"Sarajevo Red Line" amb 11.541 cadires vermelles buides, per recordar els 11.541 morts que es van produir durant el setge.
El 6 d’abril de 1992 va començar la guerra de Bòsnia. Conseqüències: cent mil morts, dos milions de desplaçats.
A Bòsnia i Hercegovina la guerra va finir el 1995, però les principals comunitats que l’habiten continuen tan dividides com l’estat, del tot afeblit (vídeo). És en aquest context que avui hom recorda els vint anys del principi de la guerra en aquell racó dels Balcans. El 6 d’abril de 1992 un grup de franctiradors serbis va disparar contra milers de manifestants que demanaven la pau als carrers de Sarajevo i va començar una guerra desigual entre les milícies sèrbies, amb el suport de Belgrad, i el feble exèrcit bosnià. El setge de la capital, Sarajevo, que va durar quasi quatre anys, va ser l’aparador de la crueltat d’una guerra que va saldar-se amb cent mil morts i més de dos milions de desplaçats.
"Sarajevo Red Line" amb 11.541 cadires vermelles buides, per recordar els 11.541 morts que es van produir durant el setge.
La guerra a Bòsnia es va justificar per la posició favorable de la majoria musulmana i croata al referèndum per la independència de l’1 de març de 1992, boicotat pels serbis. El govern bosnià, amb el seu primer president al capdavant, Alija Izetbegovic, confiava plenament que la comunitat internacional impediria una guerra en un territori amb un alt grau de barreja interètnica, però es va equivocar.
Aprofitant la inactivitat mundial, Bòsnia i Hercegovina va quedar a mercè de les forces sèrbies, que es van acarnissar amb la població civil (amb episodis tan tràgics com la matança de Srebrenica, el juliol de 1995, en què es van assassinar vuit mil musulmans indefensos sota la mirada de les forces de l’ONU) i van bastir una república sèrbia que encara es manté una dècada i mitja després dels acords de la signatura de la pau.
Cal recordar que el Tribunal Penal Internacional per l’ex-Iugoslàvia no ha aconseguit fins fa relativament poc fer detenir els principals protagonistes de la guerra a Bòsnia. Hi ha alguns responsables militars bosnians i croats, però sobretot els dirigents polítics i militars serbisRadovan Karadzic i Ratko Mladic, fugits durant molts anys de la justícia internacional, i que són ara mateix jutjats per genocidi a la seu d’aquest tibunal a l’Haia. El president de Sèrbia a l’època, Slobodan Milosevic, acusat d’ésser un dels incitadors del genocidi a Bòsnia, es va morir mentre el jutjava el mateix tribunal.
Record dels vint anys
Els vint anys de l’esclat de la guerra es commemoren aquests dies sobretot a Sarajevo, on els paramilitars serbis van dur a terme un llarguíssim i ferotge setge des de la veïna ciutat de Pale que va causar més de deu mil civils morts. A la capital bosniana es fa avui un concert a la principal avinguda amb 11.541 cadires buides, en record dels habitants assassinats durant els mil quatre-cents cinquanta dies d’atac indiscriminat. També s’hi presenta el Museu del Setge, una col·laboració entre les entitats FAMA, MESS, OGBiH, YIHR i l’Ajuntament de Sarajevo, en què també participa la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, un centenar llarg de periodistes i reporters gràfics que van cobrir el setges’han aplegat tota la setmana a Sarajevo, per a recordar i compartir aquella experiència.
Arran dels acords de pau de Dayton, negociats finalment per la pressió internacional, Bòsnia i Hercegovina va quedar dividida en dues entitats, la República Sèrbia i la Bòsnia croato-musulmana, cadascuna amb un alt grau d’autonomia i unides per institucions centrals molt dèbils i sense diàleg. La divisió política té conseqüències en l’economia del país, un dels més pobres d’Europa i amb una taxa de desocupació que afetca un 40% dels 3,8 milions d’habitants. Segons l’ONU, un quart de la població viu per sota del nivell de la pobresa.
"Sarajevo Red Line" amb 11.541 cadires vermelles buides, per recordar els 11.541 morts que es van produir durant el setge.
