L’educació també en crisi, però ens ho prenem amb humor.

Difícil d’acontentar, de Shel Silverstein pel dia mundial de la poesia.

DIFÍCIL D’ACONTENTAR

(Per llegir de cap a peus sense respirar)

La Rosa em fa nosa,
l’Aleix m’avorreix,
l’Elena em fa pena,
en Martí és un garrí,
la Marta m’afarta,
l’Adrià és un marrà,
la Felipa m’empipa,
en Bernat és cagat,
la Claror em fa por,
en Guifré és barroer,
l’Ada és guillada,
en Raül és gandul,
la Mar es vulgar,
en Pau és babau,
Darabuc és un ruc
poruc i farruc
i miri allà on miri,
tothom m’és feixuc!
(Uf…)

*

HARD TO PLEASE

(To be said in one breath)
Elaine gives me a pain,
Gill makes me ill,
Winnie is a ninny,
Orin is borin’
Milly is silly,
Rosy is nosy,
Junie is loony,
Gussie is fussy,
Jackie is wacky,
Tommy is balmy,
Mary is scary,
Tammy is clammy,
Abby is crabby,
Patt is batty,
Mazie is lazy,
Tiny is whiney,
Missy is prissy,
Nicky is picky,
And almost everyone
Makes me sicky.
(Whew!)

.

Podeu fer servir la versió lliurement. El millor efecte s’aconsegueix, potser, si us hi afegiu al final o em substituïu a mi. Aquest punt no es troba a l’original, però pels usos en grup o en l’aula va bé, ja que recorda que l’humor ha de començar per un mateix. I si jugueu a ampliar el poema amb nous «insoportables», potser ajuda a evitar de caure en paraules massa gruixudes o utilitzar el poema com a arma, quan és una ironia.

Poema del bloc Darabuc.cat · literatura per a infants i joves

Pots participar o adherir-te a la celebració del Dia Mundial de la Poesia de diferents maneres.

Mor l’humorista gràfic i escriptor Joaquim Muntanyola als 97 anys

L’humorista gràfic, publicista i escriptor català Joaquim Muntanyola ha mort aquest dilluns a Barcelona als 97 anys, segons han confirmat a Europa Press fonts de Catalunya Ràdio, emissora en què va treballar fins al 2006.

Muntanyola va començar a dibuixar i escriure a la revista ‘El Patufet’ usant el pseudònim Kim, i durant la seva trajectòria va passar per diaris com ‘La Vanguardia’, ‘El Correo Catalán’, ‘El Mundo Deportivo’ i el ‘TBO’ entre d’altres.

Distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 2000, una de les últimes obres que va crear Muntanyola va ser un anecdotari de la seva vida il·lustrat amb els seus propis dibuixos amb el títol ‘La memòria fa pessigolles’ el 2008.

BARCELONA, 5 Mar. (EUROPA PRESS) 

‘Els Simpson’ no envelleixen, però es fan líftings

Via Scoop.itEscola i Educació 2.0

Els Simpson clouran demà la marató televisiva per celebrar el seu capítol 500, que es projectarà los Ángeles. Els dibuixos de Matt Groening no envelleixen, però sí han patit una transformació constant al llarg del temps.

Via www.ara.cat

NATALIA ARAGUÁS 

Creats al 1987 com un sketch de dos minuts al al show de Tracey Ullman, ‘Els Simpson’ no es fan grans malgrat que ja tenen més de vint anys. No obstant això, els personatges de Matt Groening no són immunes al pas del temps. L’evolució dels dibuixos ha estat constant i va patir un punt d’inflexió al 1989. Aquell any van fer el salt a la Fox i un equip de productores van adaptar-los al format de sèrie d’animació amb capítols de mitja hora. Un dels que més va canviar va ser Homer, que va fer-ser més gras i se li va arrodonir el cap. El vestuari també va tornar-se més informal, tot adoptant la seva actual samarreta blanca.

Les edats de l’internauta

El “musth” és una condició periòdica dels elefants mascle, que es caracteritza per un comportament molt agressiu, acompanyat per un gran augment en les hormones reproductives – els nivells de testosterona es multipliquen per 60. Els afectats per aquesta fúria sexual emeten constantment grunyits sords per anunciar el seu urgent desig i la seva agressiva exasperació a tot elefant que pugui sentir-lo. Com a efecte secundari, el penis de l’elefant en musth pren una coloració verdosa poc atractiva, fins i tot per les elefantes.

En l’espècie humana, aquests canvis comportamentals no solen ser tan estacionals, sinó que estan lligats al moment evolutiu de cada persona, amb marcades diferències per raó de sexe. Així, podem associar el “musth” a l’adolescència masculina.

Traducció del post “Las edades del internauta” del bloc Administraciones en red.

No coneixem el cicle evolutiu d’Internet, però després de superar la barrera dels vint anys des de la seva creació, crec que coincidirem que es tracta d’un fenomen madur. Fins i tot la web 2.0 ja ha superat l’etapa de la varicel·la. Més interessant em sembla caracteritzar les i els habitants d’internet – m’agrada la paraula “internauta” – en funció de la seva edat digital. Aclareixo que l’edat digital té molt poca relació amb la biològica. Abans bé, veurem a provectes mares de la pàtria manifestar-se com infants ja destacats capdavanters del mètode científic amb clars símptomes de musth, tot i que encara no està bé comprovat el del penis verdós en internautes.

Infància:

Les nenes i els nens són éssers encantadors que es caracteritzen per una enorme, però dispersa, curiositat i per certa inconsciència que els porta a exposar-se a riscos seriosos, alhora que reaccionen amb por davant amenaces puerils que només existeixen en la seva imaginació. Trobem a molts internautes en diferents fases de la infància, des de la lactància fins a la pubertat, passant per la resta de perillosos estadis.

L’internauta nen sent una incontrolable afecció cap als gatets i altres bestioletes fotogèniques. S’exposa a tot tipus d’amenaces i sol ser presa dels virus. Quan entra en una xarxa social, la deixa pèrdua de babes i de emotimocos. Freqüentment, entaula relacions filials amb figures paternes i maternes a la xarxa, als quals reclama una atenció que no sol ser corresposta.

Adolescència:

En aquesta etapa de la vida els comportaments masculins i els femenins divergeixen radicalment, tot i que es donen també les conegudes diferències individuals.

Els internautes adolescents mascles són molt semblants als elefants en musth. Vaguen de bloc en bloc, de fòrum en fòrum, de mur en mur amb la intenció de muntar gresca. No entenen les postures conciliadores dels elefants – dic, dels internautes – adults, als quals consideren insulsos, acomodaticis i corruptibles. Fastiguegen als nois, que són presa fàcil dels seus pulles. S’enamoren cega i fugaçment de persones, animals o coses i trenquen violentament al poc temps. Valoren el sarcasme i l’agressivitat com a regles d’or de la conversa. Són insofribles per a tots els altres, que els consideren poc menys que trolls.

Les internautes adolescents femenines són romàntiques, d’una manera risible per a tots menys per a elles. La seva principal activitat consisteix en omplir el mur dels altres amb imatges i pensaments cursis. També adoren exposar-se al ridícul especialment mitjançant el posat en grup en entorn discotequer. De vegades les seves fotografies van una mica més enllà, el que exaspera el musth dels internautes mascles.

Joventut:

La i l’internauta jove estan plens d’energia i d’entusiasme. Estan descobrint el món. Els seus interessos encara no estan centrats i són variadíssims. No hi ha nova xarxa social, ni nou espai d’internet on no se’n registrin. No hi ha causa social, des de l’ablació femenina fins a la prohibició de la tauromàquia, que no donin suport amb la seva signatura. Tot els interessa i tot s’ho descarreguen. En els seus discos externs s’emmagatzemen discografies, filmoteques, infinites biblioteques borgianes amb les que podria alimentar un déu immortal.

El jove internauta és extensiu en la seva activitat, i només és intensiu en períodes curts. S’enamora i consuma la seva passió, per passar després a una passió nova. No sempre està ben considerat pels internautes madurs, però en el fons els internautes madurs l’envegen. Voldrien tornar a ser com ells, encara que amb l’experiència que ara tenen.

Maduresa:

La i l’internauta madur han après a integrar la vida digital i la vida fora de la xarxa, de manera que internet és un element que els ajuda a viure millor. És a dir, els seus interessos a internet estan lligats a la seva vida laboral i als seus altres interessos, personals o d’oci. Internet els ajuda a ser més productius i desenvolupar les seves aficions.

L’internauta madur sap que hi ha zones completes de la xarxa que no coneix, però és conscient que mai les explorarà. Sent abruptes erupcions de malenconia de tant en tant, durant les quals voldria tornar a ser jove i navegar lliure per l’infinit espai virtual. Després es pren un te verd, somriu i actualitza el seu perfil a Linkedin.

Senectut:

Una característica especial de la senectut digital és que, a diferència de les altres etapes, hi ha qui arriba aquesta sense haver travessat les anteriors. La i l’internauta ancià estan de tornada de gairebé tot. Internet els sembla, alternativament, un joc pueril o un perillós invent que acabarà amb la cultura occidental. Es vanaglorien de no participar en res, encara que els descobrirem llegint el Marca en versió digital o reservant un viatge per internet.

L’internauta ancià sol ser una persona que ha adquirit cert poder durant la seva vida i ara tem perdre. La seva freqüència és més alta en determinades professions: jutges, empresaris, metges, polítics, banquers, propietaris de cases de alcavoteria. Pensen que res de bo pot arribar d’un espai tan obert, tan fastigosament democràtic.

I tu, estimat lector, en quina edat et veus més reflectit?

Uns acudits d’e-faro sobre reis, pares i nens.

Cançons d’èxit a la parabòlica de l’APM i el Trololo.

Jozin z Bazin

Recopilació dels vídeos de les cançons originals que estan fent servir alguns programes d’humor.

La realitat supera la ficció.

;-)

Steklovata – Novi god

I el que no podia faltar:

Eduard Khill – Trololo

;-)

Una mica d’humor per explicar l’educació dels més joves

El Metge de Família anglès, Ronald Gibson, va començar una conferència sobre conflicte generacional, citant quatre frases:

1) “La nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fa cas a les autoritats i no té cap respecte pels de més edat. Els nostres fills avui són uns veritables tirans. Ells no es posen drets quan una persona anciana entra . Responen als seus pares i són simplement dolents. “

2) “Ja no tinc cap esperança en el futur del nostre país, si el jovent d’avui pren demà el poder, perquè aquesta joventut és insuportable, desenfrenada, simplement horrible.”

3) “El nostre món va arribar al seu punt crític. Els fills ja no escolten als seus pares. La fi del món no pot estar molt lluny.”

4) “Aquesta joventut està malmesa fins al fons del cor. Els joves són malfactors i ociosos. Ells mai seran com la joventut d’abans. La joventut d’avui no serà capaç de mantenir la nostra cultura.”

Després d’enunciar les quatre cites, el Doctor Gibson, observava com a gran part de la concurrència aprovava cadascuna de les frases.

Va esperar uns instants a què es emmudissin els murmuris de la gent comentant el que expressa i llavors va revelar l’origen de les frases, dient:

La primera frase és de Sòcrates (470-399 A. C.);

La segona és d’Hesíode (720 A. C.);

La tercera és d’un sacerdot (2.000 A. C.);

La quarta estava escrita en un got d’argila descobert en les ruïnes de Babilònia (actual Bagdad) i amb més de 4.000 anys d’existència;

I davant la perplexitat dels assistents, va concloure dient-los:

Senyores Mares i Senyors Pares de família:

Relaxeu-vos, QUE LA COSA SEMPRE HA ESTAT AIXÍ …

;-)

Post traduït de: www.reflexionesenelearning.es

La crisi afecta també a les activitats extraescolars

No pensin que els pares deixen als seus fills al carrer.
Els deixen en un “espai lúdic d’interrelació no pautada”

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Comencem el curs amb humor

Uns acudits d’e-faro sobre l’inici del curs escolar.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 1.391 other followers