El ministeri vol més FP i menys batxillerat

La reforma educativa pretén equilibrar les sortides de L’ ESO.

La nova reforma educativa de Rajoy vol endurir l’accés a l’educació acadèmica després de L’ESO i a la prova de selectivitat.

La Vanguardia (Català) – 7/5/2012 -ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ Madrid - Més FP, menys batxillerat (pdf)

L’objectiu és clar, el que queda per saber és com es plasmarà definitivament a la reforma de la llei orgànica d’educació (LOE), impulsada pel ministre José Ignacio Wert. Segons va explicitar el Govern espanyol aquesta setmana a Brussel·les, l’executiu de Mariano Rajoy pretén que el percentatge d’estudiants D’FP augmenti fins a equilibrar-se amb els que fan batxillerat (aquest curs, 32,1% davant el 67,9%). Així, calculen que, per aconseguir que el 2020 l’alumnat D’FP superi el de batxillerat, hi hauria d’haver un descens anual de gairebé dos punts percentuals entre els estudiants de batxillerat, a més d’un creixement de vuit punts dels que estudien cicles formatius de grau mitjà.

Com es pot empènyer, aquest canvi, que segons l’opinió del Govern fomentarà l’ocupabilitat dels joves i contindrà la descompensada oferta de titulats universitaris? La modificació de la normativa educativa, que els dirigents del PP esperen començar a aplicar el curs 2013-2014, apunta cap a fórmules que avancen la separació dels alumnes, per adreçar els “que no hagin complert els objectius” –per fer servir l’expressió que aquesta mateixa setmana va emprar Wert– cap a L’FP. Segons el programa nacional de reformes, l’executiu reorganitzarà secundària a fi d’“anticipar l’especialització educativa”. El text també proposa revisar “les condicions de promoció” en els cursos anteriors al batxillerat. Wert ha reconegut, a més, que s’estan plantejant canviar la selectivitat (el sistema nou es va implantar el 2010).

Després d’aprovar les polèmiques mesures de retallada per a l’ensenyament –que han de suposar un estalvi per a l’administració pública de gairebé 4.000 milions– Educació està immersa en la reforma de la LOE, ja que han previst portar-la al Parlament després de l’estiu.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Fonts del PP confessen que un dels principals trencaclosques que encara han de solucionar és com hi encaixarà el títol de l’educació secundària obligatòria (ESO). Reduint de quatre a tres cursos la durada de L’ESO. el títol es podria aconseguir als 15, un any abans de l’edat d’escolarització obligatòria –els 16–. No queda clar, doncs, com resoldran aquest desfasament temporal.

En tot cas, Wert ja ha anticipat que té la intenció d’aprofitar la reforma per endurir els requisits per aconseguir el títol de L’ESO. Actualment es pot obtenir aquest certificat, necessari per seguir els estudis no obligatoris, amb un total de fins a tres assignatures pendents. El ministre d’educació va qualificar la situació de “singular”, per bé que hores més tard va matisar aquestes paraules i va deixar la porta oberta a “diferenciar” entre els que aproven “totes les assignatures” al final del cicle i aquells que en tenen alguna de pendent. En aquest últim cas, va plantejar no dificultar la possibilitat de continuar estudiant. Això sí, “itineraris formatius”.

Una possible sortida per als que no acaben l’obligatòria amb tot aprovat seria aprofitar la modificació dels requisits d’accés i la durada dels programes inicials de qualificació professional (ja dissenyats per als repetidors que no aconsegueixen el títol de L’ESO).

Tot plegat significaria recuperar l’esperit de la LOCE –aprovada pel govern de José María Aznar, però paralitzada per José Luis Rodríguez Zapatero–, de crear vies que separin els estudiants en funció del rendiment acadèmic i deixar L’FP per als que treuen més mals resultats. En paral·lel, i seguint el discurs dels seus antecessors, fossin del signe polític que fossin, Wert defensa una nova FP de qualitat, vinculada al món de l’empresa i inspirada en el sistema dual alemany.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

Mentrestant, l’escurçament de L’ESO respon a la promesa del partit del govern d’augmentar a quatre cursos el batxillerat per donar-li més “solidesa”. Sobre el cicle previ als estudis universitaris, el Ministeri d’educació és partidari de reduir el nombre d’assignatures optatives i, igual com a primària, donar més hores a les matèries instrumentals (llengua, matemàtiques i idiomes). En principi, fonts coneixedores de l’elaboració de la reforma descarten un canvi en les tres modalitats del batxillerat (arts, ciència i tecnologia, humanitats i ciències socials) o la implantació de la revàlida.

En aquesta revisió a fons de l’arquitectura del sistema educatiu –així és com l’ha definida Wert mateix–, el ministeri també treballa en un canvi a la selectivitat. L’argument principal que mou l’equip de Wert a endurir la prova d’accés a la universitat es justifica per l’alta xifra d’estudiants de batxillerat que la superen. “Una prova que permet entrar a més del 90% dels que s’hi presenten no és selectiva”, es queixen. El ministre ha criticat, a més, que es dediqui bona part de l’últim curs del batxillerat a preparar la prova d’accés.

Tot això va d’acord amb les crítiques de l’equip de Wert a la “ineficiència” que atribueixen al fracàs entre els universitaris espanyols.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

De l’atur a l’institut

La crisi dispara el nombre d’alumnes que tornen a l’ensenyament reglat a formar-se per incrementar les possibilitats de tenir feina.

El nombre d’estudiants de secundària més grans de 45 anys s’ha doblat en tres anys.

EL PUNT AVUI – 07/05/12 02:00 - BARCELONA - RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

De l’atur a l’institut (pdf)

Divendres es van fer públiques les dades de l’atur de l’abril, que per segon mes consecutiu ha experimentat un lleuger descens. Però, així i tot, les xifres són esborronadores (un 21% l’atur general, i un 45% el juvenil) i les previsions a mitjà termini, descoratjadores. Davant aquest panorama, cada cop hi ha més gent, de totes les edats, que ha decidit tornar a l’ensenyament reglat, ja sigui per treure’s el títol d’ESO, el de batxillerat o el de formació professional.

Les dades del Departament d’Ensenyament d’alumnes més grans de divuit anys matriculats en les diferents etapes i itineraris de l’educació secundària són molt aclaridores del fenomen. En tres anys –des del curs 2007-2008 fins al 2010-2011– el nombre d’estudiants majors d’edat ha passat de 90.370 a 104.592 (un increment del 15,8%).

En el cas dels alumnes més grans, però, l’augment encara és més accentuat, fins al punt que el nombre d’estudiants majors de 45 anys s’ha doblat i ha passat de 904 a 1.804 i el de compresos entre els 36 i els 45 anys ha augmentat un 66%. A mesura que el tram d’edat baixa, l’increment percentual no és tan elevat, però en nombres absoluts les xifres es disparen (vegeu gràfic).

Els experts en educació i en ocupació ja fa temps que adverteixen que per lluitar contra l’atur, especialment el juvenil, les administracions haurien de facilitar el retorn a l’ensenyament reglat d’aquells alumnes que en van sortir per raons diverses i que amb una formació escassa tenen molt poques possibilitats de trobar feina poc qualificada, sobretot des que va esclatar la bombolla immobiliària i va arrasar el sector de la construcció.

Els adults que es volen reincorporar a l’ensenyament tenen diverses opcions. Els qui volen obtenir el graduat d’ESO generalment ho fan a través d’un centre de formació d’adults que els permet treure’s el títol en dos anys i continuar els estudis, si ho volen, fent el batxillerat o un cicle formatiu de grau mitjà. Si ja tenen superada l’educació obligatòria i opten per cursar el batxillerat, generalment ho fan en instituts que ofereixen horari nocturn (de 5 de la tarda a 10 de la nit), el que els permet compaginar l’estudi amb les obligacions familiars. Els qui es decanten per la formació professional miren d’adaptar-se als horaris, no sempre de la seva conveniència, dels cicles que els interessen.

Uns i altres confien que l’esforç de readaptació a la vida escolar els obri les portes de la feina i que quan hagin acabat d’estudiar la crisi hagi escampat, ni que sigui una mica.

Els alumnes de 4 º d’ESO suspenen en matemàtiques i expressió escrita

LVG201203310221LC (pdf)

Són els resultats de les proves que es van realitzar el passat mes de febrer i en què van participar 59.423 estudiants.

LA VANGUARDIA – 31/3/2012 – Barcelona. (Efe).

Uns 11.500 alumnes de quart d’ESO no arriben les competències bàsiques en llengües i matemàtiques a Catalunya, segons unes proves que ha realitzat el Departament d’Ensenyament, que preveu introduir més hores de matemàtiques i impulsar un pla per millorar la expressió escrita.

La consellera del ram, Irene Rigau, ha detallat avui en roda de premsa a Barcelona els resultats d’aquestes proves, que es van realitzar el passat mes de febrer en tots els centres que imparteixen ESO a Catalunya i en què van participar 59.423 alumnes.

Segons els resultats de les proves, en llengua catalana el 15,9% dels alumnes té un nivell baix de coneixements i un 18,2% un nivell mitjà-baix, uns percentatges similars als obtinguts en llengua castellana: 14,1% (baix) i 17,1% (mitjà-baix).

La comprensió lectora en català és, però, millor (9,3% nivell baix) que en castellà (14,2%), una tendència que s’inverteix quan es demana als alumnes que realitzin exercicis d’expressió escrita, amb 22, 2% de nivell baix en català i 11,9% en llengua castellana.

Si se sumen el nivell baix i el mitjà-baix, els resultats en llengua catalana llancen que un 34,1% dels alumnes tenen un nivell baix, enfront del 31,1% en castellà, una situació que a penes varia si el jove va a un centre públic i privat, encara que sí ho fa quan s’analitza el nivell socioeconòmic de l’institut.

LVG201203310231LC (pdf)

Així, els nivells més baixos de competències es registren en llengua catalana (34,3%) en els centres situats en àrees amb un nivell socioeconòmic baix mentre en castellà el percentatge se situa en el 29,1% a la mateixa àrea.

Els resultats en matemàtiques i anglès van ser “preocupants”, segons el parer de la consellera, amb nivells baixos del 24% i del 23,7%, respectivament.

On més es falla és quan es demana als alumnes que realitzin exercicis sobre espai, forma i mesura (41% de nivell baix en les proves), de manera que la consellera ha indicat avui que “s’haurà de revisar quin pes té la geometria en la matèria de matemàtiques i amb quina metodologia s’ensenya “.

L’anglès continua sent l’assignatura pendent en els centres catalans, on un 23,7% dels alumnes de quart d’ESO obtenen un nivell baix que, però, es redueix al 11,4% en comprensió oral i a un 17,1% en comprensió lectora, però es disparen quan es demana que s’expressin per escrit (41,9% de nivell baix).

“No ens satisfà el diagnòstic – ha sentenciat la consellera en referir als resultats de la prova – i aspirem a reduir les franges de nivell baix perquè tothom pot millorar”, ha considerat.

Aquestes dades orientaran les prioritats que prepara la Direcció General d’Educació Secundària i Batxillerat, ha explicat la consellera, i que es concretaran el pròxim curs 2012-2013 amb un increment d’una hora més en segon i quart curs d’ESO de la matèria de matemàtiques.

A més, el pla d’impuls de la lectura del Govern es completarà amb un altre per a la millora de l’expressió escrita, una de les àrees en les que els alumnes que han participat en les proves han mostrat major dificultat en totes les llengües, català, castellà , anglès i, en menor mesura, en francès.

Els resultats obtinguts pels alumneses comunicaran a lesfamílies i també als centres, als que es facilitarà, a més, la seva situació en relació a altres instituts situats en el mateix entorn econòmic.

Aquestes informacions hauran de “orientar”, ha precisat la consellera, als centres escolars en la definició de les seves propostes de millora de cara a propers cursos.

Les associacions de pares d’Espanya i França es queixen de l’excés de deures dels nens.

LVG201203280221LC (pdf)

Una associació de pares francesos demana la suspensió dels deures a primària.
Els promotors de la iniciativa parlen de sobrecàrrega i font de desigualtat.
Els experts consultats coincideixen a criticar l’ús d’exercicis mecànics.

LA VANGUARDIA – Vida – 28/3/2012
LLUÍS URÍA París Corresponsal, ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ Madrid.

I si se suprimissin els deures? Somni de legions d’escolars, la idea ha estat seriosament posada sobre la taula aquesta setmana per la principal federació d’ associacions de pares francesa, la FCPE – de tendència progressista – i l’Institut Cooperatiu de l’Escola Moderna (ICEM), que han cridat a pares i professors a obrir un debat sobre la utilitat i l’equitat d’aquesta eina d’aprenentatge. A Espanya , l’organització de mares i pares d’alumnes majoritària a l’escola pública, Ceapa, va recolzar ahir la iniciativa.

Sota el lema “Ce soir, pas de devoirs!”, les dues organitzacions han cridat a suspendre els deures a primària durant dos setmanes, a manera d’experiència i per fomentar la discussió entre pares i mestres. És aviat encara per conèixer l’impacte de la proposta, en què alguns han volgut veure una mena de vaga, encara que en moltes escoles els nens van tornar el dilluns i el dimarts a casa seva amb la quantitat de deures habitual i no van tenir més remei que fer-los, com cada dia.

LVG201203280231LC (pdf)

Els promotors de la campanya consideren que els deures a casa sobrecarreguen en excés la jornada dels escolars – a França és una de les més elevades d’Europa, en no haver classe els dimecres – i, sobretot, són una font de desigualtat, ja que no tots els alumnes troben a casa seva la mateixa disponibilitat i competència en els seus pares.

“Rebutgem els deures perquè són una forma de subcontracta pedagògic a les famílies”, considera el president de la FCPE, Jean-Jacques Hazan , per qui “si un alumne no aconsegueix fer un exercici a l’escola, no es veu com podria aconseguir-a casa seva”. La FCPE recorda que, sobre el paper, els deures van ser suprimits per una circular del Ministeri d’Educació de 1956. No obstant això, segueixen sent una pràctica molt estesa.

La FCPE ha obert, amb motiu de la campanya, un bloc a internet per recollir opinions dels pares. La majoria d’ells es solidaritza amb la campanya i explica els problemes familiars, l’estrès i la tensió que suposa abordar els deures en arribar a casa tard de la feina.”Els deures s’han convertit únicament en una font de disputes, perquè  [els pares] no expliquem les coses com el professor i perquè ni els nens ni nosaltres tenim la paciència necessària”, explica una mare, Julie M. La majoria dels missatges són semblants.

Cal dir que la idea no ha aconseguit molts adeptes fora de les dues organitzacions promotores de la campanya. L’altra gran federació d’associacions de pares, la PEEP – de tendència conservadora -, ha rebutjat la proposta i ha sortit en defensa dels deures, quem segons el parer de la seva secretària general, Myriam Menez, serveixen per a “preparar els nens a ingressar a secundària ia ser autònoms”.

El ministre d’Educació Nacional, Luc Chatel, no ha apreciat tampoc massa la iniciativa, que va qualificar de “demagògica”. ”Renunciar a l’esforç que representen els deures en nom del suposat benestar del nen és una idea que no afavoreix la igualtat-perquè dóna a entendre que el treball personal fora de classe seria va, quan els nens de famílies afavorides es beneficiaran sempre d’un suport a domicili-i danya el concepte mateix de mèrit republicà “, va afirmar.

A Espanya, la Ceapa va fer seus els arguments dels seus homòlegs francesos i va amenaçar amb un acte de protesta similar. L’organització assegura que en els últims anys “s’ha incrementat” el temps que els escolars dediquen a casa a les tasques escolars i, des del seu punt de vista, això demostra que “l’escola no respon adequadament a les necessitats educatives”. Segons les últimes dades disponibles de l’Institut d’Avaluació, dependent del Ministeri d’Educació, entre el 2003 i el 2007 es va mantenir estable la proporció d’alumnes de 6. º de primària (11 anys) que empren entre una i dues hores diàries en fer els deures i estudiar: gairebé la meitat. En canvi, van augmentar els que dediquen entre dues i tres hores (del 18% al 26%).

En l’àmbit educatiu ni tan sols hi ha consens a l’hora de dilucidar si les tasques escolars per fer a casa són convenients o no, per no parlar de fixar a quina edat han de començar i quin tipus de càrrega s’ha d’establir. En el que sí coincideixen els experts consultats per La Vanguardia és a injuriar l’ús de tasques rutinàries.

Segons recorden els especialistes, la normativa a Espanya deixa a l’autonomia de cada centre i docent la possibilitat d’enviar deures per a casa, més enllà per tant l’horari escolar. En tot cas, sota l’etiqueta de deures es consideren tasques de molt diversa índole. Juan Antonio Planas, president de les Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (Copoe), es mostra partidari que els alumnes dediquin part del seu temps a casa a fer exercicis, estudiar determinats temes, fer recerca, llegir o fer treballs en grup. Planas està a favor que a partir de primària (és a dir, dels sis anys) els alumnes tinguin deures, perquè “fomenta l’adquisició de rutines, implica els pares, i el que passa al centre educatiu no és suficient: a part dels continguts, cal reforçar procediments i actituds”. No obstant això, recomana que les tasques no ocupin “massa temps”.

Per la seva banda, l’assessora educativa de Fuhem i responsable durant anys de diversos centres a Madrid, Charo Díaz Yubero, qüestiona la utilitat generalitzada de les tasques-en especial, en els primers anys de primària-i considera que les més repetides porten a que molts alumnes acabin “odiant” el càlcul o la cal·ligrafia. ”El 80% dels nens no hauria de copiar una vegada i una altra a, i, i, o, o ni fer sumes i restes a casa”. Díaz Yubero insisteix que la jornada escolar ja és “bastant llarga”, de manera que defensa que el temps que passen fora de l’aula els alumnes “es responsabilitzin dels seus treballs, busquen informació, llegeixin …, però també juguin amb els seus amics , els seus germans i comencin a cultivar aficions com el dibuix o la música “.

Sobre les crítiques que parlen d’aprofundir en la desigualtat, Planas posa en dubte que sigui necessari tenir una gran formació per donar suport als fills. ”L’important és l’actitud-conclou-, que sigui evident que els pares estan pendents del que han de fer els seus fills i el valoren”.

Com a alternativa a la situació actual, la Ceapa proposa canviar el currículum “per establir un ensenyament més motivadora, pràctica i centrada en l’adquisició de competències bàsiques “, que els deures siguin” només una formació complementària “i que es puguin fer sense ajuda d’un adult. A més, defensen que tots els centres tinguin programes de reforç per als més desfavorits.

Educació estudia fixar un nombre mínim d’alumnes per carrera.

El ministeri vol reduir una oferta de títols universitaris que veu excessiva.

EL PAIS – J. A. Aunión – Madrid 21 MAR 2012

El Ministeri d’Educació estudia establir un mínim d’alumnes que una universitat pugui oferir en una carrera. Aquesta idea va de la mà de la iniciativa que va anunciar al Senat el ministre José Ignacio Wert: es convocarà un comitè d’experts per dissenyar una reforma universitària que tindrà, entre altres tasques, “la racionalització” de l’oferta de títols. Wert va parlar d’un “estàndard d’eficiència mínima”: una grandària mitjana de grup de 55 alumnes, el 42% de les titulacions a les universitats públiques en el curs 2008-2009 no arribava a aquest mínim, ha afegit. Encara que està molt avançat el procés d’elecció d’experts, segons va dir ahir un portaveu del departament, encara no s’han nomenat, i per conèixer els detalls caldrà esperar a les seves propostes.

La Xunta de Galícia ja va aprovar el passat desembre el mínim d’alumnes per les seves carreres, entre 45 i 50. Si no ho compleixen aquí a dos cursos, tindran tres anys per captar més estudiants o hauran de presentar un pla de reestructuració. Catalunya ha anunciat una mesura similar. De moment, la Generalitat ha eliminat 160 màsters (dels 500 que tenia) amb menys de 20 alumnes, informa Ivanna Vallespín.

L’excés d’oferta universitària s’ha convertit en un debat recurrent els últims anys. La teoria diu que a partir dels anys noranta els campus públics van proliferar – de vegades per decisions polítiques que menyspreaven una bona planificació – i que tots ells han estat oferint un ventall massa gran de títols. Així, quan va començar a baixar l’alumnat al principi del segle XXI, moltes carreres van començar a quedar buides. La recepta, impulsada ja per l’anterior Govern del PSOE, era concentrar les carreres amb pocs alumnes només en alguns campus. No obstant això, l’oferta ha augmentat: en el curs 2008-2009, es van oferir 2.669 llicenciatures i diplomatures (les mateixes carreres moltes vegades repetides), i el 2011, 2.413 graus i 2.758 màsters oficials.

A Maria José Saura, responsable d’Universitats de CCOO, el preocupen els criteris per reduir les carreres. “Espero que no es faci amb els criteris que han multiplicat el nombre de titulacions repetides”, diu amb ironia. Es refereix a criteris polítics i territorials, en lloc de considerar les necessitats reals. Saura reclama que es tinguin en compte qüestions com la qualitat o altres necessitats, no només el nombre d’alumnes matriculats. A Galícia, les carreres que es considerin essencials o estratègiques no hauran de complir el mínim d’alumnat.

La presidenta dels rectors, Adelaida del Carrer, assegura que les dades del ministeri són antics. Amb el canvi de títols per adaptar europea (pla Bolonya, que requereix, a més, classes petites) la situació ha canviat molt i han augmentat un 10% els alumnes des 2008-2009, diu. “La majoria de carreres ja tenen un mínim de 50 matriculats nous”, assegura. Altres especialistes, però, creuen que la situació segueix com sempre.

De qualsevol manera, el professor d’Economia de la Universitat de Jaén Juan Hernández Armenteros dubte del marge del ministeri per imposar un mínim d’alumnes o racionalitzar l’oferta, atès que les competències les tenen les comunitats; hauria de posar-ho per llei. En tot cas, aplaudeix la iniciativa amb la qual es podrien estalviar uns 500 milions d’euros, assegura. Això sí, adverteix que seria a mitjà termini, doncs al principi suposaria una despesa en beques de mobilitat per als alumnes que es desplacessin a estudiar a altres llocs i en reubicar al professorat sobrant. Aquesta última ha estat una de les pegues a aquesta racionalització de carreres. I a Maria José Saura, de CCOO, el preocupa en gran manera: “Amb la reforma laboral actual poden passar moltes coses”, diu en referència a “possibles acomiadaments”.

Saló de l’Ensenyament

Què seguiré estudiant? Prepara’t per al futur

Al Saló de l’Ensenyament trobaràs les opcions formatives que més s’adapten a les teves preferències: estudis de batxillerat, universitaris i superiors, cicles d’FP, idiomes i formació ocupacional i complementària.

És una gran oportunitat per decidir el teu futur acadèmic i professional. Del 21 al 25 de març de 2012.

Formació Professional

Visita la zona dedicada als cicles formatius per conèixer totes les sortides professionals i laborals que ofereix.

Més informació

Idiomes, ciència i multimèdia

Descobreix l’oferta de cursos d’idiomes a l’estranger, el món de la ciència i les noves tecnologies multimèdia.

Més informació

Setmana de la Formació

El Saló de l’Ensenyament se celebra en el marc de la Setmana de la Formació i el Treball que també integra el Saló de Màsters i Postgraus, i Expodidàctica.

Més informació

Enigma MATES

El nivell dels alumnes catalans ha de millorar, com? Més hores de classe i nova metodologia.
FA FALTA TEMPS - Les poques hores de classe actuals condicionen el procés d’aprenentatge.
MÉS CONTEXT - Els professors recomanen ensenyar matemàtiques a partir de situacions reals.

La Vanguardia - 12 feb 2012 - MAITE GUTIÉRREZ – Barcelona.

Tens 3.000 euros i els ingresses en un compte d’estalvis amb un interès del 6% anual, però en lloc de retirar els diners al cap d’un any, els mantens al banc. Així, els interessos engrosseixen la quantitat invertida i generen nous interessos. Quants diners tindràs en el compte al cap de cinc anys?”. Una pregunta amb què qualsevol es podria trobar en la vida real –excepte per això de l’interès del 6%, que tant de bo fos així– i a la qual seria molt útil saber respondre. Les matemàtiques, igual que el llenguatge, impregnen el dia a dia. Dominar-les ens pot ajudar a superar una situació difícil o situar-nos en una posició més bona a l’hora d’afrontar situacions quotidianes, com, per exemple, anar al banc i controlar els estalvis. I la base d’aquest domini matemàtic s’adquireix a l’escola.

Els alumnes catalans seran capaços de contestar la pregunta del principi quan siguin adults? (Ho són els seus pares ara?). Qui sap. El nivell mitjà de matemàtiques dels estudiants de Catalunya no brilla, segons va admetre la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, quan es van conèixer els resultats de l’avaluació General de Diagnòstic l’estiu passat. Es tracta d’una prova del Ministeri d’educació que mesura els coneixements dels alumnes de 2n D’ESO de tot Espanya. Catalunya ocupa el catorzè lloc de les 17 comunitats autònomes avaluades, només per sobre d’extremadura, Andalusia i les Canàries, que la segueixen molt de prop. Tanmateix, a l’últim informe PISA –es va centrar en comprensió lectora, però va incloure preguntes sobre ciència– el resultat en competència matemàtica va ser millor: amb 496 punts, els alumnes de 15 anys catalans es van situar per sobre de la mitjana espanyola (483 punts) i de la OCDE (488) i van ocupar el sisè lloc en la llista de comunitats autònomes. Tot i així, i tenint en compte totes les avaluacions, Ensenyament ha cregut urgent impulsar el nivell de matemàtiques, que no considera òptim. La primera decisió sobre això acaba d’arribar i compleix una vella reivindicació dels professors d’aquesta matèria: més hores de classe dedicades als números. Catalunya és l’autonomia que menys hores lectives destina a matemàtiques a L’ESO: 420. El curs vinent n’hi dedicarà 490. L’augment es notarà només a 2n i 4t de secundària, que passaran de les tres hores setmanals d’ara a quatre –1r i 3r queden igual, tres hores a la setmana–. L’augment de les matemàtiques s’aplicarà a costa de les assignatures optatives.

Enigma mates (pdf)

Per què serveixen les matemàtiques

Serveixen per adquirir una formació intel·lectual, una de les millors, ja que ensenyen a pensar.

La Vanguardia - 12 feb 2012 - Enrique Gracián

Com a professional que he estat durant molts anys a l’ensenyament i com a divulgador científic, aquesta és una pregunta que em nego a contestar. I és que és una pregunta que no es formula en els mateixos termes en què es preguntaria, per exemple, per a què serveix la paleontologia o la música o la química o la informàtica.

La pregunta correcta és “per a què em serveixen a mi les matemàtiques? Ja que has decidit empipar-me durant uns quants anys amb aquesta assignatura, t’exigeixo que em donis una resposta”.

D’acord, ara en donaré una que, de moment, només considero vàlida dins l’àmbit de l’ensenyament primari i secundari. Es tracta d’un pur ensinistrament. Et serveixen per adquirir una formació intel·lectual, una de les millors, ja que fonamentalment t’ensenya a pensar. És una preparació. Exercita la comprensió d’un llenguatge especialitzat, la memòria, habilitats de càlcul i estratègies per resoldre problemes (no només de matemàtiques, sinó de qualsevol altre tipus).

Si vols preparar-te per practicar un esport has de fer gimnàstica, adquirir elasticitat, córrer per tenir fons, aprendre tàctiques, etcètera. “Si jo el que vull és córrer cap a la porteria per fer gols, per què em fas fer voltes corrent al voltant del camp? o per què m’obligues a fer estiraments?”. Aquesta és una pregunta molt absurda. I això només es pot preguntar en el cas de les matemàtiques? No. També en el dels escacs, el bridge, la música o la programació informàtica, per posar alguns exemples. El perquè s’imposen les matemàtiques davant altres disciplines és un assumpte que portaria uns quants folis.

El perquè no es fa una reforma urgent en els temaris i mètodes d’ensenyament d’aquesta assignatura, que tot just s’han tocat en els últims tres-cents anys, també portaria diversos folis. Però caldria fer-ho ara mateix.

Les matemàtiques, com la música o tantes altres coses que requereixen un esforç previ, es converteixen, fàcilment, en una font de plaer. Però quan, en condicions adverses, es viuen com a imposició es poden arribar a convertir en un infern.

La reforma és molt, molt urgent.

Sóc Mestre

Via Scoop.it – Escola i Educació 2.0

Si ets mestre i estàs orgullós de ser-ho, comparteix-lo. Fem-ho arribar al mateix Rajoy, a tots aquells que no creuen en l’escola pública, a tots aquells que…
Via www.youtube.com

Augmenta un 65% el nombre de joves espanyols que estudia a Alemanya.

Cards secs piquen, verds taquen si es toquen. Cards verds taquen, secs piquen. Cards secs taquen, verds punxen. Cards verds taquen i secs piquen, però fan fàstic si es mullen i es taquen.

Encara que l’anglès segueix liderant el rànquing dels idiomes més estudiats pels joves espanyols, l’alemany està guanyant cada vegada més adeptes. De fet, el nombre d’estudiants que decideixen estudiar l’idioma a Alemanya s’ha incrementat en un 65% l’últim any.

ANA ISABEL MARTÍNEZ – REDACCIÓ APRENDEMAS – 2012.02.03

L’escenari laboral i econòmic que actualment ens envolta està provocant que un gran nombre de joves espanyols es conscienciï de la importància dels idiomes. Encara que la llengua anglesa continua sent líder, l’alemany ha escurçat distància i la seva demanda s’ha vist incrementada en molt poc temps.

Segons The Georgian Manor House, consultoria especialitzada en estudis a l’estranger, per no formar part de les llistes de l’atur, molts joves han decidit aprofitar aquest moment per marxar a l’estranger i estudiar un idioma, a través d’ un sistema educatiu altament competent i que, després, els obrirà les portes cap un mercat laboral molt atractiu.

Segons la directora, Montserrat Viñamata, “apostar per nous escenaris a l’hora d’adquirir experiència i formació és una excel·lent solució per fer front a l’actual situació econòmica. A més, el país germànic presumeix de tenir una taxa d’atur en mínims històrics, i un creixement econòmic que aquest any se situarà al voltant del 3%. Els seus salaris anuals dupliquen els salaris espanyols, per això no és estrany que Alemanya s’hagi convertit ara per ara, a la Meca dels joves estudiants espanyols”.

De fet, la xifra de joves que ha decidit fer un  curs d’idiomes a l’ estranger  durant un any ha crescut un 20% l’últim any . I Alemanya s’ha convertit en un país molt demandat. “L’increment d’estudiants espanyols al país germànic ha estat d’un 65%  en l’últim any en part a causa de la seva actual situació econòmica, i a les expectatives i avantatges salarials que suposa dominar el alemany. Així, enfront dels  3.312  estudiants espanyols que es van matricular en centres alemanys el curs passat, aquest curs el nombre el nombre de matriculats ha pujat fins  5.491“, assegura The Georgian Manor House.

Igualment, s’ha vist incrementada en un 60% la demanda de cursos d’alemany a Espanya, segons dades de l’Institut Goethe, dedicat a la projecció de l’alemany a tot el món.

Sens dubte, aquest interès per l’alemany ha estat marcat per recent acord de col·laboració entre els serveis públics d’ocupació d’Espanya i Alemanya:  més de mig milió de llocs de treball qualificats  és l’oferta que el Govern alemany proposa als joves espanyols interessats en accedir a una ocupació al país germànic. Montserrat Viñamata ho té clar: “Aquells joves que apostin per formació especialitzada en sectors tan demandats com sanitat, enginyeria, docència, hostaleria o turisme, ho tindran més fàcil, encara que per això cal acreditar un nivell intermedi de l’idioma alemany”.

Ciutats com Berlín, Colònia, Hamburg o Munic s’han convertit en les noves preferències entre els joves espanyols, una opció amb la qual es mostra d’acord Viñamata doncs, segons ell, l’alemany “dominarà Europa en els pròxims anys”.

El català mare de totes les llengües – alemany:

Cards secs piquen, verds taquen si es toquen.
Cards verds taquen, secs piquen.
Cards secs taquen, verds punxen.
Cards verds taquen i secs piquen, però fan fàstic si es mullen i es taquen.

Les claus de la reforma educativa que José Ignacio Wert va presentar al Congrés

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va explicar el 31 de gener de 2012 les reformes que es duran a terme pròximament en matèria educativa. Els alumnes, després de tres cursos d’ESO, passaran a realitzar-ne altres tres de Batxillerat, en què el primer curs serà obligatori per a tots els alumnes. A més, l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania es convertirà en Educació Cívica i Constitucional.

EVA DEL AMO – REDACCIÓ APRENDEMAS – 2012.02.01

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va comparèixer ahir al Congrés dels Diputats per explicar la reforma educativa que pensa dur a terme en aquesta legislatura. El ministre va començar la seva intervenció afirmant que “l’educació és una prioritat absoluta del nostre Executiu, especialment tenint en compte que pràcticament la meitat dels actius menors de 25 anys està a l’atur i gairebé el 60% dels aturats no ha superat la primera etapa de l’Educació Secundària “.

Segons Wert, el balanç de resultats del sistema educatiu espanyol és preocupant. El ministre va ressaltar que un 26% dels joves ni tan sols arriba a concloure l’escolarització obligatòria i un 28,4% dels que obté el títol de Secundària no prossegueix els estudis. També va destacar els mals resultats obtinguts en PISA i va posar de manifest que els alumnes espanyols de Secundària tenen més hores lectives que la resta dels seus companys europeus, però menys de llengua i matemàtiques.

“L’enorme inversió de recursos ha estat molt ineficient, a la mesura que no ha servit perquè els estudiants espanyols progressin en coneixements i resultats com els seus col·legues europeus”, va sentenciar Wert. Pel ministre, “el problema de l’educació espanyola no és un fonamentalment un problema de recursos. Cal prendre mesures no només per reduir el nostre dèficit públic sinó també el dèficit educatiu”.