Premi Príncep d’Astúries per al pare de Super Mario

El dissenyador de videojocs japonès Shigeru Miyamoto ha estat guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2012, segons ha fet públic avui a Oviedo el Jurat encarregat de la concessió.

El premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats s’ha fallat a favor del japonès Shigeru Miyamoto. Aquesta categoria destinada a guardonar la tasca de creació i investigació en el conjunt d’activitats humanístiques, comptava amb 21 candidatures en aquesta edició.

FONT: eldebat.cat Diari Digital de Catlunya.

Considerat el pare del videojoc modern, Shigeru Miyamoto és actualment director administratiu general de l’Àrea d’Entreteniment, Anàlisi i Desenvolupament de Nintendo Co Ltd i màxim responsable de l’Àrea Recreativa i de Desenvolupament de Producte.

Miyamoto és autor del videojoc Mario Bros, que amb 275 milions d’unitats venudes, s’ha convertit en la saga més comercialitzada de la història. A més ha dissenyat més de cent videojocs, alguns dels quals, com ara Zelda, estan considerats com els millors de la història.

Una altra fita de Miyamoto va ser la creació de Super Mario 64, el primer joc realitzat íntegrament en 3D que va ser pioner en dotar de moviment a personatges i càmeres de forma independent. A més, el japonès és el creador de la primera consola de doble pantalla una de les quals tàctil, Nintendo DS, de la qual s’han venut a Europa tres milions i mig d’unitats en un any.

 

El videojoc com una revolució social

Caracteritzat per excloure la violència de les seves creacions, Miyamoto ha revolucionat el sector amb programes com Brain Training, dissenyat, com el nom indica, per exercitar la ment; Wii Music, joc de composició musical, i Wii Fit, una taula d’exercicis que per primera vegada es controla amb el moviment del cos i de la qual s’han venut més de trenta milions d’unitats.

Gràcies a aquestes creacions ha aconseguit fer del videojoc una revolució social i ha aconseguit popularitzar entre un grup de població que no havia accedit encara a aquest tipus d’entreteniment. A més ha aconseguit que sigui un mitjà capaç d’unir a les persones sense distinció de sexe, edat ni condició social o cultural.

Shigeru Miyamoto planteja els jocs com un element d’integració familiar i social, una experiència que pugui ser compartida per tots, que ajudi a expressar emocions i aconsegueixi commoure al jugador.

Vuit Premis Príncep d’Astúries el 2012

Aquest ha estat el tercer dels vuit premis Príncep d’Astúries que es concedeixen aquest any, en què compleixen la seva 32 edició. El passat 10 de maig es va atorgar el Premi Príncep d’Astúries de les Arts a l’arquitecte espanyol Rafael Moneo, i el 9 de maig, el de Ciències Socials a la filòsofa nord-americana Martha C. Nussbaum.

En les properes setmanes es decidiran els corresponents a (per ordre) Investigació Científica i Tècnica, Lletres i Cooperació Internacional. Els Premis Príncep d’Astúries dels Esports i de la Concòrdia es fallaran el proper mes de setembre.

Cada un dels Premis Príncep d’Astúries, concedits per primera vegada el 1981, està dotat amb cinquanta mil euros, l’escultura creada i donada expressament per Joan Miró per a aquests guardons, un diploma i una insígnia acreditatius. Els guardons seran lliurats a la tardor a Oviedo, en un solemne acte presidit per SAR el Príncep d’Astúries.

El ministeri vol més FP i menys batxillerat

La reforma educativa pretén equilibrar les sortides de L’ ESO.

La nova reforma educativa de Rajoy vol endurir l’accés a l’educació acadèmica després de L’ESO i a la prova de selectivitat.

La Vanguardia (Català) – 7/5/2012 -ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ Madrid - Més FP, menys batxillerat (pdf)

L’objectiu és clar, el que queda per saber és com es plasmarà definitivament a la reforma de la llei orgànica d’educació (LOE), impulsada pel ministre José Ignacio Wert. Segons va explicitar el Govern espanyol aquesta setmana a Brussel·les, l’executiu de Mariano Rajoy pretén que el percentatge d’estudiants D’FP augmenti fins a equilibrar-se amb els que fan batxillerat (aquest curs, 32,1% davant el 67,9%). Així, calculen que, per aconseguir que el 2020 l’alumnat D’FP superi el de batxillerat, hi hauria d’haver un descens anual de gairebé dos punts percentuals entre els estudiants de batxillerat, a més d’un creixement de vuit punts dels que estudien cicles formatius de grau mitjà.

Com es pot empènyer, aquest canvi, que segons l’opinió del Govern fomentarà l’ocupabilitat dels joves i contindrà la descompensada oferta de titulats universitaris? La modificació de la normativa educativa, que els dirigents del PP esperen començar a aplicar el curs 2013-2014, apunta cap a fórmules que avancen la separació dels alumnes, per adreçar els “que no hagin complert els objectius” –per fer servir l’expressió que aquesta mateixa setmana va emprar Wert– cap a L’FP. Segons el programa nacional de reformes, l’executiu reorganitzarà secundària a fi d’“anticipar l’especialització educativa”. El text també proposa revisar “les condicions de promoció” en els cursos anteriors al batxillerat. Wert ha reconegut, a més, que s’estan plantejant canviar la selectivitat (el sistema nou es va implantar el 2010).

Després d’aprovar les polèmiques mesures de retallada per a l’ensenyament –que han de suposar un estalvi per a l’administració pública de gairebé 4.000 milions– Educació està immersa en la reforma de la LOE, ja que han previst portar-la al Parlament després de l’estiu.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Fonts del PP confessen que un dels principals trencaclosques que encara han de solucionar és com hi encaixarà el títol de l’educació secundària obligatòria (ESO). Reduint de quatre a tres cursos la durada de L’ESO. el títol es podria aconseguir als 15, un any abans de l’edat d’escolarització obligatòria –els 16–. No queda clar, doncs, com resoldran aquest desfasament temporal.

En tot cas, Wert ja ha anticipat que té la intenció d’aprofitar la reforma per endurir els requisits per aconseguir el títol de L’ESO. Actualment es pot obtenir aquest certificat, necessari per seguir els estudis no obligatoris, amb un total de fins a tres assignatures pendents. El ministre d’educació va qualificar la situació de “singular”, per bé que hores més tard va matisar aquestes paraules i va deixar la porta oberta a “diferenciar” entre els que aproven “totes les assignatures” al final del cicle i aquells que en tenen alguna de pendent. En aquest últim cas, va plantejar no dificultar la possibilitat de continuar estudiant. Això sí, “itineraris formatius”.

Una possible sortida per als que no acaben l’obligatòria amb tot aprovat seria aprofitar la modificació dels requisits d’accés i la durada dels programes inicials de qualificació professional (ja dissenyats per als repetidors que no aconsegueixen el títol de L’ESO).

Tot plegat significaria recuperar l’esperit de la LOCE –aprovada pel govern de José María Aznar, però paralitzada per José Luis Rodríguez Zapatero–, de crear vies que separin els estudiants en funció del rendiment acadèmic i deixar L’FP per als que treuen més mals resultats. En paral·lel, i seguint el discurs dels seus antecessors, fossin del signe polític que fossin, Wert defensa una nova FP de qualitat, vinculada al món de l’empresa i inspirada en el sistema dual alemany.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Mentrestant, l’escurçament de L’ESO respon a la promesa del partit del govern d’augmentar a quatre cursos el batxillerat per donar-li més “solidesa”. Sobre el cicle previ als estudis universitaris, el Ministeri d’educació és partidari de reduir el nombre d’assignatures optatives i, igual com a primària, donar més hores a les matèries instrumentals (llengua, matemàtiques i idiomes). En principi, fonts coneixedores de l’elaboració de la reforma descarten un canvi en les tres modalitats del batxillerat (arts, ciència i tecnologia, humanitats i ciències socials) o la implantació de la revàlida.

En aquesta revisió a fons de l’arquitectura del sistema educatiu –així és com l’ha definida Wert mateix–, el ministeri també treballa en un canvi a la selectivitat. L’argument principal que mou l’equip de Wert a endurir la prova d’accés a la universitat es justifica per l’alta xifra d’estudiants de batxillerat que la superen. “Una prova que permet entrar a més del 90% dels que s’hi presenten no és selectiva”, es queixen. El ministre ha criticat, a més, que es dediqui bona part de l’últim curs del batxillerat a preparar la prova d’accés.

Tot això va d’acord amb les crítiques de l’equip de Wert a la “ineficiència” que atribueixen al fracàs entre els universitaris espanyols.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

De l’atur a l’institut

La crisi dispara el nombre d’alumnes que tornen a l’ensenyament reglat a formar-se per incrementar les possibilitats de tenir feina.

El nombre d’estudiants de secundària més grans de 45 anys s’ha doblat en tres anys.

EL PUNT AVUI – 07/05/12 02:00 - BARCELONA - RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

De l’atur a l’institut (pdf)

Divendres es van fer públiques les dades de l’atur de l’abril, que per segon mes consecutiu ha experimentat un lleuger descens. Però, així i tot, les xifres són esborronadores (un 21% l’atur general, i un 45% el juvenil) i les previsions a mitjà termini, descoratjadores. Davant aquest panorama, cada cop hi ha més gent, de totes les edats, que ha decidit tornar a l’ensenyament reglat, ja sigui per treure’s el títol d’ESO, el de batxillerat o el de formació professional.

Les dades del Departament d’Ensenyament d’alumnes més grans de divuit anys matriculats en les diferents etapes i itineraris de l’educació secundària són molt aclaridores del fenomen. En tres anys –des del curs 2007-2008 fins al 2010-2011– el nombre d’estudiants majors d’edat ha passat de 90.370 a 104.592 (un increment del 15,8%).

En el cas dels alumnes més grans, però, l’augment encara és més accentuat, fins al punt que el nombre d’estudiants majors de 45 anys s’ha doblat i ha passat de 904 a 1.804 i el de compresos entre els 36 i els 45 anys ha augmentat un 66%. A mesura que el tram d’edat baixa, l’increment percentual no és tan elevat, però en nombres absoluts les xifres es disparen (vegeu gràfic).

Els experts en educació i en ocupació ja fa temps que adverteixen que per lluitar contra l’atur, especialment el juvenil, les administracions haurien de facilitar el retorn a l’ensenyament reglat d’aquells alumnes que en van sortir per raons diverses i que amb una formació escassa tenen molt poques possibilitats de trobar feina poc qualificada, sobretot des que va esclatar la bombolla immobiliària i va arrasar el sector de la construcció.

Els adults que es volen reincorporar a l’ensenyament tenen diverses opcions. Els qui volen obtenir el graduat d’ESO generalment ho fan a través d’un centre de formació d’adults que els permet treure’s el títol en dos anys i continuar els estudis, si ho volen, fent el batxillerat o un cicle formatiu de grau mitjà. Si ja tenen superada l’educació obligatòria i opten per cursar el batxillerat, generalment ho fan en instituts que ofereixen horari nocturn (de 5 de la tarda a 10 de la nit), el que els permet compaginar l’estudi amb les obligacions familiars. Els qui es decanten per la formació professional miren d’adaptar-se als horaris, no sempre de la seva conveniència, dels cicles que els interessen.

Uns i altres confien que l’esforç de readaptació a la vida escolar els obri les portes de la feina i que quan hagin acabat d’estudiar la crisi hagi escampat, ni que sigui una mica.

Una professora d’Andorra, acomiadada per ensenyar a llegir als seus alumnes

Mirar a Scoop.it – Escola i Educació 2.0

Una professora de l’Escola Espanyola d’Escaldes-Engordany ha estat acomiadada perensenyar “massa” als seus alumnes. L’educadora del curs de P4 (Educació Infantil) ha estat apartada de la seva ocupació per recomanació d’un inspector, que ha donat la raó al centre i recomana el retorn de la professora a Espanya.

Els pares dels alumnes denuncien la situació a l’ambaixada espanyola, ja que entenen que no hi ha un màxim educatiu.

Noticia de la www.lavanguardia.com

Imatge de “Espanya suspèn una mestra d’escola andorrana per ensenyar massa bé” de IntocableDigital.cat

La raó fonamental de l’acomiadament és que els nens sabien massa. Els menors, d’entre 4 i 5 anys, ja saben llegir, sumar, restar i estan aprenent a escriure, informa el Periódic d’Andorra. El nivell excessiu dels alumnes ha estat determinant perquè l’educadora sigui apartada de les seves funcions.

Els pares dels alumnes han recorregut a l’ambaixada espanyola a Andorra per sol·licitar la reincorporació de la professora, argumentant que, si bé l’educació espanyola exigeix uns mínims educatius, no hi ha uns màxims definits.

De moment, els pares dels alumnes han aconseguit que la mestra acabi l’actual curs escolar, encara que si res no canvia no continuarà el curs que ve. A canvi, l’Escola Espanyola d’Escaldes-Engordany ha obligat l’educadora a rebaixar el seu nivell d’ensenyament.

Per als pares, el motiu de l’acomiadament podria ser una diferència personal dels rectors del centre, ja que els alumnes no s’han queixat. “Els nens ho demanen i ella els dóna més”, explica una mare.

Sarajevo recorda el setge, vint anys després

"Sarajevo Red Line" amb 11.541 cadires vermelles buides, per recordar els 11.541 morts que es van produir durant el setge.

El 6 d’abril de 1992 va començar la guerra de Bòsnia. Conseqüències: cent mil morts, dos milions de desplaçats.

VILAWEB – 6/4/2012.

A Bòsnia i Hercegovina la guerra va finir el 1995, però les principals comunitats que l’habiten continuen tan dividides com l’estat, del tot afeblit (vídeo). És en aquest context que avui hom recorda els vint anys del principi de la guerra en aquell racó dels Balcans. El 6 d’abril de 1992 un grup de franctiradors serbis va disparar contra milers de manifestants que demanaven la pau als carrers de Sarajevo i va començar una guerra desigual entre les milícies sèrbies, amb el suport de Belgrad, i el feble exèrcit bosnià. El setge de la capital, Sarajevo, que va durar quasi quatre anys, va ser l’aparador de la crueltat d’una guerra que va saldar-se amb cent mil morts i més de dos milions de desplaçats.

"Sarajevo Red Line" amb 11.541 cadires vermelles buides, per recordar els 11.541 morts que es van produir durant el setge.

La guerra a Bòsnia es va justificar per la posició favorable de la majoria musulmana i croata al referèndum per la independència de l’1 de març de 1992, boicotat pels serbis. El govern bosnià, amb el seu primer president al capdavant, Alija Izetbegovic, confiava plenament que la comunitat internacional impediria una guerra en un territori amb un alt grau de barreja interètnica, però es va equivocar.

Aprofitant la inactivitat mundial, Bòsnia i Hercegovina va quedar a mercè de les forces sèrbies, que es van acarnissar amb la població civil (amb episodis tan tràgics com la matança de Srebrenica, el juliol de 1995, en què es van assassinar vuit mil musulmans indefensos sota la mirada de les forces de l’ONU) i van bastir una república sèrbia que encara es manté una dècada i mitja després dels acords de la signatura de la pau.

Cal recordar que el Tribunal Penal Internacional per l’ex-Iugoslàvia no ha aconseguit fins fa relativament poc fer detenir els principals protagonistes de la guerra a Bòsnia. Hi ha alguns responsables militars bosnians i croats, però sobretot els dirigents polítics i militars serbisRadovan Karadzic i Ratko Mladic, fugits durant molts anys de la justícia internacional, i que són ara mateix jutjats per genocidi a la seu d’aquest tibunal a l’Haia. El president de Sèrbia a l’època, Slobodan Milosevic, acusat d’ésser un dels incitadors del genocidi a Bòsnia, es va morir mentre el jutjava el mateix tribunal.

Record dels vint anys

Els vint anys de l’esclat de la guerra es commemoren aquests dies sobretot a Sarajevo, on els paramilitars serbis van dur a terme un llarguíssim i ferotge setge des de la veïna ciutat de Pale que va causar més de deu mil civils morts. A la capital bosniana es fa avui un concert a la principal avinguda amb 11.541 cadires buides, en record dels habitants assassinats durant els mil quatre-cents cinquanta dies d’atac indiscriminat. També s’hi presenta el Museu del Setge, una col·laboració entre les entitats FAMA, MESS, OGBiH, YIHR i l’Ajuntament de Sarajevo, en què també participa la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, un centenar llarg de periodistes i reporters gràfics que van cobrir el setges’han aplegat tota la setmana a Sarajevo, per a recordar i compartir aquella experiència.

Arran dels acords de pau de Dayton, negociats finalment per la pressió internacional, Bòsnia i Hercegovina va quedar dividida en dues entitats, la República Sèrbia i la Bòsnia croato-musulmana, cadascuna amb un alt grau d’autonomia i unides per institucions centrals molt dèbils i sense diàleg. La divisió política té conseqüències en l’economia del país, un dels més pobres d’Europa i amb una taxa de desocupació que afetca un 40% dels 3,8 milions d’habitants. Segons l’ONU, un quart de la població viu per sota del nivell de la pobresa.

"Sarajevo Red Line" amb 11.541 cadires vermelles buides, per recordar els 11.541 morts que es van produir durant el setge.

Els alumnes de 4 º d’ESO suspenen en matemàtiques i expressió escrita

LVG201203310221LC (pdf)

Són els resultats de les proves que es van realitzar el passat mes de febrer i en què van participar 59.423 estudiants.

LA VANGUARDIA – 31/3/2012 – Barcelona. (Efe).

Uns 11.500 alumnes de quart d’ESO no arriben les competències bàsiques en llengües i matemàtiques a Catalunya, segons unes proves que ha realitzat el Departament d’Ensenyament, que preveu introduir més hores de matemàtiques i impulsar un pla per millorar la expressió escrita.

La consellera del ram, Irene Rigau, ha detallat avui en roda de premsa a Barcelona els resultats d’aquestes proves, que es van realitzar el passat mes de febrer en tots els centres que imparteixen ESO a Catalunya i en què van participar 59.423 alumnes.

Segons els resultats de les proves, en llengua catalana el 15,9% dels alumnes té un nivell baix de coneixements i un 18,2% un nivell mitjà-baix, uns percentatges similars als obtinguts en llengua castellana: 14,1% (baix) i 17,1% (mitjà-baix).

La comprensió lectora en català és, però, millor (9,3% nivell baix) que en castellà (14,2%), una tendència que s’inverteix quan es demana als alumnes que realitzin exercicis d’expressió escrita, amb 22, 2% de nivell baix en català i 11,9% en llengua castellana.

Si se sumen el nivell baix i el mitjà-baix, els resultats en llengua catalana llancen que un 34,1% dels alumnes tenen un nivell baix, enfront del 31,1% en castellà, una situació que a penes varia si el jove va a un centre públic i privat, encara que sí ho fa quan s’analitza el nivell socioeconòmic de l’institut.

LVG201203310231LC (pdf)

Així, els nivells més baixos de competències es registren en llengua catalana (34,3%) en els centres situats en àrees amb un nivell socioeconòmic baix mentre en castellà el percentatge se situa en el 29,1% a la mateixa àrea.

Els resultats en matemàtiques i anglès van ser “preocupants”, segons el parer de la consellera, amb nivells baixos del 24% i del 23,7%, respectivament.

On més es falla és quan es demana als alumnes que realitzin exercicis sobre espai, forma i mesura (41% de nivell baix en les proves), de manera que la consellera ha indicat avui que “s’haurà de revisar quin pes té la geometria en la matèria de matemàtiques i amb quina metodologia s’ensenya “.

L’anglès continua sent l’assignatura pendent en els centres catalans, on un 23,7% dels alumnes de quart d’ESO obtenen un nivell baix que, però, es redueix al 11,4% en comprensió oral i a un 17,1% en comprensió lectora, però es disparen quan es demana que s’expressin per escrit (41,9% de nivell baix).

“No ens satisfà el diagnòstic – ha sentenciat la consellera en referir als resultats de la prova – i aspirem a reduir les franges de nivell baix perquè tothom pot millorar”, ha considerat.

Aquestes dades orientaran les prioritats que prepara la Direcció General d’Educació Secundària i Batxillerat, ha explicat la consellera, i que es concretaran el pròxim curs 2012-2013 amb un increment d’una hora més en segon i quart curs d’ESO de la matèria de matemàtiques.

A més, el pla d’impuls de la lectura del Govern es completarà amb un altre per a la millora de l’expressió escrita, una de les àrees en les que els alumnes que han participat en les proves han mostrat major dificultat en totes les llengües, català, castellà , anglès i, en menor mesura, en francès.

Els resultats obtinguts pels alumneses comunicaran a lesfamílies i també als centres, als que es facilitarà, a més, la seva situació en relació a altres instituts situats en el mateix entorn econòmic.

Aquestes informacions hauran de “orientar”, ha precisat la consellera, als centres escolars en la definició de les seves propostes de millora de cara a propers cursos.

Més de vint mil estudiants de secundària i batxillerat participen en les XVII Proves Cangur de Matemàtiques

Uns vint-i-un mil estudiants entre tercer de secundària i segon de batxillerat de Catalunya i Andorra han participat en les XVII Proves Cangur de Matemàtiques, que  s’han celebrat el 15 de març en diversos centres entre els quals hi ha universitats, instituts, col·legis, centres cívics i entitats. Uns cent cinquanta alumnes han fet les proves a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Les proves Cangur consisteixen a resoldre trenta problemes matemàtics en una hora i un quart i tenen per objectiu estimular l’aprenentatge de les matemàtiques entre els estudiants de secundària i batxillerat. En aquesta edició participaran, aproximadament, vint-i-un mil alumnes de cinc-cents cinquanta-vuit centres de Catalunya i d’un centre d’Andorra.

Des de la primera edició de les Proves Cangur de Matemàtiques, el 1996, l’organització ha estat a càrrec de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de les universitats catalanes i altres entitats cíviques. Les XVII Proves Cangur de Matemàtiques compten amb una subvenció de CatalunyaCaixa.

Les proves Cangur se celebren alhora en els diversos països d’Europa, Àsia i Amèrica que formen part de l’associació internacional Kangourou sans Frontières.

 Recull de Premsa

Font: l’Institut d’Estudis Catalans.

El català és la 8a llengua més activa a Internet.

La llengua catalana ocupa la vuitena posició en l’Índex de penetració d’Internet, és a dir, el nombre d’usuaris d’Internet que navega en una llengua dividit pel nombre total de parlants d’aquesta llengua. Aquesta és una de les dades sobre l’estat del català que podeu trobar al darrer InformeCAT 2012.

Aquesta dada situa el català entre les llengües més actives a la xarxa en relació al seu nombre de parlants. Per tant, la comunitat catalana a Internet té un pes molt superior al que li correspondria pel seu pes demogràfic.

El català, la 8a llengua més activa a Internet.

La llengua catalana ocupa la vuitena posició en l’Índex de penetració d’Internet, nombre d’usuaris d’Internet que navega en una llengua dividit pel nombre total de parlants d’aquesta llengua. Aquesta dada situa el català entre les llengües més actives a la xarxa en relació al seu nombre de parlants. Per tant, la comunitat catalana a Internet té un pes molt superior al que li correspondria pel seu pes demogràfi c.

Dels 10 webs més visitats del món 6 disposen de versió en català.

La presència de versions lingüístiques en català en la major part dels webs més visitats del món permet copsar la importància del català a la xarxa. De les 10 webs més visitades, 6 disposen de versió lingüística en català: Google, Facebook, YouTube, Blogger, Windows Live i Viquipèdia. Les webs que no disposen de versió en català són: Twitter, Yahoo!, Amazon i Baidu (cercador xinès només disponible en llengua xinesa).

INFORME CAT 2012

50 DADES SOBRE LA LLENGUA CATALANA

L’InformeCAT, per a l’elaboració del qual s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat el darrer any, mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitzi anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua.

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Descarrega informeCAT 2012 (pdf)

Mor l’humorista gràfic i escriptor Joaquim Muntanyola als 97 anys

L’humorista gràfic, publicista i escriptor català Joaquim Muntanyola ha mort aquest dilluns a Barcelona als 97 anys, segons han confirmat a Europa Press fonts de Catalunya Ràdio, emissora en què va treballar fins al 2006.

Muntanyola va començar a dibuixar i escriure a la revista ‘El Patufet’ usant el pseudònim Kim, i durant la seva trajectòria va passar per diaris com ‘La Vanguardia’, ‘El Correo Catalán’, ‘El Mundo Deportivo’ i el ‘TBO’ entre d’altres.

Distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 2000, una de les últimes obres que va crear Muntanyola va ser un anecdotari de la seva vida il·lustrat amb els seus propis dibuixos amb el títol ‘La memòria fa pessigolles’ el 2008.

BARCELONA, 5 Mar. (EUROPA PRESS) 

Marxa enrere en l’embargament del col·legi Santa Illa de Madrid

La Direcció General de la Tresoreria de la Seguretat Social ha admès una ordre per paralitzar-lo i retornarà tots els seus béns abans de les 14.00 hores.

ABC – EP / MADRID – 2012.02.24

La Direcció General de la Tresoreria de la Seguretat Social ha admès una ordre per paralitzar l’embargament del col·legi Santa Illa al districte de Chamartín (Madrid) i dipositar els seus béns abans de les 14.00 hores. Així ho ha explicat Andrés Ruiz, un dels funcionaris que ha acudit a les 10 hores d’aquest divendres al centre per esbrinar en quina situació es trobava el col·legi davant els “rumors” que l’embargament podria haver paralitzat.

Després de 20 minuts a l’interior del centre, Ruiz ha sortit i ha aclarit que hi ha una ordre per la qual es paralitzada l’embargament i es retornen tots els béns que es van sostreure ahir i que havien estat portat a un dipòsit a Coslada. Preguntat pels motius d’aquesta paralització, ha apuntat que els desconeix però que segurament tinguin a veure amb “l’alarma social” que s’ha generat i el problema que suposa que això hagi tingut lloc “a meitat de curs”.

També ha estat qüestionat per la manera en què es va procedir a treure els mobles del centre amb els alumnes dins, veient com es portaven les seves pissarres i els seus pupitres. Ruiz ha manifestat que va procedir a entrar perquè vencia el termini per a la retirada dels béns després d’haver obtingut l’autorització judicial d’entrada forçosa.

I és que segons ha indicat el propietari del centre ha rebut en els últims 10 anys “centenars de notificacions” en què s’explicava que es podia procedir a l’embargament i aquest no havia respost. De fet, Ruiz ha afegit que se’ls havia impedit l’entrada. “Això porta una trajectòria molt llarga. Aquest senyor estava assabentat i havia d’haver posat en coneixement de tot el que passava tant als treballadors com als pares”, ha sostingut.

Aguirre considera l’embargament «lamentable»

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha qualificat avui de “veritablement lamentable” que l’embargament del material escolar del col·legi Santa Illa es produís ahir al mig de la classe.

Aguirre ha parlat de la situació creada en aquest centre escolar privat, on ahir va tenir lloc un embargament de pupitres i material mentre els alumnes estaven a les aules. Ha assegurat que li “ha sorprès moltíssim” aquest obstant això durant les classes i que “a sobre” ho hagi fet la Seguretat Social.