries de les prestacions que ofereix el Departament de Benestar Social i Família.

• Termini per sol·licitar la primera convocatòria (torns de març a agost 2012): la preinscripció es pot fer des del 30 de gener de 2012 (a partir de les 12 hores) al 20 de febrer de 2012 (fins a les 12 hores)
• Termini per sol·licitar la segona convocatòria (torns de setembre 2012 a febrer 2013): la preinscripció es pot fer des del 2 de juliol de 2012 (a partir de les 12 hores) al 23 de juliol de 2012 (fins a les 12 hores).

Inici > Per temes > Societat, ciutadania i famílies > Infants i famílies > Vacances en família

Aquest tràmit es pot trobar a:

• Per temes > Esports, lleure i oci > Vacances i estades
• Per temes > Societat, ciutadania i famílies > Infants i famílies

Més informació a Xanascat > VACANCES EN FAMÍLIA

SEMINARI TIC “La seguretat a Internet” – RECURSOS

Escola de Pares – TIC: TÒPICS i PÀNIC!

Dijous, 26 de gener, 21:00h

Lloc: Menjador 1er pis. Entrada per Casanova.
Les activitats de l’Escola de Pares són gratuïtes.

Manuals sobre privacitat a internet per a nens i joves

(APDCAT, CLI, Departament d’Educació)

Manual Pràctic de 9 a 11 anys

Manual Pràctic de 9 a 11 anys (pdf)

Manual Pràctic de 12 a 14 anys

Manual Pràctic de 12 a 14 anys (pdf)

Manual Pràctic de 15 a 17 anys

Manual Pràctic de 15 a 17 anys (pdf)

Internet segura (Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra)

Vestir-los d’adults / posar-los uniforme?

He vist uns escots i unes sabates de taló ..

FEAC_num55_2011 (pdf)

L’Estel i l Rita s’adrecen cap al pis del cicle mitjà per començar les classes de la tarda. Quan passen per davant dels lavabos de les nenes, senten molts crits i entren a veure.

Un grup nombrós de nenes estan arrambades a les parets i pel mig “desfilen” tres alumnes, com si fossin models. Quan les nenes que desfilen s’adonen que les mestres les estan mirant, fugen cap dins d’un vàter. Les altres, decebudes, protesten:

- Joo ara que ens ho estàvem passant tant bé!

- Au, va, cap a classe tothom!- diu la Rita

- Jo em quedo a parlar amb aquestes tres.- diu l’Estel-

Poc a poc es van obrint les portes i, entre excuses i canvis de roba,

- Vinga , canvieu-vos, poseu-vos la bata i expliqueu-me què estàveu fent aquí.

- Doncs res! Ja ho has vist: una desfilada …

- Sí, una desfilada de no res…

- I amb quina roba desfilàveu?- pregunta la mestra

Silenci i mirades creuades

- No anàveu pas amb la bata. – diu l’Estel.

- No… era amb roba de casa…

- Però no m’ha semblat roba vostra: He vist uns escots i unes sabates de taló que no porteu per casa.

Les nenes es miren entre elles. I la més agosarada diu:

- Segur que a tu també t’agraden! Mira! – i comença a treure peces de roba del lavabo on ha quedat tot per terra, i les ensenya a la mestra.

- No…, si encara …!- fa la mestra – Però d’on heu tret tot això?

- De la germana gran de la Marina… – diu una de les nenes

- …I de casa la seva mare…- diu una altra

- Està bé, està bé…. Tu, Lídia. canvia’t aquesta samarreta, i cap a classe.

- Però si aquesta és la que portava per venir a escola! – reacciona la nena

- Així has sortit de casa aquest matí? – pregunta l’Estel sense poder dissimular la cara de sorpresa.

- Sí…. me la van portar els tiets que van anar a Disneyland

- Clar, … sí, ja veig….- diu la mestra, desconcertada per l’escot i els brillantons – No badeu, canvieu-vos i després en parlem!

L’Estel, la mestra, no se’n sap avenir… Tot dirigint-se cap a la classe, recorda com li agradava disfressar-se, amb les amigues, quan ella tenia la mateixa edat… I posar-se les sabates de talons de la mare…i pintar-se els llavis… Ara, és clar, aleshores s’anava amb uniforme a l’escola… i Disney només feia la Blancaneu …

Qüestions per al diàleg:

1. Les modes en el vestir, assimilen els estils dels adults als dels infants. De quina manera ens deixem influir nosaltres mateixos per les modes o tendències? Quins criteris fem servir a l’hora d’adquirir la roba per als nostres fills? Quina importància concedim al seu gust a l’hora de triar?
2. Com ajudar els infants a entendre la diferència entre disfressar-se i anar vestit per a cada circumstància, sense menysprear les seves fantasies ni cedir a tots els seus capricis?
3. Quins avantatges educatius té per als pares i mares que els fills no portin uniforme per anar a l’escola? I quins avantatges pràctics pot tenir que sí en portin?
4. Com podem afavorir, a casa i a l’escola, que els nens i nenes valorin el fet de vestir-se adequadament al lloc on són, o a l’activitat que fan?

Parlem-ne tots plegats

Pressionem tant als nostres fills que no els deixem triar el seu camí

L’inspirador de molts dels moviments slow , l’escocès Carl Honoré, alerta ara en el seu nou llibre dedicat a l’educació dels fills sobre l’excés d’exigència i perfeccionisme. Sota pressió reclama calma, molta calma, i l’autor insisteix en la necessitat de perdre la por, confiar en un mateix i en la pròpia capacitat per educar sense recórrer a mà.

Traducció del post SDP – 26 setembre 2011 – Carl Honoré

Ara ho torno a tenir davant meu, després recórrer el món per analitzar el nostre modern enfocament de la infància que està donant com a resultat nens hiperactius, deprimits, obesos, violents i insatisfets. Sota pressió ens mostra els estudis científics més significatius sobre fracàs escolar, neurologia, sociologia i psicologia, barrejant-los amb tendències educatives. Una mirada intel·ligent que ens adverteix dels perills d’aquesta societat superexigent i mitificadora . De nou Honoré crida a la calma i al plaer de la vida intel·ligent i emotiva, baluards de l’humà, en contra de l’excés de pressió per fer del nostre fills nens alfa, perquè, tal com va dir Einstein, l’educació és el que queda quan s’ha oblidat tot allò explicat a l’escola.

Quaranta anys i dos fills de set i nou anys, què el preocupa?

Per a mi, el desafiament més complicat és deixar-los sortir al carrer sols. Malgrat totes les estadístiques que demostren que mai els nens havien viscut tan segurs i la meva denúncia d’absurdes mesures que els coarten tota llibertat, jo també sóc presa dels temors.

En una escola anglesa han substituït les corbates tradicionals per altres subjectes amb ganxos per tal de reduir el risc d’ofegar. Sí, les preocupacions sobre la seguretat dels nens han arribat al paroxisme. Una altra escola d’ensenyament primari de Attleboro, Massachusetts, va concloure que el corre que et murri suposava un risc per a la salut i ho va prohibir, el van imitar diversos col·legis. En moltes escoles de Canadà i Suècia s’han prohibit les baralles amb boles de neu per qüestions de seguretat. Professors de tot el món informen que, quan les classes es van d’excursió al camp, alguns pares els segueixen en cotxe per assegurar-se que el petit està bé.

¿Al nen del segle XXI se’l cria en captivitat?

Sí, se’l tanca en espais interiors i se’l trasllada d’un lloc a un altre al seient del darrere d’un cotxe. Moltes escoles de Suècia ja no deixen que els nens de 11 anys vagin i tornin a casa amb bicicleta sols.

Què passa?

Com menys fills es tenen, més preciosos són i més es rebutgen els riscos, que els atapeïts programes que tots portem ens mantenen separats: com més temps passen juntes les famílies, més fàcil els resulta als pares confiar en la capacitat dels seus fills de fer front als riscos.

I què diuen els psicòlegs?

Que quan els nens estan sobreprotegits, és a dir, quan cada instant del seu dia està reglamentat i supervisat, la probabilitat que de majors pateixin ansietat i temors puja, i ​​també el risc que es busquin estímuls en les drogues, el sexe o la violència.

Si la por paterna no es correspon amb la realitat, llavors, quin és el problema dels pares?

La pèrdua de confiança en la capacitat d’educar els nostres fills sense recórrer als manuals. En realitat, tots coneixem els nostres fills millor que ningú, però la cultura del perfeccionisme ens insisteix que en algun lloc hi ha una recepta perfecta per a educar-los, i això és un mite, una mentida.

L’ONU adverteix que un de cada cinc nens pateix algun desordre psicològic, i a la Gran Bretanya cada 28 minuts un adolescent tracta de suïcidar-se.

Aquestes xifres subratllen que el model actual de la infància està fracassant, malgrat que estem invertint més diners, més energia i més temps en els nostres fills que mai en la història. Hem professionalitzat la paternitat, tot molt ben intencionat, però no funciona. Per mantenir el ritme d’aquest excés d’activitat i exigències socials, els nens acaben medicats. El famós Ritalin, un psicotròpic per frenar la hiperactivitat, ha arribat a nivells epidèmics (més de sis milions de nens que consumeixen als EUA). I hi ha una dada rellevant: la depressió, l’ansietat infantil, l’abús de drogues i el suïcidi són fenòmens més comuns en les classes adinerades que en les classes més humils.

La pressió?

Sí, sobretot en les classes socials adinerades, la infantesa s’ha transformat en una carrera contra rellotge, i la paternitat ha passat a ser una cruïlla de desenvolupament d’un producte i esport competitiu, això implica una pressió aclaparadora i sufocant . És una cosa que part de la cultura del consum i que tenim molts recursos financers per invertir en els nostres pocs fills, que volem convertir en nens alfa.

Hi haurà un punt mig?

En la nostra cultura sembla que només hi ha dos camins: o el nostre fill va a la millor universitat, toca el piano i és seleccionat pel millor club d’esport, o és un desgraciat. És una filosofia que afecta tot, el cos ha de ser perfecte, les vacances, les dents …, és una pressió ferotge. A molts nens se’ls diagnostica dèficit d’atenció i hiperactivitat per motius equivocats: en l’actualitat, abans de canviar l’entorn on vivim, preferim alterar els nostres cervells perquè s’adaptin a l’entorn. Considerem la timidesa, la tristesa, el dubte, la culpa o la ira com a malaltia en lloc de trets inherents a la condició humana. De fet, cada vegada més pares porten els seus fills d’un o dos anys al psicoterapeuta perquè els curin les rebequeries.

Una cultura de mites que comença al ventre de la mare …

El mite central és que si una cosa és bona per al nen, més i més aviat és millor. El famós efecte Mozart (uns investigadors van descobrir en els anys 90 que escoltar música de Mozart millorava el raonament espacial dels universitaris) va inundar les llars d’infants de música de piano, fins i tot els hospitals de l’estat de Geòrgia enviaven a tots els nadons a casa amb un CD amb peces de Bach i Mozart. Resulta que aquest efecte no dura més de 20 minuts i no hi ha cap prova que afini el cervell dels nadons.

Quina decepció.

El mateix passa amb els idiomes. Un nen és una esponja per als idiomes, però això no significa que una o dues hores a la setmana de xinès tingui algun impacte, és robar-li temps de joc als nens, què si té impacte. Tots els estudis demostren que els nens necessiten que el 30% de la seva vida estigui dedicada a d’idioma que es vol aprendre.

Més mites.

La implicació dels pares en l’educació fa als nens més feliços i intel·ligents

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

En l’educació dels nens influeixen molts factors, però un dels més importants és la implicació dels pares. La presència del progenitor fa que els nens siguin més feliços i intel·ligents, a més de reduir problemes de tipus emocional com la tristesa o l’ansietat, fins i tot en les llars amb escassos recursos econòmics. Per contra, els nens que es crien amb l’absència del pare, presenten menys capacitat intel·lectual i més problemes emocionals, i les nenes són les més afectades.

EVA SERENO - REDACCIÓ APRENDEMAS – 2011.09.26

La implicació dels pares en l’educació dels seus fills és decisiva. No només per donar-los suport en el seu aprenentatge, sinó perquè la seva presència contribueix a que el nen sigui més feliç i, sobretot, més intel·ligent. Una conclusió a la qual s’ha arribat a través d’una investigació realitzada a la Universitat de Concòrdia, al Canadà, en la qual es posa de manifest que la participació activa dels pares en el creixement i en l’educació dels fills afavoreix que tinguin una major capacitat intel·lectual i un millor comportament .

Segons Erin Pougnet, una de les autores de l’estudi ‘Fathers’ Influence on Children ‘s Cognitive and Behavioural Functioning: A Longitudinal Study of Canadian Families’ i professora de Psicologia de la Universitat de Concòrdia, la contribució del pare es deixa sentir en el desenvolupament del nen, sobretot, en el seu nivell d’intel·ligència i en el seu comportament.

L’estudi, els resultats han estat publicats per l’American Psychological Association, reflecteix que els nens que s’han criat amb l’absència dels seus pares presenten més problemes de comportament que els que han crescut en el si de famílies en què tant el pare com la mare s’han compromès amb l’educació dels seus fills.

Les diferències no només s’aprecien en el comportament, sinó també en la capacitat intel·lectual, mostrant un major nivell d’intel ligència dels nens que han comptat amb la implicació dels pares. Una major capacitat intel·lectual que, a més, no sembla estar relacionada amb el poder econòmic dels progenitors, ja que els nens amb famílies amb pocs recursos i, fins i tot, que estaven en risc d’exclusió social, però els pares s’han implicat en la seva educació, tenen una major capacitat intel·lectual.

La manca d’implicació dels pares en l’educació no afecta per igual a nens i nenes, sent aquestes últimes les que es veuen més afectades per l’absència dels pares. Una absència paternal que no minva només la seva capacitat intel·lectual, sinó que pot ser també l’origen d’altres problemes, sobretot, de tipus emocional, que estan menys presents en les nenes els pares no estan absents.

No obstant això, cal matisar que no existeix una relació directa amb el fet que el nen visqui o no amb els seus pares. Segons l’estudi, independentment de la residència, si els pares fixen els límits adequats i l’estructura del comportament dels seus fills, es influirà en la solució dels seus problemes de forma positiva, així com en la disminució de problemes emocionals com la tristesa, ansietat o l’aïllament social.

La investigació realitzada matisa igualment que la presència o absència paternal no és l’únic factor que pot influir en el nen, ja que les mares i altres cuidadors també són importants, a part d’assenyalar quehay altres formes alternatives de criar un nen, encara que s’incideix en que la presència del pare és convenient.

L’estudi ha estat realitzat entre 138 nens i els seus pares en zones limítrofes a Mont-real com el Quebec, en què la maternitat en solitari és habitual i el 22% de les llars manca de presència dels pares davant del 13% a nivell nacional. Un model que es relaciona amb desavantatges socioeconòmiques i que es considera que pot tenir una influència negativa en la conducta de la joventut.

Tots ells van ser avaluats en tres sessions separades pels investigadors en les quals els nens van completar un test d’intel ligència i les mares van emplenar qüestionaris sobre l’ambient a la llar i els conflictes de parella.

Convocatòria a l’Assemblea General Ordinària

.

Convocatòria a l’Assemblea

.

General Ordinària

.

Ens plau convocar-vos a la celebració de l’Assemblea General Ordinària de

l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes de l’escola IPSE.

Data: Dijous, dia 20 d’octubre de 2011

Hora: 20:30 h

Lloc: Menjador 1r Pis Escola IPSE – Casanova 175

L’ordre del dia serà el següent:

1. Lectura de l’acta de l’Assemblea anterior.
2. Informe del President de la Junta Directiva.
3. Memòria d’activitats del curs 2010-2011.
4. Balanç del curs 2010-2011 i presentació i aprovació del pressupost pel curs 2011-2012.
5. Elecció dels nous membres de la Junta de l’AMPA.
6. Informacions generals.
7. Torn obert de paraules.

Llum Llosa

Presidenta de l’AMPA de l’Escola IPSE

Barcelona, 1 d’octubre de 2011

Hi haurà cafè i pastes per a tots.

Convocatoria Assemblea AMPA IPSE 20 10 2011 (pdf)