puntCAT protegirà les dades dels titulars de dominis .cat

Després d’anys de treball i negociacions, l’organisme internacional que regula el funcionament d’Internet dóna llum verda a la proposta de .cat.

Els titulars físics dels dominis .cat que ho desitgin podran amagar les seves dades de contacte en cas que no vulguin fer-les públiques, tal i com hi són ara per normativa. Aquest servei, que s’oferirà gratuïtament a qualsevol persona física titular d’un .cat, és fruit d’anys de feina i negociacions entre la Fundació puntCAT i la ICANN, Internet Corporation for Assigned Names and Numbers. puntCAT treballa hores d’ara en la implementació d’una interfície molt simple per a poder executar aquest nou servei. Tan aviat com sigui possible, les persones que registrin nous .cat, així com els titulars dels més de 53.000 dominis registrats a l’actualitat, podran escollir fer públiques les seves dades o protegir-les.

.cat preocupat per la privacitat de dades des del seu naixement

Tant ICANN com el Registre de qualsevol gTLD (la Fundació puntCAT en el cas de .cat) han de poder contactar amb el titular d’un domini en qualsevol moment, per això és obligatori que cada domini tingui associades les dades reals i actualitzades del seu titular, consultables des de whois.cat. No obstant, aproximadament un 5% dels titulars de .cat, preocupats per l’exposició publica de les seves dades, tenen contractat un servei de protecció de dades que ofereixen algunes empreses registradores i que dificulta l’accés directe al seu contacte; el que fa que, a ulls de la normativa d’Internet, deixen de ser titulars del seu domini.

puntCAT, conscient d’aquest interès de la comunitat en protegir les seves dades, va tractar d’oferir la possibilitat de privacitat ja en la pròpia creació del domini, però any rere any ICANN ha anat posant dificultats, fins el passat 6 de maig. Després d’un procés llarg en el que s’ha buscat el suport de diferents agències de protecció de dades i d’altres dominis que podran aplicar el mateix servei, ICANN ha donat el seu vistiplau a aquesta proposta. Dels vint-i-vuit dominis genèrics que existeixen al món -gTLD-, el .tel (reservat per als números de telèfon) és l’únic que disposa d’un servei similar. Així doncs, .cat continua sent un domini de qualitat que situa a la comunitat catalanoparlant a primera línia mundial.

Font de la informació: domini.cat via ASEITEC.

L’internet de les coses.

Aviat la majoria dels objectes que ens envolten estaran connectats a la xarxa o entre ells.

Es calcula que d’aquí a vuit anys hi haurà 50.000 milions de coses enllaçades i cadascú tindrà deu dispositius que dependran d’internet.

Durant molts anys i fins fa relativament ben poc, teníem internet a l’ordinador i prou. Ara la connexió dels telèfons mòbils no para de créixer –actualment supera el 20% de penetració a l’Estat, amb més de setze milions de línies– i també hi ha força llars amb consoles i tauletes amb accés a la xarxa. El pròxim pas serà el dels televisors intel·ligents, que ja són al mercat, però l’evolució no s’acaba aquí. Cotxes, frigorífics, comptadors de la llum, contenidors… Cada cop tindrem més i més objectes quotidians que es connectaran a internet i interactuaran entre ells. Anem amb pas ferm cap a l’anunciada internet de les coses.

FONT: EL PUNT AVUI – BARCELONA - XAVI AGUILAR

Aquest concepte, que possiblement deixi de ser-ho per esdevenir una realitat abans que no ens pensem, fa referència a la possibilitat que tot estigui connectat. Les coses del nostre entorn es comunicaran amb nosaltres, però també entre elles, sense necessitat de la nostra intervenció, gràcies a xips intel·ligents que els identifiquen amb radiofreqüència o a una connexió amb un telèfon mòbil. És el que es coneix commachine to machine o M2M.

La implantació extensiva d’aquesta interconnexió hauria de permetre milers d’avantatges, i per posar alguns exemples pràctics només cal deixar volar una mica la imaginació: si un professor universitari anul·lés la seva primera classe per indisposició, els despertadors dels alumnes podrien endarrerir les seves alarmes per deixar-los dormir més i les seves cafeteres també s’activarien més tard. O si un pacient oblidés prendre una medicació essencial es podria avisar automàticament un familiar o centre mèdic. O si els sistemes meteorològics preveuen pluja es podrien cancel·lar els sistemes de reg. Fins i tot, si s’arribessin a etiquetar degudament tots els aliments, la nevera ens podria fer automàticament la llista d’anar a comprar.

“Tot allò que obtingui o pugui obtenir un benefici si està connectat, ho estarà. Com que les persones ja ho estem, el següent pas és que ho estiguin les coses i els llocs”, pronosticava en un estudi recent l’empresa de telecomunicacions Ericsson. La multinacional sueca calcula que el 2020 es podria arribar als més de 50.000 milions d’aparells connectats. El director de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, valida aquesta tesi, tot i que alertava que, davant la velocitat dels canvis tecnològics, “és molt complicat preveure què passarà, i segurament no l’encertarem”. En tot cas, la seva companyia treballa sobre la base que l’internet de les coses implicarà canvis molt importants per als ciutadans: “Actualment se sap que, de mitjana, cada persona té dos objectes connectats a internet. El 2015 ja en seran cinc i el 2020, deu.”

Aquest creixement tindrà implicacions econòmiques i infraestructurals, perquè s’hauran de multiplicar per deu el nombre de línies mòbils de tot el món. I això que actualment a bona part dels països desenvolupats la taxa de penetració ja supera el 100%.

A finals de l’any passat, a l’Estat ja hi havia gairebé dos milions i mig de coses connectades. A partir d’enguany, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions ja ha habilitat un prefix específic, el 59, per a la numeració de les línies que s’assignen a les màquines, que tenen tretze dígits en comptes dels nou de les línies telefòniques convencionals.

Comptadors a les llars

Actualment, ja s’estan instal·lant a les nostres llars comptadors dels diferents subministraments que transmeten les dades de manera telefónica. El següent pas podria ser a la carretera, ja que la Comissió Europea també creu en la comunicació M2M i aspira a aconseguir que el 2015 els vehicles ja incorporin per defecte aquesta tecnologia. La seva principal missió seria incorporar la funció e-call: en cas d’accident, el cotxe alertaria els serveis d’emergència corresponents i indicaria la seva posició i, fins i tot, el nombre d’ocupants.

Ford va presentar en la darrera edició del Congrés Mundial del Mòbil un vehicle familiar que ja incorpora aquesta tecnologia, però no és l’única marca que hi creu. Nespresso, per exemple, ha signat amb Orange un acord que permet als clients amb cafeteres professionals (de moment només a França) tenir un servei que permet fer un diagnòstic remot d’aquests aparells, de manera que n’optimitza el manteniment. Són només dos exemples, però la majoria d’empreses amb cara i ulls tenen ja cervells pensant quin paper tindran en aquest canvi.

I la seguretat?

Si ara un pirata informàtic pot accedir a la majoria d’ordinadors i bloquejar-los, què passarà el dia que tinguem la casa o el cotxe connectats? Un ciberdelinqüent podria obrir les portes del nostre habitatge o bloquejar-nos el vehicle? Com tota incorporació tecnològica, l’internet de les coses també planteja interrogants, genera riscos i arrossega contraprestacions. Perquè si, per exemple, Toyota volgués exercir el dret de canviar l’operador telefònic que gestiona les trucades d’emergència, com canviaria les targetes SIM de tots els cotxes que ha venut arreu del món? Per no parlar del preu que hauria de pagar el planeta per generar tota l’energia necessària per obtenir, intercanviar i emmagatzemar la gran quantitat de dades que hi hauria en un món completament interconnectat.

17 de maig, Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació.

Tema 2012:

“Les dones i les nenes en les TIC”

Les dones són el fonament de les nostres societats i els pilars que sustenten a totes les famílies i les comunitats. No obstant això, les desigualtats de gènere segueixen estant profundament arrelades. A les dones i les nenes se’ls nega accés a l’atenció bàsica de salut ia l’educació, així com a les mateixes oportunitats de treball que els homes. Aquestes queden al marge de l’adopció de decisions en les esferes econòmica, política i social, i sovint pateixen violències i discriminacions.

Aquesta situació és inacceptable i hem de resoldre-la recorrent a tots els mitjans disponibles.

La igualtat de gènere és un dret humà bàsic consagrat en la Carta de les Nacions Unides i una de les principals metes dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) de les Nacions Unides. Les TIC són eines que poden accelerar el progrés cap a l’assoliment d’aquests objectius, i aquesta és la raó per la qual el Consell de la UIT va proposar que aquest any centrem els nostres esforços en les dones i les nenes, utilitzant el poder de les TIC per proporcionar noves oportunitats digitals, posar terme a la discriminació i facultar a la meitat de la població mundial, de sexe femení, perquè ocupi el lloc que li correspon en un peu d’igualtat en el món. I aquests esforços amb les TIC han de començar no ja al bressol, sinó en l’atenció de salut prenatal, i arribar a les comunitats més remotes, garantint a cada mare, dona i nena el seu dret al naixement.

El tema d’aquest any del DMTSI, “Les dones i les nenes en les TIC” , apunta a garantir que aquesta meitat femenina vulnerable de la població mundial avanç cap a la igualtat.

Theme 2012: “Women and Girls in ICT”

El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (DMTSI) aspira a contribuir a la sensibilització respecte de les possibilitats que la utilització d’Internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) poden aportar a les societats i economies, i també a la reducció de la bretxa digital. El 17 maig es commemora l’aniversari de la signatura del primer Conveni Telegràfic Internacional i la creació de la Unió Internacional de Telecomunicacions.

Dia Mundial de les Telecomunicacions
Des de 1969 , el Dia Mundial de les Telecomunicacions se celebra el 17 de maig de cada any, data en què es commemora la fundació de la UIT i la signatura del primer Conveni Telegràfic Internacional a 1865. La commemoració d’aquest dia es va decidir en la Conferència de plenipotenciaris celebrada a Màlaga / Torremolinos el 1973.

Dia Mundial de la Societat de la Informació
En novembre de 2005, la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació va demanar a l’Assemblea General de les Nacions Unides que declarés el 17 de maig com el Dia Mundial de la Societat de la Informació per promoure la importància de les TIC i els diversos assumptes relacionats amb la Societat de la Informació plantejats a la CMSI. L’Assemblea General va adoptar el març de 2006 una Resolució (A/RES/60/252) per la qual es proclama el 17 de maig com a Dia Mundial de la Societat de la Informació tots els anys.

Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació
En novembre de 2006 , la Conferència de Plenipotenciaris de la UIT reunida a Antalya (Turquia) va decidir celebrar ambdós esdeveniments, Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, el 17 de maig. En la versió actualitzada de la Resolució 68 es convida als Estats Membres i Membres de Sector a celebrar anualment aquest dia organitzant els programes nacionals apropiats a fi de:

•  estimular la reflexió i l’intercanvi d’idees sobre el tema elegit pel Consell
•  realitzar debats sobre els diversos aspectes del tema amb tots els membres de la societat
•  elaborar un informe que reculli les deliberacions nacionals sobre els diferents aspectes del tema, que es remetrà a la UIT i la resta dels estats membres i Membres dels Sectors

FONT: ITU (International Telecommunication Union).

Brussel·les s´alia amb Facebook i Google per millorar la protecció del menor a Internet

La Comissió Europea ha anunciat que treballarà amb grans companyies relacionades amb el món d’Internet, com Facebook i Google, i amb la indústria de les telecomunicacions, com Telefónica, per crear un mercat que ofereixi continguts “creatius i educatius” per als menors i millorar així la protecció d’aquests usuaris a la xarxa.

DIARI DE GIRONA – EP – BRUSEL·LES 

La nova aliança ‘Coalició per a un Internet millor per als nens‘ pretén comptar també amb la col·laboració dels Estats membres i altres sectors que, al costat de les xarxes socials i les empreses de telefonia, tenen un pes important a Internet.

El 75 per cent dels menors d’edat de la Unió Europea naveguen a Internet, dels quals fins a un terç ho fa fins i tot des del telèfon mòbil. Brussel·les creu que “no és realista” pretendre controlar tots els continguts que visiten i considera que seria un error basar l’estratègia únicament en una legislació reforçada, de manera que aposta per un model que permeti treballar de manera coordinada amb la indústria.

A més de Telefónica, Facebook i Google, també formen part de l’aliança Deutsche Telecom, BT, KPN, Mediaset, Microsoft, Nintendo, Opera Software, France Telecom – Orange, el grup RTL, Telenor, TeliaSonera, Vivendi i Vodafone.

La vicepresidenta de l’Executiu comunitari responsable de l’Agenda Digital, Neelie Kroes, ha subratllat en roda de premsa la “necessitat” que els nens comptin amb “eines transparents, senzilles i forts” i se’ls doti dels “coneixements i habilitats” apropiats per a un ús segur de la xarxa.

També la comissària d’Interior, Cecilia Malmström, ha donat suport a aquesta iniciativa i ha destacat la importància que la Unió Europea reforci “la col·laboració a nivell internacional per combatre el cybercrimen”, en especial pel que fa a l’explotació sexual i abusos.

Brussel·les assenyala, a més, la conveniència d’aquesta associació per harmonitzar les mesures que hi ha a cada país de la Unió Europea, ja que actualment compten amb enfocaments diversos, la qual cosa dificulta la seguretat del menor.

Entre les accions que planteja per a aquesta associació amb les empreses i els governs europeus, la Comissió aposta per estimular la creació de continguts educatius que siguin atractius per als nens i sensibilitzar des de l’escola dels riscos i les mesures de seguretat a Internet.

Altres mesures proposades són dissenyar un “entorn segur” per als menors a la xarxa amb eines adequades que els permeti denunciar fàcilment els abusos o l’assetjament i promoure la investigació per lluitar contra els continguts de pornografia infantil i per innovar tecnologia útil per a la Policia.

Imatges de “Infografies sobre seguretat a Internet per a nens” e “en el núvol”.

Enllaços útils

Text complert de la Comunicació:

http://ec.europa.eu/information_society/activities/sip/policy/index_en.htm

Internet més segura:

http://ec.europa.eu/information_society/activities/sip/index_en.htm

Resum per al ciutadà:

http://ec.europa.eu/information_society/activities/sip/policy/index_en.htm

Lloc web de l’Agenda Digital

Lloc web de Neelie Kroes.

El mòbil durà en 10 anys més canvis que en un segle.

L’Estat de la Indústria del Mòbil 2012 adverteix que el negoci digital que no sigui mòbil “serà irrellevant”. 

Per aconseguir els primers mil milions d’abonats van fer falta 20 anys; per als últims “mil milions” només 15 mesos.

Font tecnologia.elpais.com

Si vostè creia viure enmig de l’apocalipsi, no coneix l’últim informe de Chetan Sharma. En el seu informe anual Estat de la Indústria Mundial del Mòbil 2012 adverteix que en un màxim de cinc anys l’empresa que no tingui al mòbil la majoria del seu negoci digital, serà irrellevant. Més: en els propers deu anys hi haurà més canvis que en els cent anteriors. Més: la xarxa 4G s’està desenvolupant (encara que a Espanya no ho sapiguem) tan ràpidament com ho va fer la 3G.

Estat de la Indústria Mundial del Mòbil 2012 (pdf)

Chetan Sharma publica anualment un informe sobre la indústria mundial del mòbil, un treball ambiciós que a més de desenes d’estadístiques inclou pronòstics sobre el segon semestre de l’any actual i el més allà. Sharma és fundador i director de la seva pròpia firma de consultoria, que ha treballat per les principals operadores i fabricants de telèfons.

En primer lloc la consultora ens fa veure que no hi ha res semblant al món al nombre d’abonats a la telefonia mòbil, ni tan sols el servei elèctric o el d’aigua. La quantitat d’internautes, per exemple, és gairebé la tercera part dels movilautas, i els teleespectadors tot just arriben a la seva cinquena part.

L’informe adverteix, entre altres coses, de la creixent força de oligopolis que s’estan formant tant en el sector de les operadores (deu s’emporten el 42% dels ingressos mundials) com en els ecosistemes informàtics que envolten al mòbil, i que es concentraran en cinc: Apple, Google, Amazon, Microsoft i Facebook.

Els abonats a la telefonia mòbil superaran els 7.000 milions de persones a principis de 2013. L’any passat es va acabar amb 6.000 milions d’abonats. Per explicar l’acceleració dels canvis Sharma recorda que per aconseguir els primers mil milions d’abonats van fer falta 20 anys, però per als últims “mil milions” només 15 mesos.

Índia i Xina són els països que més creixen, afegint trimestralment 75 milions d’abonats. Ja suposen el 27% de les subscripcions mundials. Xina aviat arribarà a la xifra de mil milions i l’Índia els 950 milions. Estats Units ja només representa el 6% de les subscripcions, encara que tingui el 21% dels ingressos i el 26% dels ingressos de dades.El 70% dels mòbils que es venen als Estats Units sonsmartphones. Les marques Samsung i Apple es porten el 50% de les vendes i el 90% dels beneficis (Apple, el 70%).

Empreses com la ràdio musical de Pandora ja té el 70% del seu trànsit a través del mòbil i en el cas de Twitter és el 60%. Altres van néixer ja per i per al mòbil, com és el cas del joc Angry Birds, que aviat arribaran als mil milions de descàrregues. Sharma dóna un termini d’entre tres i cinc anys perquè les empreses digitals es bolquin absolutament al mòbil, o quedaran marginades.

El tràfic de dades es multiplica per dos cada any i el 2015 serà el 95% de tots el tràfic telefònic. Per primera vegada, en aquest any el tràfic de de veu caurà per sota del 50% del total. La indústria del mòbil ja suposa més del 2% de tot la producció mundial.

Per subscriptors, Telefónica és la tercera operadora només per darrere de Xina Mobile i Vodafone, encara que per ingressos de dades ocupa el vuitè lloc.

Internet, el més important després del menjar.

El 27% dels enquestats va admetre que internet era ja un element imprescindible en la seva vida.

Yahoo! ha preguntat als participants del VIII Fòrum Professional de l’anunciant sobre els usos que li donen a internet, la importància de l’eina en les seves vides i el valor de les marques en xarxes socials.

Les conclusions són, si més no, llamatives. “Amb què no podries viure?” va ser la pregunta planejada a més de 1.700 persones. El 42% va dir que no podrien imaginar-se una vida sense menjar, seguit d’un 27% que va titllar a internet d’element imprescindible en la seva trajectòria vital. Les altres opcions a la llista eren la televisió, el telèfon mòbil o el llit.

Amb internet com un dels més importants components del dia a dia, el ecommerce és una pràctica cada vegada més estesa. La meitat dels enquestats va admetre fer reserves de vacances en línia, el 32% va associar les compres en línia amb l’entreteniment.

Les compres offline són majoritàriament les d’alimentació (70%), roba (56%) i bellesa (52%). Segons l’informe, el 35% dels entrevistats compra gadgets indistintament en botiga o a través del web.

La majoria admet consultar la xarxa abans de fer una compra, encara que amb variacions depenent del rang d’edat (els joves van abans dels fòrums que els majors de 50, que tenen com a primera opció a familiars i amics) .

Pel que fa a la presència de les marques en xarxes socials, els enquestats donen valor al contingut que ofereixin, els descomptes i promocions, la informació interessant i la identificació amb la marca i els seus valors.

Font: traducció de “Internet, lo más importante después de comer“.
Imatge: “Maslow: La pirámide de la era 2.0“.

Ens ho prenem amb una dosi d’humor:

La migdiada, el més important després de menjar.

La meitat dels docents que no usen TIC a l’aula diuen que és per falta de formació

Hi ha una relació directa entre la formació adequada del professorat i l’ús de tecnologia a l’aula, segons un informe de CECE. A Espanya, sis de cada deu docents utilitzen TIC a l’aula. Dels que no usen aquesta eina, el 45% afirma que és per falta de formació, el 39% al·ludeix a la manca d’equips i el 31% reconeix que no se sent segur.

EVA DEL AMO – REDACCIÓ APRENDEMAS – 2012.03.16

La Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament (CECE) ha presentat el “Informe de Tecnologia Educativa 2011″, en el qual es destaca la relació existent entre l’ús de noves tecnologies a l’aula i la formació del professorat, després de consultar a 850 centres de Primària.

El 60% dels docents utilitza les TIC a l’aula, una xifra que ascendeix al 65% si parlem de centres privats. Dels professors que no usen aquesta eina, el 45% assenyala que és per falta de formació, mentre que el 39% cita la manca d’equips adequats i el 31% reconeix que és per falta de seguretat. Segons l’informe, l’any passat un 47,5% del professorat afirma haver rebut formació al respecte l’any passat.

L’informe també destaca l’augment d’ordinadors a les aules espanyoles i el avanç imparable dels portàtils. La mitjana d’ordinadors per aula és 19, el que triplica les xifres de l’any passat, o 25 equips si ens referim a aules d’informàtica. Quant al nombre mitjà d’ordinadors destinats a ús docent, la mitjana és de 25, de manera que la ràtio ha passat de dos professors per ordinador a 1,4 en tres anys. D’altra banda, el 96% dels col·legis té almenys una pissarra digital (la mitjana és de 3,6 per centre). Un altre element molt utilitzat en les aules espanyoles són els videoprojectors.

La CECE també analitza l’existència de filtres d’Internet en els dispositius escolars. Més del 80% admet comptar amb ells, encara que només el 62% té instaurada una política de seguretat integral, i només un 42% tenen un protocol específic. Malgrat això, només un 5% afirma que els alumnes han fet un mal ús d’Internet visitant pàgines no convenients, realitzant descàrregues no autoritzades o pujant fotos amb ànim d’ofendre.

En canvi, quan es parla de xarxes socials, un 20% de els centres assenyala haver tingut problemes pel mal ús de les mateixes, el que implica pujar fotos sense permís o realitzar insults o amenaces. No obstant això, només el 57% té instruccions específiques sobre el bon ús de les xarxes socials, mentre que un 46% dels centres envia instruccions a les famílies sobre el bon ús de les mateixes.

Més informació: Confederación Española de Centros de Enseñanza (CECE)

TED – Kevin Allocca: per què els vídeos es fan virals?

Hola. Sóc Kevin Allocca, el gerent de tendències de YouTube, i miro vídeos de YouTube en forma professional. És cert. Per això avui veurem per què els vídeos es fan virals i quina importància té això. Tots volem ser estrelles: celebritats, cantants, comediants …Quan jo era més jove, això semblava una cosa molt, molt difícil. Però avui el vídeo web fa que qualsevol de nosaltres, o de les nostres accions, tingui notorietat en una part de la nostra cultura mundial. Qualsevol pot fer-se famós a Internet en un tres. Es pugen més de 48 hores de vídeo a YouTube per minut. I, d’aquests, només un petit percentatge es fa viral, rep infinitat de visites i guanya momentum cultural. Com succeeix això? Tres coses: creadors de tendències, comunitats de participació i factor sorpresa. Bé, comencem.

(Video) Bear Vasquez: Oh, Déu meu, Déu meu. Déu meu! ¡Guau! ¡Ohhhhh, guauuu!

KA: L’any passat, Bear Vásquez va publicar aquest video filmat fora de casa al Parc Nacional de Yosemite. El 2010, va ser vist 23 milions de vegades. (Rialles) Aquest gràfic mostra les reproduccions en l’auge de popularitat de l’estiu passat. Bear no es proposava fer un vídeo viral. Només volia compartir un arc de Sant Martí doble. Això és el que un fa si es diu Yosemite Mountain Bear. (Rialles) Ja havia publicat molts vídeos de la natura. Aquest vídeo s’havia publicat al gener. Llavors, què va passar aquí? Va ser Jimmy Kimmel. Jimmy Kimmel va publicar aquest tweet que catapultaria al vídeo a la popularitat. Els creadors de tendències com Jimmy Kimmel ens presenten coses noves i interessants i les divulguen a un públic més ampli.

(Video) Rebecca Black: ♫ És divendres, divendres. Cal començar el divendres. ♫ ♫ Tots desitgen que arribi el cap de setmana, el cap de setmana. ♫ ♫ Divendres, divendres. Començant el divendres. ♫

KA: No pensaran que podíem tenir aquesta conversa sense parlar d’aquest vídeo, espero. ”Divendres” de Rebecca Black és un dels vídeos més populars de l’any. El van veure gairebé 200 milions de vegades aquest any. Aquest gràfic mostra la freqüència d’ús. Igual que “Arc de Sant Martí doble”, aquest video semblava haver sorgit del no-res.

Llavors, què va passar aquest dia? Bé, era divendres, és veritat. I si es pregunten per aquests altres pics, també són divendres. (Rialles) Però, què va passar aquest dia, aquest divendres en particular? Bé, la va prendre Tosh.0 i molts blogs van començar a escriure sobre això. Michael J. Nelson, de Mystery Science Theater, va ser una de les primeres persones en fer una broma sobre el vídeo a Twitter. Però l’important és que una persona o un grup de creadors de tendències adopten un punt de vista i el comparteixen amb un públic més ampli, accelerant el procés.

Llavors, aquesta comunitat de persones que comparteix aquest gran acudit intern després comença a parlar-ne ia fer coses. I ara hi ha 10.000 paròdies de “Divendres” a YouTube. Només en els primers set dies, hi va haver una paròdia per a cada un dels altres dies. (Rialles) A diferència de l’entreteniment unidireccional del segle XX, aquesta participació comunitària és la nostra manera de ser part del fenomen – difonent-ho fent alguna cosa nova amb això -.

(Música)

“Nyan Cat” és una animació repetitiva amb una música escaient. És així, això és tot. Aquest any el van veure unes 50 milions de vegades. I si pensen que això és rar, sàpiguen que hi ha una versió de tres hores que s’ha vist quatre milions de vegades.(Rialles) Fins als gats van veure aquest video. (Rialles) I hi ha gats que van veure altres gats veient el video.

(Rialles)

Però l’important aquí és la creativitat que va despertar entre la comunitat tecnófila d’Internet. Hi va haver remescles. (Rialles) Algú va fer una versió a l’antiga. (Rialles) I després es va fer internacional. (Rialles) Tot d’una, va sorgir tota una comunitat de remescla que va fer que això passés de ser un acudit ximple a alguna cosa del que tots podem formar part. Perquè avui no només gaudim, participem.

Qui podria haver predit una cosa així? Qui podria haver predit “Arc de Sant Martí doble” o Rebecca Black o “Nyan Cat”? Quin guió podria haver escrit que contemplés aquesta situació? En un món on es pugen dos dies de vídeo per minut, només allò veritablement únic i inesperat pot destacar de la manera que aquestes coses ho han fet. Quan un amic em va dir que havia de veure aquest gran vídeo d’un tipus que protesta contra les multes a ciclistes a Nova York, admeto que no em va interessar massa.

(Video) Casey Niestat: Em van multar per no circular pel carril-bici però sovint hi ha obstacles que t’impedeixen circular adequadament pel carril-bici.

(Rialles)

KA: Gràcies a l’efecte sorpresa i al seu humor, Casey Niestat va aconseguir que 5 milions el veiessin i s’entenguessin amb la seva idea. Per això aquest enfocament val per tot el nou que fem de forma creativa. I tot això ens condueix a una gran pregunta …

(Video) Bear Vasquez: Què significa això? Ohhhh. (Rialles)

KA: Què significa això? Els creadors de tendència, comunitats creatives de participació, el totalment inesperat, són característiques d’un nou tipus de mitjans, d’una nova cultura, a la qual tots tenim accés i és l’audiència la que defineix la popularitat. Com he dit abans, una de les celebritats actuals del món, Justin Bieber, va començar a YouTube. No demanin permís per expressar les seves idees. Ara tots som una mica amos de la nostra cultura pop. Aquestes no són les característiques dels vells mitjans, tot just són les dels mitjans actuals, però definiran l’entreteniment del futur.

Gràcies.

(Aplaudiments)

Translations Talks in Catalan

Zona ‘Wi-Fi’ o zona perillosa?

CRÍTIQUES A LA TECNOLOGIA
Demanen que no hi hagi internet sense fil a les escoles pels seus possibles efectes nocius per a la salut.
Els experts diuen que no hi ha estudis que ho provi.

PEDRO CÀCERES / Madrid

- Si vol passar vostè a aquesta sala, apagueu el mòbil, si us plau.

- Sí, sí, ara mateix abaixo el volum perquè no molesti.

- No, no. No es tracta que tregui el so. Es tracta que ho apagueu del tot. Aquest és un recinte tancat i en espais així es reforça l’efecte de les radiacions nocives del seu mòbil, i més per a persones electrosensibles com algunes que hi ha aquí. I si ho va a apagar, apagui’l fora, perquè el procés d’apagar i engegar genera intenses emissions.

Aquesta escena la va viure ahir aquest redactor, que com tantes persones avui en dia acudia a una convocatòria amb el mòbil enganxat a l’orella. Ens hem acostumat de tal manera a utilitzar aparells que fan servir radiacions de baixa freqüència que no ens en adonem que és una tecnologia recent i que no tothom la percep com a natural … o segura. Ahir, van comparèixer a la seu d’Ecologistes en Acció representants de desenes d’associacions ciutadanes que asseguren que les ones electromagnètiques tenen potencials perills per a la salut.

Aquests grups s’han unit ara per fer front comú en una causa: que almenys no hagi instal·lacions de Wi-Fi a les escoles. El Wi-Fi (fidelitat sense fils, de l’anglès Wireless Fidelity) és un sistema que permet la connexió a internet sense cables. Es va començar a instal·lar a les escoles espanyoles el 2009, arran del projecte Escola 2.0, impulsat pel Ministeri d’Educació en col·laboració amb les comunitats autònomes i que pretén que cada alumne tingui un portàtil amb connexió a internet a l’aula.

Com a reacció a aquesta iniciativa va sorgir el 2011 el col·lectiu Escola sense Wi-Fi, que demana a les administracions que renunciïn al pla, ja que asseguren que l’exposició perllongada a aquestes radiacions pot produir efectes nocius per a la salut, «especialment en població vulnerable com la infantil». Augment del risc de càncer, afeccions a la fertilitat i l’ADN, pujada de les reaccions al·lèrgiques i debilitament del sistema immunològic són algunes de les conseqüències que Escola sense Wi-Fi atribueix a les radiacions. «Estem a favor que hi hagi internet a les escoles, però amb tecnologia segura, com la de transmissió per cable», explicava ahir Irina Rodríguez de la Flor, portaveu de l’Organització per a la Defensa de la Salut. Al costat d’ella van comparèixer representants de la Plataforma estatal contra la Contaminació Ambiental (PECCEM), d’Ecologistes en Acció i de la Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM). Són part del moviment contra el Wi-Fi escolar, que acaba de remetre una carta al Govern instant que retiri aquesta tecnologia de les escoles. També demanen que s’instal·lin telèfons per cable en comptes dels fixos sense fil i quees declarin lesescoles «Zona Blanca sense contaminació electromagnètica».

Per això apel·len a una resolució del Consell d’Europa de 2011 i que instava els estats a protegir la salut, especialment la dels nens, davant radiacions d’alta freqüència com les emeses per Wi-Fi. El col·lectiu també recorda que, el2011, l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar les radiacions com les del Wi-Fi, els mòbils o els fixos sense fil, com «agent cancerigen per humans tipus 2B».

Efectivament, aquest anunci va generar una tempesta mediàtica al juny de 2011. No obstant això, des del primer moment una multitud d’experts va minimitzar la notícia. Els índexs de l’OMS varien des de l’1, quan la relació amb el càncer ha estat provada en nombrosos estudis, i el 2A, que es destina als elements la relació amb el càncer té cert suport científic, fins al 2B que és per agents que «possiblement» tinguin alguna relació amb el càncer, encara que aquest vincle ha de ser demostrat. És precisament en el debat sobre la manca de treballs científics concloents on se centrala batallade les ones electromagnètiques. «Els estudis epidemiològics ni proven ni desaproven res. No hi ha evidència disponible ni indicis que diguin que estiguin relacionades les ones electromagnètiques amb el càncer », assegura Emilio Alba, president fins fa pocs mesos de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

No obstant això, els col·lectius com Escola sense Wi-Fi, que engloba a associacions que han militat també contra les antenes de telefonia mòbil, diuen que hi ha «milers de documents científics» que assenyalen indicis de perillositat. I que hi ha institucions que han mostrat la seva inquietud. Així, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu va expressar el 2008 la seva preocupació pels resultats de l’Informe Bioinitiative (2007) que explicava els efectes negatius dels camps electromagnètics en la salut i va insistir en la necessitat de posar en pràctica el principi de precaució, asseguren en Escola sense WiFi. I remeten a centenars d’articles publicats en revistes de referència científica sobre el nociu de les ones.

Per Emilio Alba, «aquests articles són fragmentaris i de poca qualitat científica» i no permeten concloure res. En realitat, assegura Alba, l’única concloent seria que hi hagués estudis epidemiològics realitzats sobre col·lectius de centenars o milers de persones durant més de 15 o 20 anys, perquè el període en que el càncer pot estar latent o gestant és molt llarg. Aquest tipus de treballs és el que no hi ha fins ara.

Zona ‘Wi-Fi’ o zona perillosa? (pdf)

Lògica perversa

Davant això, Irune Ruiz, de la Plataforma estatal contra la Contaminació Ambiental, assegura: «El ciutadà viu marejat per una falsa controvèrsia científica creada i perpetuada pel que la epidemiòloga Devra Davis anomena la indústria de la fabricació del dubte i ajornament de mesures de precaució. Són mètodes desenvolupats per defensar la indústria del tabac, l’amiant, del benzè i d’altres tòxics ambientals». L’activista afegeix: «Amb la suposada controvèrsia científica, la indústria ens manipula perquè acceptem com a normal la seva perversa lògica consistent en dir que com no hi ha acord entre investigadors, i encara no és clar més enllà de tot dubte si és nociu o no, doncs no se’ls pot coartar en res». A Espanya hi ha un ens expert en l’estudi d’aquestes radiacions. És el Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS), un organisme independent vinculat a la Fundació Complutense. L’octubre de 2011 va publicar un informe específic sobre el Wi-Fi en què desmentia que hagués potencials efectes nocius per a la salut.

«Les intensitats de radiofreqüències generades per transmissors de Wi-Fi són inferiors a les establertescom segures a laseva exposició per les organitzacions científiques competents internacionals», diu el text. El seu principal autor, l’epidemiòleg Francisco Vargas, creu que és «alarmista i absurd» demanar la prohibició del Wi-Fi a les escoles. Sobre els estudis citats pels col·lectius anti Wi-Fi, diu que no tenen qualitat, ja que molts no han pogut ser replicats i ha perdut crèdit per tant després de ser publicats.

És innocu el Wi-Fi?
Videoanàlisi de J. L. de la Serna.

5 solucions abans que et robin l’ordinador | Betes i Clicks – desenredant la xarxa

Via Scoop.it – Escola i Educació 2.0

Malauradament aquest dimarts mentre dinava em van robar l’ordinador. Sé que passa molt sovint però a mi no m’havia passat mai. Després de les fases habituals de dol (no pot ser! aaargh!!! siusplau que no sigui veritat… perquè a mi?? bé, què hi farem…) i un ordinador nou (genial, però amb una sensació agredolça…) m’he decidit a escriure aquest article com un exercici terapèutic, i una mica com un avís per a navegants, per als que encara sou a temps de fer-hi alguna cosa!

Via betesiclicks.com

Sé que molts llegireu aquest article i pensareu, “va bé de saber”. Altres potser fins i tot en guardareu l’enllaç (per referència, per tenir més endavant…). Però no us atureu aquí. El més trist de tot plegat és que jo coneixia tots aquests serveis que ara us explicaré. Fins i tot tenia esboçat un article sobre el tema… però no me’n vaig instal·lar cap. Mentre acabo de donar-me cops de cap amb el teclat (nou), comenceu a decidir què us instal·leu avui mateix: