El filòsof, que acaba de publicar ‘La intel·ligència executiva’, defensa que “els nens han d’aprendre de memòria com més, millor”.
LA VANGUARDIA (EFE / Catalina Guerrero).
Google i Apple són “fantàstics” però “no es poden encarregar d’educar els nostres nois”, subratlla en una entrevista amb Efe el filòsof i pedagog José Antonio Marina , que acaba de publicar el llibre La intel·ligència executiva , i defensa que “els nens han d’aprendre de memòria com més, millor”.
“Que imaginen els pares que el cervell del seu fills és com un ordinador potentíssim, que conté totes les mecàniques hagudes i per haver, però sense cap informació. És molt ràpid, però sinó hi posem res, no serveix per a res”, diu Marina per exemplificar que “la intel·ligència resideix en la memòria”.
I és que “quan pensem ho fem amb continguts i coneixements”, subratlla aquest escriptor i antic professor que encapçala des de fa anys la Fundació Universitat de Pares, una ambiciosa plataforma per ajudar pares i docents a educar.
Una fundació sense ànim de lucre que ofereix a partir d’avui els seus cursos en www.superpadres.com, encara que de la gestió s’ha fet càrrec el Grup Planeta després d’un acord assolit recentment.
“Per educar un nen fa falta la tribu sencera i la consciència educativa ha de ser dels que ens dediquem a l’educació. Nosaltres tenim cura del futur. L’educació és una cosa complicada, és una ciència d’avantguarda, per això els millors talents hem de dedicar a l’educació”, diu.
Parlant d’avantguardes, “el final del segle XX va ser – assenyala Marina – el segle de la genètica i en el que portem del XXI s’ha fet un pas més, estem en l’epigenètica”, en la constatació que l’entorn i, per tant, l’educació i la cultura influeixen en en l’expressió genètica, ja que són “acceleradores de l’evolució”.
“Les noves tecnologies estan configurant el cervell humà, en algunes coses no sabem si per a bé o per mal”, assenyala l’autor de L’educació del talent, El cervell infantil: la gran oportunitat, Els secrets de la motivació i La intel·ligència executiva , quart tom editat per Ariel de la Biblioteca UP (Universitat de Pares), que arribarà als “deu o dotze” volums.
El que sí que s’ha comprovat ja és que la gent jove que està ficada en noves tecnologies “gestiona l’atenció de manera diferent, controla bé les multitasques”, “té moltíssima habilitat”, “utilitza superficialment molta informació però – adverteix – se li queda molt poc, es recorda de molt poc i això és un problema “.
Un altra”gran errada” és per Marina que s’hagi estès la idea que “si pots buscar una cosa per què la vas a estudiar”, ”construir-te la teva pròpia memòria és el teu gran recurs, és el teu gran tresor. És el que et va a donar més o menys possibilitats i, per tant, has de diseñártela tu. És una de les funcions de la intelligència executiva: la memòria de treball, crear-se-la i saber activar “, aconsella Marina, un dels pensadors espanyols contemporanis de més prestigi.
Els nens tenen “d’aprendre de memòria com més, millor, i després han d’aprendre què fer amb això”, manté.
A més de la memòria de treball, altres de les funcions bàsiques de la “intel·ligència executiva” són: capacitat d’aturar la resposta a un estímul, establiment de projectes, organització de mitjans, control de l’atenció, autoregulació emocional, iniciació de la tasca, persistència i la gestió del temps.
La “intel·ligència executiva”, un terme encunyat per Marina, és – precisament – com “un director d’orquestra” capaç de dirigir per metes la “intel·ligència generadora” de “la nostra prodigiosa maquinària cerebral” per controlar accions, anticipar el futur i fer projectes , perquè “així vivim tots, salvant pels pèls, agafant-nos d’un projecte”.
Un altre “gran objectiu educatiu”, continua, és “que els nens aprenguin a ser lliures”, que no siguin dependents, però “la llibertat no ha d’estar al principi sinó al final del procés educatiu”, per això han de tenir límits i aprendre a obeir, primer als seus pares i educadors i després han de començar a donar-se ordres a si mateixos, cosa que passa als 3 o 4 anys.
El període de major desenvolupament de les funcions executives va dels 6 als 8 anys, als 12, el nen té una organització cognitiva propera a la d’un adult, però és als 16 quan s’assoleix el desenvolupament complet dels lòbuls frontals del cervell.
I, finalment, un consell de Marina: per evitar infantilitzar l’adolescència s’ha de donar més responsabilitats als nens, així els estarem impulsant a madurar, guanyaran en confiança i construiran sobre millors bases seva personalitat. És, diu, “un tema educatiu d’alt voltatge”.
